Desembre 4, 2022
Per Indymedia Barcelona
161 vistes

1) Manifestació 03/12/22: Rally in support of Iranian Revolution

El passat dissabte, 3 de desembre de 2022, a les 17: 00 hores la comunitat iraniana de Barcelona s’havia convocat al metro de Drassanes per enfilar fins a Plaça de Catalunya. A l’hora de la convocatòria ja hi havia uns quants manifestants amb pancartes, banderes i cartells. Els lemes eren els que venen portant a totes les mobilitzacions: Dona vida llibertat, Suport al Poble de l’Iran, etc. Al sumar, diria jo, un centenar llarg de persones, la manifestació va enfilar amunt de la Rambla fent que el trànsit de persones acostumat s’hagués de fer a un costat observant la protesta des del cantó. Aleshores, algunes persones, van fer crits de suport així com un automobilista que va fer sonar el clàxon mentre cridava Dona, Vida, llibertat!

La manifestació va arribar a Plaça de Catalunya on es va fer una rotllana i es van fer varis parlaments dels que recordo els referents als nens que han mort a les protestes contra la República Islàmica, uns 60 i escaig, així com es va posar música d’un cantant de rap iranià, actualment detingut, i sobre el qual hi ha amenaça de pena de mort. Es demanava una recollida de signatures per internet per evitar la seva execució. Vull destacar la presència, com cada dissabte que es convoquen aquestes mobilitzacions, del grup trotskista Lluita Internacionalista que portava diferent propaganda de la seva organització referent a la revolta iraniana. També alguns militants de Socialisme Llibertari que portaven cartells en suport a les protestes.

La protesta va ser seguida de prop per alguns efectius de la Guardia Urbana. Un cop a Plaça de Catalunya en van aparèixer varis motoritzats i una furgoneta dels Mossos d’Esquadra, vigilant l’acte de prop. Al meu parer, la tàctica d’interrompre el normal flux de persones pel mig de la Rambla és força encertada i valenta, tenint en compte que no hi havia una gran afluència de persones a la manifestació, i que constitueix una acció que dona bastanta visibilitat en una artèria clau del pas de persones. Recordo que, en algunes ocasions, la policia havia impedit a altres convocatòries fer servir aquest recorregut. La major presència d’efectius policials, en aquesta ocasió, potser és degut a la reiteració d’unes mobilitzacions que comencen a molestar.

2) Crida a la solidaritat de la Unió d’Anarquistes de l’Iran i Afganistan: una reflexió

Ja fa unes setmanes que circula per les xarxes socials el següent manifest llibertari dels companys de la zona:

Companys anarquistes a tots els països del món! Unió Anarquista de l’Afganistan i l’Iran (una part auto-organitzada de la Federació de l’Era de l’Anarquisme) demana als companys de tot el món que formin grups de lluita anarquistes per organitzar i participar en les protestes i manifestacions en curs i generalitzades per la llibertat i la igualtat.

Malauradament, aquest manifest no ha tingut el ressò que mereix. Les convocatòries de la comunitat iraniana, per regla general, no estan circulant entre els espais i col·lectius llibertaris. També és cert que aquestes trobades, fins ara, no han sortit de certs cercles reduïts d’organitzacions, col·lectius i persones que estan seguint els esdeveniments de prop. Per això és important assistir, crec, als actes públics (xerrades, conferències etc…) on es difonen aquestes convocatòries i després fer-les extensives al conjunt del moviment. Els anarquistes de l’Iran són ben conscients del caràcter transversal d’aquestes protestes (com és normal en contextos de lluita contra règims dictatorials) i la confluència al carrer amb tot tipus d’ideologies que només tenen en comú l’oposició a l’actual règim: marxistes, demòcrates burgesos, monàrquics etc.

Aquest escenari social i polític, diferent del que nosaltres estem acostumats, no ha estat absent de conflictes i a les mobilitzacions que s’han convocat a altres ciutats d’Europa s’ha buscat silenciar a algun puntual bloc anarquista o hi ha hagut enfrontaments entre monàrquics i grups d’esquerra. Tot i així, els companys anarquistes de l’Iran aposten i fan una crida per participar a les mobilitzacions conjuntes marcant, això si, un perfil propi. Considero que s’ha d’entendre la seva postura: durant la lluita contra el franquisme a Espanya, per exemple, també van existir un munt de mobilitzacions i iniciatives orgàniques de caràcter transversal ja que la situació així ho exigia. No és moment de purismes mal entesos, doncs, sinó d’aportar la nostra veu i propostes (marcant sempre, això si, un perfil propi i diferenciat) a una lluita d’una rellevància excepcional per la regió i el món.

3) El colom collarat i el ratolí: un bonic relat sobre la solidaritat i l’amistat

Calila i dimna es una cèlebre recopilació de relats didàctics d’origen oriental els quals foren adaptats pel kuttab persa Abdal·lah ibn Almuqaffa: presentant-los com a recomanacions del filòsof Paydeba al rei Dibxalim, en una època on les idees il·lustrades o avançades eren defensades, sobretot, pels sectors privilegiats. Una paradoxa constitutiva de la història de la civilització islàmica i que pot explicar molts esdeveniments actuals. Un d’aquests relats explica la història d’un caçador que col·loca una xarxa, on hi escampa gra, per tal de fer presos a un grup de coloms que, al sentir-se atrapats, es tornen bojos intentant sortir de la trampa. Fins que un d’ells diu:

– No lo intentéis por separado, ya que la propia vida no es más importante que la de las compañeras. Intentémoslo juntas, echemos a volar como un solo pájaro y así nos libraremos las unas a las otras.

El fet, però, es que s’enlairaren sense haver-se desempallegat de la xarxa. Així van volar fins que van arribar a casa de Zirak, un ratolí amic seu, que al veure’l en aquesta deplorable situació va començar a rossegar la xarxa que el tenia atrapat. I en aquests moments el colom contesta:

– Empieza por librar a las otras. A mí me dejas para el final.

Davant d’aquesta resposta, Zirak contesta:

– Me lo repites como si tú no necesitaras o no te conviniera o no merecieras una atención.

I el colom respon:

– Es que temo que luego te hartes y tengas pereza para librar a las demás y sé que si yo quedo para la última no te contentaras con dejarme atrapada por muy agotado que estés.

Aquest relat didàctic d’origen oriental ens ensenya el valor de la confiança: un principi fonamental de la sociabilitat. Per això mira de ser erosionada, constantment, amb programes sensacionalistes que ens “ensenyen” que vivim rodejats de perillosos criminals que ens poden perjudicar: a fi de que visquem en una societat atemorida, atomitzada i sense vincles humans més enllà dels necessaris per treballar i consumir.

4) Conclusions

Després de varis mesos de protestes, el règim ha alliberat a 700 presos i ara afirma que eliminarà la Policia de la Moral. Els activistes de l’interior del país diuen, però, que això és un rentat d’imatge i que segueix la repressió contra dones i nenes per no complir el codi de vestuari. No ens hem de confiar amb les mesures de cara a la galeria del règim ni celebrar-les, imprudentment, com a victòries sinó veure-les com petits símptomes de debilitat que ens encoratgin a redoblar els nostres esforços. Com deia Lenin, la revolució sempre colpeja dues vegades. En l’excés i en el fer-se l’orni davant les súpliques del “ja no feia falta” és on està la victòria. Com un modern relat de Calila i Dimna els companys anarquistes de l’Iran confien en que el moviment llibertari internacional respondrà a la seva crida. I en nombroses ocasions al llarg de la història les revolucions han triomfat per l’acció decisiva de la solidaritat internacional: per això va triomfar la Russa, per exemple, i per la seva falta, malauradament, va fracassar l’espanyola. Fem-nos dignes, doncs, de la confiança dels nostres companys.

Alma apátrida

Fuentes:

BENALMOCAFFA, ABDALÁ Calila y Dimna Alianza Editorial – Literatura, 2008. Pàgines 182, 183 i 184.

APORREA Irán elimina la policía de la moral, tras meses de protestas Eldiario.es (4 de diciembre de 2022).




Autor font: Barcelona.indymedia.org