Setembre 9, 2021
Per Direta
232 vistes


És un dimarts de mitjans d’agost a la tarda i som a l’espai natural del Remolar-Filipines, una de les àrees protegides del delta del Llobregat. Comencem aquí un recorregut per diferents espais naturals del delta que ens ajudin a entendre sobre el terreny l’impacte que tindria una nova ampliació de l’aeroport del Prat en el lleure i les activitats esportives i pedagògiques. Ens acompanya en el nostre treball de camp José García, un històric membre de l’entitat ambientalista Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural – Depana.

No han passat ni vint minuts des que hem arribat i ja hem presenciat quatre o cinc aterratges. El soroll és aclaparador. La presència de l’aeroport i el seu impacte sonor és innegable. Com un colofó irònic, a un dels aguaits de fusta instal·lats al llarg del camí que porta a la platja de les Filipines hi ha penjat un cartellet amb un codi QR i dues preguntes impreses: “Com et sents quan passeges pel delta? Quins sons et criden més l’atenció?”.

Aprofitem l’avinentesa i traslladem aquestes mateixes qüestions a les usuàries de l’espai que ens trobem pel camí. Ruth i Sergio, veïnes de Sant Feliu de Llobregat, trepitgen avui per primera vegada la zona. Han quedat atordides per la constant contaminació acústica dels avions que hi aterren: “Hem estat una estona esperant prop d’un aguait, a veure si podíem observar algun ocell. Però no n’hem vist cap. Amb tant de soroll dels avions no m’estranya”, diu Ruth. “Si ens afecta a nosaltres que estem de passada, no em puc imaginar com deu impactar els ocells de la zona”, rebla.


Espai de lleure, esport i educació

Una tarda qualsevol d’entre setmana és fàcil creuar-se amb famílies senceres que passegen o amb grups d’esportistes que aprofiten les desenes de quilòmetres d’itineraris a través dels espais naturals. També hi veiem ciclistes entrenant o que pedalegen tranquil·lament cap a la platja per a fer un bany d’última hora. És el cas d’en Javier, veí del Prat, que sense baixar de la seva bici tot terreny, ens deixa clar amb un crit el que opina de les ampliacions: “Estic totalment en contra. Que no es facin!”.

Una tarda qualsevol d’entre setmana és fàcil creuar-se amb famílies senceres que passegen o amb esportistes

Poc després ens trobem amb la Jauna i la Manuela, mare i filla i veïnes de Viladecans, que pedalegen cap a la platja de les Filipines. Mentre la “Manu”, de nou anys, segueix voltant amb la bicicleta, la Jauna baixa de la seva per parlar amb nosaltres. “Venim sovint a la platja en bici des de casa i ens agrada molt aquest camí, és molt tranquil i és de fàcil accés”. I es mostra escèptica amb el projecte d’ampliació de l’aeroport, perquè no té clar “quin serà l’impacte d’aquesta nova ampliació sobre tots els espais d’ús públic com aquest en el que ens trobem”. A més, recorda com les anteriors obres d’ampliació van afectar l’hípica d’uns amics de família, que es van veure obligats a tancar.

Delta del Llobregat
Passeig, treball al camp i activitat esportiva conviuen a l’entorn natural |Sira Esclasans

Des de l’entrada de la zona del Remolar viatgem fins a les zones protegides del delta a l’altre extrem de l’aeroport. Allà hi ha la Ricarda, l’espai natural protegit dins la Xarxa Natura 2000 que es veuria profundament danyat per l’ampliació de la tercera pista. Darrere seu, al seu extrem meridional, comença la platja del Prat, amb una longitud de 5,5 quilòmetres, que s’estenen des de la desembocadura del riu Llobregat fins a l’estany del Remolar. Una platja dividida en cinc trams i que allotja dunes, guinguetes, platges naturistes, el centre municipal de vela o les instal·lacions de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM), dissenyades per al tractament i la recuperació de cetacis, tortugues i aus marines.

Ens fixem en el punt exacte des d’on volen ampliar centenars de metres de la tercera pista. Per sota hi passa un tram de túnel que connecta banda i banda amb la carretera que dona accés a la platja del Prat. “Aquesta és una zona amb risc d’inundacions”, detalla García mentre el travessem. “L’ampliació podria acabar afectant aquest accés a la platja, que és l’únic que hi ha des d’aquesta banda. La resta queda bloquejat per l’aeroport”, adverteix.


Refugi natural excepcional

Si es porta a terme l’ampliació de l’aeroport, aquesta font d’oci gratuït i a l’abast de tothom podria veure’s greument compromesa. Per la seva proximitat i densitat, les poblacions de la comarca del Baix Llobregat serien les que es veurien més afectades a l’hora d’accedir a un espai verd amb característiques de biodiversitat extraordinàries. En el cas de poblacions habitades tan densament com Cornellà de Llobregat (12.866,4 habitants per quilòmetre quadrat), poder gaudir dels espais del delta esdevé una qüestió de qualitat de vida.

Ho explica la Laia, veïna de Viladecans, que considera que sempre ha estat un espai de resistència passiva davant del model urbanístic vigent. “Per mi, el delta és un refugi, un espai on poder fugir de la ciutat sense allunyar-se’n massa”. I afegeix que “tot i que l’impacte visual, sonor i paisatgístic de l’aeroport és evident, una nova ampliació només contribuiria a la destrucció d’un dels pocs espais naturals que encara queden al Baix Llobregat sud i a la densificació encara més salvatge de la ciutat de Barcelona i la rodalia”. De manera que, conclou, “els espais del delta són bàsics per la salut mental i física dels habitants del Baix Llobregat sud”.

Delta del Llobregat
Ruth i Sergio, veïnes de Sant Feliu de Llobregat, trepitgen avui per primera vegada la zona del delta |Sira Esclasans

Una reflexió que reforça Antònia Casellas, del grup d’investigació Interfase del Departament de Geografia de la UAB. Casellas és autora d’una recerca realitzada l’any 2019, basada en tretze entrevistes en profunditat i una enquesta a 133 residents i visitants a l’àrea protegida del delta. “L’estudi revela que l’àrea natural protegida és molt important per al 100 % dels residents i el 98,8 % dels visitants. Preguntats sobre el futur de la zona, una de les preocupacions més anomenades, junt amb els efectes de la pujada del nivell del mar, és la possible ampliació de l’aeroport”, explica. I afegeix que “aquesta recerca demostra la importància de l’àrea protegida, no només pel gaudi de residents del Prat de Llobregat i municipis veïns, sinó també per un nombre creixent de visitants i turistes interessats en la preservació d’espais naturals en àrees metropolitanes. En aquest sentit, l’àrea protegida és un cas únic i el seu valor natural és excepcional”.


Diàleg amb la natura

Els espais naturals del delta també són indrets ideals per a l’estudi de la biodiversitat que caracteritza aquest medi. El Consorci per a la protecció i la gestió dels espais naturals del delta del Llobregat és l’entitat que organitza i gestiona la majoria d’activitats que tenen lloc a les àrees protegides. A més d’un públic especialitzat, amb perfil de naturalista, aficionat o professional, que gaudeix de les excepcionals condicions d’observació de les aus, el Consorci dirigeix els seus programes d’educació ambiental i activitats de camp a les escoles de la comarca i de l’àrea metropolitana de Barcelona.

“Cada any hi passen 20.000 escolars de tota l’àrea metropolitana”, explica María José Albaladejo, gerent del Consorci

“Cada any, de setembre a juny, passen pel delta prop de 20.000 escolars procedents de tota l’àrea metropolitana de Barcelona, en el marc de diferents programes educatius”, ens explica María José Albaladejo, biòloga i gerent del Consorci. A més de les visites guiades, el Consorci també ofereix activitats pedagògiques com gimcanes, tallers de construcció de caixes niu per a les aus, jornades de treball per conèixer i extirpar espècies vegetals exòtiques invasores o programes de cria i posterior alliberament d’espècies autòctones com el fartet
i la tortuga de rierol.

Durant les activitats, explica, sempre aprofiten per fer una tasca de sensibilització. “No només parlem de la fauna, no només és la gracieta de veure un ocellet, sinó que estem parlant de transformació en el territori i de com hem de cuidar la natura. L’objectiu de les activitats és generar un diàleg amb aquesta”.

Fernando és un veí de Sant Andreu de la Barca, a més d’aficionat ornitòleg. El trobem passejant amb els seus dos nets pel camí del canal de la Bunyola. Per ell, conèixer aquests espais és primordial. “Anys enrere, vaig estar ficat a la plataforma contra Eurovegas i ara vinc aquí amb els meus nets. Al final, quan la gent coneix el territori –i mira la canalla que té agafada de la mà– és quan pot defensar-lo millor”.

Marxem del delta amb la sensació que tant les usuàries dels diferents espais naturals com les treballadores que vetllen per la seva conservació tenen arrelat un rebuig ferm cap a l’ampliació de l’aeroport. Albaladejo ho resumeix així: “El manteniment del delta és una qüestió de supervivència. Perdre el delta significa perdre-hi totes en salut i qualitat de vida. Si arriba l’ampliació, serem totes més pobres”.




Autor font: Directa.cat