Gener 11, 2022
Per Nord-Estl Libertari
262 vistes


Fontaura (1986)

Fontaura (1986)

El 24 de febrer de 2016 es publicà que “el 24 de febrer de 1990 mor a Vénissieux l’escriptor, periodista, mestre racionalista i propagandista anarcoindividualista Vicente Galindo Cortés, més conegut com Fontaura. Havia nascut en 1902 a Mataró (Maresme).” Ara tenim més dades: L’11 de gener de 1902 neix a Mataró l’escriptor, periodista, mestre racionalista, esperantista i propagandista anarcoindividualista i militant anarcosindicalista Vicente Galindo Cortés, més conegut com Fontaura.   

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L’11 de gener de 1902 neix a Mataró l’escriptor, periodista, mestre racionalista, esperantista i propagandista anarcoindividualista i militant anarcosindicalista Vicente Galindo Cortés, més conegut com Fontaura 

Antimilitarista convençut, a 19 anys, fugint del servei militar, passà a l’Occitània i a la Catalunya Nord, on patí tota mena de penalitats i participà des de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), amb altres exiliats, en diverses accions a Bera i a Barcelona destinades a derrocar la dictadura de Primo de Rivera  

En 1973 va fer conferències a París i a Perpinyà

Vicente Galindo Cortés (Fontaura): L’11 de gener de 1902 neix a Mataró (Baix Maresme, Maresme) l’escriptor, periodista, mestre racionalista, esperantista i propagandista anarcoindividualista i militant anarcosindicalista Vicente Galindo Cortés, més conegut com Fontaura, encara que va fer servir molts pseudònims (Daniel Brel, Evelio, Ciro Palermo, Antonio Duarte, Helios Aracil, Néstor Vandellós, Aldebarán, Daniel C. Alarcón, Argos, Marcolan, Evelio G. Fontaura i altres). Fill de pares aragonesos emigrats a Catalunya (Tomás Galindo i Valeria Cortés), durant la seva infància patí diverses malalties que malmenaren l’economia familiar. Estudià als Escolapis de Mataró, cosa que el decantà per l’anticlericalisme i l’ateisme, i ben aviat s’interessà per la literatura.  

La família s’instal·là a Badalona (Barcelonès Nord) i quan tenia 15 anys establí contacte amb l’anarquisme social i entrà a treballar en un taller, on aprengué l’ofici d’ajustador mecànic.  

A Badalona es conreà culturalment llegint la premsa anarquista i conegué Avelino Luis Bulffi de Quintana, el neomaltusianisme i l’anarcoindividualisme del qual el va influí força.  

En 1917 contactà amb anarcoindividualistes barcelonins que el van introduí en les idees d’André Lorulot i E. Armand, a les quals restarà fidel, encara que això no li va impedir col·laborar amb l’anarcosindicalisme i defensar el Comunisme llibertari.  

Antimilitarista convençut, a 19 anys, fugint del servei militar, passà a l’Occitània i a la Catalunya Nord, on patí tota mena de penalitats. A Graisseçac (Erau, Occitània) treballà en diverses feines (peó agrícola, miner i altres) i fundà un grup anarquista. 

Participà des de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), amb altres exiliats, en diverses accions a Bera i a Barcelona destinades a derrocar la dictadura de Primo de Rivera.  

En 1973 va fer conferències a París i a Perpinyà. 

La seva companya fou Francisca Arróniz Meroño.  

Vicente Galindo Cortés va morir el 24 de febrer de 1990 al seu domicili de Vénissieux (Liyonés, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i fou incinerat el 28 de febrer a Liyon (Liyonés, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània).  

Per llegir la seva biografia

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Vicente+Galindo+Cort%C3%A9s]. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com