Valoració del Sector d’Administració Pública de la CGT sobre el document filtrat d’esmenes transaccionades al Reial Decret-llei de l’”Icetazo”

Novembre 17, 2021 –
Per CGT Diputació De BCN

1,375 vistes

VALORACIÓ DEL SECTOR D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA CGT SOBRE EL DOCUMENT FILTRAT D’ESMENES TRANSACCIONADES AL REIAL DECRET-LLEI DE L’”ICETAZO”

Comunicat de la Federació Estatal de Treballadors i Treballadores de l’Administració Pública (FETAP-CGT)

Després que en els darrers dies apareguessin diverses sentències favorables a les demandes de col·lectius i treballadors i treballadores en abús de temporalitat (d’entre les quals cal esmentar, pel fet de ser més escasses les dictades en sales del contenciós administratiu, la de les educadores a Getafe, la de la Diputació de Barcelona i la de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid), i un dia abans que es reunís la Ponència de la Comissió d’Hisenda i Funció Pública del Congrés per a la reforma del Reial Decret-llei 14/2021, ens han volgut sorprendre amb la filtració, el proppassat 11 de novembre, d’un document en el qual sembla que s’albiren els acords de quatre formacions polítiques, PSOE, UP, ERC i PNB, en forma d’esmenes transaccionals al RDL, presentades com la darrera cessió al col·lectiu de treballadores i treballadors precaritzats a les Administracions Públiques.

Però no, ni és casual el moment ni ho ha estat pas tampoc la forma en la qual ha arribat la filtració a nombrosos mitjans d’informació, que no semblava que haguessin hagut de treure l’entrallat dels misteris de les esmenes del document, sinó que reproduïen com lloros el guió facilitat i adjunt per a anunciar a bombo i plateret que el personal interí amb més de cinc anys a l’Administració Pública aconseguiria la fixesa sense haver d’opositar. Es tracta, sense cap mena de dubte, d’una filtració perfectament orquestrada i organitzada que té dos objectius. D’una banda, fotre una clatellada als col·lectius i sindicats, cada cop millor organitzats, tot alimentant la seva divisió en detraure dels mateixos al grup de temporals que teòricament es veurà afavorit per la nova data miracle: l’ú de gener del 2016, i, de l’altra, estimular i visibilitzar el posicionament més reaccionari en relació a aquest moviment reivindicatiu. Els sindicats institucionalitzats, signants de l’acord del mes de juliol amb el Govern espanyol que va fonamentar el Reial Decret-llei, una bona part de la judicatura, juristes propers a l’Advocacia de l’Estat i diversos representants de Governs autonòmics, ja s’han pronunciat en el sentit que aquest “relaxament” en les concessions al personal abusat pot generar inseguretat jurídica i comportar demandes i llargs processos judicials, aquest cop per a reclamar el sagrat dret d’igualtat d’accés a la funció pública, passant per sobre, això sí, dels drets i condicions laborals dels qui ja formen part d’aquesta.

Com hem de rebre des de FETAP aquest nou anunci aparentment encisador per als qui pateixen la precarietat a les Administracions? Doncs amb absolut escepticisme en relació a allò que no queda del tot clar i amb absolut rebuig front a aspectes que no responen gens als acords de la nostra Federació. Veiem-ho:

(1.) Si era arbitrari el criteri de fixar en deu anys el temps mínim per a optar a un Concurs de mèrits, iniciativa legislativa que fa un any va sorgir del parlament basc i que el mes de juliol va anunciar la ministra de Funció Pública com a possible criteri de reforma del RDL recentment convalidat, és igual d’arbitrari establir-ho en cinc (caldria dir sis, en realitat, si comptem des de l’1 de gener del 2016 a l’1 de gener del 2022) per a optar a aquesta via d’estabilització. L’únic termini amb fonament legislatiu i jurídic és el dels tres anys, pel fet de ser el termini que es dedueix de la necessitat d’executar els processos selectius que anualment haurien d’incloure totes les places interines (art. 70. TREBEP), com pel fet de ser el termini reconegut expressament tant pel TJUE (Sentència del 3 de juny del 2021) com pel Tribunal Suprem de l’Estat espanyol, en sentència de cassació del 28 de juny del 2021.

(2.) La sanció a l’abús de contractació continua recaient sobre el treballador o treballadora temporal a qui es cessa en finalitzar els tres anys d’ocupar interinament la seva plaça. Podríem imaginar-nos que a l’empresa privada l’abús de temporalitat es resolgués amb l’acomiadament del treballador o treballadora un cop transcorreguts 24 mesos? Aquest extrem del RDL no ha estat reformat a les esmenes pactades i comporta un seriós risc no ja pels qui desenvolupen tasques en aquestes places sinó per al servei públic que s’ofereix. A les Administracions Públiques, especialment aquelles que alimenten l’avidesa privatitzadora, se’ls ofereix un instrument passiu per a soscavar o acabar directament amb determinats serveis públics.

(3.) La històrica sentència del TJUE del 19 de març del 2020, respecte les qüestions prejudicials que es plantejaven davant l’abús de contractació temporal a les Administracions Públiques, va iniciar el reconeixement del fet que l’Estat espanyol no disposa d’un instrument per sancionar de manera suficient i dissuasòria l’esmentat abús. Aquest és l’argument esgrimit per nombroses sentències, també les que fèiem referència al principi, per a justificar la fixesa/estabilitat dels qui la demanden. L’altra forma de compensar als qui són sotmesos/es durant anys o dècades a la temporalitat és la indemnització. Res no ha canviat a les esmenes que suposadament s’aprovaran, per la qual cosa no es millorarà la ridícula indemnització de 20 dies per any amb un topall de 12 mensualitats, és a dir, l’equivalent a un acomiadament per raons objectives al sector privat.

(4.) El concurs de mèrits apareix com un procés obert, no restringit, i per tant incert. Inadequat com a mitjà de sanció de l’abús quan en aquests poden participar els qui no va ser víctimes de l’abús (Auto TJUE, 2 de juny del 2021).

(5.) Tenint en compte les esmenes transaccionades que s’han filtrat, un percentatge enorme de treballadors i treballadores en abús de temporalitat que ocupen llocs estructurals durant més de tres anys i fins a sis (01/01/2016) es veuran sotmesos als anomenats processos de consolidació mitjançant concurs-oposició, emulació dels processos aprovats als Pressupostos Generals de l’Estat del 2017 i el 2018, mitjançant els quals es permetia una taxa extraordinària de reposició que es derivava d’aquells altres “acuerdazos” signats aleshores pel Govern del PP amb els sindicats administrats. Pel que fa a l’organització de processos selectius anomenats de consolidació, la sentència del TJUE del 19 de març del 2020 ja ens advertia que no són l’instrument adequat per a sancionar degudament la utilització de relacions abusives de contractació.

(6.) Tant el RDL, com les reformes pactades deixen a criteri de les Administracions Públiques “l’articulació d’aquests processos selectius… i podrà ser objecte de negociació en cadascun dels àmbits territorials de l’Administració General de l’Estat, comunitats autònomes i entitats locals…” (sic), i per tant en molts casos es deixarà als peus dels cavalls a treballadors i treballadores que tornaran a la casella de sortida per a veure’s obligats a negociar tant amb Administracions reticents a una estabilització efectiva com amb els sindicats que els van trair.

(7.) Es continua trobant a faltar un autèntic desig d’estabilitzar als seus llocs de treball les persones, al personal que ocupa aquestes places a consolidar i que tant semblen preocupar a tècnics i legisladors. Les places, tot i ser incertes, no pateixen la incertesa i la discriminació del treballador o treballadora en abús de temporalitat que les ocupa.

En definitiva; aquestes esmenes, en tant que siguin aprovades per la corresponent Comissió, Senat i Congrés, suposen, això sí, un avenç en la direcció empresa en diferents àmbits pels col·lectius de treballadors i treballadores precaritzades a les Administracions Públiques des de fa anys, però no compleixen en absolut ni amb les principals objectius marcats per aquest col·lectiu (fixesa com a sanció a l’abús) ni amb els acords que ens hem donat a la FETAP per a la seva defensa. A més, com ja dèiem, el seu anunci/filtració no deixa de suposar una maniobra de divisió i desmobilització d’aquest col·lectiu, així com un intent d’esperonar les posicions més reaccionàries avui representades per una bona part de la judicatura, pel sindicalisme institucionalitzat i pactista, per formacions polítiques instal·lades en el possibilisme i pel propi sistema, interessat en mantenir un ampli destacament de treballadors i treballadores precàries a les Administracions Públiques llestes per a engrossir els nous nínxols de negoci que sorgeixen a cada pas de la privatització incessant dels serveis públics.

Finalment; des d’aquesta Federació i com ja hem manifestat als acords adoptats al nostre darrer Ple, celebrat els dies 22 i 23 d’octubre, només admetrem una reforma legislativa del TREBEP o qualsevol altra norma que:

a) Articuli mecanismes que permetin amb resultat cert que els y les treballadores obtinguin relació de fixesa de personal funcionari de carrera o laboral fix, o idèntica en drets.

b) Transposi els principis de les clàusules 4 i 5 de la Directiva 1999/70/CE i jurisprudència del TJUE relatives a la prevenció i sanció a l’abús de contractació a les Administracions Públiques.

c) Previngui nous abusos de contractació mitjançant sancions i indemnitzacions proporcionades i dissuasòries que recaiguin a les Administracions i no en el seu personal. I

e) Aposti per una defensa sense embuts dels serveis i empreses públiques com a garants del dret democràtic de la immensa majoria a rebre i gestionar uns serveis de qualitat amb garanties laborals dignes per a tots els treballadors i treballadores vinculades als mateixos.

PER L’ESTABILITAT DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES EN ABÚS DE TEMPORALITAT!

Secretariat Permanent de la Federació Estatal de Treballadors i Treballadores de l’Administració Pública (FETAP-CGT)

16 de novembre del 2021

—-

Comunicat en PDF, per a descarregar: Clicant aquí. Original de FETAP en castellà: Clicant aquí.