Gener 9, 2023
Per Direta
291 vistes

El 22 de desembre, entre 200 i 300 persones es concentraven davant l’Ajuntament de Castelldefels, on tenia lloc el darrer plenari del 2022, per demanar l’aturada immediata de la proposta de Modificació del Pla General Metropolità (MPGM), consistent segons fonts municipals en “la definició d’un nou model d’estructura del municipi basada en sis eixos verds que connecten els barris des de la muntanya fins arribar al mar”. Es tracta de sis eixos transversals: Eix del Poal, Eix de Bellamar, Eix de Ca n’Aimeric, Eix del Passeig del Bosc (Montmar), Eix del Centre i Eix del Canal Olímpic, que l’administració local pretén configurar com a “corredors ecològics i recorreguts cívics”. En aquest sentit, la regidora d’Urbanisme, Eva López, defensa que els eixos seran connectors ecològics que uniran el mar amb la muntanya.

La regidora d’Urbanisme, Eva López, defensa que els eixos seran connectors ecològics que uniran el mar amb la muntanya

La concentració va ser convocada per la plataforma veïnal 6 Eixos de Ciment, creada el setembre de 2022 per aturar el pla, denunciar la “manca de sensibilitat ambiental de l’Ajuntament”, generar consciència i opinió ciutadana envers la MPGM i definir “de veritat” l’àrea metropolitana del futur. El veïnat contrari al pla urbanístic argumenta que aquesta proposta és en realitat un projecte de construcció que afecta a l’11 % de la superfície municipal i “suposaria la desaparició d’importants zones boscoses de Castelldefels limítrofes amb el parc natural del Garraf”, segons es pot llegir al manifest que es va fer públic al final de la protesta. A més, alerten que si s’executa el pla s’incrementarà el perill d’erosió i d’inundació a molts barris de la població.

Com en el cas del municipi veí de Gavà, on hi ha previst un macroprojecte urbanístic al voltant del turó del Calamot –el darrer connector biològic entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat–, les ecologistes alerten que el pla dels sis eixos crearà noves barreres a la connectivitat biològica i “contribuirà a empitjorar la ja malmesa biodiversitat de la comarca”. Afegeixen que, en un radi de només tres quilòmetres es volen aixecar un total de més de 4.400 nous habitatges, “que sumats als 5.000 projectats a Gavà suposen un total de gairebé 10.000 i un augment de la població conjunta entre les dues poblacions de 40.000 habitants, quan actualment hi ha un creixement demogràfic natural negatiu” –l’any 2020 el saldo va ser de 197 habitants menys– i quan les poblacions actuals de Castelldefels i Gavà són de 67.000 i 47.000 habitants, respectivament. Aquesta informació sobre la previsió de construcció d’habitatge nou no ha estat confirmada per fonts municipals i ha estat difosa pel veïnat “a partir de la documentació feta pública per l’administració”, explica una de les activistes de la plataforma.

Manifestació contra el pla urbanístic celebrada el 22 de desembre davant de l’ajuntament de Castelldefels |Arxiu

Malgrat l’oposició veïnal, des de l’Ajuntament s’assegura que hi ha una demanda d’habitatge i es defensa que “els Eixos Verds són una eina que ens ha de servir per aconseguir l’habitatge social que els nostres veïns reclamen i evitar que els joves i la gent de Castelldefels no sigui expulsada de la seva ciutat”. Tot i així, no confirmen ni desmenteixen la informació relativa a la construcció de nous habitatges ni de la quantitat prevista. “No podem aturar ni defensar una cosa que no existeix però tampoc creiem que sigui oportú treure la veu als veïns i veïnes de Castelldefels. El debat sobre els Eixos Verds té un vici inicial, que no és altre que la confusió del document a aprovar, que no és res més que un avanç de planejament, un document que no obliga jurídicament a ningú i que no té cap altre valor que ser el punt de partida d’un debat sobre com ha de ser Castelldefels, com ha de créixer, si és que ha de fer-ho, i com cobrir les seves necessitats futures, amb un document de planejament efectiu”, apunta la regidora d’Urbanisme.

“Hi ha prop d’un centenar de pisos buits en mans de diversos fons voltor al municipi que es podrien destinar a cobrir part de la demanda que assegura l’Ajuntament”, detalla l’Esther, membre del Sindicat de Llogateres

Les activistes del Sindicat de Llogateres de Castelldefels, Gavà i Begues, però, parteixen d’una altra premisa. “Hi ha prop d’un centenar de pisos buits en mans de diversos fons voltor al municipi que es podrien destinar a cobrir part de la demanda que assegura l’Ajuntament”, comenta l’Esther, membre del sindicat, que alhora parla d’opacitat municipal en relació als habitatges de nova construcció previstos al pla. “L’avanç de planejament no parla en cap cas d’un nombre determinat d’habitatges. I tampoc ho farà el document de planejament al que doni pas. El document que començarà a tramitar-se amb posterioritat al procés participatiu i un cop escoltada la ciutadania definirà quin destí tindrà cada terreny i cada espai de sòl que hi ha a Castelldefels”, contesta López.

El preu mitjà del lloguer a Castelldefels ja supera els 1.000 euros, i l’activista del Sindicat de Llogateres ho considera un preu inassequible per a la majoria de la ciutadania, així com també els preus de compra d’habitatge social, que segons els seus càlculs s’enfilaran més que a Gavà i altres poblacions del Baix Llobregat. “La gent de Barcelona ve a viure a Castelldefels i el veïnat d’aquí ha de marxar a Sant Pere de Ribes”, explica l’Esther a mode d’exemple de com afecta el procés de gentrificació a nivell local, comarcal i metropolità. “A Gavà, Viladecans o El Prat passa exactament el mateix, hi ha un procés generalitzat de desplaçament o més aviat d’expulsió de població”, rebla.


Eixos verds o eixos de ciment?

“Els Eixos Verds són una nova oportunitat per definir Castelldefels, per trencar amb l’asfalt i aconseguir que la natura penetri arreu de la ciutat amb nous espais i corredors verds que serveixin per relligar les zones naturals que tenim al nostre voltant”, es pot llegir en una piulada publicada al compte de Twitter de l’Ajuntament. En un vídeo promocional del projecte publicat el mes de desembre pel Consistori, l’alcaldessa Maria Miranda (PSC) assegura que el pla “servirà per reestructurar la ciutat i sobretot per treballar per una ciutat més respectuosa amb el medi ambient a través d’aquests sis eixos verds que connectaran la platja amb la muntanya i ordenaran el municipi”. “Sis eixos cívics i verds que basant-se en les principals rieres naturals facilitaran la connectivitat, relligant el mar amb la muntanya, i ens dotaran d’una estructura coherent, amb nous espais de trobada veïnal que reforçaran la cohesió social”, afegeix a l’esmentat audiovisual el regidor de Planejament, Jordi Vendrell.

La plataforma ha desplegat pancartes i cartells i diferents zones afectades del municipi |Arxiu

A més, des de l’administració municipal s’assegura que el pla comptarà amb el consens i la participació de la ciutadania. En aquest sentit, el 28 de juliol es va obrir un procés de participació ciutadana “per a la millora dels Espais Verds de Castelldefels”, amb l’objectiu de consensuar amb la ciutadania els criteris que han de regir el desenvolupament urbanístic local “en els propers 20 anys”. López detalla que a través de la plataforma digital Participa 311 Castelldefels es poden gestionar els processos de participació promoguts tant per l’Ajuntament com per la ciutadania i les associacions. “Hem de decidir entre tots si preservem o no les zones properes al parc del Garraf, on hi ha zones edificables en mans de privats i on actualment està permès construir. O si fem edificis per tal que hi visquin els nostres fills i on els fem. Aquest és el debat real i al que volem donar impuls, un debat que ha de tenir en compte la realitat física de la ciutat, com són aquests corredors, antics torrents que uneixen el mar amb la muntanya i als que volem treure el màxim profit per fer que la natura penetri dins Castelldefels”, afegeix la regidora d’Urbanisme.

Tanmateix, les activistes de la plataforma 6 Eixos de Ciment posen en dubte el procés participatiu que va ser presentat públicament el 15 de setembre i denuncien que encara no s’ha fet cap reunió presencial amb el veïnat. Però sobretot denuncien que el pla, “presentat amb l’etiqueta de 6 eixos verds, amaga en realitat una proposta especulativa on se substitueixen zones verdes i d’equipament per zones residencials en 36 espais de Castelldefels”. Per als membres de la plataforma, si s’executa el projecte s’augmentarà el sòl residencial amb blocs de pisos de gran alçada en zones perifèriques i es degradarà la qualitat urbanística i mediambiental actual de la ciutat. Asseguren que uns veritables eixos verds “haurien de garantir la preservació de les zones forestals encara existents”.


Tales de zones boscoses coincidents amb el pla

Una veïna implicada a la plataforma 6 Eixos de Ciment denuncia la tala “indiscriminada” d’arbrat iniciada el mes de desembre al barri de Bellamar i després al bosc de Ca n’Aimeric, que segons els plànols són àrees incloses a l’Avanç de la Modificació puntual del Pla General Metropolità per a la millora de la xarxa d’espais lliures i equipaments de les urbanitzacions, aprovat al plenari municipal el maig de 2022. Justificades com a franges antiincendis pels tècnics forestals contractats i la regidora de Joventut, Platges, Neteja, Residus i Espais Verds Clara Quirante, aquestes actuacions han provocat la reacció de part del veïnat, que ha organitzat accions per intentar aturar les tales, que superen el centenar d’arbres afectats només durant la primera setmana de gener. El 28 de desembre, una quinzena de persones es concentraven al bosc de Ca N’Aimeric i aconseguien aturar momentàniament les tales, però els treballs es reprenien l’endemà i en dies posteriors.

La plataforma Defensem el Castell denuncia la tala “indiscriminada i sense criteris” i demana aturar immediatament l’actuació de franja antiincendis que asseguren “ultrapassa amb escreix” els 25 metres de seguretat

Mentre les veïnes de la plataforma Defensem el Castell, que el juliol de 2018 ja va tractar d’impedir la destrucció de la centenària pineda al voltant del castell i que actualment defensen les “poques zones verdes que queden a Castelldefels”, denuncien la tala “indiscriminada i sense criteris” i demanen aturar immediatament l’actuació de franja antiincendis que segons el col·lectiu veïnal ultrapassa amb escreix els 25 metres de seguretat determinats per la Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata en la trama urbana, aprovada al Parlament de Catalunya l’any 2003, els tècnics asseguren que la tala ha de continuar fins al barri de Montmar i el límit municipal amb Gavà.

La tala ha afectat arbres de grans dimensions, més d’un centenar durant la primera setmana de gener |Roger Jiménez

A les xarxes socials de 6 Eixos de Ciment s’han publicat plànols del MPGM on es pot apreciar que les franges tallafocs coincideixen amb sectors que es volen requalificar com a zona residencial dins de l’anomenat pla dels 6 Eixos Verds. D’altra banda, a l’article 5 també s’especifica que “les actuacions que s’hagin de dur a terme d’acord amb el que estableix aquesta Llei que afectin zones forestals amb un pendent superior al 40% requereixen un informe tècnic de caràcter forestal sobre les mesures necessàries per a minimitzar els efectes de les actuacions sobre el terreny”. La veïna entrevistada per la Directa denuncia que a alguns trams de les zones forestals afectades per les tales “arriben o superen aquest percentatge i no s’ha fet públic cap informe tècnic”.

Al manifest de la concentració del 22 de desembre també es demana que s’aturi “la desforestació de Castelldefels feta sota l’excusa de les franges antiincendis” i que l’Ajuntament s’assegui amb personal tècnic de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona “per planificar unes accions ben estructurades”. Les activistes veïnals consideren que els límits territorials de Castelldefels són finits i demanen al Consistori que assumeixi que el municipi “ha esgotat el seu potencial de creixement urbanístic”. Esther, del Sindicat de Llogateres, especifica que a Castelldefels hi ha poc sòl sense urbanitzar i a més es tracta de boscos. “Amb aquest pla, que és merament especulatiu, estan destrossant les poques zones forestals que encara hi ha al municipi”, alerten les activistes.

En una imatge difosa per la plataforma Defensem el Castell es pot veure veïns que el 31 de desembre es van interposar davant la maquinària per tal d’aturar la tala |Arxiu

Des d’altres grups locals com la plataforma Salvem l’Olla del Rei també denuncien que el pla dels 6 Eixos Verds és “en realitat” de sis eixos de ciment. “Són 31 modificacions del planejament de Castelldefels per reduir la zona verda urbana a canvi de ciment i totxo”, alerten al seu compte de Twitter. Per a la ciutadania que demana la protecció íntegra de l’estany de l’Olla del Rei i el seu voltant, la preservació de la vall de Ca n’Aimeric és clau per a la connectivitat entre el massís del Garraf i el Delta del Llobregat a Castelldefels a través de la corredora mestre i l’Olla del Rei. “La seva supervivència és vital per a la biodiversitat de l’Olla del Rei”, asseguren. D’altra banda, a l’Ateneu Arreplegades de Castelldefels es van organitzar els mesos de novembre i desembre diverses sessions teòriques per poder fer representacions tridimensionals amb sistema GIS (Sistemes d’Informació Geogràfica) “del plans urbanístics que els ajuntaments de Castelldefels i Gavà ens volen vendre”.




Autor font: Directa.cat