Abril 13, 2022
Per Direta
223 vistes

Com ho havien anunciat els sondejos, no hi va haver cap sorpresa la nit del diumenge 10 d’abril en el moment d’anunciar els resultats de la primera volta de les presidencials franceses. Com fa cinc anys, la segona volta tornarà a ser el duel Emmanuel Macron i Marine Le Pen. A Catalunya Nord es va reviure la mateixa situació, amb un vot per Jean-Luc Mélenchon a l’oest del territori i un vot massiu per Marine Le Pen a la plana del Rosselló, una comarca que en ser la més poblada, ofereix la primera posició a Le Pen al conjunt del departament. De manera molt similar a l’any 2017, Marine Le Pen aconsegueix el 32.74 % dels vots a la Catalunya del Nord, una xifra important, però que només representa una part del vot d’ultradreta en aquest territori. La suma de les tres candidatures d’ultradreta (Le Pen, Zemmour i Dupont-Aignan) hi representa el 43.91 % dels vots escrutats.

Els votants de la capital rossellonesa s’han mobilitzat una vegada més per la candidatura de Marine Le Pen, com el 2017, però entre temps una cosa ha canviat a Perpinyà: el batlle

Els votants de la capital rossellonesa s’han mobilitzat una vegada més per la candidatura de Marine Le Pen, com el 2017, però entre temps una cosa ha canviat a Perpinyà: el batlle. Elegit fa dos anys, Louis Aliot és el cap de campanya de la líder de Reagrupament Nacional. Ha guanyat la vila gràcies a un canvi estratègic, deixant de costat els temes tradicionals de l’extrema dreta local (seguretat i netejar els carrers) per un discurs més aviat liberal i amb un posicionament molt més moderat. Un canvi que li ha permès a la vegada guanyar el suport de la burgesia local i també de sorprendre els altres candidats. Marine Le Pen ha fet una campanya prou similar. Ja no parla més de sortir de la zona de l’Euro, no proposa més que la gent es pugui jubilar als 60 anys sinó als 62 i fins i tot va deixar la presidència de Reagrupament Nacional per evitar amalgames entre la seva candidatura i el seu partit. La mescla de discurs populista per assegurar-se el vot popular i el gir liberal pels més rics sedueix l’electorat perpinyanenc. Els resultats de les presidencials sonen com un vot d’adhesió al projecte polític del batlle Louis Aliot i a la seva transposició al nivell estatal.

El cap de campanya de Marine Le Pen és l’actual alcalde de Perpinyà |Arxiu

A Perpinyà, el pòdium de la primera volta és similar al del 2017, i són Jean-Luc Mélenchon i Emmanuel Macron qui el completen. Mélenchon i Le Pen sumen el 53% dels vots a Perpinyà, i Macron un 21%. Si seguim la comparació amb 2017, Emmanuel Macron es va imposar en la segona volta en bona part gràcies als votants d’esquerres en la lògica del front republicà, cosa que no van aconseguir a les municipals de 2020 per evitar que l’extrema dreta pogués guanyar l’Ajuntament. Si Perpinyà havia de ser un exemple, seria el que demostra que el front republicà ja no funciona més. Malgrat la mobilització d’una part dels votants d’esquerres, el candidat d’extrema dreta es va imposar l’any 2020 a les municipals i sembla molt probable que es repeteixi el mateix escenari el diumenge 24 d’abril en les urnes perpinyanenques.

“Candidata del poble” contra “president dels rics”
Si en l’àmbit estatal podem preveure que torni a guanyar Emmanuel Macron, la situació nord-catalana podria ser diferent. Els electors hauran de triar entre una candidata que es presenta com la del poble i un candidat que té l’etiqueta de “President dels rics” des de fa cinc anys. El balanç de Macron es podria resumir entre els avantatges fiscals que va oferir als més rics, com la supressió de l’ISF (un impost que pagaven la gent que tenia un patrimoni immobiliari superior a 1,3 milions d’euros) i reformes antisocials (reducció de les ajudes i repressió violenta dels moviments socials). El seu programa preveu una reforma de l’atur i de l’RSA –prestació assistencial laboral–, i es dóna la circumstància que Catalunya Nord és el departament on més gent depèn d’aquestes ajudes. A més, els dos moviments que van marcar més el mandat de Macron són les armilles grogues i les protestes antivacuna, dos moviments que han tingut una forta mobilització d’aquest costat de l’Albera.

Els electors d’esquerres es troben en una situació delicada, entre votar per un candidat antisocial, una candidata d’extrema dreta o abstenir-se. I el més preocupant, potser, és que una part dels nord-catalans tenen més por que torni a guanyar Emmanuel Macron que no pas Marine Le Pen.

D’aquí a dos mesos els votants de Catalunya Nord tornaran a anar a les urnes per les legislatives. Si actualment el territori té tres diputats del partit de Macron i un diputat de Reagrupament Nacional, la configuració d’electes es podria capgirar. El fet que els quatre representants nord-catalans a l’Assemblea francesa acabin sent tots d’extrema dreta ja no sembla ser un risc sinó que tot apunta que pot ser inevitable.




Autor font: Directa.cat