Novembre 19, 2022
Per Nord-Estl Libertari
264 vistes
Centenars de persones commemoren el 3r aniversari del tall del Tsunami a la Jonquera

Centenars de persones commemoren el 3r aniversari del tall del Tsunami a la Jonquera 

Després de tres anys investigant-los, el jutge va acordar d’arxivar la investigació. Ara, la Fiscalia ha presentat un recurs que, segons l’Alerta Solidària, té un rerefons polític, del qual Vilaweb se n’ha fet ressò 

La darrera atzagaiada de la fiscalia en la macrocausa del Tsunami Democràtic a la Jonquera 

Avui uns quants col·lectius antirepressius commemoren el tercer aniversari del tall de la AP-7 que va desembocar en la investigació de dos-cents manifestants 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 19/11/2022.- Llegim a Llibertat.Cat que gairebé més de tres-centes persones s’han manifestat aquest dissabte entre El Portús (Albera, Vallespir, comtat de Vallespir) i la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada), a peu i en marxar lenta els sis quilòmetres que uneixen els dos municipis per l’N-II. L’acte, que ha provocat retencions de vehicles durant més d’una hora, s’ha fet coincidint amb el tercer aniversari del tall a l’AP-7 després de la sentència del procés.  

Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària ha manifestat que s’ha fet per “homenatjar els investigats” pels talls de carreteres a tot Catalunya la tardor del 2019. En concret, van ser un total de 380 persones de les quals encara n’hi ha 49 que tenen les causes obertes. 

A l’inici i al final del trajecte, han parlat la Júlia i l’Ylènia (dues de les 200 investigades pel tall de l’AP-7 a la Jonquera fa tres anys), la Sane (pendent del judici pel tall de l’AP-7 a Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) l’octubre del 2019) i la Carla Costa (pendent de judici per les protestes postsentència). Totes han agraït el suport dels assistents als seus casos. 

El tall del Tsunami Democràtic a la Jonquera del novembre del 2019 va fer que encausessin dos-cents manifestants 

Llegim a VilaWeb que les desenes de causes contra les mobilitzacions convocades pel Tsunami Democràtic en les protestes contra la sentència del procés són un laberint inacabable d’interlocutòries i peticions de condemna que han impactat durament contra el moviment independentista. Però n’hi ha una que destaca per sobre de la resta, tant per l’impacte simbòlic que va tenir, com pel nombre d’encausats. El tall del Tsunami a la Jonquera del novembre del 2019 va fer que encausessin dos-cents manifestants independentistes. Després de tres anys investigant-los, el jutge de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) va acordar d’arxivar la investigació. Ara, la Fiscalia ha presentat un recurs que, segons Alerta Solidària, té un rerefons polític. 

El cas va semblar que s’acabava al setembre. El Jutjat d’Instrucció Número 4 de Figueres, després de gairebé tres anys en què ha citat a declarar tots els investigats i va fer moltes diligències, va arxivar el cas. Va prendre la decisió arran del fet que la Fiscalia no va veure cap comportament penal a Marta Rosique, diputada d’ERC al Congrés espanyol i un dels dos-cents investigats. El jutge, fent extensiu el cas de Rosique a la resta de manifestants i sense valorar que cap fet fos constitutiu del delicte de desordres públics, va decidir de tancar la carpeta. 

La part més substancial de tot plegat és que va dictaminar un sobreseïment lliure, una mena d’arxivament que es decreta quan, havent estudiat els fets, no es troba cap mena de delicte. La notícia va ser rebuda amb sorpresa i alegria entre les persones investigades i els col·lectius antirepressius, com ara Alerta Solidària, que representen bona part de les investigades. 

Però un mes més tard, la Fiscalia va recórrer contra la decisió del jutge instructor. No va recórrer contra l’arxivament, perquè era conscient que no podia aportar cap prova que incriminés els investigats, sinó que va demanar que el sobreseïment no fos lliure, sinó provisional. És a dir, un arxivament per manca de proves i no pas per absència de fets constitutius de delicte. Com que és un recurs d’apel·lació, la decisió l’haurà de prendre l’Audiència de Girona, de manera que els investigats encara no podran donar per tancat el cas fins que aquesta no es pronunciï. 

Hi ha risc que es reobri la causa? El risc hipotètic és que, si hi ha proves noves i elements nous que puguin incriminar els encausats, es reobri el cas. Tanmateix, els advocats d’Alerta Solidària es mostren confiats i no veuen opcions reals que passi. Consideren que després de tres anys, totes les diligències que es podien fer ja s’han fet i difícilment es podrà aportar cap prova més que permeti de reobrir la investigació per desordres públics. 

És una investigació que tracta un tall multitudinari en una autopista i no volen que s’arxivi per la via ràpida. Millor canviar-ho per un sobreseïment provisional que reconeix que sí que hi va haver un delicte tot i que els autors materials no són cap dels encausats. És una qüestió de precedents“, reflexiona Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària. També es mostra sorprès que el recurs de la Fiscalia hagi arribat pocs dies després de la convocatòria de l’acte Venim del nord, venim del sud, una commemoració del tercer aniversari del tall de la AP-7. S’ha fet avui entre el Portús i la Jonquera. 

Més enllà de què decideixi l’Audiència de Girona, l’arxivament no seria alterat en cap cas per la reforma del codi penal que inclou un nou delicte de desordres públics agreujats. L’aplicació retroactiva no es pot fer sobre uns fets que ja han estat objecte d’investigació i ja s’han arxivat. I si la investigació es reobrís, tampoc no l’alteraria perquè l’aplicació del nou codi penal aniria en perjudici dels encausats. 

Una causa amb més ramificacions 

Si bé és cert que el jutge instructor va acordar l’arxivament per a cent noranta-nou manifestants, sí que va mantenir-ne el procediment obert per a un. És un jove a qui li atribueix un possible delicte d’atemptat contra l’autoritat i lesions. Aquell tall de la AP-7 del novembre del 2019 va començar a l’altura del Portús, però va haver de desplaçar-se cap al sud per l’acció de la policia francesa. La segona nit es va transformar en un nou tall de la AP-7, a l’atura de Salt (Gironès, comtat de Girona). 

Arran de totes les accions, la mobilització també es va investigar en Jutjats de Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) i Girona (Gironès, comtat de Girona). A Catalunya Nord, es van obrir onze expedients administratius que finalment van ser arxivats. En el cas de Girona, que s’ocupa del tall de la AP-7 a Salt, d’entrada hi va haver cinquanta-dos encausats. Es va arxivar el cas de quaranta-vuit d’aquestes persones i n’hi ha quatre que esperen data de judici. 

Una manifestació uneix El Portús amb La Jonquera en el tercer aniversari del tall del Tsunami Democràtic 

Tres anys després del tall del Tsunami Democràtic a El Portús, una manifestació uneix la localitat nord-catalana amb la Jonquera per la carretera N-II. “Stop a la repressió. Stop al silenci. Independència” és un dels lemes de la marxa, que ha començat amb una xocolatada i s’ha acabat amb un vermut. A la marxa hi han participat més de 300 persones, segons VilaWeb

Abans del començament de la manifestació, hi ha hagut una intervenció d’un membre del Comitè de Solidaritat Catalana i també d’una represaliada, la Sane, a qui la Fiscalia demana tres anys de presó pel tall de la AP-7 a Sant Celoni durant les protestes post-sentència del Tribunal Suprem espanyol. 

Arran del tall d’El Portús, la Fiscalia va obrir una investigació per perseguir dos-cents manifestants en una macro causa, que el jutge de Figueres va arxivar. Tanmateix, poc després d’anunciar l’acte d’avui, el ministeri públic va presentar un recurs per mantenir viva la causa. Vol que el sobreseïment sigui provisional i no pas lliure, tal com va dictar el jutge. 

El portaveu nacional d’Alerta Solidària, Martí Majoral, ha explicat que la manifestació s’ha fet per “homenatjar els investigats” pels talls de carreteres durant el 2019. “La desjudilització no és real pels milers de persones que van sortir al carrer aquells dies, potser només ho és per un grup“, ha denunciat. 

D’altra banda, Majoral ha admès que hi ha desmobilització dins el moviment independentisme i considera que “cal esperonar la gent” per reocupar els carrers. En aquest sentit, ha dit que la independència s’aconseguirà “deixant de confinar estrictament en les institucions, per començar a fer-ho amb nosaltres mateixos“. 

La Sane, a qui demanen tres anys de presó: “Em sento abandonada; vam ser-hi i no ha servit de res” 

La Sane té vint-i-dos anys, és monitora i estudia Belles Arts. Els darrers tres anys de la seva vida han estat trasbalsats per una causa judicial: la fiscalia l’acusa de desordres públics i li demana tres anys de presó per haver cremat, suposadament, una barricada en el tall de la AP-7 a l’altura de Sant Celoni que es va fer el dia de la vaga general contra la sentència del procés, el 18 d’octubre de 2019. Era previst que el seu cas es resolgués aviat. Però un error administratiu l’ha ajornat sine die, cosa que significa un augment de l’angoixa i la incertesa que fa temps que mira de gestionar. 

Diu que en aquests moments sent més ràbia que no pas pena i considera que al moviment independentista li falta mobilització i coordinació, segons llegim a VilaWeb. Fins que la seva situació no es resolgui, té certa cautela a l’hora de militar o anar a manifestacions, però diu que al cau de què forma part continua lluitant perquè els més joves desenvolupin l’esperit crític. “No crec que el que cal sigui no militar, és militar d’una altra manera“, defensa. 

VilaWeb



Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com