Febrer 6, 2021
Per Nord-Estl Libertari
186 vistes

Refugiats dins el Camp del Barcares, a Fran莽a, en una fotografia de 1939.

                                                  Refugiats dins el camp del Barcares, en una fotografia de 1939

 

Una llista que rescata l’horror dels camps de concentraci贸 establerts pel Govern franc猫s presidit pel primer ministre 脡douard Daladie 

La llista, d’acc茅s lliure, inclou el lloc d’enterrament de cadascun, aix铆 com el nom i l’edat que tenien els exiliats quan van morir als camps del Govern franc猫s entre 1039 i 1940 

Dels 1.685 noms que hi ha a la llista, que 茅s d’acc茅s obert i es pot consultar al web del Memorial Democr脿tic, n’hi ha disset que partien de les comarques gironines 

El Govern de la Generalitat homenatja els exiliats a la Vajol i a Agullana 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rossell贸) 06/02/2021.- Llegim avui al Diari de Girona que nom茅s un any, quan Francisco Franco va imposar una dictadura de sang i revenja, milers de persones exiliades durant la Retirada republicana de febrer de 1939 provinents de la frontera del Principat  Catalunya van morir en camps de concentraci贸鈥攖amb茅 referits m茅s suaument com d’internament鈥攅stablerts pel Govern franc猫s presidit pel primer ministre 脡douard Daladie. Una investigaci贸 de la Direcci贸 General de Mem貌ria Democr脿tica de la Generalitat de Catalunya ha perm猫s rescatar una llista de prop de dos mil d’aquestes persones exiliades que van morir entre el 1939 i el 1940. El fred, la debilitat dels ferits i una 芦mala previsi贸禄 del Govern franc猫s davant l’arribada de prop de mig mili贸 de persones que fugien de les tropes franquistes i feixistes italianes va provocar una gran mortalitat en aquests camps. Alguns dels camps van crear recintes on van enterrar les v铆ctimes鈥攃om el cas del de la platja d’Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rossell贸), i en altres casos les inhumacions es van fer en fosses de cementiris municipals.  

Noms, cognoms, llocs on van ser enterrats, edats, i lloc d’origen i de resid猫ncia en alguns dels casos. Molts resten desarrelats, per貌 dels 1.685 noms que hi ha a la llista, que 茅s d’acc茅s obert i es pot consultar al web del Memorial Democr脿tic, n’hi ha disset que partien de les comarques gironines que no els van veure tornar. Els m茅s joves tenien 18 anys, i de fet la majoria dels difunts de les comarques gironines tenien entre 18 i 20 anys. En alguns casos, com el de l’olot铆 Josep Corominas i que va morir al cap de set dies de ser internat, no s’ha pogut esclarir si en tenia 18 o 24 quan va emprendre el cam铆 cap a l’exili. Tampoc se sap si Esteve Mart铆, que vivia a Puigcerd脿 (Baixa Cerdanya) i va morir el 3 de mar莽 del 1939, en tenia 36 o 55. 

Joan Batlle tenia 26 anys quan va marxar de Canet d’Adri (Giron猫s), i l’Antic hospital Militar de Perpiny脿 (Pla de Rossell贸, Rossell贸), un dels centres que acollien soldats ferits o malalts, el va veure morir. Manuel Armengol va morir al camp de S猫tfonts (Tarn e Garona, Occit脿nia). Per aquest camp occit脿 hi van passar de vint mil a trenta mil homes, segons l’enciclop猫dia catalana. 

Aquesta llista pret茅n dignificar aquests exiliats morts que fugien de l’horror, i que van formar part de les 475.000 persones que, entre soldats de la Rep煤blica i poblaci贸 civil, traspassaren la frontera entre gener i febrer de l’any 1939.  

De les persones que s’ha pogut esbrinar l’origen, un 42,3% eren catalans, un 11% eren aragonesos, un 10,1% andalusos, seguits d’un 6,5% valencians i un 6,5% de madrilenys. Aquestes dades ara s’incorporaran a la base de dades Cost hum脿 de la Guerra Civil, un arxiu d’acc茅s lliure que compta amb 62.061 registres que testimoniegen les morts al Principat de Catalunya durant la Guerra Civil. Els historiadors Jordi Oliva, Mart铆 Picas i Noem铆 Riudor han elaborat l’estudi que el Memorial Democr脿tic ha publicat amb motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportaci贸, que se celebra cada 5 de febrer des de 2017, any que la Generalitat de Catalunya va decretar-ne el dia oficial. 

De fet, Mem貌ria Democr脿tica i el Museu Memorial de l’Exili (MUME) faran avui un homenatge als exiliats als municipis de la Vajol i a Agullana (Alt Empord脿). En el primer municipi s’hi troba el Coll de Lli, lloc d’encreuament de la frontera utilitzada per pol铆tics republicans com Llu铆s Companys, el lehendakari Jos茅 Antonio Aguirre, i Manuel Aza帽a. A Agullana s’hi troba el mas Perx茅s, on Companys va fer-hi estada abans d’exiliar-se. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com