Octubre 21, 2021
Per Direta
224 vistes


Dos mossos es van personar ahir a casa de Sandra Sánchez a Terrassa. A més de comunicar-li el desnonament d’avui, del qual ja havia rebut l’ordre de llançament, denuncia que van començar a fer-li preguntes: “quantes persones viuen a la casa” o “si hi ha menors i de quines edats”. Des de la PAH Terrassa asseguren que no és el primer cop que la policia actua així “per preparar el dispositiu de Brimo” i denuncien que això “no és legal i posa la por al cos de les famílies”. Es tracta del segon intent de desnonament de la família de Sandra Sánchez amb la moratòria estatal vigent i en l’acta d’ajornament del primer, el passat 8 de juliol, la comitiva judicial ja va fer constar que es podria sol·licitar la intervenció de la força pública per al següent.

És mare soltera amb dos menors d’edat a càrrec, okupa un pis d’un gran tenidor -Divarian- i actualment cobra 700 euros al mes com a cuidadora. A més, un dels seus fills té una discapacitat reconeguda del 41%. Així i tot, el passat 8 de juliol, el jutjat de primera instància número 3 de Terrassa volia tirar endavant el desnonament, després d’haver dictaminat “que no s’acredita que concorrin els requisits de vulnerabilitat” establerts per la moratòria estatal. La PAH va aconseguir ajornar-lo in extremis, però el d’avui continua en peu, malgrat que la moratòria està vigent fins al 31 d’octubre.

“Tenim una moratòria i el jutge es nega a aplicar-la perquè vol executar el desnonament i no sabem per quin interès propi, trepitjant tots els drets de la família que estan en joc. La sensació és d’indefensió total”, reconeix Guillem Domingo

Si bé és cert que el Reial Decret-llei 11/2020 de mesures urgents en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19 (la moratòria), i especialment la seva ampliació amb el Reial decret-llei 37/2020, ha permès suspendre molts desnonaments, hi ha famílies que en queden excloses i altres que no s’hi han pogut acollir tot i reunir les condicions, com Sandra Sánchez. “Tenim una moratòria i el jutge es nega a aplicar-la perquè vol executar el desnonament i no sabem per quin interès propi, trepitjant tots els drets de la família que estan en joc. La sensació és d’indefensió total”, reconeix Guillem Domingo.

L’advocat de Sánchez ha presentat tota la documentació de nou, però la jutge Maria Rosa Begué es nega a valorar la petició formulada, argumentant que “la mateixa ja va ser presentada per l’ocupant en data 01/07/2021 amb fonament en idèntica normativa i va ser correctament analitzada en seu judicial mitjançant interlocutòria de data 06/07/2021, sense que s’apreciï ni es justifiqui en cap cas que concorri una modificació substancial de circumstància que aconsellin una nova valoració judicial”.  A la interlocutòria referenciada, la magistrada va esgrimir, per una banda, que “no s’acredita que es tracti d’una situació derivada de la pandèmia” i, per l’altra, que “la documentació resulta ostensiblement insuficient per acreditar que concorren els requisits previstos per la llei” i que l’informe de Serveis Socials “no especifica ni acredita ni justifica en què es basa per concloure l’existència de possible risc d’exclusió social o residencial”. Sánchez ho troba incomprensible, perquè assegura que ha presentat l’informe de vulnerabilitat, les nòmines i un informe mèdic de discapacitat del seu fill.

 Sandra Sánchez troba incomprensible la decisió de la jutge, perquè assegura que ha presentat l’informe de vulnerabilitat, les nòmines i un informe mèdic de discapacitat del seu fill

El cas d’aquesta veïna no és únic a Terrassa i la PAH  ja va denunciar en roda de premsa el mes de juliol que alguns jutjats no apliquen la moratòria, tot i complir els requisits pertinents i quan tant la defensa d’ofici com l’Ajuntament han acreditat la situació familiar de vulnerabilitat en seu judicial. Fins i tot, juntament amb la Sindicatura Municipal de Greuges de Terrassa i les Comissions de Drets Humans i d’Habitatge de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa van lliurar una carta al Jutge Degà perquè corregeixi aquestes situacions. La resposta va arribar l’endemà i bàsicament argüeix que ni l’administració ni els mateixos òrgans del poder judicial no poden dictar instruccions als jutges sobre com han d’interpretar i aplicar les lleis. Per Domingo l’explicació contrasta amb el fet que “sí que hi ha hagut acords per interpretar restrictivament el decret llei 17/2019 i la llei 24/2015.

Precisament, ahir el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, va comunicar que no participaria en la redacció d’un nou protocol de desnonaments que substitueixi el del 2013, perquè considera que hi ha “una detallada regulació positiva, amb normativa i evolució constant”. El Protocol és un acord per millorar la coordinació de tots els agents que intervenen en els procediments judicials de llançaments i pel Grup Promotor de la 24/2015, la negativa del TSJC “és greu perquè significa que el Govern dels Jutges a Catalunya no entén que aquesta és una qüestió prioritària i que es donen coses tan greus, com que els jutges no apliquen la moratòria estatal covid, o que els Mossos venen als desnonaments de famílies vulnerables a pegar la gent o a posar multes“.

La PAH Terrassa ha convocat davant la casa de Sandra Sánchez, al número 128 del carrer Canal del Forn del Cargol, per aturar el desnonament i asseguren que si s’executa el desnonament, reaccionaran “en tots els fronts de forma contundent:  per reallotjar a la família i per denunciar aquest jutge”




Autor font: Directa.cat