Maig 27, 2022
Per Direta
157 vistes

A Catalunya hi ha unes 16.500 iniciatives que es vinculen de forma diversa amb l’economia social i solidària (ESS). Entre totes ocupen 185.500 persones, associen més de 2 milions de ciutadanes i facturen més de 13.000 milions d’euros. Quins són, però, rere les xifres, els valors i pràctiques d’aquest àmbit econòmic transformador?

La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), formada per més de 300 entitats, la majoria de les quals cooperatives de treball i associacions amb activitat productiva, va néixer el 2003 per vincular projectes que defensen un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris, que funcionen sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. Per la XES, l’economia solidària suposa una altra forma de produir, distribuir i consumir, i representa una alternativa viable i sostenible per satisfer necessitats, tant individuals
com col·lectives.

“En temps de pandèmia, han estat les estructures i el teixit comunitaris els encarregats de frenar el cop i sostenir la vida a través de xarxes de suport mutu i solidaritat, arribant a llocs on les institucions no podien arribar”, explica Xavier Julve, tècnic de la XES. A més, “moltes de les persones que formen part de projectes d’economia solidària venen de moviments socials i coneixen les realitats de barris, pobles i ciutats, per tant, els ha estat més fàcil organitzar-se per cobrir necessitats bàsiques i evitar que els projectes no haguessin d’abaixar la persiana”. Tot i que moltes iniciatives s’han vist afectades per la crisi sociosanitària derivada de la COVID-19, “entre totes hem trobat fórmules de protecció, com la creació del Fons d’Emergència Social i Sanitària per atendre temes de tresoreria i viabilitat, per fer front a lloguers i necessitats bàsiques, o una campanya que posà en contacte productors agroecològics amb consumidors a fi de cobrir necessitats mútues”.

Alejandra Valbuena, encarregada de projectes de l’Impuls Cooperatiu de Sants, considera que l’ESS “s’ha convertit en una eina de resiliència al barri i ens ha permès oferir respostes alternatives a les que dona el sistema capitalista en temps de crisi, a través de la mancomunitat de recursos”

L’encarregada de facilitar liquiditat econòmica a les diferents entitats de l’ESS catalana, a través d’aquest fons d’emergència i altres vies de crèdit, ha estat la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris Coop57. Xavi Artal, un dels seus socis, explica: “Necessitàvem posar mans a l’obra i organitzar-nos per donar una resposta ràpida i evitar que molts projectes haguessin de tancar. A banda de la part econòmica, va ser gràcies als vincles comunitaris que vam trobar moltes respostes sobre com podíem enxarxar-nos i quines necessitats immediates necessitaven ser cobertes a cada lloc.
El nostre principal enèmic no era la pandèmia, sinó l’individualisme”.

Amb aquesta idea coincideix Guillem Llorens, president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya: “La pandèmia ens ha fet veure la necessitat de canviar el model econòmic dominant. Les respostes a l’individualisme les tenim en la nostra herència cooperativista i les nostres capacitats associatives com a país, que ens permeten unir-nos i cobrir les necessitats per mitjà de tota mena de xarxes comunitàries, siguin àmbit a nivell de barri, poble, ciutat o comarca”. Amb aquest esperit, des de l’ESS catalana es proposa una economia per la vida que impulsi un nou model econòmic democràtic, relocalitzat i ecològic per al país.

Els barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta són un bon exemple de tradició obrera, associativa, sindicalista i cooperativista, un dels factors que explica el dinamisme de projectes i xarxes comunitàries actuals, tant a través de centres socials i projectes autogestionaris com a través de cooperatives de treball, consum o habitatge al marge de les lògiques del capital. Alejandra Valbuena, encarregada de projectes de l’Impuls Cooperatiu de Sants, considera que l’ESS “s’ha convertit en una eina de resiliència al barri i ens ha permès oferir respostes alternatives a les que dona el sistema capitalista en temps de crisi, a través de la mancomunitat de recursos, que ha permès cobrir les necessitats vitals i laborals de la gent i caminar cap a les sobiranies”.




Autor font: Directa.cat