Juny 25, 2021
Per Direta
332 vistes


Ja se n’ha parlat molt. Tanmateix, potser hi ha alguns aspectes dels quals se n’ha parlat poc. Durant l’època més dura de la pandèmia, quasi tothom, fins i tot els grans organismes econòmics internacionals, parlaven i parlaven, i alguns encara ho fan, sobre la necessitat de replantejar el model de creixement econòmic i el model productiu de les nostres societats. A Catalunya i Espanya també.

Però, encara no s’ha acabat, ni està totalment controlada, la pandèmia, i AENA posa sobre la taula la necessitat de no deixar perdre uns possibles 1.700 milions d’euros per a l’ampliació de l’aeroport, sobre els que el govern espanyol ha de prendre una decisió en les pròximes setmanes. Immediatament, les organitzacions més representatives de les elits econòmiques catalanes organitzen a ESADE una trobada per a donar-hi suport i demanar també la complicitat activa de les administracions públiques implicades: governs estatal, autonòmic i locals.

En el sistema capitalista en què vivim, no és estrany que AENA i les elits econòmiques del país estiguin interessades en un projecte d’ampliació de l’aeroport amb una nova terminal satèl·lit (on hi haurà botigues, restaurants, bars, que es donarien en concessió), i amb un projecte urbanístic molt més ambiciós de ciutat aeroportuària (AirCity algú n’hi va dir) -amb hotels, restaurants, centres comercials, oficines, centres de negocis, indústria aeronàutica 4.0-, que estaria situada entre la terminal B i El Prat de Llobregat. Recordem que AENA és ara una empresa mig privatitzada (l’Estat espanyol només en té el 51% de les accions), amb el Deutsche Bank, Blackrock, The Children Investment Fund com a principals accionistes. Amb un Consell d’Administració on, a part dels representants d’aquestes empreses i del president d’AENA (el socialista Maurici Lucena), hi són presents, també, Josep Antoni Duràn i Lleida, Jordi Hereu, Josep Piqué, José Luis Bonet, Amancio López Seijas (com es pot veure les “portes giratòries” estan ben greixades i funcionen molt bé). És el capitalisme, noies i nois!

Els vols no s’han recuperat encara i ningú sap ni si tornaran els nivells que tenien abans de la pandèmia, ni, suposant que ho fessin, quan es produirà. Més aviat sembla que a la gent li costarà més fer viatges turístics amb avió o amb creuers, i que les empreses augmentaran les reunions virtuals

Alguns experts i professionals han intentat posar una mica de racionalitat en el tema. Crec que no traeixo el seu posicionament dient que coincideixen bàsicament que el problema de l’aeroport no és el de l’ampliació de les terminals (i encara menys l’operació bàsicament especulativa de l’AirCity) sinó el del col·lapse i/o llargària de les pistes per als vols transoceànics, així com una connexió adequada de la T2 amb la xarxa de l’AVE. Ja no interessa que arribin més turistes “baix cost” (els quals es podrien desviar cap als aeroports de Girona o Reus) sinó, en tot cas, facilitar les coses a un model econòmic i productiu basat en activitats econòmiques i valor afegit en sectors estratègics, amb tecnologies avançades, llocs de treball qualificats, salaris alts, etcètera, que són els que bàsicament utilitzen els vols transoceànics. Pel que fa al tema de l’AVE crec que hi ha consens entre aquests experts i professionals. Pel que fa a les pistes alguns aposten per allargar la pista de mar, que afecta l’espai natural protegit de la Ricarda, tot buscant les compensacions mediambientals adequades. Altres aposten per una major utilització de la pista cantó muntanya, que té importants afectacions sonores als veïns d’alguns barris de Castelldefels i Gavà, també intentant veure com es podria reduir aquesta contaminació acústica.

Finalment, hi ha qui defensa (fins i tot amb càlculs numèrics hipotètics) que desviant passatgers als aeroports de Girona i Reus, eliminant els vols a la resta de la península i a França sempre que el trajecte es pugui fer amb trens d’alta velocitat en menys de 5/6 hores, es podrien ampliar els vols transoceànics cap als 40 destins més importants amb els que ara no hi ha cobertura, i hi hauria capacitat de creixement de l’aeroport sense necessitat de fer cap ampliació. I en aquest darrer cas fa, fins i tot, una proposta sobre a què es podrien destinar els 1.700 milions d’euros de què parlàvem: a fer les connexions ferroviàries necessàries amb els aeroports de Girona, Reus, i també l’Alguaire (que es podria especialitzar en el transport de mercaderies), i a crear un fons gestionat per les universitats catalanes per a la investigació i l’atracció del talent necessari per al canvi de model productiu. Tanmateix, crec que es deixa la connexió directa AVE-T2.

Les energies renovables, per raons de rendiment energètic i de rendiment econòmic, és impossible que puguin substituir, ni de lluny, l’energia produïda per les energies fòssils i la resta de no renovables

Diversos moviments socials i plataformes ciutadanes s’oposen radicalment a qualsevol ampliació de l’aeroport (i també del port), bàsicament per raons ambientals (el transport marítim i l’aviació són els dos sectors amb més emissions de gasos amb efecte hivernacle a l’àmbit mundial) i per evitar la pèrdua d’espais agrícoles i naturals del delta del Llobregat, i per això s’ha afegit a les reivindicacions la paralització de la urbanització de l’ARE (Àrea Residencial Estratègica) Sud del Prat de Llobregat. Les plataformes Zeroport, Ni un pam de terra, SOS Baix Llobregat i Hospitalet, Ecologistes en Acció varen convocar una manifestació el dissabte 12 de juny al Prat de Llobregat, amb el suport d’Unió de Pagesos, per oposar-se a aquestes actuacions. La plataforma Zeroport ha obert una pàgina web on es poden trobar articles, comunicats, reculls de premsa i particularment un manifest, que ja té moltíssimes adhesions de diferents entitats i moviments socials, en el que exigeixen: la retirada immediata i sense condicions dels plans d’ampliació de l’activitat i de les infraestructures del port i l’aeroport presents i futurs; la definició immediata de plans de reducció de línies de vols i rutes de transport marítim, prioritàriament vols en trajectes curts i creuers, per disminuir els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica; l’eliminació de manera urgent dels privilegis fiscals i dels subsidis de l’activitat del port i l’aeroport perquè incorpori els costos socioambientals que genera; la declaració de Xarxa Natura 2000 a tot l’àmbit del Parc Agrari del Llobregat. Per acabar el manifest dient que: “El creixement infinit és impossible en un planeta finit; el creixement del port i de l’aeroport són inviables en una Barcelona finita!”.

Particularment, crec que a més dels molt importants impactes ambientals i sobre el sòl agrari del Delta, seria bo tenir en compte un parell de coses més. D’una banda, la molt important crisi que han patit els vols, transoceànics o no, i també els creuers i el transport marítim de mercaderies. Cap d’ells s’ha recuperat encara i ningú sap ni si tornaran els nivells que tenien abans de la pandèmia, ni, suposant que ho fessin, quan es produirà. Més aviat sembla que a la gent li costarà més fer viatges turístics amb avió o amb creuers, i que les empreses, les que fan principalment els vols transoceànics, augmentaran les reunions virtuals tipus teleconferències i reduiran els viatges. No sembla que, almenys a curt o mitjà termini, i probablement a llarg, es pugui arribar als nivells de viatges aeris o nàutics existents anteriorment.

L’ampliació de l’aeroport (i del port) no tenen cap sentit econòmic, social, ambiental o energètic de caràcter global i col·lectiu i només respon als interessos privats de les grans empreses i les elits econòmiques i socials

D’altra banda, tenim a sobre ja la crisi energètica i de molts materials necessaris per a produir energia. Com ens expliquen els experts, per exemple Antonio Turiel (al seu llibre Petrocalipsis o al seu bloc The Oil Crash), cada vegada hi haurà una menor quantitat de petroli i de la resta d’energies no renovables i més contaminants, que ja han arribat (o estant a punt) al seu pic (Peak) -que ara representen encara quasi el 90% del consum d’energia primària-. I les energies renovables, per raons de rendiment energètic i de rendiment econòmic, és impossible que puguin substituir, ni de lluny, l’energia produïda per les energies fòssils i la resta de no renovables. S’està arribant, doncs, de forma progressiva, però inapel·lable a una crisi energètica que inevitablement ens portarà a un menor consum energètic i a adaptar el nostre model de producció i de consum – el nostre sistema econòmic i social, el capitalisme en definitiva- a aquesta realitat. Perquè recordem-ho, el capitalisme només pot existir si pot créixer de forma contínua i accelerada, és a dir infinita. I això és impossible en una naturalesa i un planeta que són finits.

Per tant, per totes les raons que s’han exposat fins aquí, l’ampliació de l’aeroport (i del port) no tenen cap sentit econòmic, social, ambiental o energètic de caràcter global i col·lectiu i només respon als interessos privats de les grans empreses i les elits econòmiques i socials.




Autor font: Directa.cat