Setembre 27, 2022
Per Direta
294 vistes

Declaren al jutjat com a investigats per un delicte contra la integritat física i moral i per un de lesions lleus els quatre policies que van detenir una dona amb una crisi d’ansietat a les portes del CAP Creu de Barberà, en una actuació que va quedar enregistrada per la càmera que portava a sobre el caporal que li va disparar en tres ocasions amb una pistola elèctrica

Plaça Castelao de Sabadell (Vallès Occidental), cinc minuts abans de les dotze del migdia de dimecres 25 de novembre de 2020, casualment, Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Davant la porta principal d’accés al Centre d’Atenció Primària (CAP) Creu de Barberà, Paula, una noia de vint-i-sis anys, crida contra els policies que no la deixen accedir a l’edifici. Està visiblement alterada per la picabaralla prèvia que ha tingut amb una psiquiatra mentre la visitava per primera vegada. Segons explica, ha demanat que la seva mare l’acompanyés a la consulta -ja que estava molt nerviosa després de patir diversos quadres d’ansietat-, però la metgessa li ha negat argüint el protocol covid. Un cop a dins, en veure la presència d’un estudiant en pràctiques, ha trobat injusta l’exclusió de la seva progenitora i s’ha dirigit a la recepció per demanar explicacions, però no ha rebut el tracte que esperava per part del responsable del centre i això ha agreujat el conflicte.

La presència dels Mossos d’Esquadra, a qui el personal del CAP ha trucat, complica encara més la situació. Després d’uns minuts de discussió amb els agents perquè la deixessin tornar a entrar a recollir les dades de la doctora i el responsable per formular queixa i denúncia pel tracte rebut, el caporal amb Targeta d’Identificació Personal (TIP) 11166 decideix que la millor manera d’evitar-ho i de controlar la situació és disparant la seva pistola Taser contra la Paula. El vídeo que la Directa publica en exclusiva capta una seqüència de quinze minuts enregistrada pel dispositiu personal de gravació reglamentari que el mateix caporal porta penjat de l’armilla. Les imatges, que qualsevol agent està obligat a gravar en cas d’utilitzar el que el cos policial anomena Dispositiu conductor d’energia (DCE), mostren com aquest encén l’arma -després de dir-li en diverses ocasions que marxi- i pregunta a la jove “saps el que és això?”. A continuació, Paula contesta, “una Taser de merda”, i el mosso afirma, “és una pistola Taser, separis i marxi, no vull utilitzar-la”.

Els tres agents més que participen de l’actuació rodegen el seu superior i la noia indefensa, mentre familiars i veïnat els recriminen el seu modus operandi i enregistren els fets tot i l’amenaça dels policies de què no ho facin

Instants després, l’agent, que en aquells moments actua com a cap de torn i responsable de Seguretat Ciutadana de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Sabadell, colpeja la noia per apartar-la. Ella reacciona cridant-li “a mi no em toquis”, intenta desempallegar-se del policia i aquest dispara el tret que impulsa els dards conductius al cos de la noia, perforant-li la roba fins a clavar-se’ls al braç i l’estèrnum. Després d’uns segons de desconcert, el caporal efectua la primera descàrrega elèctrica d’alt voltatge, la noia cau rodona a terra i comença a cridar retorçant-se de dolor. Els tres agents més que participen de l’actuació -amb TIP 13333, 18256 i 22096, respectivament- rodegen el seu superior i la noia indefensa, mentre familiars, amics i veïnat els recriminen el seu modus operandi i enregistren els fets tot i l’amenaça dels policies de què no ho facin.

Més d’un minut després, segons es pot veure al minutatge de la mateixa gravació que apareix a la part inferior esquerra de les imatges, el caporal ordena a un company que immobilitzi la Paula. Ella convulsiona i l’agent torna a pitjar el gatell per efectuar una tercera descàrrega elèctrica. Finalment, els agents l’immobilitzen pressionant-li el cos amb braços i cames, alhora que ella intenta arrencar-se els cables de la pistola Taser. Un home aconsegueix acostar-se a la Paula i suplica al caporal “tu ets un tipus de noranta quilos, deixa que s’aixequi si us plau, està de psiquiatre, necessita un metge, no li facis això per favor”.

Mossos
Un dispositiu personal de gravació dels Mossos d’Esquadra com el que va utilitzar el caporal 11166 per enregistrar la seva actuació amb la pistola Taser |Arxiu

Han passat més gairebé quatre minuts des de la primera descàrrega elèctrica i l’agent s’adona que cal trucar al Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). “Activi SEM urgent a plaça Castelao, l’hem hagut de disparar amb la Taser a aquesta noia, ha agredit als agents”. Mentrestant, la Paula es queixa desesperada amb frases com “treu-me aquesta cama de sobre bèstia fastigosa” o “aquest fill de puta em retorça i em fa mal”. Tanmateix, el caporal 11166 no desisteix i anuncia “està detinguda, m’ha colpejat, està detinguda”. Tot seguit, commina als altres agents que l’ajudin a entrar la Paula al vestíbul del CAP: “bocaterrosa!”, ordena que col·loquin a la jove, sobrepassada per la situació i amb una respiració anòmala i accelerada. Un agent es col·loca de genolls sobre les cames de la Paula, l’altre li agafa els braços i el caporal que li ha disparat, l’emmanilla.

A continuació, les imatges mostren com el caporal s’afanya a compilar testimonis que corroborin el seu relat dels fets: “Vas a comissaria, a declarar, tots els treballadors del centre, la psiquiatra, l’estudiant i els que han estat aquí a l’espectacle”. El primer moment en el qual la Paula té contacte amb personal mèdic és deu minuts després de l’inici de la gravació, quan una treballadora del centre s’acosta a ella per provar de relaxar-la. Paral·lelament, amb els seus gemecs de fons, el caporal comunica per l’emissora interna que l’acusa dels delictes d’atemptat i de resistència contra l’autoritat. Després de set minuts emmanillada de bocaterrosa, el personal del CAP aconsella al caporal que posin la Paula en posició lateral perquè respiri millor i “perquè no faci una hiperventilació”. Els agents li fan mitja volta i ella agafa una glopada d’aire que li alleuja la situació d’ofec en la que es trobava. Catorze minuts després de l’inici de l’enregistrament, el caporal 11166 apaga la càmera.


Vulneracions de protocols

Després d’aquest episodi, la Paula va ser traslladada al Parc Taulí en condició de detinguda pels presumptes delictes de resistència i atemptat contra l’autoritat. Allà, la van haver d’intervenir quirúrgicament amb anestèsia per retirar-li de la pell els dards de la pistola Taser, un dels quals -el de l’estèrnum- se li havia clavat en excés a causa de les immobilitzacions dels policies i de la posició de bocaterrosa en la qual la van col·locar durant uns minuts. Finalment, la noia està sent investigada per danys, coaccions i atemptat contra l’autoritat, els dos primers delictes gràcies a l’acusació particular del Departament de Salut en representació del CAP, i el tercer per iniciativa dels Mossos.

La Paula està sent investigada per danys, coaccions i atemptat contra l’autoritat, els dos primers delictes gràcies a l’acusació particular del Departament de Salut i el tercer per iniciativa dels Mossos

Per la seva banda, la representació legal de la Paula -a càrrec d’Alerta Solidària amb el suport de la plataforma Stop Tasers Sabadell– va interposar una querella criminal contra els quatre agents que van intervenir per un delicte contra la integritat física i moral, així com per un altre de lesions lleus, considerant a la Generalitat de Catalunya com a responsable civil subsidiari per la condició de funcionaris públics dels policies. Les denuncies creuades han estat acumulades en un mateix procediment que a hores d’ara es troba a les mans del Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell.

Com demostra l’enregistrament, l’actuació dels agents vulnera com a mínim dos protocols d’actuació: la Instrucció 4/2018, de 16 d’abril de 2018, sobre la regulació dels dispositius conductors d’energia per part dels membres de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, així com el Protocol conjunt d’actuació en l’agitació psicomotora. El primer és la normativa interna que regula qui i quan pot fer servir aquestes eines així com la supervisió i el control de traçabilitat un cop s’utilitzen. El segon, pactat pel Departament de Salut i el CatSalut, entre d’altres, amb els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona, defineix com actuar enfront una síndrome clínica caracteritzada per l’alteració de la conducta i de l’esfera emocional d’una persona, situació en la qual es trobava la Paula el dia dels fets. En situacions com aquesta, el protocol estableix que la contenció física ha de ser sempre “l’últim recurs” i cal aplicar-la “quan han fallat les altres mesures (verbal i farmacològica voluntària)”, considerant-la “una mesura terapèutica (no repressora)”.

taser sabadell
Roda de premsa de la plataforma Stop Tasers Sabadell i Alerta Solidària per denunciar el cas el mes de desembre de 2020 |Plataforma Stop Tasers Sabadell

En aquests casos del que s’anomena “agitació psicomotora amb risc”, on es requereixi contenció física, el protocol estableix que “s’ha d’assegurar que es dona una informació correcta al pacient i, especialment, als familiars i acompanyants”, sempre amb l’objectiu de “protegir el pacient davant d’un episodi violent en curs o la sospita d’un desencadenament imminent”. A més a més, estipula que sempre que sigui possible, la contenció física s’efectuarà sota la supervisió d’un metge o infermer i que “l’equip del SEM hauria d’estar present en tot moment durant les maniobres de contenció física, supervisant l’estat clínic de la persona i aplicant el tractament farmacològic necessari tan aviat com sigui possible”. Res de tot això va succeir aquell dia a Sabadell, encara menys quelcom que el protocol deixa clar: “evitar la posició bocaterrosa per evitar problemes respiratoris de la persona”, a banda “d’evitar el compromís de vies respiratòries o compressió de la caixa toràcica”.

Lògicament, aquest manual d’intervenció pactat amb els Mossos per persones amb la situació que la Paula es trobava el 25 de novembre de 2020, no contempla en cap cas l’ús de la pistola Taser per contenir-les. Ni tan sols ho fa la instrucció citada anteriorment que regula la utilització d’aquestes armes, tal com explica Eva Pous, advocada d’Alerta Solidària, “independentment de quina fos l’actitud de la Paula, al lloc dels fets hi havia diferents agents amb una estructura corporal prou forta per utilitzar altres formes de reducció a una persona, si és que n’hi havia d’haver, que no fossin a través de descàrregues elèctriques”. Efectivament, la instrucció estableix que només es pot fer ús d’aquesta arma que pot ser letal quan hi ha un risc real per a la vida humana dels agents, de la víctima o de terceres persones, i que sempre ha de ser l’última opció possible quan s’han esgotat tota la resta d’eines disponibles per l’agent. De fet, el cas de la Paula no compleix cap dels cinc supòsits que habiliten l’ús de la Taser segons la mateixa policia autonòmica catalana.




Autor font: Directa.cat