Gener 17, 2022
Per Direta
282 vistes

Cobalt, níquel i coure. Això és el que pretén extreure de la zona del Pla de Corts l’empresa Cobalt Rock, S.L. Però la principal font informativa del seu estudi justificador del projecte rebutja que s’hi puguin trobar jaciments importants. La zona, situada entre Peramea, Sellui, Balestui i Montcortès, al municipi de Baix Pallars, al sud del Pallars Sobirà, és d’alt interès ecològic i territorial. Les prospeccions i extraccions podrien contaminar el ja afectat sistema aqüífer natural. Entitats, experts i ajuntament s’hi mostren contraris, però la Generalitat no respon. I alhora, el cas de Salau, al nord de la comarca, ressona amb força.

Ara fa tres anys, el gener de 2019, que l’AVV Lo Pedrís de Baix Pallars va presentar el que serien les primeres al·legacions contra el permís d’investigació minera número 10.326 concedit a l’empresa Cobalt Rock, SL. Començava un periple de presentació d’al·legacions i sol·licituds d’informació que encara no ha acabat. La Generalitat, a través dels diferents departaments corresponents, mai no ha donat resposta concreta a les seves peticions, ni tampoc a les de l’Ajuntament actual. S’escuden en silencis administratius i procediments legals per a validar el projecte i permetre que tiri endavant. El projecte, presentat el maig de 2017 per a recursos de la secció “cobalt, níquel i coure” i sobre 24 quadrícules mineres, va rebre el desembre de 2018 finalment el permís per a vint quadrícules mineres i amb un període de vigència de dos anys.

Un projecte de mineria de cobalt amenaça el municipi de Baix Pallars
Infografia |Pau Fabregat

Les al·legacions posaven en relleu, entre d’altres, l’impacte ambiental que tindrien les prospeccions; la proximitat a l’estany de Montcortès i al del Prat de Comú; les sequeres que pateix el Pla de Corts; que es contaminaria l’aigua; l’existència de la font d’aigua salada a Gerri de la Sal o de les canalitzacions d’aigua de Sellui a Peramea. Així mateix, apostava per la necessitat d’un desenvolupament rural sostenible i del patrimoni natural i cultural en una comarca, el Pallars Sobirà, molt dependent del turisme de temporada, cosa que provoca una situació socioeconòmica marcada per la temporalitat i la precarietat, especialment per al jovent. En la sèrie de sol·licituds que presenten, hi incloïen la demana d’un procés informatiu i participatiu.


El cobalt, mineral límit

Cobalt Rock justifica la seva petició de prospeccions en la tesi doctoral de Josep Maria Mata, president de Sigmadot, Societat internacional de geologia i mineria per al desenvolupament i gestió del territori. Però és la mateixa entitat qui, també ara fa tres anys, va enviar exposicions i consideracions a la Direcció General d’Energia, mines i seguretat industrial, pertanyent a departament d’Empresa i coneixement: posaven en dubte els interessos de l’empresa, ja que consideren que no són terrenys explotables. “Per tot això, creiem que és un deure alertar dels possibles riscos econòmics i poc rentables que pot tindre la recerca dels minerals de cobalt en aquesta zona, especialment si pot haver-hi riscos col·laterals en relació com l’alteració del medi natural”, afirmaven.

Mata, que també forma part del Comitè científic del Geoparc de la Catalunya Central, afirma que els minerals que hi ha allà fora són secundaris del cobalt i que no servirien per a totes les aplicacions que té

El mateix Josep Maria Mata afegeix declaracions en contra d’aquestes prospeccions. “El primer error que hi ha és que la mina de Peramea no és de cobalt, sinó de minerals de cobalt. El que es fa amb aquests minerals és bijuteria o joieria. Els minerals que hi ha no són suficients per a produir cobalt”, assegura. Segons l’informe 10.326 presentat per Cobalt Rock, l’objectiu de les investigacions és extreure cobalt per a les bateries elèctriques de liti. Preguntant-se per què hi poden tenir interès, Mata considera que s’equivoquen: “es van pensar que podrien explotar cobalt, però des del punt de vista empresarial, es condemnarien a la ruïna”.

Mata, que també forma part del Comitè científic del Geoparc de la Catalunya Central, afirma que els minerals que hi ha allà fora són secundaris del cobalt i que no servirien per a totes les aplicacions que té; en profunditat, sí que hi ha més cobalt. Això voldria dir explotar a 800 o 1.000 metres de profunditat, “però tampoc no seria rendible”, assegura, i rebla que tenen un desconeixement de què pot sortir, és a dir, de la realitat del jaciment.

Un projecte de mineria de cobalt amenaça el municipi de Baix Pallars
L’AVV Lo Pedrís de Baix Pallars va presentar el que serien les primeres al·legacions contra el projecte miner l’any 2019

L’empresa considera que el cobalt és més compatible amb la preservació del medi ambient, però per a Mata, la por que hi ha, de tipus geològic, és que per poc que facin puguin desviar l’aqüífer de Montcortès i d’uns llacs que amb prou feines tenen aigua. En aquest sentit, situa la possibilitat que s’estigui especulant per a pujar les accions, i fa un paral·lelisme amb les mines de Salau, al nord de la comarca, per bé que allà eren metalls diferents. “A Salau hi havia wolframi, però molta menys quantitat de la que es deia i també molt disseminat. També hi havia associat or, però amb uns informes que eren una barbaritat”, assegura.

Al llibre Pactes verds en temps de pandèmies, l’autor, Alfons Pérez, menciona l’informe de la Comissió Europea sobre matèries primeres crítiques de l’any 2018; d’entre aquestes matèries, hi ha el cobalt. Per definició, “un material crític, segons el Panell Internacional de Recursos, és aquell que té una alta importància econòmica, que pot sofrir riscos de subministrament (geogràfics o geopolítics) i per al qual no existeix avui dia un substitut viable comercialment”. També es refereix a l’estudi Abastament responsable de minerals per a les energies renovables, elaborat per Earthworks per l’Institute for Sustainable Futures (ISF), que afirma, amb relació a noves mines que ja estan en desenvolupament vinculades amb les energies renovables per extreure’n, entre d’altres, cobalt, que “si no són utilitzades amb responsabilitat, tenen el potencial de generar impactes socials i ambientals”.


Les entitats del territori, oblidades

Montserrat Perelló, de l’AVV Lo Pedrís de Baix Pallars, afirma que han hagut de fer un “màster accelerat” per entendre alguna cosa legalment. “La llei de mines diu que la delimitació del terreny s’ha de fer amb tots els afectats presencials. No s’ha pogut fer per la pandèmia”, afirma. L’octubre de 2021, van tornar a fer al·legacions i, finalment, presentar un recurs d’alçada, que va aturar les prospeccions no més enllà de tres mesos i ja s’ha esgotat. “Ens importa poc la demarcació, no volem que es faci la prospecció i demanem veure l’informe ambiental favorable”, exigeix.

Saben que el primer any és poc agressiu, només fer exploració per part d’un tècnic sense agredir al territori. “Si això tira endavant, el segon any és molt més agressiu”, exclama. Es queixen del silenci administratiu de la Generalitat i demanen que com a mínim s’esperin a visitar-ho i poder-se explicar.

Per això, volen fer soroll, tant en general com fora del municipi. “La intenció és moure’s”, afirma: penjar pancartes, cartells, pressionar amb escrits a la consellera Teresa Jordà, a la secretaria de serveis territorials de Lleida, als diputats de l’Alt Pirineu i Aran, i veure “com respiren els dos departaments, perquè qui decideix és Indústria i Energia i mines”. Entenen que hauria d’estar tot aturat fins que parlin amb ells i el territori pugui dir-hi la seva.


Problemes d’aigua a Peramea

“El que més em fot és que facin veure que creuen en el territori, o que en tinguin en compte les opinions, i ens critiquen que ens repetim en les al·legacions”, es queixa Anna Sentinella, alcaldessa de Baix Pallars des de maig de 2019. El municipi agrupa els pobles de Gerri de la Sal, El Comte, Balestui, Sellui, Ancs, Peramea, Bretui, Cortscastell, Montcortès, Cabestany, Mentui, Peracalç, Enseu, Bresca, Useu, Baén, Buseu, Sant Sebastià, Castellnou, Cuberes, Sarroca i Solduga. Tot i ser la institució més propera al territori afectat, rep exactament la mateixa resposta que les entitats veïnals: l’empresa no els ha dit res en cap moment i la Generalitat no els respon. “Només hi hem parlat a còpia de cartes. Almenys que ens diguin alguna cosa, després de tres al·legacions”. Ningú no s’hi posa en contacte.

Un projecte de mineria de cobalt amenaça el municipi de Baix Pallars
El problema de l’aigua és especialment notori a Peramea. Des d’agost de 2021 i fins a finals de novembre del mateix any van estar sense aigua, abastint el poble amb camions-cisterna

El problema de l’aigua és especialment notori a Peramea. Des d’agost de 2021 i fins a finals de novembre del mateix any van estar sense aigua, abastint el poble amb camions-cisterna. Per què? Una instal·lació molt vella i deteriorada, “conseqüències de mala gestió i manteniment anteriors”.

Només hi han fet al·legacions, que han estat assessorades per Geoparc Orígens. “Són qüestions tècniques, fetes per geòlegs”, afirma. Si es fa mobilització veïnal, l’Ajuntament hi donarà suport. Malgrat que la sensació pugui ser que no faran res, que només serà especulatiu, com a Salau, han demanat a la Generalitat que se l’informi de quan pensa anar-hi l’empresa. Aquest primer any, el permís li concedeix la possibilitat d’anar-hi a fer observacions, que no afectarien el territori, però el segon, ja els permet fer les cates; Sentinella afirma que ha alertat que “ni ho fessin si no enviaven informe d’impacte paisatgístic”.


Sense informació ni respostes

Aquest informe ambiental favorable de la Generalitat és el que tant entitats del territori com Ajuntament han reclamat, així i tot la Generalitat no els el facilita. L’ens autonòmic afirma que Medi Ambient el va remetre a l’Ajuntament a principis de 2019, però l’alcaldessa actual, d’un partit diferent del que governava aleshores, ho desconeix. Ho atribueix a l’absència de secretària durant el darrer mig any i al desgavell associat, així com es pregunta per què no els ho tornen a facilitar ara quan ho han reclamat en diverses ocasions.

Fonts del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural són les úniques que han respost. Afirmen que els permisos miners els atorga el Departament d’Empresa i Treball i que des d’Acció Climàtica només autoritzen el programa de restauració. Per al present cas, asseguren que tampoc no s’està davant d’un permís miner sinó d’estudis de prospecció. Finalment, conclouen que “tot i que, des del punt de vista de restauració a la prospecció, no hi tenim res a dir, des del Departament considerem que el terreny no és l’adequat per a cap concessió minera”.

Tampoc MES Advocats, representant de Cobalt Rock, ha donat resposta a les preguntes plantejades. Segons la representant, van traslladar les peticions al seu client, que “no s’ha pronunciat al respecte”. Als informes empresarials que hom pot trobar sobre Cobalt Rock SL, inexistent a Internet o a les xarxes socials, consten dos administradors únics; el seu cap és australià, igual que l’empresa que volia operar a Salau.


Salau i els Pirineus, un territori a salvar

A mitjan octubre de 2020, Salvem Salau, la plataforma de mobilització social per lluitar contra el projecte miner al port de Salau, celebrava la seva victòria. La notícia va sortir a la premsa: l’empresa desistia del programa d’investigació. Oficialment, la plataforma no en tenia cap resposta. “Però ara ja els ha caducat el permís d’investigació. Tenim comunicació oficial d’Empresa i treball que el permís queda anul·lat”, afirma Jaume Comas, de la plataforma Salvem Salau.

A mitjan octubre de 2020, Salvem Salau, la plataforma de mobilització social per lluitar contra el projecte miner al port de Salau, celebrava la seva victòria: l’empresa desistia del programa d’investigació

El seu cas va començar el 2016 i ho va fer amb similituds respecte del cas de Peramea-Bretui: desconeixement entre la població, autorització de la Generalitat per al permís d’investigació. La interessada era Neometal Spania SL, empresa subsidiària de la matriu Polo Minerals, d’origen australià. Després de prendre algunes mostres in situ i de fer una petita investigació sobre el terreny, la segona part era el permís d’investigació.

Es va muntar una plataforma amb el veïnat i gent experta, entre d’altres. S’hi van adherir Sigmadot i un geòleg que havia treballat 30 anys a la petroliera Shell. Van presentar al·legacions per evitar que comencessin les perforacions i van moure’s a través de xerrades, cartells o reunions amb institucions.

L’empresa volia presentar un estudi d’impacte de manera simplificada. La plataforma va fer que tant el parc natural com departaments de la Generalitat presentessin diferents al·legacions de tipus tècnic, relacionades amb temes geològics, afectacions al terreny i als aqüífers, als entorns naturals de la fauna, etc. Van aconseguir una primera victòria quan la Generalitat va exigir que l’estudi d’impacte no fos simplificat sinó ordinari: molt més profund i amb exposició pública. A posteriori, van assolir que encara se’ls exigís més coses. Entre els terminis i la pandèmia no ho van presentar, fins i tot malgrat la pròrroga de la Generalitat. L’empresa matriu va comunicar que desestimaven el projecte i a finals d’octubre de 2021, la plataforma va rebre la notificació que el departament d’Empresa i treball, de qui depèn Energia i mines, cancel·lava el permís d’investigació.

La plataforma Salvem Salau va aconseguir una primera victòria quan la Generalitat va exigir que l’estudi d’impacte no fos simplificat sinó ordinari: molt més profund i amb exposició pública

Comas lliga aquesta lluita amb el que passa a l’altra banda de la frontera, ja que a l’Estat francès hi hagué una mina d’explotació de wolframi, del 1976 al 1981,situada a l’Arieja, que es volia tornar a obrir. Salvem Saleu està en contacte amb la plataforma francesa antimina. De moment, han guanyat la via judicial: “el tribunal de Bordeus ha dit que l’empresa no té solvència i els ho ha denegat. Però tampoc no sap si s’ha acabat del tot”. Que allà també estigui aturat pot haver fet tirar enrere l’intent d’explotació a Salau.

“A la UE van bojos per trobar wolframi, tot el que són materials com aquest, o el liti… Tots els permisos que demanen ara tenen un punt especulatiu: si ets empresa X i dius que al Pirineu has trobat el millor jaciment de mineral, les teves accions a Sydney pugen un munt; ja han fet negoci”, afirma Comas. Així mateix, apunta que a Salau tenien cert avantatge respecte de Peramea, ja que era zona amb protecció Natura 2000, Parc Natural… “Tot i que el PN no té aprovat un pla d’usos, que hauria de dir que això està prohibit”, rebla.

Qui també tem que sigui un moviment especulatiu és la plataforma SOS Pirineus, que ha signat les al·legacions presentades per les entitats veïnals. Amb tot, també rebutja el projecte perquè entén que “no hi ha gaires possibilitats que allò tiri endavant, les mineralitzacions allà són molt petites”, afirmen. Asseguren que la quantitat de cobalt i níquel que se’n pot treure és molt minsa, i que això afectarà i contaminarà les aigües, aiguamolls i estany de Montcortès: “no té sentit que es remeni quan tampoc no hi ha gaire per a extreure”. Al mateix temps, pensen que pot provocar alteracions mediambientals i que, en el supòsit que hi hagués una extracció important de mineral, tindria molt poc efecte en la comarca: “està tot molt mecanitzat, la feina que pot donar al territori és molt petita. No tindria incidència massa gran a escala econòmica i social”, asseveren.




Autor font: Directa.cat