Novembre 17, 2021
Per Direta
185 vistes


L’escalfament global està afectant de forma dràstica les zones alpines i provoca canvis profunds en el paisatge i el funcionament dels ecosistemes. Al Pirineu, l’augment de temperatura ens duu a un nou escenari: una serralada lliure de glaceres, en la que el mantell de neu tindrà menor gruix i durada. Un context en què les estacions d’esquí cada cop tindran més problemes de viabilitat. Més enllà dels riscos i l’elevat cost energètic que suposarien uns Jocs d’hivern en plena emergència climàtica, té sentit apostar per una enorme inversió pública en infraestructures de tan poc recorregut?

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, l’increment tèrmic al Pirineu ha estat d’1,3 °C al llarg dels darrers cinquanta anys. Un escalfament que pot semblar poc pel nostre dia a dia, però que suposa situar uns 200 metres més amunt la cota a la qual trobem els zero graus. Quan parlem de previsions de futur, hem de tenir en compte que aquestes dependran del volum d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera. És per això que les climatòlogues defineixen diversos escenaris d’emissió que anomenen “trajectòries de concentracions representatives” (RCP, per les seves sigles en anglès).

El darrer informe de l’Observatori pirinenc del canvi climàtic (OPCC), una iniciativa pública transfronterera orientada a proveir eines per la gestió en context d’emergència climàtica, recull el resultat de les diferents projeccions per a la regió pirinenca. Segons aquest informe, si les emissions de GEH s’estabilitzessin les dècades vinents (escenari anomenat RCP 4.5), l’increment de les temperatures màximes mitjanes seria d’entre 1,4 °C i 3,3 °C pel 2050 i d’entre 1,9 °C i 4,2 °C per al 2100. En canvi, un futur amb emissions creixents a una velocitat semblant a l’actual (escenari anomenat RCP 8.5) suposaria un escenari molt més funest, en què les temperatures màximes mitjanes s’enfilarien entre els 2 °C i els 4 °C el 2050 i entre els 4,3 °C i 7,1 °C a finals de segle.


Els Pirineus es fonen

Tot i que l’OPCC remarca que els Pirineus patiran un augment dels fenòmens meteorològics extrems, no es projecten canvis significatius en els valors mitjans de precipitació en les pròximes dècades. És per això que l’efecte del canvi climàtic sobre la innivació està estretament relacionat a l’increment de temperatura. Les dades parlen per si soles. Un estudi recent, liderat per Nacho López-Moreno, membre de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC), pronostica que el gruix del mantell de neu es reduirà en un 30 % i perdurarà de vint a trenta dies menys a l’any a cota 2.000, amb escalfaments d’entre 1 °C i 4 °C. “Aquest serà un escenari molt plausible a mitjans de segle, encara que aconseguim estabilitzar les emissions les pròximes dècades”, assenyala l’investigador.

La geòloga i investigadora de l’IPE-CSIC destaca que els estudis paleoambientals desenvolupats a la glacera del Mont Perdut (Osca) mostren que ens trobem en un període excepcionalment càlid: “En els darrers 2.000 anys no hem vist episodis de fusió de la intensitat que registrem ara”

Una de les imatges més icòniques i evidents del canvi climàtic a les zones alpines és el retrocés de les glaceres, i els Pirineus no són una excepció. La geòloga i investigadora de l’IPE-CSIC Ana Moreno ho corrobora: “Podem assegurar amb certesa que a les glaceres del Pirineu els queden poques dècades de vida”. Tant López-Moreno com Moreno són coautors d’un estudi publicat enguany que certifica la pèrdua del 23 % de la superfície coberta per glaceres al Pirineu en tan sols una dècada. El gruix d’aquestes s’ha reduït en més de sis metres de mitjana pel mateix període. Moreno destaca que els estudis paleoambientals desenvolupats a la glacera del Mont Perdut (Osca) mostren que ens trobem en un període excepcionalment càlid. “En els darrers 2.000 anys no hem vist episodis de fusió de la intensitat que registrem ara”, afegeix.

La Glacera del Mont Perdut és actualment la tercera més extensa dels Pirineus. Des de fa temps està escindida en dues, les Glaceres Superior i Inferior del Mont Perdut, amb una extensió actual de 29,6 i 5,3 Ha (en total 34,9 Ha). En el seu màxim recent, a meitats del segle XIX, la seva extensió era de 267 Hectàrees. |Jordi Camins


Gran ventall d’impactes

Els ambients d’alta muntanya patiran un increment dels riscos geològics com esllavissades o allaus, que tindran impacte directe sobre la gestió d’infraestructures existents o futures. Segons Marta Guinau, professora de la Universitat de Barcelona, una qüestió important és la intensificació dels episodis meteorològics extrems, que són capaços de detonar no només inundacions sinó també esllavissades o despreniments de roca. La inestabilitat dels vessants també es veu propiciada per la desaparició del sòl o substrat rocós permanentment congelat, anomenat permagel, o l’ocurrència d’incendis en vessants forestals. Guinau afegeix que “aquest és un risc a tenir en compte a cotes elevades on trobem la majoria d’estacions d’esquí del Pirineu, però també present a cotes més baixes i poblades”.

Per altra banda, l’escalfament ja està provocant canvis en els ecosistemes pirinencs. Segons Oriol Grau, coordinador científic del parc natural de l’Alt Pirineu, entre les afectacions potencials s’inclouen canvis en la distribució i diversitat d’espècies, o l’alteració dels cicles fenològics. Els cicles fenològics fan referència a la part del cicle vital de les espècies que és regulada per factors estacionals o climàtics (com, per exemple, el moment de floració en la vegetació o de migració de certa fauna) i, per tant, susceptibles a modificacions pel canvi climàtic. Grau assenyala que aquests efectes són sobretot visibles en ecosistemes fràgils de l’estatge alpí, com les congesteres de muntanya, que acullen espècies adaptades a viure sota la neu fins ben entrat l’estiu.


Una proposta fora d’època

Acollir uns Jocs Olímpics d’hivern implicarà millorar i ampliar remuntadors, canons de neu i edificacions, la construcció de les quals pot tenir un impacte destacable sobre els ecosistemes d’alta muntanya. A més a més, comportarà una enorme inversió pública en infraestructures situades en zones exposades a creixents riscos naturals i que difícilment s’amortitzaran.

Un estudi liderat per la Universitat de Grenoble conclou que si es dona un escenari d’estabilització de les emissions (RCP 4.5) i un escalfament d’entre 1 °C i 3 °C, el 80 % de les estacions pirinenques seran dependents de la neu artificial entre el 2030 i el 2050

Avui dia, les estacions d’Espot Esquí, Port Ainé i Port del Compte ja no són viables de forma natural i depenen de la generació de neu artificial. Què passarà amb el futur increment de temperatura? Un estudi liderat per la Universitat de Grenoble conclou que si es dona un escenari d’estabilització de les emissions (RCP 4.5) i un escalfament d’entre 1 °C i 3 °C, el 80 % de les estacions pirinenques seran dependents de la neu artificial entre el 2030 i el 2050. El mateix estudi apunta que gairebé un 40 % de les estacions no podran fer front als canvis d’innivació ni tan sols amb l’ús de canons de neu l’any 2100. Les previsions són molt més crues en un escenari d’emissions creixents (RCP 8.5) i escalfament per sobre dels 5 °C: desemboquen a un final de segle sense cap estació viable a tot el Pirineu.

L’organització de Jocs d’hivern en regions que no compleixen les condicions naturals per la seva viabilitat no ve de nou. Així va succeir a Sotxi l’any 2014, on va ser imprescindible omplir les pistes de neu artificial. Fins i tot a Vancouver 2010, on es partia d’unes condicions molt més adequades, es van trobar amb dificultats per assegurar una correcta innivació. Però per molt que se salvés l’escomesa de la mateixa manera l’any 2030 als Pirineus, les previsions climàtiques deixen clar que durant la segona meitat de segle gran part de la inversió podria quedar inservible.

La gravetat del diagnòstic científic contrasta de ple amb la candidatura olímpica, una proposta que es posa sobre la taula obviant la greu crisi climàtica i energètica. Les veus crítiques del territori destaquen, a més a més, que la candidatura profunditza en un model de desenvolupament turístic intensiu i caduc. És per això que reclamen propostes que els permetin adaptar-se a la nova realitat climàtica, generar infraestructures que dotin de serveis bàsics als seus habitants i llocs de treball fora de la precarietat i la temporalitat.*




Autor font: Directa.cat