en / fr / es / pt / de / it / ca / el

Les notícies de 74 col·lectius anarquistes es publiquen automàticament aquí
Notícies actualitzades cada dia 5 minuts

Un líder de Vox, a judici per promoure una manifestació xenòfoba: una vella estratègia


Gener 27, 2021
Per Antifeixistes
200 vistes


Els últims 20 anys, l’extrema dreta s’ha apartat de la llosa dels feixismes del primer terç del segle XX i de la marginalitat dels caps rapats a base de provar de capitalitzar mobilitzacions ciutadanes

Jordi de la Fuente, a l’esquerra, amb una bufanda del RCD Espanyol, és un dels imputats per l’assalt de l’alberg del Masnou on hi havia allotjats un grup de menors tutelats per la Generalitat (ACN/Blanca Blay)

El secretari d’Organització de Vox a Barcelona, Jorge Alberto de la Fuente Miró, conegut com a Jordi de la Fuente, s’enfronta a una pena de dos anys de presó per haver liderat una manifestació contra un grup de menors tutelats per la Generalitat allotjats en un alberg del Masnou. Els fets es remunten a principis de juliol del 2019 i van acabar amb un detingut i quatre ferits.

La convocatòria va ser promoguda arran de la detenció d’un menor que suposadament residia en aquell alberg per agredir sexualment una noia a la localitat maresmenca.

L’escrit de la Fiscalia assegura que De la Fuente, que es troba imputat amb vuit persones més, inclosos dos militants antifeixistes, va actuar amb els assaltants de l’edifici on es trobaven els joves tutelats “pel menyspreu i l’animadversió que senten per l’origen nacional dels menors”.

El ministeri públic recorda que Jordi de la Fuente ja havia exercit de secretari d’Organització de la formació xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) i va liderar el grup neonazi, també dissolt, Movimiento Social Republicano (MSR).

Provar de capitalitzar la indignació de part de la ciutadania motivada per incidents com l’esmentat o explotar la islamofòbia no és una estratègia nova entre l’extrema dreta. Vox ho està fent i ja ho feia PxC a principis dels 2000.

De la marginalitat a la renovació

Les manifestacions liderades per l’extrema dreta van evolucionar dràsticament amb l’entrada del nou mil·lenni. Per exemple, una pancarta recorria els carrers de Premià de Mar el maig de 2002 amb els lemes “Defensar els teus drets no és ser racista” i “No a la mesquita” amb unes 1.500 persones darrere. La firmava l’aleshores prou desconeguda PxC, de la qual Jordi de la Fuente va formar part uns anys.

La convocatòria era la culminació de mesos de protestes dels veïns contra la construcció d’un oratori islàmic en un solar del carrer Joan Prim de la localitat, propietat de la comunitat musulmana Alttauba.

Una de les persones que sostenia la pancarta de la manifestació era Josep Anglada i Rius, en aquells anys comercial de productes cosmètics, antic militant del partit d’extrema dreta Fuerza Nueva i candidat a diputat a les europees del 1989 del seu successor, el Frente Nacional. Dues formacions encapçalades pel líder franquista Blas Piñar.

Dos anys abans, el gener del 2000, la premianenca Rocío López, mare de dos joves del municipi que van ser agredits per un grup de persones d’origen magrebí, va promoure una manifestació amb un to i un perfil d’assistents molt diferents.

La concentració promoguda per López amb el pretext de la seguretat i un suposat mal repartiment d’ajudes públiques que beneficiava les persones nouvingudes la van monopolitzar caps rapats i va acabar amb incidents.

Imatges de la concentració contra la immigració convocada a Premià de Mar el 28 de gener del 2000. (Agnès Céspedes)

La que va apadrinar PxC, en canvi, tenia un perfil molt més ampli: joves, famílies amb criatures i gent gran. Els contraris a la construcció de l’oratori havien assolit unes 8.000 firmes de veïns que els donaven suport en un municipi de gairebé 27.000 habitants.

Aprofitant els més de mil oients que va aplegar, Anglada va llançar diverses proclames islamòfobes.

Un any després, el maig del 2003, Josep Anglada va aconseguir entrar com a regidor a Vic sota les sigles de PxC. Una fita que també va assolir el partit emergent a Manlleu, el Vendrell i Cervera. A Premià de Mar, els impulsors de la mobilització contra la mesquita van organitzar-se sota les sigles Veïns Independents de Premià (VIP), desvinculats de Plataforma, i també van sumar un regidor.

Anglada havia descobert una estratègia que allunyava l’extrema dreta de la llosa dels feixismes del primer terç del segle XX i dels caps rapats neonazis dels 90, que encara feien acte de presència en algunes manifestacions, com, de fet, va passar a Premià l’any 2000.

PxC, referent ultra

Un reportatge d’investigació amb càmera oculta d’El Mundo TV l’any 2002 mostrava Anglada afirmant que, en aquells moments i malgrat que n’era simpatitzant, no els interessava vincular-se amb el franquisme. “Jo ho duc al cor”, sostenia el líder xenòfob al seu interlocutor, “però políticament no ens interessa: quan m’enfronto als mitjans he de ser el primer demòcrata”.

El 2001, Anglada va crear la marca PxC que ràpidament esdevindria un referent per a una extrema dreta catalana molt atomitzada i antics caps rapats que s’havien fet grans, com l’ultra Santiago Royuela, condemnat pel seu paper en la fabricació d’un artefacte explosiu col·locat en un concert del músic basc Fermín Muguruza a les Cotxeres de Sants el març del 2001.

I també Carlos Francisoud, candidat a l’alcaldia de la formació per Badalona i condemnat l’any 1987 a vuit anys i mig de presó per la col·locació d’artefactes explosius a la Clínica Dexeus per denunciar el fet que hi practicaven avortaments. L’ultracatolicisme rebutja aquest dret reproductiu.

Ignacio Garriga acompanyat dels exlíders de PxC Juan Garriga i David Parada el novembre del 2019 (ACN/Blanca Blay)

Pels volts del 2016, consumat el canvi de rumb, Jordi de la Fuente s’integra a la Plataforma. Ho fa coincidint amb un acord entre PxC, España 2000 i el Partido por la Libertad per constituir la coalició ultradretana Respeto, ara desapareguda.

La irrupció de Vox a finals del 2018 en les eleccions autonòmiques d’Andalusia va precipitar una trobada de David Parada i Mónica Lora amb Santiago Abascal a Madrid per provar de posar-se d’acord i no trepitjar-se competint als mateixos llocs. Abascal, però, tenia una contraproposta per a ells: dissoldre’s i integrar-se a la seva formació. I així ho van fer.

La majoria de militants de PxC van abandonar Respeto i es van integrar en massa al partit contra el qual fins ara competien.

Tal com va avançar el periodista Pol Pareja a El Diario, un de cada quatre candidats de Vox a les eleccions municipals del 2019 provenia de Plataforma. I a finals de novembre de l’any passat, Abascal situaria als ex-PxC Joan Garriga i Mónica Lora al capdavant de la direcció del partit a Catalunya, un lideratge que encara mantenen malgrat l’oposició interna d’alguns militants.

Tal com assenyala el col·lectiu Som Antifeixistes en una piulada, en l’etapa post-Anglada, PxC canvia la seva imatge optant per la tipografia Ashemore. Entre finals del 2016 i fins ben entrat el 2020, ja amb la Plataforma integrada a Vox, apareixeran diverses pancartes amb aquesta mateixa tipografia en convocatòries ciutadanes i sense sigles contra oratoris islàmics o exigint més seguretat a Nou BarrisSant Feliu de LlobregatSaltMataró o Pineda de Mar.

Mobilitzacions que van comptar amb la presència de Mónica Lora, Jordi de la Fuente o Jose Casado, entre altres exmembres de PxC.

A la capital del Maresme, a més, hi va sorgir l’estiu passat un moviment anomenat Patrulla Ciutadana, un grup d’alertes a Telegram i Facebook nascut davant l’increment de la delinqüència a Mataró que un reportatge de Celia Castellano a El Salto va retratar en profunditat. Toni Solana, el seu líder, va fer un pas al costat fa uns mesos i ha deixat com una de les veus principals de la iniciativa per denunciar la delinqüència a Emilio Molinero, militant de Vox a la ciutat.

Tot plegat són fets que demostren com Vox ha heretat amb naturalitat l’estratègia de capitalitzar mobilitzacions ciutadanes que Josep Anglada va explorar a Premià de Mar i com, en certa manera, l’activisme de Jordi de la Fuente podria ser un exemple més d’una fórmula que ve de lluny.

El membre de Vox a Mataró Emilio Molinero parlant davant d’una concentració convocada pel moviment Patrulla Vecinal Mataró.

Joan Garriga, primo del candidato a la Generalitat, Ignacio Garriga, y Mónica Lora, figuran como número tres y cinco respectivamente pese a estar pendientes de juicio oral

El presidente de Vox, Santiago Abascal, junto a su candidato al 14-F, Ignacio Garriga EUROPA PRESS – Archivo

26/1/2021. Carmen Moraga. Publicat originalment a ElDiario.es

Vox ha incluido en su candidatura por Barcelona de las elecciones autonómicas del próximo 14 de febrero a dos dirigentes que fueron imputados por presuntos delitos de discriminación e incitación al odio cometidos contra un grupo de inmigrantes en las elecciones municipales de 2011, cuando ambos pertenecía al partido xenófobo Plataforma per Catalunya (PxC), que dirigía Josep Anglada, que se disolvió a principios de 2019 invitando a sus dirigentes y militantes a pasarse a Vox. Se trata de Joan Garriga Doménech, presidente de Vox Barcelona, que figura como número 3 de la lista que encabeza su primo, Ignacio Garriga; y de Mónica Lora, que fue concejala de Mataró, y cuyo nombre se barajó incluso para ser candidata a la Generalitat de la formación de Abascal.

Tanto Garriga Doménech como Lora están a la espera de la apertura de juicio oral tras  por la campaña que promovieron en diversas localidades catalanas contra colectivos de musulmanes en las municipales de 2011 bajo el lema “primer els de casa” (primero los de casa) en la que acusaban a los inmigrantes de recibir subvenciones y de apropiarse de las ayudas públicas y no pagar impuestos. También denunciaban que acaparaban puestos de trabajo en detrimento de los españoles, e incluso de tener vínculos con las mafias que trafican para traer a los irregulares a nuestro país, presuntos delitos que pueden ser tipificados como de discriminación y odio y que pueden estar penados con varios años de cárcel. No obstante, pero la acusación particular, que ejerce el letrado Hilal Tarkou, en nombre de la asociación Watani de Reus, mantiene para ellos la petición de cuatro años de prisión. El juicio por lo tanto se mantiene según confirma a esta redacción uno de los afectados en esta demanda.

Garriga Doménech recaló en PxC en 2010 pero un año antes, en 2009 antes de abandonar la formación conservadora, según informó Crónica Global.

El sector crítico del partido en Catalunya ha vuelto a mostrar un fuerte malestar por la elaboración de las candidaturas electorales para estas autonómicas en las que figuran de nuevo varios exmiembros de esta plataforma, además de Garriga y Lora. También lamentan que en la candidatura por Barcelona “no figure nadie de Terrassa pese a ser la segunda ciudad de Catalunya con más afiliados”, algo que interpretan como una ‘purga’ por las denuncias internas que han estado realizando.

El enfado no es nuevo y se canaliza contra el portavoz nacional de la formación de extrema derecha, y jefe de la delegación del partido en el Parlamento europeo, Jorge Buxadé, al que responsabilizan de ser el artífice de ir colocando en puestos claves de Vox y en las sucesivas lista de los últimos comicios a antiguos dirigentes de la citada PxC. En las listas para las generales del 10N de 2019, el sector crítico cargó contra Buxadé por hacer “una limpieza” de los dirigentes que impulsaron en Catalunya el partido y que con el tiempo resultaron molestos para la dirección nacional. Y , mayoritariamente en los número uno y dos de las listas. Entonces el partido de Santiago Abascal se decantó por presentarse solo en los grandes municipios -45 de las 947 poblaciones- entre ellos en los del llamado ‘cinturón rojo’ por su tradicional apoyo al socialismo.

Vox ha ido fichando también a lo largo de estos años a exmiembros de otros partidos, tanto de Ciudadanos como de la extinta UPyD o del PP. De hecho en la candidatura de Ignacio Garriga, Vox ha situado como número dos por Barcelona al exdiputado del PP, Antonio Gallego, que fue portavoz adjunto del Grupo Popular en el Congreso durante la primera legislatura de Mariano Rajoy. Y en las generales del 28A de 2019 

Otro frente judicial contra el vicesecretario de Organización de Barcelona

El partido además se enfrenta a otro frente judicial en víspera de los comicios autonómicos ya que acaba de conocerse que la Fiscalía ha pedido una pena de dos años y dos meses de cárcel para Jordi de la Fuente -que ejerce de vicesecretario de Organización de Vox Barcelona y es miembro del círculo más cercano del candidato a la Generalitat-, por su participación en  en julio de 2019. El nombre de La Fuente no figura en las listas autonómicas y la formación de extrema derecha dice que ya no es asesor de Ignacio Garriga aunque se le ha visto habitualmente con el candidato durante los últimos meses.

En el escrito de acusación, al que ha tenido acceso elDiario.es de Catalunya, la Fiscalía mantiene que el dirigente de Vox fue uno de los coordinadores del ataque, que se saldó con cuatro heridos, dos de ellos menores. El exasesor de Garriga acudió ataviado con un megáfono y coreó junto a más manifestantes gritos de “vamos a por ellos”, “moros de mierda”, “vamos a quemar el albergue” y “os vamos a matar”. El Ministerio Público le acusa de un delito de odio y solicita, aparte de las penas de cárcel, 2.700 euros de multa, cinco años de inhabilitación para ejercer cualquier oficio educativo así como la prohibición de acercarse a menos de 300 metros del centro de menores durante dos años




Autor font: Antifeixistes.org
Comentari Al Fòrum


SEGUEIX-NOS
A TWITTER
SEGUEIX-NOS
A MASTODON
SEGUEIX-NOS
A TUMBLR


Samarretes Anarquistes ★ Enviament gratuït a tot el món


Non-conforme
Support indigenous resistance
Straight edge anti-fascist
Enjoy Molotov
Ni dieu ni maître
Refugees welcome
Keep your country nice and clean
Fight back!
Housing is a human right
Always antifascist

Aquesta plataforma està totalment finançada per No Gods No Masters Cooperativa.
Les vendes també contribuir a recaptar fons per a donacions a diverses organitzacions anarquistes i organitzacions benèfiques activistes.



Anarchist news | Noticias anarquistas | Actualité anarchiste | Anarchistische Nachrichten | Notícias Anarquistas | Notizie anarchiche | Notícies anarquistes | Αναρχική Ομοσπονδία

Tot el contingut provinent de llocs web externs. Les opinions són les dels col·laboradors i no necessàriament estan aprovades per Anarquia.cat o els seus socis. [Avís legal]