Novembre 3, 2021
Per Direta
251 vistes


“L’amo de la finca vol llogar habitacions. Llavors, li he molestat. S’ha generat una situació dolenta i utilitza [com a excusa] per tirar-me uns gossos que no eren meus, eren de la meua filla”, rebla amb indignació Carmen Débora, una dona de 87 anys que ha viscut en el número 5 del carrer Jerónimo Muñoz de València durant més de quaranta anys, amb un contracte de renda antiga signat en 1974. El Jutjat de Primera Instància número 3 de València, encapçalat per Salvador Urbino Martínez, després que es paralitzara fins a almenys dues vegades el desnonament —la primera, el 13 de juliol, i la segona, el 22 de setembre—, ha decidit tirar endavant el tercer intent de llançament, amb data per a aquest 3 de novembre, malgrat que Débora disposa del certificat de vulnerabilitat i no té cap alternativa habitacional.

Tal com es recull a la sentència, a la qual ha tingut accés la Directa, han condemnat Débora, a qui se li va subrogar el contracte del seu difunt marit, per un incompliment contractual del lloguer. El propietari de l’immoble, un gran tenidor d’habitatges, segons la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de València, va demanar posar fi al contracte, “per la tinença d’animals, les molèsties que diu que estan causant, problemes de salubritat i queixes d’altres veïns”, explica Antonia Escudero, advocada de Débora. I matisa: “És una sentència que no és ferma, perquè Carmen ha interposat un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial. No és habitual, perquè es tracta d’una dona de 87 anys amb un expedient de vulnerabilitat i necessita més protecció”.

Segons asseguren Débora i la seua filla, Dolores Messeguer, l’arrendador pretén destinar l’immoble a ús turístic

L’edifici sencer pertany al mateix propietari. “Carmen i un altre inquilí tenen un contracte de renda antiga i la resta estan llogades de manera temporal o ocasional”, assenyala l’advocada. Segons asseguren Débora i la seua filla, Dolores Messeguer, l’arrendador pretén destinar l’immoble a ús turístic. “Comença a fer habitacions per a lloguer, perquè hi ha una demanda de pisos d’Airbnb. Comencem a veure maletes i es veu desbordat, perquè li falten habitacions”, denuncien.

L’advocada explica que ha interposat diversos recursos en què es manifestava la situació de vulnerabilitat de Débora, però el jutge els va desestimar: “Insten l’execució provisional, suspenen el desnonament, i avisen els serveis socials per veure si es troba en una situació de vulnerabilitat, i encara que finalment diuen que sí, van continuar avant amb l’execució”. Segons indica Escudero, en aquest cas no preval el reial decret 37/2020, per a aturar desnonaments amb certificat de vulnerabilitat. No es tracta d’un judici verbal per impagament o perquè expira el termini del contracte i, llavors, se suspendria el llançament, sinó perquè hi ha una clàusula del contracte que presumptament no ha complit. “És com si s’incomplira el contracte per una acció voluntària d’ella”, matisa Escuderos. “Aquests reials decrets —continua— parlen de judicis verbals, però el que està clar és que tenim una senyora vulnerable, de 87 anys, que està anant al metge, que té xacres, està operada de cataractes, té algun problema de pulmó, té asma. D’alguna manera, per raons humanitàries, podria haver-se suspés l’execució fins a tindre una sentència ferma”.


Un informe pericial desmunta la versió del propietari

Segons explica Messeguer, des de feia anys, visitava la seua mare amb els gossos, ja que hi ha un parc en la zona. “En aquell moment, jo vivia en casa de la meua parella, amb els meus dos gossos i un gat, i anava cada dia a veure ma mare, fins que des de serveis socials li van donar suport”, recorda. I detalla: “Des que el meu pare va faltar, ací hem estat empadronats el meu nebot i jo, però la meua mare ha viscut sola, tot i que constantment la visitava”.

Actualment, Débora no es troba vivint en l’immoble, a causa del mal estat i els problemes de salut que li produïen. “Durant la pandèmia, es van tancar totes les habitacions turístiques de dalt, amb els menjars i amb tot, i es va originar una plaga de xinxes”, relata. A més a més, denuncia que un dia, quan estava adormida, una xinxa va entrar a la seua orella. “Jo no sabia el que em passava, cada nit sentia un soroll al cap, llavors, vaig anar a l’hospital, i em van dir que el que tenia era una xinxa en l’oïda, però que ja estava morta”, recorda. Arran de la plaga de xinxes, el propietari va desinfectar totes les habitacions, a excepció de la de Débora. “Resulta que a mi no em va ajudar. Em va dir que la meua desinfecció l’havia de pagar amb els meus diners”, denuncia.

Un informe pericial de la companyia Allianz Seguros, emés el 26 de juny d’aquest mateix any, confirma que en l’interior de la casa de Débora s’observen humitats i filtracions d’aigua en el bany i corredors de la casa |Laura Escartí

El deteriorament del pis també ve produït perquè “el propietari va deixar que les goteres augmentaren”, assenyalen. I continuen: “Les parets i les canonades són de l’any 63, que és quan es va fer l’edifici. Anaven fent pegats, fins fa poc, que es va trencar una canonada interior, perquè era de plom, i el propietari no la volia arreglar”. Tal com ha pogut comprovar aquest mitjà i confirma un informe pericial de la companyia Allianz Seguros, emés el 26 de juny d’aquest mateix any, en l’interior de la casa de Débora —porta 10— s’observen humitats i filtracions d’aigua en el bany i corredors de la casa. Segons esmenta el mateix informe, aquestes filtracions provenen de l’habitatge ubicat en la porta 12, del mateix propietari. “Després de diverses comprovacions en les instal·lacions de l’habitatge de la porta 12 i l’obertura d’orificis en la porta 10, es va verificar l’avaria en la canonada del desguàs de la banyera”. Encara més, en el mateix informe es reconeix que el propietari no ha procedit a les reparacions de l’avaria en un habitatge de la seua propietat “perquè estan a l’espera de l’imminent desnonament de la mateixa”. Una informació que també es recull en el segon informe de vulnerabilitat elaborat pels serveis socials, on es detalla que es deixa de prestar assistència domiciliària “perquè ja no està en el domicili”.

A través del despatx de l’advocat Sergio Ramos Ubeda, anteriorment, es va interposar una demanda contra el propietari de l’immoble, a la qual ha tingut accés aquest mitjà, per l’estat de l’edifici. En aquesta, es confirmen les deficiències de l’habitatge. “Està en un mal estat de conservació, però sobretot el que veig és que hi ha unes filtracions d’aigua en els sostres”, sosté l’advocat. En aquell moment, quan va aplegar la demanda, el propietari es va oposar a fer les reparacions pertinents, “al·legant l’oposició per part de la filla per reparar les humitats; tot mentida”, rebla l’advocat. I conclou: “Crec que el que subjuga realment és una situació de l’habitatge bastant lamentable, humitats que no han sigut reparades per la propietat, i a la mínima han demandat, per la simple raó d’haver tingut de manera temporal la filla ací, vivint amb ella dos animals domèstics”.


El moviment en defensa de l’habitatge respon

El malson per a Débora continua al llarg d’un procés judicial que esdevé en si una condemna: “Em suposa un trastorn perquè no tinc la meua casa. Jo tenia el meu llit de matrimoni, on vaig estar molts anys i dormia molt bé”, conta. Ara, ha de dormir en casa d’una amiga o de la seua filla. “Els mobles no em serveixen, han anat a parar a casa dels meus amics, però són mobles que eren fusta pura, una dinerada, i ara ja no es poden muntar. Estic vivint de manera itinerant”, afegeix.

Des de la PAH de València, expressen la seua indignació, ja que es pretén executar un desnonament, tot i que la sentència encara no és ferma

La seua filla té esperança i creu que l’Audiència Provincial els donarà la raó. Vol demostrar que la seua mare no posseeix cap animal, encara que alguna vegada ha cuidat dels seus gossos; i que viu a soles. “Ella no té salut per a portar animals”, assegura. I afegeix: “El jutge va entendre que vivia amb la meua mare, en compte d’amb el meu nuvi, però jo anava a ajudar-la, que és lògic”.

Des de la PAH de València, expressen la seua indignació, ja que es pretén executar un desnonament, tot i que la sentència encara no és ferma. Per a ells, el plet principal és la recessió del contracte de renda antiga, que es determinarà de manera definitiva el pròxim 17 de novembre, quan els jutjats ja hagen considerat el recurs interposat per Débora. “Alternativa habitacional significa viure en un lloc amb seguretat, pau i dignitat, no estar vivint en casa del nuvi de la teua filla. És inaudit”, postil·len des de la PAH.

El portaveu de la Plataforma, Jose Luis González, exigeix l’aturada d’aquest desnonament i “una nova òptica, on la gent que no defensa els drets fonamentals es retracte, perquè prefereixen que la gran banca o els fons voltor guanyen diners”. Per això mateix, aquest dimecres, 3 de novembre, a les 10.45 hores, la PAH convoca al conjunt de la ciutadania de la ciutat de València a aturar el desnonament de Débora a les portes del número 5 del carrer Jerónimo Muñoz. “Tornarem a defensar amb el nostre cos la vivenda de Carmen i volem que hi haja molta gent”, conclouen.




Autor font: Directa.cat