Maig 20, 2021
Per Direta
131 vistes


L’edifici històric que va aplegar una de les cooperatives més importants de Catalunya durant els temps pioners del moviment està a punt de desaparèixer. Aquesta és l’alerta que llença la plataforma creada per salvar el que ara es coneix com la parròquia de Sant Isidor, al barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. La seu de la Unió Cooperatista Barcelonesa, construïda per les mateixes famílies associades, va passar a mans de l’arquebisbat al final de la dictadura franquista i ara es projecta enderrocar-la per aixecar en el seu lloc un centre d’innovació tecnològica de vuit pisos associat a l’Hospital Clínic.

“El projecte amaga, sota el pretext de la recerca científica, la privatització de l’equipament públic”, han denunciat diverses associacions del barri, com l’Ateneu en Construcció de l’Eixample Esquerre, el Casal Popular Lina Òdena i el Casal de Joves Queix, que assenyalen que “és una iniciativa que no tindrà cap retorn social al barri”. Aquest febrer, l’arquebisbat ha tancat un acord de cessió de l’espai per 75 anys amb l’Hospital Clínic i la fundació privada Leitat. El projecte s’emmarca dins la proposta d’ampliació del recinte sanitari, que ja va aixecar polseguera fa uns anys quan es va valorar que ocupés el solar de l’Escola Industrial.

L’arquebisbat ha tancat un acord de cessió de l’espai per 75 anys amb el veí Hospital Clínic i la fundació privada Leitat |Sira Esclasans

Al descontentament veïnal s’hi suma el fet que la societat que hi ha al darrere sigui Leitat: “Es parla de benestar públic quan el que hi prima són els interessos privats de l’elit empresarial que ha governat Barcelona durant molts anys”, condemna una de les membres del Casal Popular Lina Òdena. L’actual president de Leitat Managing Technologies és Jordi William Carnes, extinent d’alcalde de Barcelona i exconseller d’Agricultura de la Generalitat del PSC durant el primer govern tripartit.  William Carnes va dimitir l’any 2018 com a director general de la societat Turisme de Barcelona, quan una auditoria interna d’aquest consorci publicoprivat va assenyalar l’ús particular fraudulent de la targeta de crèdit institucional; a causa d’aquest informe, va haver de retornar 14.000 euros i, posteriorment, va dimitir. La fundació Leitat és també la impulsora d’un projecte d’un consorci d’equipaments d’innovació tecnològica al solar de l’antiga fàbrica Mercedes-Benz al barri barceloní del Bon Pastor, que l’Ajuntament reformarà per construir-hi pisos i equipaments per entitats, en col·laboració amb la gestora immobiliària Conren Tramway, que finançarà tot el procés d’aquesta operació polèmica.

Manifest contra la desmemòria

La seixantena d’entitats que s’han adherit a la plataforma per aturar la demolició de l’edifici d’Urgell 176-180 sostenen, en el manifest que han fet públic, que el cas té una doble problemàtica: la necessitat de combatre la desmemòria i la falta d’equipaments per dur a terme activitats veïnals al barri. Alhora, denuncien la poca transparència en l’acord, que consideren que s’ha fet d’esquena a la ciutadania. A la crítica s’hi afegeix la secció de la CGT a l’Hospital Clínic, que afirma que, malgrat que l’ampliació de l’Hospital Clínic és una necessitat evident, projectes com el centre d’investigació que es vol construir al solar de l’antiga cooperativa “van en la línia especulativa del comitè d’empresa”. Davant d’unes llistes d’espera que s’han triplicat arran de la pandèmia, defensen que cal dedicar els recursos a generar estructures físiques per atendre pacients i, alhora, habilitar espais del mateix hospital que es troben en desús: “La investigació és indispensable quan va de la mà de la cura de les persones que vivim i treballem a la ciutat, però els espais de diàleg i intercanvi també ho són, perquè generen una alternativa quan les institucions no en tenen”.

Des de la secció del sindicat CGT al Clínic, es defensa que cal habilitar més espais per atendre pacients i que “la investigació és indispensable” si va “de la mà de la cura de les persones”

La pandèmia ha evidenciat, amb iniciatives com les xarxes de suport veïnal, la necessitat de comptar amb espais comunitaris per organitzar-se en moments de dificultat. Les treballadores sindicades del Clínic recalquen que “l’estabilitat econòmica i comptar amb un plat a taula, també és salut”. El fet de mancomunar el consum en temps de dificultat és una pràctica que ve de lluny. La Unió Cooperatista Barcelonesa, fruit de la fusió de les cooperatives La Dignitat i El Rellotge –situades al carrer Villarroel i Comte Borrell, respectivament– va néixer el 1927 per fer front a la precarietat de la classe obrera d’aquells anys. En poc temps aplegava més de 2.000 famílies associades, que van construir l’edifici que els va permetre abaratir els costos dels productes de primera necessitat i dinamitzar una oferta cultural assequible. “La clau de l’èxit va ser la creació d’un forn de pa”, explica el cooperativista de l’àrea de recerca de La Ciutat Invisible, Marc Dalmau, “es va aconseguir generar una alternativa no tan sols en el consum, sinó també en la producció”. La cooperativa agrupava els diners dels socis i recollia aliments sense intermediaris per tal de reduir-ne el preu. Funcionava amb una moneda pròpia i generava polítiques socials autogestionades, com pensions de jubilació, part o viudetat.

Segons la Fundació cooperativista Roca Galès, que en va conservar els documents i alguns dels seus béns, l’edifici tenia la sala d’actes més gran de tot el moviment cooperatiu de la ciutat |Sira Esclasans

Que les veïnes, l’hospital o l’Ajuntament no coneguessin fins ara l’origen de l’edifici de la parròquia de Sant Isidor, subratlla Dalmau, és herència del franquisme: “No parlem d’oblit, sinó de desmemòria”. Explica que, amb l’entrada de la dictadura, la cooperativa va entrar en bancarrota i les treballadores associades el van malvendre a l’Església: “Considerem que n’és la propietària il·legítima, perquè la va comprar en un context de precarietat i conflictivitat política”, conclou Dalmau. Les estructures de dominació i submissió del franquisme van abocar a l’expropiació i la privatització forçada del patrimoni col·lectiu i moltes de les famílies associades van ser empresonades o es van veure forçades a l’exili. Quan la propietat va passar a mans de l’arquebisbat, va esdevenir primer l’escola IPSI, ara situada al carrer Comte Borrell, i després la parròquia amb la qual l’immoble s’associa avui.

Segons la Fundació cooperativista Roca i Galès, que en va conservar els documents i alguns dels seus béns, l’edifici tenia la sala d’actes més gran de tot el moviment cooperatiu; també disposava d’una botiga, un magatzem, diversos espais de reunió i, fins i tot, un gimnàs. D’entre tots aquests espais en destaca, sobretot, el teatre que va acollir personalitats com Victoria Kent, Frederica Montseny o André Gide. El president de la fundació, Xavier Palos, posa de manifest la importància de conservar aquest edifici “com una part inalienable del patrimoni material i públic de la ciutat”. Insisteix que és un equipament en bon estat i que cal protegir-lo i estudiar-ne la possible catalogació. Alhora, se suma a la resta d’entitats de la plataforma Salvem la Unió Cooperatista en una reivindicació clara: que l’edifici s’obri al públic per acollir projectes de barri i de ciutat, especialment necessaris en el context de crisi actual.




Autor font: Directa.cat