Setembre 29, 2022
Per Direta
192 vistes

La intervenció sobre el sistema penitenciari que Arnau Esteban va fer al programa d’un taller de ràdio quan era docent al centre penitenciari Mas d’Enric no va agradar als responsables del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Així li va expressar el director de la presó el juny de 2020 al seu despatx. Havien passat quatre mesos des de l’emissió del programa i Esteban retornava a la feina després del primer període de confinament per la Covid, que va suposar una aturada de totes les activitats formatives i d’oci dins les presons. Segons relata, aquell mateix dia la directora docent del Centre de Formació de Persones Adultes (CFA) Pau Casals el va citar a la cafeteria del centre penitenciari: “Quan m’hi vaig presentar, em va dir que no havia pogut dir-me res abans perquè així li havien ordenat i em va acompanyar fins al despatx del director de la presó, Francisco Romero Beitia”.

Quan van passar els fets, ara fa dos anys, Esteban va pensar a fer-ho públic als mitjans de comunicació i per xarxes socials, però reconeix que la por a perdre la feina el va dissuadir

Segons la queixa que Arnau Esteban ha presentat davant del Síndic de Greuges, el director de la presó li va comunicar que l’Àrea d’Informació en Matèria de Seguretat (AIS) del Departament de Justícia l’havia estat investigant arran d’unes afirmacions “que no havien agradat” en el marc del programa que fan els presos des del taller de ràdio. A partir d’aquesta suposada investigació, haurien esbrinat que Esteban havia fet “múltiples manifestacions públiques (ràdio, xerrades, xarxes socials) contràries al sistema penal i judicial”, que tenia “contactes i amistats amb persones o entitats defensores dels drets humans, així com amb grups anarquistes i antisistema”. El docent especifica que el director va posar èmfasi en la seva relació amb Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), així com amb una persona privada de llibertat amb qui tenia bona relació i a qui l’OSPDH havia fet acompanyament.

Segons assegura Esteban en el seu escrit davant del Síndic, el director va informar-lo també que des del Departament de Justícia s’havia “pressionat” perquè no seguís treballant a presons, però que gràcies a la defensa que la directora docent havia fet d’ell, com a bon mestre, “havien aconseguit frenar-ho aquí”. Tot i això, Esteban lamenta que Romero Beitia el va advertir que si volia seguir treballant a presons, “anés amb compte amb les afirmacions que feia públicament”.

En un primer moment, Esteban va pensar a fer-ho públic als mitjans de comunicació i per xarxes socials, però reconeix que la por a perdre la feina el va dissuadir tot i pensar que es tractava d’unes “coaccions inacceptables”. Ara les circumstàncies han canviat, perquè el mes de març va deixar la feina a Mas d’Enric i ha decidit fer-ho públic.

Justícia reconeix que es va informar de “les manifestacions crítiques amb el sistema penitenciari”, però asseguren que “sense que el trasllat d’aquesta informació tingués cap conseqüència en la seva tasca al centre”

Tot i que el Síndic no va admetre a tràmit la queixa perquè havia transcorregut més d’un any dels actes denunciats, va instar Esteban a sol·licitar la suposada documentació de la investigació esmentada. Des del departament de Justícia van assegurar que l’Àrea d’Informació en Matèria de Seguretat no havia dut a terme “cap investigació” ni havia obert “cap diligència informativa sobre el sol·licitant”. Si bé fonts del departament, consultades per la Directa, han reiterat que “no hi ha cap investigació sobre aquesta persona”, reconeixen que “en el marc de la tasca d’anàlisi i investigació que es du a terme internament a les presons per qüestions de seguretat, i que no té res a veure amb el professional docent, es comunica que, en el marc d’una activitat pública (un programa de ràdio) s’han fet unes al·legacions que poden ser d’interès per aquesta tasca”. Reconeixen que es va informar de “les manifestacions crítiques amb el sistema penitenciari”, però asseguren que “sense que el trasllat d’aquesta informació tingui cap conseqüència en la seva tasca al centre ni es comuniqui al Departament d’Educació”.

En un informe, a demanda de l’inspector del departament d’Educació, la directora del CFA Pau Casals –que era present en aquella reunió al despatx del director de Mas d’Enric– confirma el relat d’Esteban. Segons la directora, a principis de juny de 2020, Francisco Romero la va trucar per explicar-li que havia rebut una informació sobre un dels mestres del CFA, concretament per “unes manifestacions no apropiades en un programa de ràdio dut a terme al Centre Penitenciari”. A la reunió, la directora confirma que Romero Beitia va exposar que la informació havia arribat per part de l’AIS, que va anomenar el professor de dret penal Iñaki Rivera i que va dir que “no podia fer aquestes manifestacions davant d’interns, que no eren adequades”. A més, afegeix en l’informe, “li va exposar que jo li havia dit que era un bon professional, que per això havia volgut tenir aquesta conversa amb ell i evitar així que el tema anés a més i pogués seguir treballant al CFA de Mas d’Enric”.

Esteban va aconseguir que Educació elaborés un informe –signat pel director de Serveis Territorials Joan Manel Audi Gil– que inclou el testimoni de la directora del CFA, però conclou que “no existeix cap motiu perquè el Departament d’Educació hagi d’intervenir en el contingut dels fets, atès que fa referència a la normativa interna de funcionament del centre penitenciari del Departament de Justícia i, per tant, no afecta directament al bon funcionament del CFA Pau Casals”.


Irídia i l’OSPDH ho consideren “d’extrema gravetat”

Tant l’OSPDH de la Universitat de Barcelona com el centre per a la defensa dels drets humans Irídia han denunciat aquests fets, que consideren “d’extrema gravetat” en ser el mateix Departament de Justícia qui estaria vulnerant els drets a la llibertat d’expressió, reunió i associació i a la llibertat de càtedra d’un docent. En un comunicat conjunt, argumenten també que els crida l’atenció que just aquest departament consideri com a negatiu la participació d’un treballador del sistema penitenciari en espais de defensa dels drets humans, “quan aquest hauria de ser un dels leit motivs bàsics de qualsevol docent i del sistema educatiu amb una perspectiva mínimament critica de la realitat que l’envolta”.

Les entitats han mostrat preocupació en assabentar-se de l’existència d’una Àrea d’Informació en Matèria de Seguretat (AIS), que entre les seves funcions tingui investigar treballadors públics per raó del seu activisme

Des de les entitats també han mostrat preocupació en assabentar-se de l’existència d’una Àrea d’Informació en Matèria de Seguretat (AIS), que entre les seves funcions tingui investigar treballadors públics per raó del seu activisme o interès en les organitzacions de defensa dels drets humans sense cap tipus de transparència o autorització judicial prèvia. Per tot això, les dues entitats sol·liciten al Departament de Justícia que obri una investigació per esclarir les “coaccions” que hauria rebut el docent de Mas d’Enric i una proposta de mesures preses perquè “un episodi així no es torni a repetir”.

Arran dels fets, també s’ha pronunciat el sindicat CGT, que des de la Federació d’Ensenyament de Catalunya ha emès un comunicat denunciant el posicionament “ambigu i fàcil” que ha pres el departament d’Educació: “Considerem els fets com una ingerència inacceptable a la tasca docent d’un treballador públic i instem el Departament d’Educació a rectificar i a prendre totes les mesures necessàries per garantir el respecte als drets fonamentals més bàsics de les persones que exerceixen com a docents en escoles d’adults ubicades dins dels centres penitenciaris catalans”. Des de la CGT també fan una crida genèrica a totes les mestres i professores dels centres penitenciaris, a les direccions d’aquests centres de formació d’adults i al Departament d’Educació, a “estar alerta” davant possibles ingerències per part del Departament de Justícia a la tasca docent.




Autor font: Directa.cat