Agost 10, 2022
Per Nord-Estl Libertari
172 vistes

Un article en la revista de dret penal de la Universitat de Bolonya esbossa la repressi贸 de l’Estat contra el moviment independentista catal脿 

Rossella Selmini i Benet Salellas s贸n els autors de l’article a la revista Studi sulla Questione Criminale 

Es vol desprestigiar l’acci贸 pol铆tica i criminalitzar el moviment catal脿 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Giron猫s, comtat de Girona) 10/08/2022.- Llegim al diari El Punt Avui que la revista de dret penal que edita la Facultat de Jurisprud猫ncia de la Universitat de Bolonya ha publicat en el seu 煤ltim n煤mero un article signat per Rossella Selmini, professora de sociologia i criminologia, i Benet Salellas, advocat, en qu猫 s’analitza l’estrat猫gia repressiva de l’Estat espanyol contra el moviment independentista catal脿, estrat猫gia que defineix com a “criminalitzaci贸 de massa” per l’abast que ha agafat, amb m茅s de 3.000 persones perseguides. 

L’article va sorgir a iniciativa de Selmini, interessada en el proc茅s d’independ猫ncia catal脿 i estudiosa dels comportaments de control social i pol铆tic que exerceixen els Estats, que va convidar Salellas a participar-hi des del seu vessant de jurista. Tots dos ja es coneixien arran d’un congr茅s a Bolonya sobre la criminalitzaci贸 de la dissensi贸 pol铆tica. La publicaci贸, Studi sulla Questione Criminale, va ser fundada el 1976 i s’edita de manera quadrimestral oferint un punt de vista cr铆tic sobre el dret penal. 

El treball, titulat De Barcelona a Leningrad, reflexions sobre la criminalitzaci贸 del moviment independentista catal脿, s’ha fet d’acord amb el coneixement que els dos autors tenen de la tem脿tica, bibliografia i tamb茅 amb entrevistes. El t铆tol s’inspira en l’operaci贸 coneguda com a Volhov i els autors expliquen que l’estrat猫gia que aplica l’Estat espanyol 茅s criminalitzar el moviment independentista donant l’aparen莽a que s’ha buscat la complicitat dels russos. 

La tesi de l’article 茅s que, despr茅s del refer猫ndum de l’1 d’octubre, l’Estat espanyol ha desplegat sobre el moviment independentista catal脿 una estrat猫gia per presentar-lo com a violent amb un objectiu deslegitimador davant la Uni贸 Europea, donant a entendre que els catalans s贸n violents, terroristes i amics dels russos. 

El text comen莽a afirmant que la resposta que l’Estat espanyol ha donat a l’embat independentista 茅s “una de les onades de repressi贸 m茅s importants que hi ha hagut a Europa en els 煤ltims anys“. Els autors contraposen el car脿cter de “democr脿cia formal” de l’Estat espanyol amb el “moviment clarament pac铆fic” de l’independentisme catal脿, i 茅s per aix貌 que vol trencar aquesta realitat per presentar-lo com a violent. 

La repressi贸 ha tingut dos objectius segons els autors: ha estat selectiva, dirigint-se contra l铆ders pol铆tics, acad猫mics i altres personalitats rellevants del pa铆s, i s’ha est猫s a les bases, de manera que s’ha intentat “criminalitzar la massa“. 

Per entendre la reacci贸 de l’Estat espanyol, els autors adverteixen que la democr脿cia espanyola 茅s plena de l’autoritarisme que va regir durant el franquisme i parla d’una manera de fer de l’Estat que defineix com a “postfeixisme“. 

Tot i que la major part de les persones represaliades ho van ser despr茅s de l’1 d’octubre, en l’article tamb茅 s’explica que l’estrat猫gia de perseguir l’independentisme catal脿 ja venia d’abans. En aquest cas, cita els 712 alcaldes perseguits per la Fiscalia General de l’Estat, la investigaci贸 del Jutjat d’Instrucci贸 N煤m. 13 de Barcelona i els escorcolls i detencions del 20 de setembre del 2017, aix铆 com les detencions de Jordi Cuixart i Jordi S脿nchez. 

L’article 茅s molt dur amb el tracte donat al Govern espanyol, empresonat o exiliat. Els autors recorden que els pol铆tics perseguits per l’Estat espanyol s’havien presentat a unes eleccions amb un programa electoral i la seva acci贸 responia a l’aplicaci贸 d’aquest programa. “No es tracta d’un grup armat clandest铆 a l’assalt de les institucions“, s’hi diu. L’article analitza el delicte de sedici贸 i el concepte d’ordre p煤blic per dir que el Regne d’Espanya encara 茅s en temps de Franco. 

Els autors parlen de l’Operaci贸 Judes i el cas de Tamara Carrasco per sostenir la seva tesi d’atac al conjunt de les bases, amb “l’objectiu de convertir el dissident pol铆tic en un criminal, un terrorista“. Tamb茅 s’assenyala l’ajuda del sistema medi脿tic espanyol en la construcci贸 del relat i posterior difusi贸 d’aquesta falsa imatge d’un moviment que es comporta violentament. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com