Febrer 28, 2022
Per Direta
185 vistes

Els pitjors pron貌stics s鈥檋an complert. La matinada del 24 de febrer les Forces Armades de la Federaci贸 Russa entraven a la ve茂na Ucra茂na. 鈥淗e pres la decisi贸 d鈥檈xecutar una operaci贸 militar especial鈥, afirmava Vlad铆mir Putin des de la tranquil路litat del seu despatx. Amb un posat ser猫 i indiferent, confirmava que el seu pa铆s entrava en guerra, i donava el tret de sortida a qu猫 desenes d鈥檃vions bombardegessin territori d鈥橴cra茂na.

Per貌 cal recordar que Ucra茂na fa vuit anys que est脿 en guerra a l鈥檈st del pa铆s, i 茅s que, des de 2014 i segons dades de les Nacions Unides, almenys 14.000 persones han mort en combats entre l鈥檈x猫rcit ucra茂n猫s i mil铆cies de la regi贸 de Donbass que reben el suport de R煤ssia. El que ara ha canviat ha estat la intervenci贸 directa de l鈥檈x猫rcit rus envaint Ucra茂na i atacant la capital, provocant una escalada molt greu d鈥檜n conflicte on, com en tants altres, s鈥檋i troben entrella莽ades motivacions hist貌riques, econ貌miques i geopol铆tiques.


Russificaci贸 d鈥橴cra茂na i exaltament del nacionalisme ucra茂n猫s

En l鈥檌maginari de Putin, Ucra茂na 茅s i ha de continuar sent part de R煤ssia. Anant molt lluny, cap a l鈥檃ny 880, una federaci贸 de tribus eslaves constitu茂a la Rus de K铆ev, un acte que tots dos pa茂sos consideren com l鈥檕rigen de les seves nacions. Fent un salt de diversos segles, el territori de l鈥檃ctual Ucra茂na es convertir脿 en una de les quinze rep煤bliques constituents de la Uni贸 de Rep煤bliques Socialistes Sovi猫tiques (URSS). I 茅s precisament recuperar el llegat de l鈥橴RSS el qu猫 ronda el cap de Putin, que si b茅 es troba molt lluny dels postulats pol铆tics i econ貌mics del comunisme sovi猫tic, s铆 que somia en la seva restauraci贸 territorial.

Ucra茂na: nova Guerra Freda en un m贸n multipolar
Confiscaci贸 de verdures de camperols al poble de Novo-Krasne a la prov铆ncia d鈥橭desa, Ucra茂na. novembre de 1932 |Arxiu

L鈥檈tapa sovi猫tica a Ucra茂na va estar marcada per la pol铆tica d鈥檃ssimilaci贸 cultural practicada principalment per Stalin. L鈥檈pisodi de fam de 1932 conegut com a Holodomor, 茅s presentat en molts estudis com un intent de genocidi cap a la poblaci贸 ucra茂nesa, al que cal sumar-hi l鈥檃ssassinat i substituci贸 de l鈥檈lit ucra茂nesa per una jerarquia russa i la imposici贸 del rus com a idioma hegem貌nic.

L鈥檌ntent d鈥檃ssimilaci贸 per la for莽a va desencadenar l鈥檈fecte contrari en el moment que desapareix la Uni贸 Sovi猫tica, amb l鈥檈xaltaci贸 del nacionalisme ucra茂n猫s i el ressentiment amb Moscou

L鈥檌ntent d鈥檃ssimilaci贸 per la for莽a va desencadenar l鈥檈fecte contrari en el moment que desapareix la Uni贸 Sovi猫tica, amb l鈥檈xaltaci贸 del nacionalisme ucra茂n猫s i el ressentiment amb Moscou. L鈥檃ny 1991 un 90% de les participants en refer猫ndum vota a favor de crear un Estat independent. La recuperaci贸 d鈥檜na identitat, cultura i llengua comunes es converteix en prioritari per a les autoritats ucra茂neses. La pol铆tica d鈥檋omogene茂tzaci贸 ucra茂nesa troba forta contestaci贸 a les regions russ貌fones, i es converteix en el germen de la posterior independ猫ncia del Donbass. En aquesta regi贸, antigament de les m茅s industrialitzades, s鈥檋i havien instal路lat milers de treballadors i treballadores russes, amb un impacte de dimensions demogr脿fiques.


Revoluci贸 de Maidan i la por a perdre influ猫ncia

La feblesa econ貌mica d鈥橴cra茂na la fa vulnerable a la influ猫ncia russa i depenent del seu subministrament de gas. Per a deslligar-se鈥檔, l鈥櫭簄ica opci贸 茅s fer un viratge cap als pa茂sos occidentals i, en aquest context, inicia conversacions per a associar-se amb la Uni贸 Europea (UE). L鈥檃ny 2014, el president Yanuk贸vich, proper a Moscou, trenca els acords amb la UE pressionat per Putin, punt de partida del que passar脿 a la hist貌ria com la Revoluci贸 de Maidan.

El que comen莽a com un aixecament popular contra la corrupci贸 i el poder dels oligarques, ser脿 capitalitzat per grups d鈥檈xtrema dreta, que instrumentalitzen les protestes expulsant-ne les reivindicacions socials i creant la dicotomia: o est脿s amb R煤ssia o est脿s amb Ucra茂na. La participaci贸 activa de grups neonazis en el derrocament de Yanuk贸vich i l鈥檈ntrada d鈥檜n govern proeuropeu, 茅s un dels motius de Putin per a parlar de la 鈥渄esnazificaci贸鈥 d鈥橴cra茂na. Per貌, tot i que 茅s cert que grups extremadament violents i d鈥檌deologia feixista com el Batall贸 d鈥橝zov estan integrats a l鈥檈x猫rcit ucra茂n猫s, no 茅s menys cert que els postulats de l鈥檈xtrema dreta s贸n presents a les pol铆tiques d鈥檃mbd贸s pa茂sos.

El que comen莽a com un aixecament popular contra la corrupci贸 i el poder dels oligarques, ser脿 capitalitzat per grups d鈥檈xtrema dreta, que instrumentalitzen les protestes expulsant-ne les reivindicacions socials

La revoluci贸 del Maidan va ser considerada per Moscou com un cop d鈥橢stat que feia perillar la seva influ猫ncia al pa铆s. Per a contrarestar-ho l鈥檈x猫rcit rus s鈥檃nnexiona la pen铆nsula de Crimea, primer amb la pressa de les institucions per misteriosos homes 鈥渧erds鈥 armats i sense bandera 鈥搎ue tothom identifica com a soldats russos鈥, i m茅s endavant amb la celebraci贸 d鈥檜n refer猫ndum que aprova la seva integraci贸 en la Federaci贸 Russa i que guanya amb un 96% dels vots. Cal recordar que la deportaci贸 de milers de t脿rtars a Sib猫ria durant l鈥櫭╬oca sovi猫tica va possibilitar la majoria russa a la pen铆nsula.

Ucra茂na: nova Guerra Freda en un m贸n multipolar
La pla莽a Maidan durant la revoluci贸 del 2014 |Mstyslav Chernov

Mentrestant, al Donbass, s鈥檋i creen diverses mil铆cies que durant el 2014 declaren la independ猫ncia de les prov铆ncies de Donetsk i Lugansk. R煤ssia es converteix en el seu principal aliat en la guerra contra l鈥檈x猫rcit ucra茂n猫s, per貌 no ser脿 fins al passat 21 de febrer quan fa el pas del seu reconeixement oficial. Al mateix temps, se signaven diversos tractats d鈥檃juda m煤tua, esdevenint aquesta la justificaci贸 鈥渓egal鈥 per a la invasi贸 en considerar que Ucra茂na atacava dues rep煤bliques sobiranes.


No permetre que Ucra茂na entri a l鈥橭TAN

La justificaci贸 hist貌rica 茅s un dels elements imprescindibles per entendre l鈥檃ctual guerra a Ucra茂na, o, si m茅s no, les 脿nsies imperialistes de Putin. Per貌 els interessos estrat猫gics de les grans pot猫ncies mundials tornen a jugar un paper cabdal, i la consolidaci贸 de les respectives esferes d鈥檌nflu猫ncia al continent europeu ens porta un nou enfrontament entre els pa茂sos integrats a l鈥橭TAN i R煤ssia que recorda a la Guerra Freda, amb la difer猫ncia que el m贸n ha deixat de ser bipolar.

Una de les l铆nies vermelles marcades per Putin 茅s la possibilitat de l鈥檌ngr茅s d鈥橴cra茂na a l鈥橭TAN. Aquesta organitzaci贸 de car脿cter militar neix despr茅s de la Segona Guerra Mundial amb l鈥檕bjectiu declarat de l鈥檈nfrontament amb la Uni贸 Sovi猫tica, en una confrontaci贸 que fins ara sempre s鈥檋a materialitzat en territori de tercers pa茂sos.

El qu猫 ha provocat la impredictibilitat de Putin 茅s que altres pa茂sos europeus com Su猫cia o Finl脿ndia hagin mostrat inter猫s a entrar a l鈥橭TAN

Amb la caiguda de la URSS, les antigues rep煤bliques sovi猫tiques de Let貌nia, Litu脿nia i Est貌nia passen a formar part de l鈥橭TAN. Un fort cop per a R煤ssia que veu el seu enemic posicionar-se a l鈥檃ltra banda de la frontera. Quan el 2008 s鈥檕bre la possibilitat de l鈥檈ntrada d鈥橴cra茂na i Ge貌rgia, es dona una situaci贸 molt semblant a l鈥檃ctual, per貌 de molta menys atenci贸 medi脿tica, quan R煤ssia reconeix la independ猫ncia de les rep煤bliques cauc脿siques d鈥橝bkh脿zia i Oss猫tia del Sud i s鈥檈nfronta militarment a l鈥檈x猫rcit georgi脿.

Des de la seva independ猫ncia Ucra茂na ha funcionat com una barrera entre els dos blocs, i la possibilitat que es reverteixi aquesta situaci贸 ha posat Moscou en alerta. Una condici贸 que s铆 que compleix Bielor煤ssia, qui amb l鈥檃lian莽a entre Putin i l鈥檃ut貌crata Lukashenko ha perm猫s l鈥檈ntrada de tropes russes a Ucra茂na a trav茅s del seu territori.

Tot feia pensar que l鈥檈ntrada a l鈥橭TAN era una possibilitat llunyana, i que els pa茂sos europeus no estaven disposats a fer enfadar un enemic fortament armat i amb qui mantenen lla莽os econ貌mics importants. El qu猫 ha provocat la impredictibilitat de Putin, en canvi, 茅s que altres pa茂sos europeus com Su猫cia o Finl脿ndia hagin mostrat inter猫s a entrar a l鈥檕rganitzaci贸. Per la seva banda, els Estats Units, no hi tenen tant a perdre, acostumats a participar en guerres ben lluny de les seves fronteres.

El fet que Ucra茂na no formi part de l鈥橭TAN allunya la possibilitat de l鈥檈ntrada d鈥檃quest organisme de forma directa a la guerra, extrem insalvable en cas que l鈥檃tac es produeixi contra un pa铆s membre. Costa de creure que aquesta sigui una possibilitat real, ja que un enfrontament directe al cor d鈥橢uropa tindria conseq眉猫ncies imprevisibles. Ni la depend猫ncia energ猫tica dels Estats europeus amb R煤ssia ni la posici贸 antibel路licista de la majoria de poblaci贸 europea ho fan per ara possible.


Europa dep猫n del gas rus

Tot fa pensar que les crides de suport d鈥橴cra茂na es limitaran a l鈥檈nviament d鈥檃rmament i a la imposici贸 de sancions econ貌miques. Sancions que, per altra banda, no semblen preocupar Putin i els seus propers, una oligarquia fortament posicionada i que compta amb suficients propietats dins del pa铆s. Qui si ho pagar脿 ser脿 un cop m茅s la poblaci贸 civil.

Fins ara, les sancions s鈥檋an cuidat molt d鈥檃fectar el subministrament de gas, del qual Europa dep猫n en un 40% de les exportacions russes. A pa茂sos com Finl脿ndia o Hongria s鈥檃propa al 100%. A m茅s, el gas rus en direcci贸 a Europa passa precisament per Ucra茂na, qui seria la major perjudicada en cas que es tanqui l鈥檃ixeta. Per altra banda, l鈥檃ugment dels preus de l鈥檈nergia des del comen莽ament del conflicte no fa m茅s que beneficiar R煤ssia, qui aprofita l鈥檃l莽a per obtenir un major benefici amb el qual finan莽a la guerra. El mateix dia que comen莽ava la invasi贸 i, segons afirma el mitj脿 de comunicaci贸 Bloomberg, la factura de la compra d鈥橢uropa i els Estats Units en energia i primeres mat猫ries a R煤ssia va superar els 700 milions de d貌lars.

Dies abans d鈥檌niciar-se la guerra, Moscou firmava amb la Xina diversos acords econ貌mics que inclo茂en la compra de gas rus per part de Pequ铆n

Per altra banda, R煤ssia compta amb alternatives en cas que Europa es decideixi a deixar de comprar gas rus, extrem del tot improbable, mentre Europa ho t茅 m茅s dif铆cil per a garantir el seu subministrament. Dies abans d鈥檌niciar-se la guerra, Moscou firmava amb la Xina diversos acords econ貌mics que inclo茂en la compra de gas rus per part de Pequ铆n. Un mercat de 1.400 milions de persones, molt superior als 446 milions de la Uni贸 Europea. En canvi, les alternatives per a aquesta s贸n m铆nimes, i pa茂sos com Qatar o Alg猫ria ja han anunciat que no estan en condicions de suplir el gas rus. A curt termini, es fa dif铆cil de creure que alternatives com l鈥檃nomenada 鈥渢ransici贸 verda鈥 que convertiria estats com l鈥檈spanyol en el graner d鈥檈nergia fotovoltaica europea puguin contrarestar la p猫rdua de subministrament rus.

Ucra茂na: nova Guerra Freda en un m贸n multipolar
El president xin猫s, Xi Jinping, en una trobada amb Vlad铆mir Putin |Kremlin

脡s a dir, R煤ssia t茅 la paella pel m脿nec i sap molt b茅 qu猫 feia quan enva茂a Ucra茂na. Les conseq眉猫ncies per a la poblaci贸 ja s贸n una altra cosa. I 茅s que si alguna cosa demostra aquesta guerra 茅s que la p猫rdua de l鈥檋egemonia 鈥渙ccidental鈥 茅s ja inevitable i ens trobem davant d鈥檜n m贸n multipolar on les guerres seran tan presents com en per铆odes anteriors. Nom茅s cal veure qu猫 est脿 passant a 脌frica, on els militars i les multinacionals franceses s贸n expulsades de diversos pa茂sos mentre R煤ssia i la Xina n鈥檃ugmenten la pres猫ncia i els contractes. O Am猫rica, on R煤ssia ha signat importants acords amb pa茂sos com Argentina o Brasil, a la regi贸 que els Estats Units encara considera 鈥渆l seu pati del darrere鈥.

El m茅s probable 茅s que la guerra acabi amb la imposici贸 d鈥檜n govern proper a Moscou a Ucra茂na i l鈥檃nnexi贸 del Donbass ampliat per part de R煤ssia, sense que l鈥橭TAN tingui gaires possibilitats de poder-ho evitar. Les 脿nsies imperialistes de la 鈥淕ran R煤ssia鈥 poden no tenir fi i l鈥檈merg猫ncia d鈥檜na altra gran pot猫ncia com la Xina 茅s l鈥櫭簄ica que pot exercir de contrapoder. On s铆 que faria b茅 de cuidar-se, 茅s dins de les seves fronteres, on Putin no t茅 l鈥檕pini贸 p煤blica tan controlada com fa creure. L鈥檃rrest de m茅s de 1.000 persones que protestaven contra la guerra no fa m茅s que demostrar la por que t茅 a qu猫 la poblaci贸 se li revolti. Les morts i les mesures dictatorials fan preveure un augment generalitzat de les protestes, i cal recordar que torres m茅s altes han caigut a la mateixa R煤ssia.




Autor font: Directa.cat