Abril 21, 2021
Per Direta
182 vistes


El 27 de novembre, la Generalitat va decidir intervenir el Sant Hospital de Tremp-Fundaci贸 Fiella, la resid猫ncia geri脿trica de la capital del Pallars Juss脿 per un brot de coronavirus. La intervenci贸 tenia com a objectiu principal 鈥渓a realitzaci贸 d鈥檜n pla d鈥檃ctuaci贸 que garanteixi la viabilitat t猫cnica de la resid猫ncia en el seu conjunt en aspectes sanitaris, socials, organitzatius i de gesti贸 de qualitat a curt i mitj脿 termini鈥 i 鈥渁plicar els protocols de sectoritzaci贸 i atenci贸 sanit脿ria鈥, segons les notes de premsa del departament de Salut.

Aleshores, el brot afectava afecta 150 persones (120 residents i 30 treballadors). Van morir 61 persones residents, cap persona treballadora. 鈥淔ins al dia 27 de novembre havien mort set persones residents per Covid-19. La resta va ser durant la intervenci贸 del centre per la complicaci贸 dels quadres cl铆nics鈥, afirmen fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Fam铆lies. Les mateixes fonts informen que el centre no rebia partides pressupost脿ries de l鈥檃dministraci贸, tret de la part sufragada per a 85 persones que hi viuen, segons el r猫gim descrit anteriorment.

Unes 9.000 persones han mort a les resid猫ncies des de l鈥檌nici de la pand猫mia, el 41% del total de 21.113 defuncions per Covid-19 a Catalunya, segons les dades del Departament de Salut

A la demarcaci贸 de Lleida, les persones de 65 anys o m茅s sumen un total de 84.330, el que representa un 19,39% del total. Com en el cas del conjunt de Catalunya, la tend猫ncia dels darrers deu anys 茅s d鈥檃ugmentar tant en nombres absoluts com relatius. L鈥檃ny 2018, el darrer del qual hi ha dades, l鈥橧descat recollia un total de 4.823 places en resid猫ncies per a gent gran a la demarcaci贸 de Lleida. El total de places n鈥檌nclo茂a 1.124 d鈥檌niciativa p煤blica -entitats de naturalesa p煤blica-, 1.288 d鈥檌niciativa social -entitats de naturalesa privada sense finalitat de lucre- i 2.411 d鈥檌niciativa mercantil -entitats de naturalesa privada amb finalitat lucrativa-. Aix貌 indica uns valors relatius del 23,30% d鈥檌niciativa p煤blica, un 26,71% d鈥檌niciativa social i un 49,99% d鈥檌niciativa mercantil, n煤meros que m茅s o menys s鈥檋an mantingut similars des del 2011.

Unes 9.000 persones han mort a les resid猫ncies des de l鈥檌nici de la pand猫mia, el 41% del total de 21.113 defuncions per Covid-19 a Catalunya, segons les dades del Departament de Salut. Als Pallars, 64 de les 75 defuncions han estat en resid猫ncies. Amb l鈥檃rribada de la pand猫mia, el focus s鈥檋a posat en algunes de les resid猫ncies de la demarcaci贸 de ponent. Especialment en la de Tremp, per貌 tamb茅 d鈥檃ltres com la Pobla de Segur o 脌ger.

El cas de la resid猫ncia de Tremp, per貌, es troba en seu judicial. Una treballadora que fa uns quants anys que hi treballa ha accedit a parlar-hi ara des de l鈥檃nonimat. Pel coneixement que t茅 de la plantilla, manifesta plena confian莽a en com van fer les coses les seves companyes: 鈥渧am tenir mala sort que el virus entr茅s a la resid猫ncia鈥. En aquest sentit, afirma que, a posteriori, s鈥檋a 鈥渄edu茂t鈥 que el causant de la propagaci贸 鈥渆l m茅s probable 茅s que fos un a茂llament preventiu mal fet dels 煤ltims ingressos que es van fer. Els treballadors desconeix铆em els protocols de sectoritzaci贸 i circuits, ja que la directora en cap moment ens els va fer extensius鈥. Creu que l鈥檕pini贸 general de tothom 茅s que no es va facilitar el material de protecci贸 amb la suficient immediatesa i aix貌 va fer que molts treballadors acabessin contagiats, 鈥渢ot i que es tenien EPI de sobres鈥.

Ara mateix, estan sota la direcci贸 de Sant Joan de D茅u-Lleida, despr茅s de ser intervinguts inicialment per Gesti贸 de Serveis Sanitaris; la treballadora valora positivament la direcci贸 actual, formada per 鈥渄ues treballadores que hi havia al centre鈥. No diu el mateix de l鈥檃ntiga direcci贸, present fins al moment de la intervenci贸: 鈥渆n general, tenia al personal coaccionat sota l鈥檃mena莽a de fer-nos fora si li don脿vem problemes鈥. Considera que la direcci贸 actual s鈥檋i ha bolcat molt i estan corregint 鈥渢otes les mancances que hi podia haver fins al moment: formaci贸 mensual al personal, actualitzaci贸 de protocols, actualitzaci贸 de salaris, fomentar el treball en equip, etc.鈥. I aix貌 que, segons afirma, tamb茅 s鈥檋an trobat amb molts problemes i traves per part de l鈥檃ntiga direcci贸, 鈥渜ue estan intentant corregir com poden鈥.

A mitjans de desembre, el departament de Salut emetia una nota de premsa on donava per estabilitzat el brot a la resid猫ncia i afirmava que, un cop superat el brot, 鈥渄ur脿 a terme els estudis i els informes pertinents sobre la gesti贸 i la situaci贸 anterior a la intervenci贸 de la resid猫ncia, per tal de depurar responsabilitats鈥. Respecte a la gesti贸 futura a curt i llarg termini de la resid猫ncia i una possible internalitzaci贸 del servei per part de l鈥檃dministraci贸, el Departament de Treball, Afers Socials i Fam铆lies respon que 鈥渆ncara no hi ha previsi贸 d鈥檃cabament de la intervenci贸 ni definici贸 de l鈥檈scenari posterior鈥.


Imposici贸 del calendari laboral a la Pobla de Segur

La situaci贸 laboral de la plantilla tamb茅 preocupa en la resid猫ncia de la Pobla de Segur. 鈥淒es que va comen莽ar aquest equip de govern, sempre hi ha hagut problemes: des de saltar-se donar les hores sindicals al comit猫, no pagar triennis, no voler fer fixa la plantilla que fa molt de temps est脿 com interina, fins a no fer cas que tenim moltes coses espatllades a la resid猫ncia, com grues, llits, etc.鈥. Laura Lara 茅s treballadora de la Resid猫ncia municipal Nostra Senyora de Ribera de la Pobla de Segur des de l鈥檃ny 2007 i denuncia un malestar generalitzat amb l鈥檃ctual govern del municipi, que va entrar l鈥檃ny 2019. La Covid-19 no ha entrat en tot l鈥檃ny a la resid猫ncia, per貌 no ha estat f脿cil: 鈥渉em fet molts esfor莽os, no han cobert baixes, falta personal鈥 i ara que estan vacunats padrins i auxiliars, ens pressionen m茅s鈥, conclou Lara, que assegura que 鈥渆l conflicte 茅s ara perqu猫 茅s quan m茅s unides estem, perqu猫 ens toquen a totes.鈥

Una treballadora porta una parncarta durant una protesta davant la resid猫ncia de la Pobla de Segur |CGT LLeida

L鈥1 de mar莽 va comen莽ar un calendari laboral que l鈥檃juntament 鈥渉a imposat鈥 contra la voluntat del comit猫 d鈥檈mpresa 鈥渋 de la pr脿ctica unanimitat de la plantilla鈥, segons Agus Li帽谩n, membre de CGT, sindicat que t茅 els cinc membres del comit猫. El 26 de febrer, van comen莽ar concentracions setmanals que la plantilla t茅 voluntat de repetir fins a arribar a un acord. Li帽谩n assegura que 茅s un conflicte enquistat de di脿leg entre ajuntament i comit猫, on la punta de llan莽a ha estat el calendari laboral. 鈥淟a gran majoria de treballadores hi estan en contra, no han tingut cap dret a negociar鈥, denuncia Li帽谩n. 鈥淪eguirem fins a intentar arribar a un acord o arribar a judici per incompliment de conveni, de saltar-se el comit猫 i totes les treballadores鈥, rebla Lara.

Quan l鈥檃lcalde Marc Bar贸 va assumir el c脿rrec, el 2019, es va trobar que la resid猫ncia seguia amb un conveni de l鈥檃ny 2007. L鈥檃juntament anterior havia renegociat el conveni de les treballadores municipals l鈥檃ny 2015, per貌 n鈥檋avia excl貌s les treballadores de la resid猫ncia 鈥減erqu猫 deien que el servei que prestem no es pot comparar amb el de l鈥檃juntament鈥, denuncia CGT.

Durant el mes de mar莽, l鈥檈quip de govern i la plantilla de la resid猫ncia de la Pobla de Segur van mantenir reunions per trobar un acord respecte al calendari laboral, per貌 va ser impossible

鈥淓l gener del 2020, quan s鈥檃rriba el moment de fer el calendari del 2020, ens reunim amb el comit猫 i la direcci贸 per fer un nou horari, i deleguem la confecci贸 del nou horari a la direcci贸鈥, afirma l鈥檃lcalde, que objecta l鈥檃cord al qual van arribar: 鈥淓l motiu de realitzar un horari mixt va ser perqu猫 en aquell moment l鈥檃juntament no podia assumir econ貌micament augmentar la plantilla鈥, afirma Li帽谩n. 鈥淒urant el 2020 hi va haver un canvi de direcci贸 i, quan, va entrar, la primera cosa que ens va dir era que aquell horari no es podia gestionar鈥, assegura Bar贸. 鈥淟a nostra proposta va ser continuar amb l鈥檋orari mixt que ja port脿vem fent durant un any fins que trob茅ssim la soluci贸 d鈥檜n horari que compleix-hi el conveni, a la qual es van negar鈥, afirma Li帽谩n.

El mes de mar莽, l鈥檈quip de govern i la plantilla van mantenir reunions per trobar un acord respecte al calendari laboral, per貌 va ser impossible. Des del comit猫 d鈥檈mpresa i el sindicat s鈥檋an mostrat 鈥渙berts a trobar una soluci贸 dialogada al conflicte sempre que l鈥檃juntament respecti els drets de les treballadores i les demandes fetes鈥. Lara tem que siguin globus sonda de l鈥檃juntament: 鈥渄urant un any no ens ha dit res, i ara li entren les presses. Potser 茅s per l鈥檈nrenou de les mobilitzacions, que no li agraden鈥. En un comunicat fet p煤blic el passat 10 d鈥檃bril, nom茅s dos dies despr茅s del ple municipal, les treballadores s鈥檕posaven a la versi贸 de l鈥檃lcalde i recordaven que 鈥渘o acceptarem que siguin trepitjats els nostres drets laborals i socials, lluitarem fins on calgui perqu猫 se鈥檔s escolti i no tolerarem que es falti a la veritat, ni de manera p煤blica ni privada鈥.


L鈥檃mena莽a de privatitzaci贸 sacseja 脌ger

En el cas de la resid猫ncia d鈥櫭ger, la pol猫mica va arribar per uns fets que es denuncien com un intent de privatitzaci贸 de l鈥檈quipament p煤blic. L鈥檈quip de govern d鈥櫭ger va anunciar, a finals d鈥檃ny, que volia convertir la resid猫ncia municipal en una societat limitada. L鈥檕posici贸 institucional i el poble van reaccionar de manera immediata mentre el consistori responia generant m茅s confusi贸.

Tant l鈥檕posici贸 com la Plataforma destaquen que s鈥檈st脿 passant per alt al Consell d鈥檃dministraci贸 de la Resid猫ncia d鈥檃vis, constitu茂t per unanimitat en el ple del 12 de juliol de 2019, i que no suposaria cap despesa extra. Aquest consell est脿 conformat per l鈥橝juntament, representants del centre, dels pacients i els familiars, els sindicats i associacions del municipi i t茅 鈥渃ar脿cter tant decisiu com consultiu鈥, per貌 d鈥檃leshores en莽脿 no s鈥檋a reunit mai. Tant l鈥檕posici贸 com la Plataforma denuncien que 茅s, per tant, una decisi贸 presa de manera unilateral per part de l鈥檃juntament.

Pancartes contra la privatitzaci贸 de la resid猫ncia al poble de la Noguera |CGT LLeida

L鈥檃lcaldessa, Mireia Burgu茅s, afirma que el consell 鈥渘o est脿 constitu茂t. Ara ho hem revisat, perqu猫 han d鈥檃ctualitzar el r猫gim intern, que 茅s molt antic, 茅s una exig猫ncia del departament鈥. Assegura que el consell no estava ben constitu茂t i que se n鈥檈st脿 regularitzant la situaci贸, perqu猫 quan hi va entrar el 2019 鈥渘o tenia const脿ncia que funcion茅s鈥, tot i que van entrar-hi el maig i el consell es va constituir al juliol. Des de la Plataforma apunten que l鈥橝juntament no pot aprofitar que el consell no estigui constitu茂t per a prendre aquestes decisions, sin贸 que l鈥檋auria de convocar.

L鈥檈quip de govern d鈥櫭ger va anunciar, a finals d鈥檃ny, que volia convertir la resid猫ncia municipal en una societat limitada

L鈥檕posici贸 denuncia que 鈥渓a pretensi贸 actual de convertir la Resid猫ncia en una SL pot ser el primer pas cap a una privatitzaci贸. Entenem que quan la Resid猫ncia passa de ser un servei a ser un negoci es perd l鈥檈sperit per la qual va ser creada: atendre la gent gran de la Vall d鈥櫭ger que ho necessiti i evitar la soledat en la vellesa鈥. Temen que, si acaba sent una empresa que 鈥渉a de generar beneficis鈥, es decanti per alguna d鈥檃questes tres opcions: 鈥渞etallada de la quantitat i/o qualitat del menjar, apujar quotes als residents o endurir les condicions de treball de l鈥檃ctual plantilla.鈥

L鈥檃juntament al路lega motius econ貌mics i de gesti贸, mentre assegura que no es tracta de cap privatitzaci贸. Justifiquen la proposta per a poder 鈥渞ealitzar contractacions de personal qualificat sense haver de fer concursos p煤blics que poden allargar-se durant setmanes鈥 i 鈥渦na certa independ猫ncia pressupost脿ria de la resid猫ncia respecte a l鈥檃juntament, tot i que aquest 煤ltim, igual que ha estat fent fins ara, seguir脿 fent aportacions econ貌miques鈥, ja que 鈥渁vui en dia, pressupost脿riament, la resid猫ncia representa un ter莽 del pressupost total del municipi鈥.

Entremig, la Plataforma va engegar una recollida de signatures a mitjans de la primera setmana de mar莽, on feien tres peticions: al Consell d鈥橝dministraci贸 de la Resid猫ncia d鈥檃vis de la Vall d鈥櫭ger, que s鈥檃utoconvoqui 鈥減er tal de trobar un acord sobre les possibles variants estructurals que es puguin adequar i ajustar millor a aquest servei, optant aix铆 per una visi贸 m茅s global i plural, evitant la unilateralitat d鈥檜na decisi贸 tan important per a un servei p煤blic essencial del poble com 茅s la Resid猫ncia de gent gran鈥; que el mateix Consell 鈥渞ealitzi una exposici贸 i presentaci贸 p煤blica del plantejament que se鈥檔 pot derivar per tal de resoldre una soluci贸 adequada a una gesti贸 p煤blica, democr脿tica i transparent鈥; i 鈥渜ue es fomenti i es realitzi des del Consell i Consistori un proc茅s deliberatiu de participaci贸 ciutadana al respecte鈥.


Envelliment rural en temps de Covid-19

La poblaci贸 catalana s鈥檈nvelleix. L鈥檃ny 2011, al conjunt de Catalunya, hi havia 1.654.813 persones majors de 60 anys, un 22,05% del total de la poblaci贸; era un augment del 5,2% respecte de l鈥檃ny anterior. L鈥檃ny 2020, aquest mateix grup d鈥檈dat el componien 1.913.151 persones, un 24,78 del total. Ras i curt, una de cada quatre persones a Catalunya t茅 60 anys o m茅s.

Alhora, a Catalunya, segons la mem貌ria del Registre d鈥橢ntitats, Serveis i Establiments Socials del 2019, s鈥檋i recollien un total de 2.814 places als serveis de llars-resid猫ncia per a gent gran: 102, el 3,62%, d鈥檌niciativa p煤blica; 2.154, el 76,65%, d鈥檌niciativa social, i 558, el 19,83%, d鈥檌niciativa mercantil. Pel que fa a les 57.383 places als serveis de resid猫ncia assistida, la distribuci贸 era la seg眉ent: 102.269, el 17,90%, d鈥檌niciativa p煤blica; 11916, el 20,77%, d鈥檌niciativa social, i 35.198, el 61,34%, d鈥檌niciativa mercantil.

L鈥橝ssociaci贸 Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) detalla que les fonts i les quantitats de finan莽ament varien en funci贸 de l鈥檈mpresa o l鈥檈ntitat que presti un servei. 鈥淧er altra banda, i sense que guardi relaci贸 amb la naturalesa jur铆dica de les entitats, la Generalitat pot establir diverses formes de relaci贸 amb els prove茂dors: des de la gesti贸 delegada d鈥檜n servei a la concertaci贸 de places, per posar dos exemples habituals en els centres residencials鈥, completen.

En el cas de la resid猫ncia de Tremp, per exemple, el Departament de Treball, Afers Socials i Fam铆lies detalla que el centre no rebia partides pressupost脿ries de l鈥檃dministraci贸, per貌 que algunes de les persones que hi viuen 鈥渢enen dret a una pla莽a de resid猫ncia col路laboradora sufragada en part pel Departament entre altres coses, perqu猫 茅s l鈥櫭簄ica resid猫ncia assistida per a gent gran que hi ha al municipi鈥. En aquest sentit, informa que les places col路laboradores s贸n les que reben finan莽ament p煤blic i, per tant, formen part de la xarxa p煤blica.

Per al finan莽ament de places residencials per a persones grans i en situaci贸 de vulnerabilitat, el 2020 el Departament de Treball, Afers Socials i Fam铆lies hi va destinar un total de 940.923 euros |CGT LLeida

Per al finan莽ament d鈥檃questes places residencials per a persones grans i en situaci贸 de vulnerabilitat, el 2020 el Departament de Treball, Afers Socials i Fam铆lies hi va destinar un total de 940.923 euros. Els preus p煤blics dels Serveis Residencials d鈥檜na pla莽a p煤blica estan definits a la Cartera de Serveis Socials i s贸n de 1.869,41鈥偓/mes de cost de refer猫ncia per a una pla莽a de Grau III i de 1.749,06鈥偓/mes per a una de Grau II, el grau que ja tenen la majoria de residents en les resid猫ncies catalanes (52% del total), segons el mateix departament. 鈥淯na part de l鈥檌mport la paga l鈥檜suari i una altra part, l鈥檃dministraci贸, en funci贸 del poder adquisitiu de l鈥檜suari. Aix貌 茅s igual per a places p煤bliques, concertades o col路laboradores, totes estan sufragades per diners p煤blic鈥, detallen.

Aix铆 mateix, informen que el 2020, dins del pressupost del Departament, la partida per al finan莽ament de les pol铆tiques d鈥檃tenci贸 a la depend猫ncia i la promoci贸 de l鈥檃utonomia personal va ser de 1.594,21 milions d鈥檈uros, un 8,2% m茅s que el 2017. 鈥淓s tracta de la inversi贸 m茅s alta de la hist貌ria en aquest 脿mbit, sufragada b脿sicament per la Generalitat, ja que l鈥橢stat incompleix de manera reiterada el finan莽ament que li pertoca (segons la llei de depend猫ncia, el 50% del total): dels 1.500 milions d鈥檈uros destinats a depend猫ncia l鈥檃ny passat, l鈥橢stat nom茅s en va aportar 172鈥, asseveren.

La Mesa Sindical de Sanitat es va constituir el desembre de 2020 i est脿 formada per diversos sindicats de totes les 脿rees de sanitat, inclosa la de resid猫ncies

El 10 de mar莽, la Mesa Sindical de Sanitat va dur a terme una vaga sectorial convocada conjuntament amb aturades tots els dilluns, de forma indefinida. La mesa es va constituir el desembre de 2020 i est脿 formada per diversos sindicats de totes les 脿rees de sanitat, inclosa la de resid猫ncies, entre d鈥檃ltres. Al seu manifest fundacional, destaquen que fa mesos que fan front 鈥渁 una pand猫mia global que ha posat en risc la salut de totes i aix貌 ha posat en evid猫ncia la precarietat del nostre sistema sanitari i social鈥.

鈥淐om a treballadores i usu脿ries del sistema de salut creiem que 茅s el moment de reflexionar i obrir un espai de treball per tal d鈥檕ferir una resposta conjunta i contundent a aquesta situaci贸鈥, afirmen. Subratllen el sobreesfor莽 del personal sanitari per a superar la pand猫mia: 鈥渏ornades eternes, manca d鈥橢PI, amb el risc sempre present, no nom茅s de contagi personal, sin贸 tamb茅 de les persones convivents, falta de personal cr貌nica sovint per les prec脿ries condicions de treball, les externalitzacions i les retallades que encara arrosseguem del 2010 s贸n en part els motius que ens empenyen鈥. A aix貌, hi afegeixen retallades en el sou, p猫rdua de poder adquisitiu, major c脿rrega i pressi贸 assistencial, aix铆 com 鈥渘ul reconeixement professional per part de l鈥檃dministraci贸, impossibilitat de desenvolupament ni avan莽 professional dins les nostres institucions, p猫rdua de drets socials, impossibilitat de conciliaci贸 de la nostra vida personal amb la laboral鈥 Les professionals de la salut estem esgotades i seguim tirant endavant un sistema ineficient que segueix aprofitant-se de la bona voluntat de totes les treballadores鈥.




Autor font: Directa.cat