Novembre 11, 2021
Per Direta
296 vistes


Aquest mes d鈥檕ctubre ha fet sis anys de l鈥operaci贸 Pandora II, en la qual deu persones vam ser detingudes sota la llei antiterrorista. Sis anys poden semblar poc, per貌 avui la meva vida 鈥揳ix铆 com, segurament, la de molts de la resta d鈥檈ncausats鈥 ha canviat molt i hi ha coses que les miro ja amb el regust de boca d鈥檋aver quedat enrere. En els darrers anys he dedicat molt de temps a entendre el que m鈥檋a passat en relaci贸 amb diferents processos personals, entre ells, la repressi贸. Aquesta cerca m鈥檋a portat a descobrir i entendre el trauma i com actua en diferents esferes de la nostra vida.

Sense voler entrar-hi molt i utilitzant una descripci贸 poc precisa, quan parlo aqu铆 de trauma em refereixo a l鈥檈stat en qu猫 es queda el nostre cos 鈥揺n concret, parts del cervell i del sistema nervi贸s aut貌nom鈥, en ser exposats a situacions que no podem processar. Quan esdev茅 la ferida traum脿tica, la nostra psique es fragmenta, a茂lla la part en qu猫 queda la mem貌ria traum脿tica, mant茅 en alerta els mecanismes de protecci贸 davant del perill, i ens impedeix, tot i que sovint de forma inconscient, tornar a l鈥檈stat de rep貌s inicial. Les conseq眉猫ncies d鈥檃ix貌 poden ser hipervigil脿ncia i reactivitat, estats de depressi贸 i ansietat, reviure eternament la situaci贸 traum脿tica a partir de flashbacks o malsons, estats d鈥櫭爊im alterats, etc.

Quan parlo aqu铆 de 鈥榯rauma鈥 em refereixo a l鈥檈stat en qu猫 es queda el nostre cos, en concret, parts del cervell i del sistema nervi贸s aut貌nom, en ser exposats a situacions que no podem processar

La hist貌ria del que avui en dia anomenem trauma, tot i tenir un llarg recorregut, canvia dr脿sticament a partir de diferents experi猫ncies de guerra del segle passat. En tornar els soldats (sobretot nord-americans) a casa, molts d鈥檈lls arribaven amb ferides ps铆quiques que els impedien reprendre les seves vides amb normalitat. Aix貌 va ser especialment significatiu a la guerra del Vietnam, la qual va deixar una elevada tassa de su茂cidis entre els veterans. 脡s en aquest moment quan diferents organismes i institucions nord-americanes comencen a invertir molt en investigaci贸. Gr脿cies a aix貌, la neuroci猫ncia va poder entendre molt sobre com funcionava i quin impacte tenia el trauma. Del que es van adonar era que les mateixes empremtes cerebrals i neuronals que observaven en els soldats, quedaven en persones que havien patit altres viv猫ncies: maltractament de diferent tipus, supervivents a cat脿strofes naturals o a assassinats, etc. De fet, l鈥檈voluci贸 d鈥檃questes investigacions ens ha ensenyat que el trauma no 茅s quelcom que passi nom茅s a partir de fets tan impactants com una guerra, o en situacions que podem considerar com a altament dram脿tiques, sin贸 que tamb茅 amb experi猫ncies que vivim quotidianament. La realitat 茅s que la majoria de persones tenim en major o menor mesura la nostra pr貌pia petjada traum脿tica.

Tornant al tema que ens ocupa, la repressi贸, aquestes investigacions aporten llum sobre factors interessants a l鈥檋ora d鈥檃frontar-la. Quan durant les guerres mundials van apar猫ixer massivament casos de trauma, un dels primers debats m猫dics es va centrar en el car脿cter moral dels pacients. Des de l鈥櫭╰ica marcial de l鈥櫭╬oca, un soldat havia de ser un guerrer glori贸s i no havia de mostrar cap classe d鈥檈moci贸. Per tant, en molts casos aquests pacients eren vistos com a inferiors, o fins i tot com a ganduls o covards. Alguns metges van arribar a descriure鈥檒s com a inv脿lids morals. A poc a poc les investigacions van anar demostrant el contrari: aquest tipus de danys tamb茅 es manifestaven en els qui tenien una personalitat moral molt alta. De fet, van sortir a la llum casos de soldats que, tot i haver destacat per la seva valentia en el combat, havien acabat patint el que llavors anomenaren neurosi de guerra. Finalment, les autoritats m猫diques van acabar assumint l鈥檈vid猫ncia: qualsevol soldat exposat al perill durant cert temps podia desenvolupar les mateixes ferides ps铆quiques.

A vegades insistim a mantenir la imatge moral del guerrer revolucionari, que no t茅 por i s鈥檈nfronta a la lluita amb la veritat com a espasa i la consci猫ncia social com a escut

Si extrapolem aix貌 al nostre m贸n, podem veure analogies molt clares: tots i totes podem sortir ferides d鈥檈xperi猫ncies traum脿tiques com la repressi贸. De fet, a vegades tamb茅 insistim a mantenir la imatge moral del guerrer revolucionari, que no t茅 por i s鈥檈nfronta a la lluita amb la veritat com a espasa i la consci猫ncia social com a escut; per貌 el cert 茅s que aquest guerrer, si existeix, tamb茅 茅s susceptible de ser ferit quan s鈥檈xposa a una situaci贸 traum脿tica. Som vulnerables i quan abans ho acceptem abans ho podrem integrar. Aix貌 茅s quelcom important d鈥檈smentar, ja que existeix una mena de pacte de silenci que ens impedeix parlar p煤blicament de certes coses, com si ens torn茅s d猫bils o es generalitz茅s un estat de por, i no ens adonem que 茅s precisament aix貌 el que ens debilita. Moltes persones que afronten la repressi贸 amb fortalesa i dignitat, darrere dels comunicats pol铆tics i de les declaracions judicials, senten el pes emocional de l鈥檈xperi猫ncia que estan passant i ho viuen en silenci. Aix貌 nom茅s serveix per a茂llar-nos, i conseq眉entment, 茅s un factor que tendeix a debilitar les nostres comunitats.

Enlla莽at amb aix貌, una altra cosa que van descobrir 茅s que el m茅s efectiu a l鈥檋ora d鈥檃frontar i superar la ferida traum脿tica, no era ni la moral marcial, ni el patriotisme ni l鈥檕di a l鈥檈nemic; era ni m茅s ni menys que l鈥檃mor que sentien els soldats entre ells. Els lla莽os interpersonals els ajudaven a superar la situaci贸. Aquesta 茅s, sens dubte, una informaci贸 d鈥檜na rellev脿ncia cabdal: a l鈥檋ora d鈥檃frontar la repressi贸, la nostra millor salvaguarda s贸n els vincles comunitaris que establim. Si les relacions interpersonals que tenim estan danyades, som m茅s susceptibles de no poder afrontar certs processos. Aix貌 茅s m茅s important encara quan esclata la repressi贸, moment en el qual la tensi贸 i la por acostumen a suposar que les nostres difer猫ncies creixin. Ens agradi o no, la repressi贸 茅s capa莽 de trencar fins i tot els grups que aparentment estan m茅s units. 脡s per aix貌 que 茅s vital que aquesta uni贸 sigui m茅s efectiva 鈥搃 afectiva鈥 que aparent. Avui dia diria que els vincles humans ho s贸n tot en un moviment revolucionari: la base, l鈥檈structura i la finalitat. De fet, una de les majors derrotes pol铆tiques que podem viure 茅s la ruptura i disgregaci贸 de les nostres comunitats, cosa que moltes hem pogut experimentar i del que sovint ens adonem quan ja 茅s tard.

La ruptura de la confian莽a b脿sica, els possibles sentiments de vergonya i inferioritat i la necessitat d鈥檈vitar situacions que recorden al trauma, porten les persones a defugir les relacions properes

Tanmateix, la l貌gica del trauma pot portar impl铆cita una tend猫ncia a l鈥檃茂llament. El dany en les relacions no 茅s quelcom secundari, sin贸 que els esdeveniments traum脿tics tenen un efecte directe en el sistema de vinculaci贸 que uneix l鈥檌ndividu amb el grup. A m茅s, el trauma empeny les persones a defugir les relacions 铆ntimes i, al mateix temps, a buscar-les desesperadament. La ruptura de la confian莽a b脿sica, els possibles sentiments de vergonya i inferioritat i la necessitat d鈥檈vitar situacions que recorden al trauma, porten les persones a defugir les relacions properes. Alhora, la por intensifica la necessitat de protecci贸. 脡s per aix貌 que la persona traumatitzada pot tendir a a茂llar-se i a aferrar-se de forma ansiosa i incoherent. Si entenem que, a m茅s, les situacions traum脿tiques molts cops afecten tot un grup, podem imaginar les dificultats que travessar脿 aquest per poder afrontar-les.

脡s important que aprenguem a deixar d鈥檃magar-nos en els discursos i an脿lisis sociol貌gics, hi ha altres factors importants a atendre a l鈥檋ora d鈥檃frontar processos col路lectius. Es tracta de posar els nostres propis cossos en el centre del que anomenem pol铆tic, o en tot cas, entendre que quan vivim certes situacions 茅s dif铆cilment eludible. Vull aclarir que no tot el que t茅 a veure amb la repressi贸 ens parla de fragilitat, ni de bon tros, tamb茅 ho fa de for莽a, coratge i determinaci贸. Tendim a pensar que una cosa i una altra s贸n excloents, per貌 del que en realitat es tracta 茅s d鈥檃prendre a integrar la relaci贸 entre totes dues.




Autor font: Directa.cat