Desembre 5, 2021
Per Nord-Estl Libertari
348 vistes


Foto antropomètrica de Tomàs Orts Martin

Foto antropomètrica de Tomàs Orts Martin

[Diumenge 05/12/2021] 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 5 de desembre de 1908 neix a Barcelona l’anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Tomàs Orts Martin 

Destacat militant de la FAI i la CNT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i després s’establí a París 

L’abril de 1939 va ser detingut i, després de restar tancat, el 2 de maig d’aquell any va ser enviat a Perpinyà en tren per a la seva expulsió, comptant amb un passi de 24 hores de la Prefectura parisenca. Finalment, aconseguí poder passar a Amèrica i el 7 de novembre de 1939 arribà a Santo Domingo 

En els anys setanta del segle XX exercí de mestre maçó de la Lògia «Daniel Aguirre» de Guatemala 

Tomàs Orts Martin: El 5 de desembre de 1908 neix a Barcelona l’anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Tomàs Orts Martin, també conegut com Thomas Orts Martin.  

Treballà a la fàbrica de paraigües de Jesús García i després amb Bartolomé Espanyol.  

L’1 de febrer de 1930 s’afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), on ocupà càrrecs de responsabilitat orgànica a la Federació Local de Sindicats de Barcelona.  

També entrà a formar part de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) en el grup «Superació».  

Quan les lluites de carrer de juliol de 1936 arran del cop militar feixista, s’enfrontà contra els aixecats al Paral·lel, a la zona d’Universitat, a les Drassanes i a altres indrets de la ciutat, juntament amb diversos companys (Manuel Hernández, Liberato Minué, Eugenio Vallejo i altres).  

Fins l’agost de 1936 s’encarrega del Servei d’Higiene i Sanitat del Comitè Revolucionari de la barriada barcelonina del Poblesec.  

Després va ser nomenat delegat del Sindicat de la Fusta de la CNT-AIT a la Secció de Comarques del Comitè Regional de Catalunya.  

També formava part del Comitè de Defensa del Centre i l’11 d’agost de 1936 havia participat en l’ocupació del Palau de Justícia per la CNT-AIT, formant part del Comitè Revolucionari de Justícia de la CNT-FAI, encapçalat per Àngel Samblancat Salanova.  

També va intervenir en la recerca i l’expurgació de sumaris de causes politicosocials que afectaven militants llibertaris.  

Des de la meitat d’agost i fins a finals de setembre de 1936 el Comitè de Defensa del Barri del Centre, del qual formava part, va actuar a la Patrulla de Control de la CNT-AIT.  

Entre octubre de 1936 i maig de 1937 fou membre de la Secció d’Investigació de les Patrulles de Control de la Junta de Seguretat de la Generalitat de Catalunya i s’encarregà d’un grup d’acció del Poblesec, encapçalat per Dionís Eroles Batlle.  

Arran de les «Jornades de Maig» de 1937 va ser processat per la seva participació en els enfrontaments armades esdevinguts a Barcelona.  

Posteriorment, va treballar per al cenetista Comitè Regional del Sindicat de la Fusta, Construcció i Decoració.  

Tingué un càrrec de responsabilitat en l’anomenat «Comitè dels Escolapis», que gestionava l’edifici de la Ronda de Sant Pau, seu de diversos grups anarquistes i sindicats cenetistes.  

El 21 d’agost de 1937 va ser detingut per la policia al seu domicili, on vivia amb la seva mare i la seva germana, després d’oferir una gran resistència.  

Tancat a la Presó Model de Barcelona, va fer una xerrada als companys reclosos.  

El 28 d’agost de 1937 va ser posat en llibertat.  

El novembre de 1937, quan formava part de la Brigada de Milícies del Transport de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola, va ser destinat com a caporal al Servei de Tren de l’Exèrcit Popular.  

L’1 d’abril de 1938 va ser nomenat capità d’Infanteria i va ser destinat a la Companyia de Metralladores del 483 Batalló de la 121 Brigada Mixta.  

El juliol de 1938 va ser destinat a la II Companyia de 482 Batalló de la 121 Brigada Mixta.  

El 4 de desembre de 1938 ingressà en el grup anarquista «Els Quatre» i en aquesta època militava en la Secció del Moble del Sindicat de la Fusta de la CNT-AIT.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i després s’establí a París (Illa de França), on amb altres companys (Juan Bienvenido, Eduard Cerveró, Carlos Infante Ungría, José Mavilla Vila, Ramon Liarte Viu, Pedro Sánchez i algun altre), formà part d’un grup que afavorí l’evasió de companys dels camps de concentració francesos, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.  

L’abril de 1939 va ser detingut i, després de restar tancat, el 2 de maig d’aquell any va ser enviat a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) en tren per a la seva expulsió, comptant amb un passi de 24 hores de la Prefectura parisenca.  

Finalment, aconseguí poder passar a Amèrica i el 7 de novembre de 1939 arribà a Santo Domingo (República Dominicana) a bord del transatlàntic Flandre.  

Posteriorment s’establí a Guatemala (Guatemala), on prengué el nom de Thomas Orts Martin.  

El 10 de setembre de 1961 fundà a Guatemala l’empresa «Acumuladores Iberia SA», dedicada a la fosa de plom i comercialització de bateries i d’acumuladors. El 1964 va comprar les accions del seu soci mexicà, esdevenint l’únic propietari de l’empresa, que finalment es va convertir en una gran multinacional d’Amèrica Central.  

En els anys setanta del segle XX exercí de mestre maçó de la Lògia «Daniel Aguirre» de Guatemala.  

Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció. 

Biografia: 

Guillamón Iborra, Agustín: Orts Martin, Tomàs (1908-?). D’anarquista i home d’acció a empresari d’èxit i maçó. 

Podeu llegir-ho

[https://nordestllibertari.blogspot.com/2016/01/biografia-dun-anarquista-orts-martin.htm]. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com