Novembre 22, 2021
Per Indymedia Barcelona
215 vistes


Text del debat contra el vehicle el猫ctric dins les jornades contra l’extractivisme i el mon que el necessita – Indymedia Barcelona


<!––>
Independent Media Center

01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30          

No hi ha accions per a avui

afegeix una acci贸






<!–

–>


This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta l’article |
Envia per correu-e aquest* Article
Not铆cies :: ecologia
Text del debat contra el vehicle el猫ctric dins les jornades contra l’extractivisme i el mon que el necessita

22 nov 2021
Si hi ha un artefacte que representi tot el que el sistema tecnoindustrial ha creat 茅s, sens dubte, l鈥檃utom貌bil, encara que segurament en aquests moments ja ha estat substitu茂t per els smartphones i d鈥檃ltres artefactes m貌bils de la mateixa fam铆lia.
De tota manera l鈥檃utom貌bil te al seu 鈥漟avor鈥 el haver regnat durant molt m茅s de 130 anys mentre que el tel猫fon m貌bil en te sols uns 30, i tamb茅 el haver contribu茂t amb m茅s d鈥檜n ter莽 dels gasos d鈥檈fecte hivernacle, d鈥檋aver esmer莽at recursos ingents i haver generat una quantitat equivalent de residus… finalment, al llarg d鈥檃quest segle de regnat a devorat la vida de milions de treballadors i de consumidors, ja sigui liquidant-los directament o lentament a trav茅s del treball (a mines i f脿briques) o la contaminaci贸.
Segurament el futur estigui en les mans d鈥檜n trasto h铆brid dels dos, smart-tel猫fon i cotxe. Com el cotxe connectat i sense conductor que Google i d鈥檃ltres fabricants ens tenen promesos des de fa uns anys.
propers actes de les jornades.png
Actualment per les carreteres del mon hi 1.420 milions de vehicles, 1.060 d鈥檈lls cotxes i al llarg dels seus 130 anys d鈥檋ist貌ria se鈥檔 deuen haver produ茂t molt铆ssims, segurament als voltants d鈥檜na xifra amb 12 zeros. Al mon hi ha uns 164 autom貌bils per cada 1.000 habitants.
A l鈥橢stat Espanyol hi ha 25 milions de cotxes (535 per cada 1.000 habitants) i a Catalunya 3,5 milions (460 per cada 1.000 hab.). Alguns dels pa茂sos amb un 铆ndex de motoritzaci贸 m茅s alts son, els EUA (965), Luxemburg (759), Isl脿ndia (737) i Kuwait (727)… Europa en ve a tenir uns 560 per cada 1.000 habitants. Per contra hi ha pa茂sos on el vehicle a motor 茅s pr脿cticament inexistent, com Eti貌pia (1,6), Sudan (2,8), Bangladesh (4,5) o Burundi (6,0)…
Els vehicles autom貌bils s贸n responsables directes, per accident de transit, de 1.300.000 morts, la meitat d鈥檈lls vianants, ciclistes o motociclistes, a l鈥橢stat Espanyol en nombre de morts 茅s de 1.755 (2019) i a Catalunya de 304 (2019)… La contaminaci贸 atmosf猫rica generada per els motors dels autom貌bils mata cada any a 3.000.000, 400.000 a la UE, 27.000 a Espanya i 3.500 a la 脌rea Metropolitana de Barcelona.
Aquesta letalitat 茅s en realitat m茅s gran, ja que no es comptabilitzen totes les morts derivades de la extracci贸 dels minerals necessaris, la elaboraci贸 de les mat猫ries primeres i la fabricaci贸 dels autom貌bils pr貌piament dits i el tractament dels residus.
1.-L’OR脥GEN DE L’AUTOM脪BIL, L鈥橝PARICI脫 DEL CARRO SENSE CAVALLS.
Malgrat que hi ha antecedents m茅s antics, fins i tot al segle XVIII, el que ara mateix coneixem com autom貌bil apareix de fet el 1885 en que es crea el primer vehicle propulsat per un motor de combusti贸 interna a gasolina per Benz (si els de la Mercedes la hist貌ria ve de lluny) i a partir d鈥檃ll脿 comen莽a una carrera vers la generalitzaci贸. Cap a principis del segle XX comen莽a la producci贸 massiva sobretot a Fran莽a i als EUA.
El vehicle el猫ctric va competir en condicions peritaries amb els de combusti贸, a finals del segle XIX corrien per les ciutats (per el mon rural no gaire) autom貌bils el猫ctrics, de fet el 1899 un ter莽 dels cotxes de Nova York eren el猫ctrics, per貌 el pes i espai de les bateries, la dificultat de c脿rrega, el baix cost de la gasolina i la pot猫ncia van fer que al final el vehicle amb combustible f貌ssil triomf茅s. No va ser fins finals del anys 90 del segle XX en que models comercials (an脿legs als de combustible f貌ssil) van comen莽ar a apar猫ixer al mercat impulsat per la hipocresia clim脿tica d鈥檈stats i industria. La perspectiva 茅s que a mitjans del segle XXI el vehicle el猫ctric hagi despla莽at el de combustible f貌ssil.
Per貌 no es generalitzen (no deixen de ser un producte de luxe sols a l鈥檃bast dels rics molt rics) fins 1908, quan l鈥橦enry Ford aplica la nova organitzaci贸 industrial de la inhumana producci贸 en cadena, en que la producci贸 augmenta i el cotxe, progressivament, va deixant de superant el mercat de luxe per arist貌crates i capitalistes.
Henry Ford, que a m茅s d鈥檕rganitzador industrial va ser de jove rellotger inventor de rellotges de control horari, va aconseguir posar al mercat, el 1908, el primer any de la seva empresa, m茅s de 10.000 vehicles. Als EUA havien matriculats aquell any 198.400 vehicles i a l鈥橢stat Espanyol 883 (encara que molts circulaven sense matricular i en moltes ciutats empraven matr铆cules municipals com les dels carros). Sis anys m茅s tard, el 1914, Ford ja va produir 300.000 vehicles del fam贸s model T, en aquells moment els matriculats als EUA eren ja 1.763.000, per貌 a Espanya eren sols 1.862. Al llarg del per铆ode de fabricaci贸 del disruptiu model T (1908 / 1927) se鈥檔 van fabricar 15 milions d鈥檜nitats.
En aquells anys a Espanya seguien essent un producte lux贸s i no va ser fins els anys 20 en que la xifra va superar els 10.000 i fins el 1925 en que va passar de 20.000 vehicles (propera a la taxa actual de motoritzaci贸 d鈥橢ti貌pia).
2.-LA RESIST脠NCIA ALS PRIMERS AUTOM脪BILS.
Deixarem de banda les especulacions m猫diques sobre els efectes de la velocitat sobre la integritat de les persones, a la major part de la gent, aquest tema no els importava gens, ja que era molt improbable que viatgessin en un d’ells.
El que va al莽ar protestes populars van ser els accidents que la seva velocitat provocava i el fet que els atropelladors (ricatxos, arist貌crates i 鈥渟portmans鈥 de bona societat) generalment es donaven a la fuga per no afrontar les ires del ve茂nat.
De fet el primer atropellament per autom貌bil registrat a Barcelona, sense morts per cert, es va produir el 23 de juny de 1901, els autors es van donar a la fuga per貌 van poder ser detinguts, va ser un oficial que va atropellar a un sergent.
L’aparici贸 de tots aquests b貌lids a les carreteres va suposar un canvi molt important: soroll, pols i v铆ctimes, especialment infantils, per貌 tamb茅 animals dom猫stics, gossos, gallines, gats鈥 va ser l’inici de la expulsi贸 dels nens dels carrers, de la eliminaci贸 de nois i noies de l’espai p煤blic.
I la canalla, amb una gran visi贸 de futur, es van dedicar amb molta aplicaci贸 a apedregar-los i a posar vidres i claus de punta per carreteres i camins. A la premsa de l’猫poca surten cont铆nuament incidents d’aquesta mena, detencions d’apedregadors i alguns ferits entre 鈥渪ofeurs鈥 i passatgers.
Aix铆, com que els usuaris dels autom貌bils eren la franja m茅s benestant, sovintejaven pol铆tics i nobles apedregats. Els apedregats de llinatge m茅s alt van ser els 鈥渋nfantes Don Fernando y Do帽a Teresa鈥 el juliol de 1908, quan tornaven a Palau des de la Granja, l鈥櫭簄ic ferit va se el xofer. Un altra apedregat il路lustre va ser el Princep Rainiero de Borb贸 el febrer de 1910 a la carretera d鈥橢xtremadura.
A m茅s d’aquests membres de la reialesa hi ha not铆cies d’apedregaments dels cotxes de diputats, governadors civils (el de Barcelona va resultar ferit a Sant Feliu el 1908) , alcaldes (el de Barcelona a Gironella el 1910), ambaixadors (el del Regne Unit a Valladolid el 1912) i molts fabricants i terratinents.
En els apedregaments hi ha tamb茅 un fort component social, contra els rics, en uns moments en que la explotaci贸 era ferotge. A la secci贸 de 芦Sociedad禄 del 3 de juliol de 1911 de la Vanguardia tenim una cr貌nica que retrata la situaci贸:
鈥淓n la soberbia finca que el marqu茅s de Alella posee en el pueblo de este nombre, se celebr贸 en la noche del s谩bado una de esas fiestas que por la esplendidez con que se llevan a cabo, el gusto que preside en su organizaci贸n y lo escogido de las personas que a ella asisten, no puede olvidarse nunca鈥.
Val a dir que el Marqu猫s d鈥橝lella era en Fabra i Puig, copropietari de la empresa t猫xtil Fabra i Coats, juntament amb el seu germ脿 (el marqu猫s del Masnou) i alguns inversors estrangers, va ser senador moltes vegades i tamb茅 alcalde de Barcelona durant el pistolerisme.
Despr猫s de fer glossa de l’exquisida distinci贸 dels assistents i organitzadors del menjar i beure que es va servir i dels espectacles amb que 鈥渟e deleitaron鈥, va venir el moment trist dels ad茅us.
鈥淭ambi茅n produjo el natural disgusto el hecho de que a pesar de haber en la carretera varias parejas de guardias civiles, algunos individuos incurrieron en el vandalismo de apedrear los autom贸viles que pudieron鈥.
Els apedregament infantils de cotxes van arribar a ser un problema 鈥渄’ordre p煤blic鈥 de suficient import脿ncia com per donar lloc a circulars de governadors civils. En temps tan primerencs com el 7 de juliol de 1901 el governador de San Sebastian va publicar una circular per aturar els apedregaments 鈥渉a ordenado a las autoridades locales que impidan que sean los autom贸viles y automovilistas objeto de las acometividades de los chiquillos que los persiguen鈥 (鈥) 鈥渆sta disposici贸n ha sido muy elogiada especialmente por los propietarios de autom贸viles, pues cada dia es m谩s creciente el n煤mero de aficionados al sport de moda鈥.
Al Butllet铆 Oficial de Barcelona el Governador Civil va publicar a principis de 1906 una circular referida a la repressi贸 de les agressions als autom貌bils i els automobilistes.
3.-DEL SEGLE XX AL XXI, DE LA PEDRA AL FOC.
Malgrat que ja poques vegades es llencen pedres contra els autom貌bils, potser nom茅s la canalla dels pobles que travessa la neocolonialista cursa del Paris Dakar, encara hi ha una forta resist猫ncia al que suposen els autom貌bils, una resist猫ncia que va m茅s enll脿 de les declaracions m茅s o menys ecologistes i arriba a aspectes de l’autom貌bil que rarament es toquen en les cr铆tiques a l鈥櫭簊, al seu paper com a marcador social I, encara ara, com a s铆mbol patriarcal de quan els senyors anaven en carruatge, les dames eren passatgeres i la gent miserable a peu.
De totes les resist猫ncies una mica sistem脿tica la m茅s representativa 茅s la francesa, no 茅s com l鈥橝lemanya on fa uns anys cremaven els vehicles luxosos i els 4×4, a Fran莽a es colpeja al ve铆, a l鈥檌mmediat, a qui per col路laboraci贸 o per omissi贸 se鈥檒s considera responsables de la situaci贸 actual.
A Fran莽a cada dia es cremen entre 110 i 145 vehicles I, malgrat que el punt m茅s alt sol ser l’any nou, tamb茅 i ha 鈥渃rem脿s鈥 al voltant de la 鈥渇锚te nationale鈥 (el 14 de juliol) aquest any han cremat 721. Cada any queden en ferralla 40.000 cotxes, encara que el 2012 en van ser m茅s de 50.000.
Malgrat que entre un 25 i un 30% d’aquests incendis es fan per cobrar l’asseguran莽a, queden entre un 70 i un 75% que cremen per odi, odi al sistema, odi a la policia, odi als pol铆tics, odi als adults鈥 la gran explosi贸 d’odi es va produir durant la insurrecci贸 de novembre de 2005 i, des de llavors, no s’ha extingit, malgrat que aquest any sols han cremat la nit d’any nou 904, contra els 1.067 del 2014.
L’odi enfonsa els arrels en la desigualtat i l’opressi贸, desigualtat i opressi贸 cada dia m茅s accentuada. No es tracta realment una insurrecci贸 col路lectiva, 茅s la protesta individual o de petits grups que cremen el cotxe del pare o del ve铆, l鈥檕bjecte que representen tot all貌 que no es vol ser, tot all貌 que no es vol viure.
4.-EL COTXE EL脠CTRIC LA SUPOSADA 鈥淧ANACEA NETA鈥
Ja ning煤 no posa en dubte que el cotxe amb energia f貌ssil 茅s nociu per la terra i ara des de el capital i els estats vol substituir-los per 鈥渃otxes nets鈥 sense modificar el model, ens proposen una simple substituci贸 mantenint intactes els models de societat, de mobilitat ni d鈥檜rbanisme. El model de substituci贸 mant茅 la necessitat de grans infraestructures, ocupaci贸 de l鈥檈spai i dificultats per els peatons i ciclistes.
Per貌, 茅s tan net el vehicle el猫ctric com ens estan dient?
El lobby dels defensors dels vehicles propulsats per f貌ssils (petrolieres, fabricants i usuaris) es baten en retirada ara que semblen tenir ben agafada la perpetuaci贸 del seu model de negoci i de vida. Fa uns anys van pagar una pila d鈥檈studis per demostrar que contaminaven d鈥檜na manera semblant… ara en canvi diuen que el vehicle el猫ctric (VE d鈥檃ra en endavant) s贸n el s煤mmum de l鈥檈conomia verda i circular i amic del clima.
脡s aix铆?
Les emissions de CO2 d鈥檜n VE depenen de l鈥檕rigen de l鈥檈nergia emprada, un pa铆s que l鈥檕btingui b脿sicament bruta (per exemple Austr脿lia) tindr脿 unes emissions importants, mentre que un que la obtingui 100% renovable s鈥檃costar脿 a les zero emissions. Actualment el mix de l鈥檈stat espanyol 茅s de un 43% renovable, un 23% nuclear i la resta, el 34%, no renovables.
Tot aix貌 no te, en conte les emissions produ茂des en la fabricaci贸 i la extracci贸 de les mat猫ries primeres, son indubtablement importants, encara que les dades que faciliten les mineres i les f脿briques probablement estiguin subvalorades.
A mes del mix s鈥檋a de considerar les p猫rdues per transport i per el proc茅s de c脿rrega, aix铆 com la contaminaci贸 derivada de la rodadura (part铆cules d鈥檃sfalt, del desgast dels pneum脿tics, dels frens…). Per altra part el VE fa poc soroll, no consumeix oli i de fet no emet 鈥渋n situ鈥 貌xids de nitrogen.
El final de la vida 煤til del VE, especialment de les bateries te una certa problem脿tica, 茅s un proc茅s complex que pot donar lloc a accidents greus (per exemple el 28 de juliol d鈥檈nguany en una Nau de Granollers), genera contaminants perillosos i precisa grans quantitats d鈥檈nergia, el punt de partida del reciclatge 茅s un forn per recuperar el cobalt, quedant la resta com esc貌ria (Al, Si, Ca, Fe, Li…) o en les emissions del forn.
La introducci贸 del VE pot generar m茅s mobilitat motoritzada (jo ja no contamino!!) per efecte rebot i en determinades classes socials pot donar lloc a duplicitat de vehicles per emprar-los segons usos. Hi ha estimacions que consideren que el 2050 hi haur脿 entre 2.000 i 3.000 milions de VE circulant, alg煤 pot pensar que aix貌 no generar脿 altres nocivitats?.
LA OBTENCI脫 DE LES MAT脠RIES PRIMERES
脡s un punt clau, perqu猫 la pretesa substituci贸, relativament r脿pida dels milions de vehicles de motor t猫rmic (f貌ssils) per VE donar脿 lloc a una enorme devastaci贸 extractivista. El VE utilitza materials diversos d鈥檜na manera m茅s intensiva que els d鈥檈nergia f貌ssil, concretament (entre d鈥檃ltres) Cu, Li, Co, Ni, terres rares… ens centrarem en els 3 primers, sense depreciar la import脿ncia que poden tenir altres materials, com el graf猫 que sembla que pot emprar-se tamb茅.
El VE fa servir 3 vegades m茅s coure (per el motor entre 50 i 113kg), es considera que en els propers 10 anys el consum de Cu ser脿 unes 8 vegades m茅s grans, el preu del coure que ha estat estable els darrers anys a comen莽at a moure麓s cap amunt, per貌 els principals moviments financers es centren en el control de les reserves, la major part en territori de l鈥檈stat Xil猫. Els jaciments de Cu s鈥檈xploten en mines al cel obert i generen molt铆ssima contaminaci贸 atmos-f猫rica i de les aig眉es. Com exemple la mina d鈥橝znalcollar que va causar el desastre de Do帽ana (malgrat estar dedicada al Zn) s鈥檈xplotava amb una tecnologia similar. Les grans empreses del coure estan darrera de molts dels desastres pol铆tics que ha patit el poble de l鈥檈stat xil猫.
El Li, dit tamb茅 el petroli blanc, ser脿 b脿sic per les bateries, la d鈥檜n tesla empra uns 40kg. Les reserves m茅s grans conegudes estan (per ordre d鈥檌mport脿ncia) a Bol铆via, Argentina i Xile (el triangle del Li), seguides de lluny per els EUA i Austr脿lia.
La obtenci贸 del Liti ja sigui en mina a cel obert o a saladars requerir脿 grans volums d鈥檃igua, i en el cas de les mines, lixiviacions 脿cides i calcinacions, en tots els cassos es produeix un gran consum d鈥檃igua (recurs esc脿s al triangle del liti) i una gran contaminaci贸 i es generen residus perillosos. El Liti 茅s un mineral t貌xic per els humans i si arriba a l鈥檃igua fre脿tica pot tenir conseq眉猫ncies greus per les comunitats de la zona.
Totes les grans pot猫ncies s鈥檋an llan莽at a assegurar-se el control del liti adquirint empreses i concessions… i comprant poders pol铆tics, el liti va estar al darrera del cop d鈥檈stat a Bol铆via del 2019.
Las majors reserves de cobalt estan a la Rep煤blica Democr脿tica del Congo (mes del 50% de les reserves mundials), a la zona de Katanga (de trist record). El Co permet triplicar la capacitat d鈥檈mmagatzemament d鈥檜na bateria de Li. Es necessiten uns 10kg per cada bateria, els propers anys la demanda es pot arribar a multiplicar per 10.
Mentre les grans pot猫ncies es disputen els seus recursos, els pobles que viuen en el territori d鈥檃quest estat pateixen tota mena de desgr脿cies, des de treball esclau i matances fins a toxicitat generalitzada, i finan莽ament de les m脿fies i del cleptocratic i criminal govern, les condicions de la mineria extractiva a l鈥橝frica han estat tractades extensament per el cas del coltan (tantali).
El VE en la seva brutal extensi贸 generar脿 una explosi贸 d鈥檈xtractivisme amb tot el rosari de devastaci贸, extermini de pobles originaris, patiment i espoli que implica, el VE 茅s una amena莽a per les persones, els ecosistemes i la terra.
PERO…CAP ON ENS MOVEM??
M茅s enll脿 de la devastaci贸 que provoca el vehicle motoritzat cal fer-nos una pregunta: moure鈥檔s per a qu猫 i a on?
Per a qu猫?… per anar a treballar, per anar a consumir, per anar a fer provisi贸 de forces forces per treballar m茅s i consumir m茅s, ara mateix a l鈥檃utoritari confinament d鈥櫭ustria el no-vacunats sols poden sortir de casa per anar a treballar i per anar a comprar… la mobilitat ideal del capitalisme.
A on?… el moviment n貌mada queda prohibit, et pots fer la il路lusi贸 de nomadejar durant unes vacances, entre dies de treball i dies de treball, per貌 no deixa de ser una altra manera de consumir (o de consumir-nos).
Dif铆cilment podrem estar fora d鈥檃questa manera de moure鈥檔s, el treball, el consum es practica a la for莽a. I escapar als vehicles motoritzats, p煤blics o privats, esdev茅 una tasca impossible en la pr脿ctica. Com tantes altres coses sense destruir abans el mon que les fa possible, el capital i els estats, la pr脿ctica individual queda redu茂da a una impossibilitat o una excentricitat, excentricitat de rics o de desenfeinats.

Propers actes de les Jornades contra l’estractivisme i el seu mon:


This work is in the public domain

La facilitat d’afegir comentaris als articles publicats t茅 com a finalitat el permetre:

  • Aportar m茅s informaci贸 sobre l’article (enriquir-lo)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l’article

ATENCI脫: Els comentaris apareixen publicats amb retard.





Autor font: Barcelona.indymedia.org