Novembre 21, 2021
Per Prendre La Paraula
245 vistes


https://www.anarchistfederation.net/pixel.jpg?z=

No 茅s cap not铆cia explicar que N煤ria Bendicho Gir贸 茅s una gran escriptora d鈥檜na sola novel路la, fins ara. No 茅s cap novetat afegir que Terres mortes 茅s una entrada per dalt en el m贸n de les lletres catalanes situant la mort en el centre. No 茅s cap exageraci贸 afirmar que la densitat del m贸n encabit en aquestes p脿gines ens obre un espai del qual, un cop submergits, ens 茅s ben complicat de fugir-ne, perqu猫 ens atrapa i ens persegueix m茅s enll脿 de la novel路la, perqu猫 ens ressona i ens colpeja a cada p脿gina, a cada l铆nia, brutalment. No 茅s cap 鈥榖outade鈥 dir que Faulkner n鈥櫭﹕ inspirador o, com ella mateixa deia fa pocs dies en una piulada, que la seva novel路la pot ser llegida com 芦una nota a peu de p脿gina d鈥橝bsalom Absalom禄.

La hist貌ria que s鈥檋i narra no 茅s terror per貌 fa por, no 茅s assaig per貌 explica moltes coses m茅s enll脿 de la narraci贸, no 茅s poesia per貌 en va plena, no 茅s teatre per貌 els actors de l鈥檕bra s贸n personatges que actuen per als altres en escenaris impossibles i alhora completament cre茂bles鈥 La hist貌ria que s鈥檋i narra 茅s literatura de la bona. Una pertorbadora lectura que cal situar entre les m茅s potents de les publicades el 2021, de les que m茅s descol路locat et pot arribar a deixar. I potent perqu猫 vessa ofici per tots quatre -o cinc, o sis, o set- costats amb una hist貌ria crua i sense contemplacions. Un ofici que la mateixa autora ha explicat en diverses entrevistes que deriva de les seves lectures, del munt de lletra impresa que ha passat pels seus ulls i, sobretot, pel seu cap.

Si f贸ssim a comen莽ament del segle XX li dir铆em novel路la rural modernista per貌 ens quedar铆em curts, perqu猫 la simbologia del poble o la muntanya, del voltant, dels camins, dels rierols鈥 s贸n ben b茅 una altra cosa en l鈥檕bra de Bendicho. Les Miles de l鈥檃utora no poden fugir del seu lloc en el m贸n i les que ho fan hi acaben tornant per acabar de la pitjor manera. Aqu铆, no hi ha salvaci贸 possible ja que la fam铆lia 茅s pres贸, l鈥檈spai per a la tortura i, sobretot, tothom des del naixement est脿 predestinat, de tal manera que en l鈥檕bra hi ressonen personatges m茅s propis de la mitologia cl脿ssica grega, personatges que des del naixement porten aparellada la mort i totes les desgr脿cies i encerts que les vides dels humans poden arribar a tenir en el seu pas per la terra.

Em vaig llegir la novel路la fa uns mesos i ara l鈥檋e rellegit. Desgraciat de mi, que em vaig saltar p脿gines perqu猫 en la primera lectura no vaig acabar de gaudir de l鈥檈scriptura d鈥檃questa autora en tota la seva profunditat, Cal esfor莽ar-se una mica, no tant com amb Faulkner, no patiu, per貌 s铆 m茅s que amb molts altres llibres. Per tant, feu-hi cap amb ganes i sense pressa, gaudint-ne a poc a poc, perqu猫 quan arriba al final, s鈥檃caba, o no.

Ara, en aquesta primera relectura, hi he trobat una mina de paraules, expressions, hist貌ries鈥 tot en primera persona i explicat per una colla de personatges que van construint una hist貌ria que colpeix sense explicacions ni mitges tintes, directament, tant per la brutalitat del que hi passa com per la complexitat i aparent poca subst脿ncia dels 茅ssers que habiten el petit m贸n clos on es desenvolupa la hist貌ria, una disfressa ben猫vola que cau cada cop que un qualsevol pren la paraula. No cal insistir massa per entendre i notar que cap d鈥檈lls, o gaireb茅 cap, 茅s dels que t鈥檈mportaries a casa, per貌 茅s clar tamb茅 que dintre de les p脿gines d鈥檜n llibre com aquest t鈥檈staries amb ells sempre, llegint-los i rellegint-los i trobant-te cada cop m茅s perdut, m茅s desconcertat i amb m茅s ganes d鈥檜na segona obra que esperem que no tardi massa per貌 que tampoc arribi amb pressa.




Autor font: Blocs.mesvilaweb.cat