Desembre 22, 2020
Per Direta
126 vistes

La crisi actual no ens ha vingut de nou. Tot i que no esper脿vem que seria una pand猫mia la que ho detonaria tot, feia temps que creixien les possibilitats d鈥檜na recessi贸. Com a cada crisi, s鈥檋a tornat a demostrar que quan la reproducci贸 del capital es posa en perill, xoca frontalment amb la reproducci贸 de la vida.

En aquest context, i a pesar que compt脿vem amb d猫cades d鈥檃n脿lisi sobre el funcionament i les din脿miques del sistema, aix铆 com amb el for莽at aprenentatge que la gran recessi贸 de 2007-2008 ens ofer铆, des de l鈥檈squerra hem estat incapa莽os d鈥檈vitar que els efectes de la crisi es traslladin a les classes populars. Fins ara, podem considerar com a fluixes i poc coordinades les iniciatives per marcar les pol铆tiques econ貌miques i socials. Si b茅 s鈥檋an vist reaccions al confinament, al tancament de certs negocis o a la deslocalitzaci贸 de centres de treball, les mobilitzacions han estat m茅s aviat sectorials i sense una gran aposta de conjunt en les classes treballadores. I mobilitzacions amb voluntat aglutinadora (com les famoses marees) dels anys anteriors ja no es fan sentir com abans.

En un moment en qu猫 el feminisme s鈥檋avia erigit en moviment de masses, sorpr猫n la seva incapacitat per for莽ar pol铆tiques econ貌miques que alterin les prioritats pol铆tiques

Potser una de les abs猫ncies m茅s notables 茅s la del moviment feminista. Un moviment que, des de fa d猫cades, havia reivindicat la centralitat que tenen els treballs de cures per a la reproducci贸 de la societat en el seu conjunt i, conseq眉entment, la necessitat que la societat mateixa reconegui, socialitzi i s鈥檌mpliqui en aquesta reproducci贸. En un moment en qu猫 el feminisme s鈥檋avia erigit en moviment de masses, sorpr猫n la seva incapacitat per for莽ar pol铆tiques econ貌miques que alterin les prioritats pol铆tiques, la distribuci贸 de les tasques i les condicions materials de vida en les nostres societats.

Especialment cridaner 茅s que, en els moments m茅s durs del confinament i posteriorment, quan s鈥檋a posat de manifest que els treballs de cures (remunerats o no) i els treballs del tercer sector (amplament feminitzats i precaritzats), s贸n socialment imprescindibles, una part important del feminisme s鈥檋agi vist immers en debats essencialment identitaris, abandonant en bona part les reivindicacions dels 煤ltims anys, just en el moment que s鈥檈videnciava l鈥檈ncert del moviment. Amb tot, doncs, continuem necessitant eines d鈥檃n脿lisi que ens permetin comprendre cr铆ticament el context actual, i propostes pol铆tiques que ens permetin articular coalicions amples per portar a bon terme aquesta cr铆tica.

Creiem que, per aquesta tasca, la teoria de la reproducci贸 social (TRS) ens ofereix un bon marc de pensament. Nascuda durant els anys vuitanta del segle XX, amb un punt de partida establert en el feminisme marxista de Lise Vogel, 茅s una teoria que ens ofereix una an脿lisi integral del desenvolupament de la noci贸 de valor de la for莽a de treball basant-se en la seva reproducci贸, anant m茅s enll脿 de la producci贸 de mercaderies que se centrava el marxisme i del treball dom猫stic que s鈥檋avia centrat el feminisme.

La teoria de la reproducci贸 social ha estat ampliada considerant tots aquells elements que permeten la reproducci贸 de la classe, el seu vessant biol貌gic, social i ideol貌gic

En les darreres d猫cades, aquesta l铆nia ha experimentat un cert ressorgiment utilitzant, tamb茅, el desenvolupament te貌ric d鈥檃utors com David Harvey i Michael A. Lebowitz, i ha estat ampliada considerant tots aquells elements que permeten la reproducci贸 de la classe, el seu vessant biol貌gic, social i ideol貌gic. Parlem d鈥檈lements que van m茅s enll脿 del treball dom猫stic, contemplant tots els recursos materials necessaris per a la reproducci贸 de la vida i la societat, per貌 fent especial 猫mfasi en sectors p煤blics (escoles, hospitals, escoles bressol, serveis de depend猫ncia, etc.) i privats (des dels sistemes privats d鈥檃ssegurances fins a la mateixa fam铆lia), passant per tot el conjunt i complex sistema comunitari que permet l鈥檕rganitzaci贸 de les cures fora de la dicotomia p煤blica-privada.

La TRS es fixa principalment en com aquestes parts del circuit de reproducci贸 social dels treballadors han quedat subordinades a l鈥檃cumulaci贸 de capital, deixant la superviv猫ncia entre l鈥檈sfera privada de la fam铆lia, el treball assalariat i uns serveis socials tensats des de fa d猫cades. 脡s la contradicci贸 Capital-Vida. Per posar-ho de forma simple: el mode de producci贸 capitalista requereix for莽osament la reproducci贸 de la for莽a de treball per tal de valoritzar-se i acumular-se, per貌 茅s aquest mateix cicle d鈥檃cumulaci贸 el que redueix els mitjans de reproducci贸 de les classes populars i, a m茅s, intenta absorbir valor (desposseir-nos) d鈥檃quelles estructures i institucions que havien estat conquestes obreres del passat, que buscaven millorar les condicions de vida. Se situa, aix铆, en una din脿mica aparentment contradict貌ria.

En moments de crisi, les contradiccions entre l鈥檃cumulaci贸 de capital i la reproducci贸 social s鈥檃guditzen, aix貌 ho coneixem basant-nos en altres per铆odes recessius. Per貌 la pand猫mia actual ha posat m茅s de manifest que mai la relaci贸 perversa entre acumulaci贸 i reproducci贸, les immenses dificultats del sistema per posar la vida al centre i protegir-la en moments de necessitat. La crisi sanit脿ria i econ貌mica mostra la tensi贸 existent en el si dels estats europeus, inserits en el marc d鈥檜n capitalisme globalitzat, entre afavorir l鈥檃cumulaci贸 de capital per una banda i la protecci贸 de la poblaci贸 (essencial per no perdre legitimitat) per l鈥檃ltra. A conseq眉猫ncia d鈥檃ix貌, les pol铆tiques aplicades fins ara han estat de conniv猫ncia amb el capitalisme, intentant equilibrar l鈥檃ctivitat econ貌mica amb una paralitzaci贸 de les nostres vides. Les mesures de protecci贸 han tendit a confiar en exc茅s en les restriccions de les llibertats de moviment, vulnerant-les de forma acr铆tica i obrint la porta a qu猫 aquestes siguin, en el futur, aplicades de forma molt menys justificada contra les organitzacions i mobilitzacions populars.

La pand猫mia actual ha posat m茅s de manifest que mai les immenses dificultats del sistema per posar la vida al centre i protegir-la en moments de necessitat

Les pol铆tiques econ貌miques, d鈥檃ltra banda, han estat notablement absents, i focalitzades en pal路liar el sentiment de desesperaci贸 col路lectiva i els primers moviments de den煤ncia del sindicalisme i organitzacions pol铆tiques. A l鈥橢stat espanyol no s鈥檋an desenvolupat pol铆tiques suficientment ambicioses, i les existents (ja parlem dels ERTO, els incentius al teletreball o les t铆mides rendes m铆nimes) continuen deixant fora a bona part de la poblaci贸 que no t茅 prou ingressos per sobreviure. Un model que sembla que ser脿 la nova normalitat. A m茅s, fins i tot aquestes limitades pol铆tiques socials han demostrat una bona dosi d鈥檌nefici猫ncia a conseq眉猫ncia d鈥檜na estructura administrativa que no compta amb recursos per arribar a la gent esperada. Per finan莽ar-les, tampoc s鈥檋an posat sobre la taula reformes fiscals ambicioses, sin贸 que s鈥檋an deixat en mans de l鈥檈missi贸 de deute p煤blic i confiant en uns insuficients pr茅stecs del Banc Central Europeu (BCE), renunciant fins ara a l鈥檈ina de la just铆cia fiscal per intentar equilibrar la despesa o directament a una planificaci贸 econ貌mica al servei de la poblaci贸.

La realitat 茅s que ens trobem davant d鈥檜n ajornament tant de la conflictivitat social com de reformes fiscals i econ貌miques via deute p煤blic. Aix貌 茅s quelcom factible nom茅s a curt termini, ja que, si b茅 les normes d鈥檈stabilitat pressupost脿ria de la UE es troben actualment en suspens, tornaran a entrar en vigor, i per tant, aquests fons europeus aprovats a l鈥檈stiu es convertiran en grans quantitats de deute a pagar pels estats. Si no hi fem res, l鈥檈scenari m茅s probable a mitj脿 termini es veur脿 dominat, novament, per una polaritzaci贸 nord-sud d鈥橢uropa acompanyada de pol铆tiques d鈥檃usteritat: una nova orgia de flexibilitzaci贸 laboral i retallades en els serveis p煤blics que es traduiran, principalment, en una major tensi贸 de les condicions de reproducci贸 de la classe treballadora, tal com hem estat vivint despr茅s de 2008.

Considerem que la TRS tamb茅 ofereix potencialitats que van m茅s enll脿 de l鈥檃n脿lisi: suposa un replantejament tant de les l铆nies divis貌ries de g猫nere i classe com de la producci贸 i reproducci贸, per la qual cosa compta amb una no menyspreable potencialitat pol铆tica per afrontar els conflictes socials que vindran. Com d猫iem, la lluita de classes no es manifesta sols en el regne de la producci贸, sin贸 que s鈥檈st茅n en tots els 脿mbits de la nostra vida. Aquest enfocament amplia el subjecte de classe i els espais on es d贸na el seu conflicte, m茅s enll脿 d鈥檃quells vinculats a la producci贸 de valor. S贸n exemples d鈥檃ctualitat les lluites contra les retallades i privatitzacions o el moviment per l鈥檋abitatge, que aconsegueix vict貌ries cada setmana aturant desnonaments i recentment ha assolit un fet impensable fa uns anys: la regulaci贸 del preu del lloguer. D鈥檃ltres exemples els trobem en el moviment per la sostenibilitat ambiental, les lluites sindicals dels taxistes contra Uber, les Kellys, els metges del MIR, etc.

La teoria de la reproducci贸 social suposa un replantejament tant de les l铆nies divis貌ries de g猫nere i classe com de la producci贸 i reproducci贸

Totes aquestes lluites sectorials, allunyades de la visi贸 tradicional (i una mica esbiaixada) que tenim del moviment obrer, tenen en com煤 haver protagonitzat alguns dels episodis m茅s destacats de la lluita de les classes populars per la millora i defensa de les seves condicions materials d鈥檈xist猫ncia. En major o menor mesura, han posat la reproducci贸 de la vida al centre del sistema social i econ貌mic, per la qual cosa entendre com aquesta entra en contradicci贸 amb l鈥檃cumulaci贸 de capital 茅s 煤til per pensar les lluites passades, presents i futures, les quals cal dotar d鈥檜n marc i perspectiva d鈥檃ctuaci贸 conjunta. Molt probablement seran elements necessaris, davant la massa creixent de treballadors sense ingressos o amb ingressos precaris, i enfront dels efectes d鈥檃questa austeritat que preveiem. En resum, l鈥檈mpitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora.

Sense negar que el treball productiu de valor, aix铆 com l鈥檃cumulaci贸 de capital lligada a l鈥檈xtracci贸 de plusv脿lua, continuen constituint el nucli del capitalisme i el punt estrat猫gic des del qual es desmunta el sistema, la TRS contempla tamb茅 all貌 que passa fora de la producci贸 del valor com a elements constitutius i essencials per a la seva reproducci贸. Determinen les condicions de vida de la classe treballadora, i tenen el potencial per constituir classe i lluita de classe.

Aix铆 doncs, entenem que la TRS ens permet recon猫ixer com l鈥檃fany del capital per tal d鈥檃ssegurar-se la plusv脿lua afecta les nostres vides. La contradict貌ria relaci贸 entre acumulaci贸 i reproducci贸, la contradicci贸 Capital-Vida, resulta essencial per comprendre els reptes als quals ens enfrontem en la conjuntura actual. A m茅s, ressitua els diferents espais des d鈥檕n es construeix la classe i la multiplicitat d鈥櫭爉bits on es d贸na i es pot donar la lluita de classes, sense oblidar que l鈥檈ss猫ncia del sistema capitalista 茅s l鈥檃cumulaci贸 de capital. Una perspectiva que ens ajuda a comprendre la realitat de manera hol铆stica, a repensar els subjectes pol铆tics transformadors i a articular moviments diversos que, a priori, poden semblar allunyats entre si.




Autor font: Directa.cat