Desembre 8, 2021
Per Nord-Estl Libertari
205 vistes


T猫cnics de la UdG es mostren moderadament optimistes sobre la recuperaci贸 ambiental de la llacuna cremada del Ter Vell, a l’Estartit 

Malgrat que cal esperar uns mesos, i especialment aquesta primavera, per veure com es comporta el sistema i quina 茅s la seva resili猫ncia, no descarten que en poc temps l’espai pugui recuperar plenament el seu estat ecol貌gic i que, si es compleixen determinades circumst脿ncies 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L’Estartit (Torroella de Montgr铆, Baix Ter, Baix Empord脿, comtat d’Emp煤ries) 08/12/2021.- Llegim a Revista del Baix Empord脿 que t猫cnics de l’Institutd’Ecologia Aqu脿tica  (IEA) de la Universitat de Girona (UdG) estan fent un seguiment de l’impacte ocasionat pel devastador incendi que el 7 de novembre va calcinar l’emblem脿tica llacuna del Ter Vell, a l’Estartit (Torroella de Montgr铆, Baix Ter, Baix Empord脿, comtat d’Emp煤ries), qualificada com a reserva parcial dins del Parc Natural, pel seu elevat valor ambiental. 

Malgrat que cal esperar uns mesos, i especialment aquesta primavera, per veure com es comporta el sistema i quina 茅s la seva resili猫ncia, no descarten que en poc temps l’espai pugui recuperar plenament el seu estat ecol貌gic i que, si es compleixen determinades circumst脿ncies, fins i tot l’efecte de l’incendi pugui ser regenerador. 

Un dels factors clau perqu猫 es produeixi aquesta regeneraci贸 positiva est脿 relacionat amb el temporals, que provoquen un rentat de l’exc茅s de mat猫ria org脿nica i nutrients acumulats. Si el temporal es produeix despr茅s de l’incendi, quan els nutrients estan mobilitzats en forma de cendres, l’efecte regenerador i de rentat ha de ser molt m茅s important si la circulaci贸 de l’aigua 茅s de sortida cap a mar. Si 茅s aix铆, potser l’efecte de l’incendi, a mig termini, sigui regenerador i millori l’estat ecol貌gic de la llacuna. Aix貌 sempre que les cendres no estiguin compactades, per la qual cosa 茅s molt important evitar el trepig despr茅s de l’incendi, per no compactar el terreny, la qual cosa dificultaria tant la mobilitzaci贸 de cendres com la recolonitzaci贸 de la vegetaci贸. 

L’entrada de cendres a l’aigua provoca un augment de la terbolesa de l’aigua i de la concentraci贸 d’algues  degut a l’increment de nutrients minerals. La durada d’aquesta situaci贸 dependr脿 de la hidrologia. De fet, al Ter Vell alternen anys d’aig眉es t猫rboles riques en fitopl脿ncton (principalment en anys humits, amb moltes aportacions de nutrients) amb anys d’aig眉es clares riques en macr貌fits (sobretot en anys m茅s secs, amb menor entrada de nutrients). Per avaluar-ne l’evoluci贸 despr茅s de l’incendi, els cient铆fics han instal路lat una sonda d’oxigen a la llacuna per poder analitzar el seu comportament durant els propers mesos. 

Els t猫cnics de l’IEA han recuperat els estudis sobre l’efecte d’un incendi  que hi va haver el juliol de 2012 als estanys i basses de l’Albera. Durant els primers mesos d’inundaci贸 despr茅s de l’incendi (novembre 2012) hi havia un increment d’algues filamentoses i una disminuci贸 dels invertebrats que tenen mecanismes de dispersi贸 passius, com els cargols (no tenen capacitat de dispersar-se per ells mateixos i altres organismes, el vent o l’aigua els dispersen). En canvi els dispersors actius no es van veure afectats, ja que van poder recolonitzar les basses cremades des d’altres properes. Aix貌 demostra la import脿ncia de l’exist猫ncia de llacunes properes en la conservaci贸 d’una llacuna i la necessitat de considerar la comunitat d’una llacuna no com un grup d’organismes localitzats en un punt a茂llat, sin贸 com un grup d’organismes que habiten una xarxa de punts d’aigua m茅s o menys interconnectats. En aquest sentit, la conservaci贸 d’altres zones humides costaneres, com els aiguamolls de la Pletera, la gola del Ter o les basses d’en Coll tindr脿 un efecte de gran import脿ncia per a una r脿pida recuperaci贸 ambiental del Ter Vell. A la primavera del 2013 ja no hi havia difer猫ncies entre llacunes cremades i no cremades a l’Albera. En el cas del Ter Vell no seria descartat seguir una evoluci贸 similar. 

Pel que fa a l’impacte m茅s immediat de l’incendi, els t猫cnics conclouen que: 

鈥. El cany铆s ha desaparegut en la major par de la superf铆cie, per貌 es recuperar脿 f脿cilment. al Ter Vell hi ha una subesp猫cie de cany铆s, que dobla en al莽ada el cany铆s normal. 脡s una varietat menys freq眉ent i caldr脿 veure els propers mesos si regenera. 

鈥. Els joncs i les salic貌rnies 茅s f脿cil que es recuperin si no es modifiquen les condicions de salinitat i inundaci贸. 

鈥. Els tamarius no semblen completament calcinats i podran rebrotar f脿cilment. 

鈥. Pel que fa a la fauna, els efectes haurien estat pitjor si l’incendi hagu茅s passat a la primavera o principis d’estiu, especialment per als ocells nidificants o altres vertebrats que hi puguin criar. S铆 ha tingut un fort impacte en les tortugues, moltes de les quals van apar猫ixer calcinades. 

鈥. Pel que fa als peixos s’ha detectat una densitat abundants de gamb煤sia eren visibles a les aig眉es del Ter Vell els dies despr茅s de l’incendi, fet que fa pensar que l’efecte immediat sobre els organismes estrictament aqu脿tics ha estat menor. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com