Novembre 24, 2022
Per Direta
196 vistes

Som dins la paradoxa del temps, a mig camí entre l’ahir, l’avui i el demà. S’ha convocat, per motiu de força major, una taula redona, a propòsit del 25 de novembre, el Dia Internacional per l’Erradicació de les Violències Masclistes. Una xarrada-col·loqui on participen diversos pensadors. En aquesta taula, participen Nicolau Maquiavel (1469- 1527), l’autor francès de les obres El príncep o L’art de la guerra; Thomas Hobbes (1588- 1679), qui va argumentar sobre la necessitat de l’organització dels homes; Michele Foucault (1926-1984), qui va reflexionar al voltant de la idea d’allò que es considera “normal”; l’economista Fred Hirsch (1931- 1978), qui va reflexionar sobre el concepte del “bé posicional”; i Vivian Gornick (1935), feminista i activista, procedent del Bronx. La taula està presentada per mi mateixa.

Aina: Bon dia i moltes gràcies per acompanyar-nos avui. Tenim molta sort de tenir-vos entre nosaltres, i més encara si tenim en compte que aquest divendres se celebra el Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència de Gènere. Vosaltres, pensadores de renom, il·lustrades que tant heu influït en les vostres anàlisis i reflexions a les societats que us envolten, teniu la paraula i el micròfon és vostre. Llance la pregunta: com és que, en 2022 encara patim situacions de masclisme i encara vivim sota un sistema i una organització patriarcals?

Com és que, en 2022, encara patim situacions de masclisme i encara vivim sota un sistema i una organització patriarcals?

Hobbes: Bé, ja ho sabem… L’home és un llop per l’home, som éssers egoistes per naturalesa… Què podem esperar de nosaltres si ningú ens organitza? Acabaríem destruint-nos, eliminant-nos els uns als altres. Necessitem una autoritat, siga quina siga, per damunt de nosaltres, que pose ordre, que ens organitze, que regule… Malgrat que siga a la força, malgrat que siga un sistema patriarcal. Sense l’espasa, les paraules són aire…

Gornick: Vostè defensa la necessitat d’alguna autoritat que ens governe a la resta, passe el que passe i malgrat que siga a la força? Amb aquesta reflexió, convida a la violència com a mitjà possible per tal d’arribar allà on els governants volen, ultrapassant els ciutadans. El sistema patriarcal ha sigut —i és— una organització social i cultural desigual, estructurada sota el domini de l’home sobre la dona. Per tant, entenc, sosté, vostè, aquest sistema que ens organitza?

Després de la pregunta, sobre la taula sols hi ha silenci. S’espera una possible resposta, que arriba en forma d’un mig somriure als ulls de l’interpel·lat, molt fugaç, sense acabar de delatar-se. I res més, són nou segons acompanyats de silenci.

Maquiavel: Bé… Jo també considere que és necessari que per tal de salvaguardar un estat, una societat, hi haja algú que ens governe. Això sí, qui ens governe serà mesquí i tindrà molta sang freda, serà intel·ligent i audaç i haurem de tenir-ho en compte. Aquell qui ens governe ens apreciarà per la nostra submissió, però serà capaç d’eliminar-nos quan li siga necessari. Aquest sistema de poder l’adquireix també el patriarcat, perquè és pur patriarcat, violència, submissió…; pura estructura d’estat.

El masclisme convida a la violència gratuïta, i classifica, segrega i reprimeix per tal que les dones (i tots aquells que no són “mascles”) sempre hi siguen en segon o últim terme

Foucault: És cert que el masclisme convida a la violència gratuïta, i classifica, segrega i reprimeix per tal que les dones (i tots aquells que no són “mascles”) sempre hi siguen en segon o últim terme, per tal de justificar així els drets dels homes sobre elles. Des del meu punt de vista, el masclisme i el sistema patriarcal es consideren, actualment, normals i és aquí on està el problema. Però hauríem de preguntar-nos, què és allò normal? Allò que considerem normal és allò que és correcte o és el que fa la majoria i és allò que ja coneixem? Qui regula el que és normal i el que no? Allò que està bé o malament?

Hirsch: Sí…, el patriarcat és transversal. El masclisme i el patriarcat s’associen també en termes econòmics, és a dir, a propòsit del patriarcat i a conseqüència del mateix, s’actua sota el concepte del “bé posicional”. Açò és: algú desitja fortament alguna cosa perquè eixa és pertinença seua i crea, alhora, enveja de cara els altres; el fet que algú desitge la seua possessió provoca major benestar cap al propietari i fa que l’aprecie molt més. Ens sona aquest sentiment de propietat, associat al masclisme?

Gornick: Massa bé, ens sona. La rivalitat contínua, la gran dicotomia de la humanitat. De totes les discòrdies i divergències de la humanitat, la divisió més greu és la que existeix entre homes i dones, inclosa la que existeix entre negres i blancs. Entre altres raons, perquè ens necessitem, perquè ens gitem amb els nostres enemics… Estem massa interconnectats i les intimitats compliquen la relació.

De nou parla el silenci. Les mirades dels participants ara reflexionen interior endins, sense buscar-se entre elles.

Amb aquesta pausa es tanca l’escena.




Autor font: Directa.cat