Gener 27, 2021
Per El Pratl Libertari
218 vistes

芦Les forces republicanes de la 130a Brigada Mixta que dos dies abans defensaven El Prat, el dia 26 es parapeten en retirada a noves posicions defensives al riu Besos禄.

Tal dia com avui, un 26 de gener de 1939, efectius de la 105 Divisi贸 marroquina, La Legi贸n i la IV Divisi贸 de Navarra de l鈥橢x猫rcit Franquista, conjuntament amb forces de la Divisi贸 Littorio de l鈥橢x猫rcit Itali脿 van ocupar Barcelona.

La caiguda de Barcelona va venir presidida el dia anterior de l鈥檕cupaci贸 del Prat per part dels mercenaris marroquins de la 105. Els seus defensors, adscrits a la 130a Brigada Mixta de l鈥橢x猫rcit Popular l鈥檋avien abandonat pr猫viament, per retirar-se a noves posicions defensives a Montju茂c, no sense abans haver volat els ponts sobre el Llobregat.

Ve茂ns del Prat van aprofitar aquelles hores pr猫vies a l鈥檕cupaci贸 per assaltar un dip貌sit de queviures situat a la pla莽a de l鈥檃juntament.

Barcelona queia aix铆 sense oferir cap resist猫ncia davant l鈥檕fensiva franquista. El riu Llobregat era l鈥櫭簂tima possibilitat desesperada dels plans de defensa de Barcelona, i algunes unitats de l鈥檈x猫rcit republic脿 van intentar resistir en alguns punts claus com ara el pont que comunicava la cru茂lla de Quatre Camins amb Molins de Rei.

El dia 26 la 130a BM es replegava novament a noves posicions al riu Besos ja sense el seu comandant, que havia desertat el dia anterior.

Enmig de la desfeta, i ja anul路lada com unitat de combat les restes de la Brigada prosseguirien el seu cam铆 fins a la frontera, tot resseguint la l铆nia de costa i acompanyats per una allau de refugiats que intentaven fugir de l鈥檌nevitable.

Pont de les tres voltes volat per les forces republicanes en retirada de la 130a BM

La 130a BM, integrada a la m铆tica 43a Divisi贸, s鈥檋avia destacat durant la bossa de Bielsa i la Batalla de l鈥橢bre. 5 mesos abans dels fets relatats, la 130 desplegada en la serra de Cavalls havia patit el 70% de baixes, entre ells el cap de la Brigada i tres dels quatre caps de batall贸, en trobar-se en el centre del dispositiu de l鈥檕fensiva final per desallotjar les forces republicanes de la banda oest de l鈥橢bre.

Malgrat la gravetat de les baixes, la Brigada va seguir desplegada protegint l鈥橢bre al sector d鈥橝lmatret i Riba-roja d鈥橢bre, fins que de nou sofreix l鈥檈nvestida dels italians del CTV a l鈥檌nici de la campanya de Catalunya, i es va veure obligada a retirar-se cap a Reus, on arriba el 14 de gener de 1939, replegant-se posteriorment a Tarragona i, seguint per la carretera de la costa, fins al Prat. Finalment passar a Fran莽a per Portbou el 9 de febrer de 1939.

Causes i conseq眉猫ncies de la derrota

La ra贸 ultima de la r脿pida caiguda de Catalunya davant l鈥檕fensiva de l鈥橢xercit franquista, cal buscar-la en bona part amb el bloqueig de la frontera francesa. La batalla de l鈥橢bre va per acabar convertir-se amb una batalla de desgast, que a la for莽a havia de beneficiar al b脿ndol franquista, en deixant exhaustes les forces defensores republicanes a Catalunya, impossibilitades com estaven aquestes de reposar tot el material militar consumit en la batalla per la negativa de les autoritats franceses a obrir novament la frontera que mantenia tancada des de juny de 1938, negant el vital avituallament de les forces republicanes en aquell context desesperat.

La derrota va ser terrible pel poble catal脿 en m煤ltiples aspectes. Demogr脿ficament la poblaci贸 va reduir-se de forma important, dels 3 milions d鈥檋abitants que hi havia al comen莽ament de la guerra se鈥檔 van morir 60.000 durant l鈥檕fensiva, com a m铆nim hi va haver 4.000 execucions per consell de guerra a m茅s a m茅s de les que es van efectuar directament sobre el terreny i 350.000 persones van fugir a Fran莽a, de les quals 70.000 s鈥檈xiliarien permanentment.

La repressi贸 que es va instaurar va abastar tots els aspectes de la societat catalana, des de la pol铆tica fins a la cultura. Es va prohibir parlar o publicar qualsevol cosa en catal脿, es va empresonar fins a 35.000 persones, 150.000 van anar a camps de concentraci贸 o companyies de treball.




Autor font: Elpratllibertari.cat