Octubre 25, 2022
Per Prendre La Paraula
203 vistes

Era el segon any que se celebrava el 1r de Maig a Catalunya. Josep Llunas es trobava a la presó, tal com explica “La Tramontana” després de l’1 de maig. Alhora, el Partit Socialista era acusat, en el número anterior del setmanari, d’intentar aturar la vaga que hi havia prevista per a aquella data, una vaga que havia de ser revolucionària.

Successos del 1r de Maig de l’any 1890 (auca amb dibuixos tampoc signats)

Amb entusiasta esperit
per veure al maig què es farà
per l’abril se celebrà
un Congrés Ampli a Madrid.

Van acudir al Congrés
socialistes i anarquistes
amb projectes optimistes
per combatre el burgès.

Mes, com a bons espanyols,
no es van avindre a Madrid
i per qüestions de partit
començaren los bunyols.

Si l’un la huelga volia,
l’altre ja vol la contrària
i en disputa temerària
fan riure a la burgesia.

Gran majoria, no obstant,
per la huelga es decidí,
per més que uns poquets d’allí
duien molt diferent plan.

Enmig d’unió tan dubtosa
lo 1r de Maig arriba,
volent uns la huelga activa
i altres, festa rigorosa.

En tant les autoritats
per defensar el burgès,
se preparen amb excés
per a fer atrocitats.

Un casi-menja-anarquistes
hi va haver a Barcelona,
que va posar sa persona
a unes altures mai vistes.

I la huelga començant
pels quins més la fam rosega,
los del partit dormilega
los anaven contrariant.

Ferms, no obstant, se mantenien
en huelga varios oficis
que n’eren segurs indicis
de que mols los seguirien.

Mes d’un plegat llavores,
sens esperar més retardos
van esclatar uns petardos
amb intencions molt traïdores.

Les explosions referides
van causar els següents disgustos
dos canaris morts de sustos
i tres rajoles ferides.

I pels estragos fatals
que dels petardos van dir-se
a lo menos van obrir-se
trenta causes criminals.

A més per coaccions
tanta gent entretenien
que dar l’abast no podien
ni els jutges ni les presons.

I amb tanta persecució
s’armà un farrigo-farrago
que un trago ja era un estrago
i una acció una coacció.

Per sembrar lo terror
entre els que huelga volien,
les autoritats glatien
embarcant-los amb rancor.

Com si ja se’ls fes l’enterro
baix d’uns barcos són portats
i allí, pels peus amarrats,
en grosses barres de ferro.

Volent potser al cap fer fum
d’algun pobret dels d’allí,
no va faltar qui va dir:
-Aquel que se mueva… pum!

Augmenten los disbarats
dels servidors dels burgesos,
posant a molts obrers presos
tot suspenent societats.

La policia s’estufa
d’alegria xavacana
perquè de La Tramontana
han agafat al que bufa.

Portat a Governació
i tancat al calabosso
allí sí que aquell bon mosso
ne va beure de pudó.

Quan va estar ben ple de nas,
amanillat amb cadenes
i amb altres companys de penes
a la presó anà de pas.

Perquè aquell lloc li fes mella
i es convertís ben aviat,
del tot incomunicat
me’l van posar a capella.

Al saber que així tractaven
als que estaven agafats,
molts que es deien avançats
a marxes dobles guillaven.

I encar’ que causi condol,
precisa aquí confessar
que la huelga es va acabar
resultant un bon bunyol.

Uns socialistes sofistes
perquè la huelga es perdia
demostraven alegria;
vaja un caps de socialistes!

L’obrer d’això en treu en clar,
perquè ha tocat sos defectes,
que no convé sos projectes
a plaço fixo anunciar.

Foren del burgès felló
les mentides propagades
pels presos contrarestades
amb ferma Declaració.

Un mes així va transcórrer
per la por el burgès deixar,
i luego van començar
a treure obrers de la torre.

Conte moral ben antic
que l’actualitat li sobra:
Si així lo ric tracta el pobre,
com voleu que ell tracti al ric?
[La Tramontana, número 509, 30 d’abril de 1981, pàgines 4 i 5]




Autor font: Blocs.mesvilaweb.cat