Octubre 3, 2022
Per Direta
284 vistes

“Cantem el col·lapse, les seves possibilitats i contradiccions. En la nostra música visibilitzem la part bona i dolenta del temps que ens ha tocat viure. Hi ha un punt hedonista, perquè no hem de ser sempre nosaltres els que pringuem, però també hi ha un costat de crítica i de responsabilitat”. Ens ho expliquen Neus i Guido, dues dels quatre integrants que, juntament amb Maite i Maru, formen Sobre mi gata. Aquest grup, gestada enmig de la pandèmia, representa una trobada de músics provinents de trajectòries híbrides en el mapa musical barceloní; l’electro-pop de Montserrrat, la cúmbia de Anarkopibxs’, la bachata de ‘l’Orquestra Tumultuosa, el punk de Bataxä, el punxadiscs MDM o les cançons d’autoria de Pogo sobre mi madre.

“Sempre ens ha agradat la ciència-ficció, les utopies i distopies, ens hem menjat milers de llibres i pel·lícules. I hem encaixat aquests imaginaris amb els temps pandèmics i col·lapsistes que vivim, experimentant musicalment en un estudi de so casolà, amb infraestructura i bona part d’instruments de reciclatge” explica Neus. El resultat d’aquest còctel mutant és Calor del Colapso. Un EP de sis cançons amb reminiscències cyber-punk, tints preapocalíptics i una sonoritat nostàlgica pròpia dels anys noranta, inspirada en l’electro-cúmbia, la música màkina, la cultura rave i l’ús de sintetitzadors.

“Sempre ens ha agradat la ciència-ficció, les utopies i distopies, ens hem menjat milers de llibres i pel·lícules. I hem encaixat aquests imaginaris amb els temps pandèmics i col·lapsistes que vivim”, explica Neus, una de les integrants del grup

“La nostra música és per a tothom, perquè interpel·la i connecta amb la gent de la nostra generació, però també amb les més joves, que no van viure aquelles èpoques”, explica Guido. L’univers de Sobre mi gata combina missatges implícits i lletres amb referències a galàxies, a l’esgotament dels recursos o al desig d’altres maneres de viure i estimar en col·lectivitat. I en les quals és ben present la inspiració en el pensament de Mark Fisher, el crític musical que somniava amb la reconquesta dels “futurs robats” pel neoliberalisme, i que defensava l’arribada d’un nou horitzó mental i polític, més basat en l’experiència i la perspectiva que no en la doctrina, a través de la confluència dels nous moviments socials, les noves tecnologies, l’autoconsciència promoguda pels feminismes i la psicodèlia.

Un univers musical i estètic

Nou mesos després del llançament del seu primer tema en format videoclip, “Calor del Colapso”, el grup presenta ara un nou clip, “Magallanes”, una aposta musical que planteja una crítica a l’ambició colonial de l’espècie humana, amb univers estètic de contrastos pulp, de foscor i nocturnitat. Dirigit per la productora audiovisual Bycontrast i enregistrat a la colònia ecoindustrial Calafou, les components de Sobre mi gata asseguren que amb “Magallanes” aposten per fer un salt d’escala i estabilitzar-se en l’escena musical terrícola.

“Cantar el col·lapse no és alegre, tot i que intentem donar-hi una part ballable.. Ens quedem en l’anàlisi d’aquesta realitat, que ara mateix és la que és. Potser algun dia podrem cantar les alternatives que visquem. Al final, la música és una promesa de felicitat, una esperança”, conclouen.

Aquest primer EP, produït per Oriol Veas, es convertirà el pròxim mes de gener en un àlbum de 14 cançons, en col·laboració Mario Patinyo de Atlantida Studio i a Chalart58, i que la banda vol sufragar mitjançant un micromecenatge.




Autor font: Directa.cat