Juny 11, 2021
Per Direta
366 vistes


Un intern en estat de síndrome d’abstinència demana a un policia del CIE de Barcelona els ansiolítics que necessitava per dormir. Aquest li nega i la persona confinada, fruit de la desesperació, llança un iogurt al terra de l’edifici. Com a represàlia, l’agent colpeja l’intern per l’esquena, el fa caure, l’arrossega per unes escales i continua propinant-li cops amb ajuda d’alguns companys. L’intern pateix un atac d’ansietat i els agents el porten a la infermeria, on l’injecten una mediació i el retornen a la seva cel·la. En un estat extrem d’estrès, pànic i ansietat, l’intern extreu els cordons de les seves sabates, els lliga i intenta suïcidar-se penjant-se amb ells. Els agents ho veuen i ho impedeixen, però el traslladen a una cel·la d’aïllament, on passarà dues nits.

Aquest és el relat dels fets, ocorreguts el 12 de gener de 2020, que s’explica en una denúncia presentada pel Centre Irídia de Defensa dels Drets Humans davant la justícia, una de les sis denúncies per maltractaments i vexacions al CIE que l’entitat ha tramitat durant el passat 2020. Aquestes denúncies, entre altres fets, han motivat una manifestació prevista per aquest dissabte davant el centre de Zona Franca per reclamar la clausura d’aquest i altres centres d’internament de persones, coincidint amb el Dia Internacional pel Tancament dels CIE, que s’escau el 15 de juny. La convocatòria va acompanyada d’un manifest que assenyala que “en la situació actual, de tancament de fronteres dels països receptors de la majoria d’expulsions, resulta absurd i motiu de sofriment inútil mantenir els CIE oberts amb persones retingudes, quan se sap que la seva expulsió no serà possible” i exigeix el tancament immediat de les instal·lacions, la derogació de la Llei d’estrangeria i la llei mordassa i “acabar amb les deportacions massives com a resposta única a l’arribada de persones migrants a les fronteres”.

“En els casos del CIE que denunciem, no es tracta només de la situació de maltractaments que es produeix dins, sinó la manca d’investigació per part de tot l’entramat judicial”, explica Marta Bolinches, advocada d’Irídia. “Des dels jutjats de guàrdia que no aturen les deportacions tot i les denuncies, a la manca de diligència i la dilació dels processos per part dels jutjats d’instrucció, passant pels arxius reiterats dels casos”, puntualitza.

“En els casos del CIE que denunciem, no es tracta només de la situació de maltractaments que es produeix dins, sinó la manca d’investigació per part de tot l’entramat judicial”, explica Marta Bolinches, advocada d’Irídia

En el cas que obria aquest article, la denúncia interposada davant el jutjat de guàrdia tampoc va servir per evitar l’expulsió de l’intern al seu país d’origen i el jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona, encarregat del cas, només va practicar un ofici per saber si havia estat expulsat i va arxivar el cas automàticament. Així i tot, des del col·lectiu de defensa dels drets humans es va presentar un recurs que va reobrir el cas i després d’aconseguir contactar amb l’home agredit, aquest va acabar declarant en llibertat davant dels jutjats el 31 de desembre de 2020. Es tracta del “primer i únic cas en el qual hem aconseguit que sigui així”, explica Marta Bolinches. Des de l’entitat es va reclamar considerar els fets com un delicte contra la integritat moral, però la jutgessa encarregada del cas els va rebaixar a un delicte lleu de lesions. El procés es troba ara pendent que l’Audiència de Barcelona es posicioni respecte al recurs d’apel·lació presentat pel centre de defensa dels drets humans.


Casos arxivats per deportació

Aquesta és una de les dues denúncies presentades per Irídia per vulneració de drets als CIE que han prosperat al jutjat. Les altres quatre denúncies corresponents a l’any 2020 van ser arxivades, en la majoria dels casos, després de la deportació de la persona denunciant. “En moltes ocasions els jutjats arxiven la causa perquè la persona ha estat deportada i no se li pot prendre declaració, però aquest no hauria de ser motiu per l’arxivament de la causa”, recalca l’advocada.

De les sis denúncies que es van presentar durant el 2020, quatre es van produir després que el centre romangués uns mesos buit, després d’esclatar la pandèmia de la COVID-19 |Arxiu

Com a exemple, fa referència al primer cas denunciat durant el 2020, la primera de les sis denúncies. Un intern va denunciar haver rebut una pallisa per part dels agents del Cos Nacional de Policia espanyola que custodien el CIE després de viure una picabaralla amb un altre intern, que no va “generar cap tipus de tensió”. L’intern va ser traslladat a una cel·la d’aïllament durant dos dies i només la va abandonar quan els altres confinats van iniciar una vaga de fam en solidaritat. Tot i denunciar els fets davant del jutjat de guàrdia, l’home va ser deportat. En aquest cas, a més, es fa evident una altra de les problemàtiques a les quals es fa referència des del centre Irídia: els impediments per part de la justícia a les designacions d’advocats que fan els denunciants. L’entitat va intentar recórrer el cas, però els jutjats ho va impedir, motiu pel qual van haver d’acreditar de nou la representació de l’intern, tot i que la designació original comptava amb la signatura de l’intern i el segell del CIE. Després de diversos recursos, el cas es va reobrir, però sense les diligències prèvies i sense el contacte de l’intern, es va acabar arxivant.


Maltractaments en temps de COVID

De les sis denúncies que es van presentar durant el 2020, quatre es van produir quan la COVID-19 ja havia fet acte de presència a la península Ibèrica i, per tant, passat el període de diversos mesos, durant el primer estat d’alarma, en què la instal·lació va romandre buida. Les denuncies durant aquesta etapa són diverses i van des d’agressions per no portar ben posada la mascareta fins a trasllats a cel·les d’aïllament.

El novembre de 2020, S .Z. es trobava a la seva cel·la juntament amb els seus companys d’habitacle. Segons denuncia l’intern, tres funcionaris van entrar-hi i en veure que S.Z. portava la mascareta mal posada –l’intern al·lega que tenia una ferida a l’orella que li feia mal quan la portava correctament posada–, un dels agents li va recriminar i tot seguit, agafant-lo per la part posterior del coll, va colpejar el cap de l’intern contra la paret. Tot i la denúncia, no es va aturar la deportació de l’intern i els jutjats s’han anat inhibint entre ells i el cas encara no està assignat.

“En moltes ocasions els jutjats arxiven la causa perquè la persona ha estat deportada i no se li pot prendre declaració, però aquest no hauria de ser motiu, remarca Marta Bolinches

Un cas semblant és el que va denunciar l’intern S. H. Aquest afirma que es trobava confinat a la seva cel·la juntament amb tres companys quan un grup de sis policies van entrar a l’habitació acusant-lo d’haver-los insultat. Un dels agents va propinar diverses bufetades a l’intern i quan aquest es va intentar protegir, la resta de policies es van llançar a sobre d’ell i el van immobilitzar mentre dos agents continuaven colpejant-lo, segons la versió del denunciant. D’acord amb el seu testimoni, va ser traslladat a la infermeria, on després d’explicar-li el que havia passat a la metge encarregada, aquesta li va respondre que “així no aconseguiria res”. El cas va acabar arxivat després de diferents requeriments per part del jutjat, però l’intern va quedar en llibertat després que es tanquessin els CIE a causa de la COVID el març del 2020.

Confinament sobre confinament

Un capítol a banda el mereixen els dos casos que han acabat als jutjats a partir del tracte que van rebre interns al CIE de la Zona Franca i que van resultar contagiats per la COVID-19, motiu pel qual van ser aïllats a dins del mateix centre. Aquest va ser el cas de B. Z. un ciutadà d’origen algerià que, directament de la pastera amb què va arribar a les costes Mallorquines, fou traslladat al CIE barceloní. Allí va donar positiu en el test de la COVID, per la qual cosa, segons el seu testimoni, va passar uns deu dies aïllat en una habitació buida, sense cap moble ni cadira ni llit on reposar i amb dificultats per anar al lavabo (perquè no sempre els agents li obrien la porta per poder-ho fer). Durant aquest temps, i segons el seu testimoni, va ser objecte com a mínim de dues agressions: la primera, coincidint amb un moment en què, per cridar l’atenció es va intentar autolesionar amb un ganivet de plàstic que se li havia proporcionat per menjar, un grup indeterminat d’agents van irrompre a la cel·la i van començar a clavar-li cops de puny mentre altres l’immobilitzaven. En els dies següents, en resposta a les queixes pel tracte que rebia, fou colpejat de nou, cops que li van deixar marques de ferides a les espatlles, els braços i a un colze.

El cas va ser denunciat públicament per Iridia dimarts passat, coincidint la difusió d’un vídeo en el qual s’observa com l’intern, en situació d’aïllament, no només fou objecte de cops, si no que va ser immobilitzat mecànicament amb manilles a les cames i amb un casc durant un periode superior a tres hores. Com en la majoria de casos recents denunciats al CIE, el jutjat de control va arxivar el cas en comprovar que el denunciant ja havia estat deportat al seu país d’origen. Iridia ha recorregut l’arxivament tot aportant dades del seu parador a Algèria, i esgrimint la tipificació internacional del delicte contra la integritat moral, i aportant alhora captures del vídeo en què es pot veure l’intern immobilitzat.

Un altre episodi que s’hauria produït el novembre passat, quan el CIE ja es trobava en ple funcionament després dels mesos d’aturada de l’activitat, és el de H. Y., que, segons va testimoniar, va romandre aïllat després de ser diagnosticat com a positiu per COVID-19 segurament per la mateixa època que B. Z, ja que, segons alguns fets que va sentir, es dedueix que deurien romandre aïllats en estances contigües. Com en el cas precedent, en aquest l’intern també denuncia manca total de condicions per poder descansar mentre es trobava patint els efectes de la malaltia, així un episodi d’agressions amb almenys tres cops porra per part dels agents policials que el custodiaven, manca d’atenció mèdica després dels cops i tracte degradant (li van llençar, segons que assegura, el menjar a terra). El cas fou arxivat pel jutjat d’instrucció, sense demanar que es prengués declaració al denunciant  “ni demanar els enregistraments de les càmeres de seguretat –recalca Marta Bolinches–, quan la denúncia és sobre uns fets molt greus, que estan gravats per càmeres, perquè van passar a la cel·la d’aïllament, que està videovigilada”. L’arxivament s’ha basat només a partir d’un ofici del CIE que negava qualsevol maltractament. El cas ara està pendent d’un recurs d’apel·lació de l’arxivament a l’Audiència de Barcelona. Però, com passa amb altres episodis denunciats, en aquest la situació es complica perquè Iridia no ha pogut restablir el contacte amb l’intern presumptament agredit després que aquest hagi estat deportat.




Autor font: Directa.cat