Desembre 27, 2022
Per Direta
165 vistes

Si la mort fos un ocell, s’aixafaria contra el vidre i li veuríem el ventre obert, esmicolat a contrallum. Incapaços, com vam ser, d’obrir la finestra perquè s’hi escolés una mica d’aire. Volies que ventiléssim l’espai perquè a estones tenies calor i a estones notaves l’ambient carregat, de tantes visites. Entraven i sortien amb els ulls plorosos, però no parlaven de la mort. Els rebies amb un pijama del mercadillo que semblava…

Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora




Autor font: Directa.cat