Maig 25, 2022
Per Prendre La Paraula
97 vistes

Hakim Bey - Bordeaux Edizioni

«La TAZ és com una revolta que no s’enganxa amb l’Estat, una operació guerrillera que allibera una àrea -de terra, de temps, d’imaginació- i aleshores s’autodissol per reconstruir-se a qualsevol altre lloc o temps, abans que l’Estat la pugui aixafar.»

El text és una cita de Peter Lamborn Wilson, més conegut pel seu pseudònim Hakim Bey, un assagista i poeta dels Estats Units que s’autoqualificava com a «anarquista ontològic» i que va morir aquest 22 de maig a Saugerties, una localitat que no arriba als 5.000 habitants en el mateix estat de Nova York on va néixer.

Lamborn va utilitzar el pseudònim de Hakim Bey, que en turc vol dir «el senyor jutge», per signar una de les obres més inspiradores de l’anarquisme de final del segle XX i començament del XXI: Zona Temporalment Autònoma (TAZ). Es tracta d’un llibre teòric que podem qualificat tant d’assaig com de poesia en prosa, perquè una de les seves característiques com a autor és la mescla de formes literàries o, més encara, la seva barreja infinita fins a esdevenir un llibre que cadascú porta a dins.

L’any 1990, Hakim Bey va publicar TAZ i amb ell va obrir espais per a la reflexió amplis i fructífers, que és del que es tracta quan el que s’escriu és assaig. A TAZ, moltíssims lectors ens vam trobar i reconèixer en tots aquells moments en què havíem protagonitzat i viscut moments de gran llibertat, d’absoluta llibertat, directament d’anarquia, però sense intenció de fer-los perdurar fins a la seva pròpia putrefacció, un procés que un dia o altre haurem d’assumir que és impossible d’aturar i esdevé, a la llarga i a al curta, la manera natural d’evolució (d’involució podríem dir aquí) de tots els ordres nous producte de les més diverses revolucions.

Les formulacions teòriques que desenvolupa en aquest llibre parteixen dels seus estudis sobre el que ell va anomenar com «les utopies pirates», illes secretes que algun cop van ser utilitzades per pirates que, segons l’autor, hi van desenvolupar «minisocietats» autònomes que existien fora de les sarpes de qualsevol estat i que ell considerava com a societat «protoanarquistes» ja que funcionaven sense govern i es guiaven per la llibertat. Per tal d’ampliar aquests estudis, el 1995, Hakim Bey va publicar el llibre Utopies pirates: corsaris moros i renegats europeus.

Al llarg de la seva vida, Bey va viatjar per països com el Marroc, Índia o Iran, on va conèixer la lírica i al mística sufí. En el darrer país, va traduir els poetes clàssics turcs i perses sufís a l’anglès fins que, el 1979, la revolució islàmica de Khomeini el va fer tornar als Estats Units. Allí va incorporar el situacionisme a les seves propostes i esdevingué un crític de la Revolució com a finalitat última i única dels revolucionaris i defensà de la possibilitat de la revolta i la insurrecció constants. Aquestes revoltes esdevingueren el centre de les seves obres assagístiques, fet que el va situar al voltant de l’anarcoindividualisme i fins i tot alguns el van qualificar de «postanarquisme», tot i que en determinats moments també s’havia mostrat proper a l’anarcosindicalisme més clàssic de la IWW.

«Segons Hakim Bey, la teoria de la Zona temporalment autònoma és una teoria que s’ocupa de situacions existents o emergents i no de la utopia, ja que que afirma que les zones temporalment autònomes no són quelcom que «serà» o «haurà de» succeir» sinó quelcom que de fer ja està succeint.»




Autor font: Blocs.mesvilaweb.cat