Febrer 28, 2022
Per Direta
177 vistes

Es defineix a si mateix com un proletari. Amb 24 anys, el camp i la fàbrica han sigut els dos espais de treball on més a gust ha desenvolupat la seua feina. Treballava en una fusteria metàl·lica de Pego (Marina Alta), fins que la pandèmia ho va capgirar tot i van rescindir del seu contracte. En un temps rècord, es va produir una aturada gairebé absoluta del sistema econòmic, però Guillem Sendra no podia parar. Havia de mantenir la corda fluixa en què se sostenia, i va acceptar una oferta de treball com a repartidor d’Amazon. “Vaig pensar que, si ens confinaven, podria continuar treballant”, conta. Fa just una setmana la multinacional el va acomiadar, per algun motiu que desconeix, tot i que s’aventura a intuir: “Coincideix quan s’assabenten del que m’ha passat i que havíem organitzat la concentració de suport”. Sendra és un dels catorze joves antifeixistes encausats per mobilitzar-se contra la presència de membres del grup ultra Gandiblues —marca que reuneix seguidors del Club de Futbol Gandia— a Pego, el 18 d’octubre de 2020. Ara, la Fiscalia els demana penes que arriben fins als nou anys i dos mesos de presó, pels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat, lesions lleus i amenaces. Conversem amb ell sobre el que va ocórrer, les peticions del fiscal, la persecució del moviment antifeixista i la impunitat del feixisme.


Què et porta el 18 d’octubre de 2020 a mobilitzar-te a les portes del camp de futbol de Pego?

Durant aquell matí, el veïnat va veure la impunitat feixista pels carrers del seu poble. Eixe dia acabava de jugar un partit de futbol, vaig entrar al WhatsApp i m’assabente que un grup de nazis estava al poble, embrutant-lo amb enganxines, marxant-se de certs llocs sense pagar, fent enaltiment del feixisme… Sent una certa ràbia, impotència i por, per exemple, d’anar a fer-te el café al bar del teu carrer i trobar-te amb aquesta escòria nazi. Aleshores, de manera totalment espontània, amb l’objectiu de donar una resposta popular i antifeixista, a poc a poc, veiem com la plaça del passeig Cervantes, davant de la porta del camp de futbol, va omplint-se de gent per denunciar la presència de nazis al poble i, després, a l’estadi.


Què succeeix durant la concentració?

“Entenem que s’ha intentat crear una imatge de macrooperació per titllar l’antifeixista de radical i violent, i el neonazi, qui realment actua de manera violenta i provocadora, de persona aficionada. Hi ha una doble vara de mesurar”

Quan veiem que els nazis poden entrar al camp de futbol, entenem que hi ha una certa connivència amb ells o una normalització dels comportaments feixistes que s’havien donat des del migdia. S’hauria d’haver actuat des de primera hora seguint el que diu la llei valenciana de memòria democràtica, que prohibeix aquestes actituds. En canvi, el protocol que se segueix és deixar entrar els nazis al camp perquè no hi haja una batalla campal fora, mentre que nosaltres ens quedem a la porta protestant, cridant consignes i denunciant la impunitat del feixisme. El seu argument és que per seguretat, per tindre’ls controlats, els deixen entrar, però després ens adonem que alguns nazis que tenien antecedents estaven fora. El problema el veiem quan la conseqüència d’una protesta pot superar la causa que origina aquesta.

El 18 de febrer es va celebrar una multitudinària concentració solidària a Pego |David Mengual


Aquella mateixa nit la Guàrdia Civil inicia una investigació i redacta l’informe dels fets, el qual no ha estat exempt de polèmica. Es fan constar presumptes agressions contra sis agents i danys contra el material antidisturbis per part d’assistents a la manifestació. Com valoreu l’informe?

La investigació té un clar rerefons polític. En l’informe, la Guàrdia Civil denomina els neonazis com a “aficionats del Gandia”, en canvi, diu que nosaltres ens autodenominem “grup antifeixista”, simplement, per les consignes que cantàvem, com “Ací estem els antifeixistes”. Però, realment, tot i que sí que hi ha alguns vincles, cap dels encausats tenim una militància enfortida en l’antifeixisme. Per tant, entenem que s’ha intentat crear una imatge de macrooperació per titllar l’antifeixista de radical i violent, i el neonazi, qui realment actua de manera violenta i provocadora, de persona aficionada. Hi ha una doble vara de mesurar. S’intenta donar un càstig exemplificador de cara al moviment antifeixista i els moviments populars i s’exerceix una connivència sistemàtica del feixisme amb les institucions.


Et van detindre tres setmanes després dels fets i et portaren a dependències de la Guàrdia Civil a Calp. Com va ser la detenció?

Les detencions van ser totalment injustificades i innecessàries. Primer, perquè la investigació ja havia arribat al jutjat d’instrucció i, per tant, l’enviament d’una carta notificada per a anar a declarar al jutjat haguera servit i ens haguérem presentat. I segon, per com van succeir. En el meu cas, m’estaven esperant a les portes de casa. Visc al camp amb ma mare i estaven esperant-me en un carrer on només cap un cotxe. En el moment en què pose la marxa, obren la porta; ja no podia passar i em detenen davant de la meua mare. Uns altres companys van ser detinguts a la universitat o davant dels seus pares i del veïnat. Van ser detencions amb un clar intent de criminalitzar el jovent i de mostrar al poble de Pego que érem el problema.


Com va ser el tracte rebut durant la detenció?

Ho vam viure d’una manera molt forta, perquè la Guàrdia Civil és qui ve a per nosaltres i, al mateix temps, qui ens acusa [tres guàrdies civils exerceixen l’acusació particular]. De camí a la caserna se senten comentaris com: “No demanes drets quan has pegat a guàrdies civils”. No, perdona, això ho ha de demostrar un jutjat. Entenem que el tracte en les comissaries i les casernes de la Guàrdia Civil mai és bo. Les pràctiques són d’abús de poder, d’intimidació o d’intentar acoquinar.


Fiscalia demana penes que arriben fins a nou anys i dos mesos de presó, en el cas de la més elevada. En tots els presumptes delictes fixa quasi la pena màxima que es pot demanar. T’ho esperaves?

No, ens esperàvem anys de presó, perquè en el moment en què t’acusen d’atemptat sí que és més greu, però m’esperava una multa més elevada i no anys de presó tan desorbitats.


A banda, Fiscalia afegeix diversos agreujants en les acusacions. Quina valoració fas de tot plegat? Veus un component ideològic?

Sí, sobretot, un intent de càstig exemplificador de cara a la lluita antifeixista als carrers.

En Guillem és una de les catorze persones encausades per la policia |David Mengual


Et sents un represaliat polític?

Sí. Entenem que és un cas polític pel simple fet que si nosaltres fórem hooligans de Pego, no estaríem parlant ara mateix, no s’hauria iniciat un procés tan gran. Tot hauria quedat en una baralla. Quan dins de les lluites hi ha un component polític, intenten frenar-ho i apartar-ho, perquè no interessa.


No és la primera vegada que s’obre un procés judicial contra antifeixistes per plantar cara al feixisme. Trobem un cas similar a Saragossa, amb els sis antifeixistes condemnats per mobilitzar-se contra Vox. Existeix un cordó sanitari o una mena de pacte no escrit entre les elits contra la lluita antifeixista? Per què?

“Som catorze joves amb catorze vides condicionades per una mobilització digna i espontània, mentre que les institucions de l’Estat protegeixen els feixistes. No és la primera vegada ni serà l’última”

Clar, hi ha una clara connivència en els carrers i en les institucions. S’està normalitzant el discurs feixista, els missatges intolerants, xenòfobs… perquè és el que els interessa. Normalitzar el feixisme és un pas enrere, però entenem que les estructures de l’Estat espanyol mai han fet una depuració total de les institucions ni d’aquestes conductes o actituds. És una pràctica sistemàtica de tot l’Estat. Som catorze joves amb catorze vides condicionades per una mobilització digna i espontània, mentre que les institucions de l’Estat protegeixen els feixistes. No és la primera vegada ni serà l’última. Per això, veiem necessària la unitat antifeixista arreu de l’Estat espanyol.


Des d’on t’imagines que es pot derrotar el feixisme?

Els col·lectius antifeixistes han de treballar per crear una classe treballadora de caràcter antifeixista i que estiga preparada per a tots els problemes que comporta aquesta ideologia. És molt important crear eixa comunitat en lluita, eixa unitat antirepressiva, d’acció i solidaritat en casos com el nostre. Però, combatre el feixisme també implica a l’educació, els mitjans de comunicació, els partits polítics, que s’haurien de posicionar clarament… Implica a tota la societat. El greu problema està en la Transició. Els feixistes no van passar de la nit al dia a ser demòcrates, sinó que els demòcrates van assumir el feixisme dins de les institucions i són aquestes les que poden controlar els mitjans de comunicació. És important recalcar que hi ha una llei de partits que pot il·legalitzar algunes formacions, mentre que a Vox o el PP no els arriben a il·legalitzar.


El divendres 18 de febrer, i no va ser l’única, es va convocar una concentració a la plaça de l’Ajuntament de Pego. Centenars de persones assistiren per demanar la vostra absolució. Com et sents amb tot el suport que esteu rebent i la campanya de solidaritat desplegada?

“Els feixistes no van passar de la nit al dia a ser demòcrates, sinó que els demòcrates van assumir el feixisme dins de les institucions”

Som catorze encausats, catorze experiències i catorze pensaments diferents. En el meu cas, em sent fort en veure la plaça plena i veure totes les mostres de solidaritat. Però, hi ha companys que estan patint ansietat, que veuen la seua vida condicionada per un procés judicial com aquest, tot i que clarament el caliu de la gent i les mostres de solidaritat ens enforteixen i ens empoderen. No hem d’abandonar la campanya de denúncia pública i política de les desproporcions de les peticions, de la criminalització en els processos judicials i, sobretot, la impunitat del feixisme.


Com vos està afectant aquest procés en els diferents àmbits de la vida?

Quan reps eixa notificació veus la teua vida condicionada durant els teus pròxims tres o quatre anys, però tampoc tens una visió a llarg termini. Dia a dia vas superant tots els obstacles que van eixint, com el dels diners. Aquest dimarts hem de pagar entre 600 i 700 euros per cap. Aleshores, no pense en una altra cosa que en com aconseguisc eixos diners que no tinc. Condiciona molt la teua vida laboral, la teua formació, tot. En l’àmbit familiar, tenir la família al teu costat ajuda molt. Jo la tinc i la majoria dels encausats també. Esperem que tot represaliat polític no se senta mai a soles. Això és imprescindible.


Què et planteges que puga passar?

Nosaltres volem negociar amb Fiscalia. Estem seguint tots els passos que toquen, com pot ser ara pagar la responsabilitat civil. Esperem que les peticions de presó caiguen i que es queden en el mínim, que seria un any per a no entrar a presó. La nostra intenció és buscar eixe pacte.




Autor font: Directa.cat