Juny 7, 2022
Per Direta
194 vistes

Estirant del fil. Aquest era el nom de la secció que obria la publicació en paper de la ‘Directa’ a partir del número 155, publicat el 7 d’octubre de l’any 2009. Prèviament, s’havia anomenat De dalt a baix durant els quatre anys inicials de la revista. Actualment, la coneixem com A Fons, d’ençà del darrer redisseny que vam implementar l’abril de 2017. Aquestes han estat les tres terminologies escollides per expressar una mateixa idea: periodisme d’investigació. Reportatges en profunditat, cuinats a foc lent i posant el focus allà on pocs mitjans s’atreveixen a fer-ho. Una senya d’identitat de la nostra capçalera que volem continuar reforçant.

Amb la publicació del treball #EspionatgedEstat reblem el clau d’un tema silenciat que hem tractat en diverses ocasions durant els nostres setze anys de vida: els mètodes de captació d’informació per part dels cossos i forces de seguretat de l’estat. És a dir, com el Cos Nacional de Policia (CNP), la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra recullen dades dels moviments socials i polítics del país per tal de monitorar les seves activitats. El seu propòsit és obvi: conèixer la dissidència política i desplegar estratègies de control per minimitzar l’impacte de la seva praxi. De la mateixa manera, el nostre compromís periodístic en aquest camp també és evident: explicar els mètodes que l’estat utilitza per truncar qualsevol possibilitat de transformació social, quelcom que és informació d’interès general.

L’abril de 2016, coincidint amb el desè aniversari del mitjà i la seva refundació en cooperativa, la investigació #EstatInfiltrat va aconseguir irrompre de ple en l’agenda mediàtica catalana

El compendi d’investigacions més rellevants que hem destapat en aquest camp temàtic comença el 18 de juliol de 2012. En el número 282 de l’aleshores Setmanari de comunicació Directa, David Fernàndez signa dues pàgines on desgrana vint anys d’infiltració contra la dissidència política i social. A propòsit del vintè aniversari de l’operació Garzón contra l’independentisme català, arran de la qual el jutge va autoritzar judicialment la infiltració d’un confident dins l’organització armada Terra Lliure, repassàvem el ventall d’infiltracions descobertes als moviments socials catalans. En aquestes línies, podreu trobar els perfils de vuit infiltrats policials que van operar entre 1992 i 2012 als Països Catalans i arreu de l’Estat espanyol.

L’abril de 2016, coincidint amb el desè aniversari del mitjà i la seva refundació en cooperativa, la investigació #EstatInfiltrat va aconseguir irrompre de ple en l’agenda mediàtica catalana. Era el número 406 de la publicació en paper, que ja feia temps havíem reformulat i sortia d’impremta amb una periodicitat quinzenal. Maties Lorente, Jesús Rodríguez, David Bou i Gemma Garcia, firmaven un reportatge on es detallava, amb fotografies i enregistraments d’àudio i vídeo, com els serveis de seguretat espanyols destinen fons reservats al reclutament de confidents dins els moviments socials catalans. En aquest cas, dos individus que es van identificar com a delegats de la “seguretat de l’Estat” oferien a un activista contraprestacions econòmiques i exercir influències en la causa que tenia oberta a l’Audiència Nacional espanyola a canvi d’informació.

No havia passat ni un any des d’aquesta darrera investigació, quan al número 427 de març de 2017 vam revelar com agents dels Mossos d’Esquadra recollien mostres genètiques d’activistes en llaunes de cervesa, controls d’alcoholèmia, cigarretes o peces de roba. El reportatge rubricat per David Bou explicava com un cas investigat per la policia alemanya demostrava que el cos policial català emmagatzema centenars de perfils d’ADN, recollits també en el marc de desallotjaments o manifestacions, per identificar i perseguir activistes dels moviments socials. Aquesta pràctica ha generat controvèrsia en l’àmbit jurídic i s’ha estès com una nova eina repressiva i de control.

Per les persones que treballem dia a dia en aquest mitjà de comunicació, sostingut principalment pel suport econòmic de les subscriptores, una feina d’aquestes característiques suposa una gran quantitat d’hores d’esforç i dedicació

Les següents informacions rellevants que hem publicat en aquest àmbit van arribar l’any 2020. En primer lloc, el número 495 imprès el mes de març, amb un titular de portada eloqüent: La nostra policia política. En aquesta investigació, Jesús Rodríguez detallava en vuit pàgines com cinc-cents informes confidencials que es pretenien destruir en una incineradora demostraven que la comissaria general d’informació dels mossos d’esquadra ha espiat des de 1998 els sindicats alternatius, l’esquerra independentista, l’anarquisme i els moviments socials. A més a més, en una peça complementària titulada Qui són els ‘secretes’, explicàvem com operen sobre el terreny agents encoberts dels Mossos, el CNP, però també de la Guàrdia Civil, d’agències privades d’espionatge i de serveis secrets d’arreu del món.

Mesos més tard, concretament el 28 d’octubre del mateix 2020, Gemma Garcia i el mateix Jesús Rodríguez figuraven com a autores de la investigació Infiltrats dins la pantalla. En aquest cas, fèiem pública una trama que suplantava digitalment organitzacions de l’esquerra independentista, el Sindicat de Llogateres i el diari digital Vilaweb. Les IPs apuntaven als Mossos d’Esquadra i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) i a partir d’aquest reportatge es van desencadenar una sèrie d’esdeveniments dels quals vam fer seguiment informatiu sota l’etiqueta #IdentitatsSuplantades.

De nou, aquest mes de juny de 2022, la Directa treu a la llum una investigació sobre pràctiques policials dutes a terme amb total secretisme. En aquesta ocasió, #EspionatgedEstat dissecciona com un agent de la policia espanyola s’ha infiltrat durant dos anys en l’esquerra independentista i en el moviment pel dret a l’habitatge amb el nom fals de Marc Hernàndez Pon. Per les persones que treballem dia a dia en aquest mitjà de comunicació, sostingut principalment pel suport econòmic de les subscriptores, una feina d’aquestes característiques suposa una gran quantitat d’hores d’esforç i dedicació. Som un equip petit i amb uns recursos modestos, però això no ens impedeix fer periodisme amb el màxim rigor i professionalitat. Tanmateix, t’imagines que podríem arribar a fer si disposéssim de més mitjans per desenvolupar la nostra tasca? És molt fàcil saber-ho, perquè en gran part depèn de tu!




Autor font: Directa.cat