Març 30, 2021
Per Direta
183 vistes


El 3 de febrer, el Ministeri espanyol d’Igualtat va presentar l’esborrany de la Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans, coneguda com a Llei trans. L’esborrany del text, que substitueix a la llei de 2007, recull reivindicacions històriques del col·lectiu trans com l’autodeterminació de gènere, que permetria a una persona canviar el seu nom i sexe legalment a documentació oficial sense necessitat d’un informe mèdic i dos anys d’hormonació, com planteja la llei actual. La despatologització del fet trans en l’àmbit legal ja està recollida a diverses lleis autonòmiques en vigor i va en la línia de la supressió per part de l’OMS de la transsexualitat de la llista de malalties mentals l’any 2018. El text també planteja que els menors d’edat a partir de setze anys podran accedir a canviar el seu nom i registre de gènere al DNI sense necessitat de consentiment dels seus progenitors o tutors ni informe mèdic. La proposta de llei també recull altres mesures per combatre les discriminacions sistèmiques en l’àmbit escolar, sanitari, laboral, legal i social que pateixen les persones trans per tenir una identitat o expressió de gènere fora de la norma.

La norma ha dividit el govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos i ha generat debat i posicions crítiques oposades a la llei per part de veus del feminisme radical transexcloent. Parlem amb set activistes trans que aprofundeixen en les discriminacions del col·lectiu, rebaten els arguments de les anomenades TERF (“feministes radicals transexcloents”, en les seves sigles en anglès) i expliquen per què és necessària una llei trans.

Marina Echebarria Saenz, catedràtica de Dret i activista trans
“Que es reconegui la nostra identitat de gènere en l’àmbit legal no resta drets a cap altra persona, només ens equipara i ens facilita l’accés a la vida social”

“El col·lectiu de persones trans arrossega una marginació històrica. És un dels col·lectius amb major índex d’atur, té problemes d’accés a l’assistència mèdica que necessita i té una difícil inclusió social a causa dels prejudicis”, denuncia Marina Echebarria Saenz, Catedràtica de Dret i activista trans. Saenz es mostra a favor de la llei per posar fi a la discriminació i patologització i per tal d’harmonitzar els tractaments sanitaris i mesures de normalització de les vides trans.

Sáenz exposa que “curiosament, el principi d’autodeterminació ha suscitat sempre una forta oposició per part de qui ens nega, de qui ens vol esborrar i de qui té una visió reduccionista de la identitat sexual”

“Que jo pugui ser reconeguda com a dona no suposa cap falta de protecció per a la resta de dones”, assegura Saenz, que sol·licita l’empara de la Llei contra Violència de Gènere i denuncia que “s’estan dient coses que són autèntics disbarats com, per exemple, que per declarar-se dona, un home ja no té responsabilitat penal o que evitaria el processament de la Llei de Violència de Gènere. Tot això no és cert i inclús el l’esborrany ho diu expressament”, afirma.

En relació amb el conflicte existent sobre l’autodeterminació de gènere, Sáenz exposa que “curiosament, el principi d’autodeterminació ha suscitat sempre una forta oposició per part de qui ens nega, de qui ens vol esborrar i de qui té una visió reduccionista de la identitat sexual”, remarcant que són aquelles persones que redueixen la identitat sexual a la genitalitat que es té en néixer. Davant la idea que la llei trans compromet l’existència jurídica o els drets de la resta de dones, aclareix: “Que es reconegui la nostra identitat de gènere en l’àmbit legal no resta drets a cap altra persona, només ens equipara i facilita l’accés a la vida social que ens correspon”.

Mar Cambrollé, presidenta de la Federación Plataforma Trans
“Aquesta llei és un deute amb les persones trans que ja arriba 42 anys tard”

“Les persones trans patim unes discriminacions estructurals que van des de l’exclusió al mercat laboral, a l’atenció mèdica patologitzant passant per la desprotecció total de les infàncies trans. I ens cal un marc jurídic específic per poder-les abordar”, diu Mar Cambrollé, presidenta de la Federación Plataforma Trans, entitat impulsora de l’actual proposta de llei.

Cambrollé va ser una de les activistes històriques pel moviment d’alliberament sexual que començava als anys 70: va assistir a la primera manifestació convocada pel FAGC a Barcelona l’any 1977 i va fundar el mateix any el Movimiento Homosexual de Acción Revolucionaria a Andalusia (MHAR). Per a ella, aquesta llei és un “deute històric” amb les persones trans. “En aquella època, el moviment per l’alliberament sexual tenia tres reivindicacions: l’abolició de la llei de perillositat social, l’amnistia de les persones empresonades per motiu de la seva orientació sexual o identitat de gènere, i la lliure utilització del propi cos. Aquesta última, que seria el que ara anomenem autodeterminació de gènere, és l’eina que necessitem les persones trans per ser subjectes de dret i no objectes de la medicina, i encara no ho tenim garantit”, lamenta Cambrollé.

L’activista andalusa creu que les crítiques que afirmen que aquesta llei pot generar “inseguretat jurídica” cap a les dones cis en casos com les lleis de violència masclista són “pura demagògia”

L’activista andalusa creu que les crítiques que afirmen que aquesta llei pot generar “inseguretat jurídica” cap a les dones cis en casos com les lleis de violència masclista són “pura demagògia”. “Aquesta inseguretat jurídica la tenim les persones trans, perquè la nostra identitat està al limbo, no està reconeguda jurídicament. O les dones trans a l’hora que se’ns apliquin els protocols de violència de gènere. Les dones trans venim a enriquir la diversitat del subjecte “dona” dins del feminisme, no a esborrar-lo”, defensa.

La presidenta de la Federación Plataforma Trans demana tant als col·lectius LGTBI, com als sectors afins i als partits polítics que se solidaritzin i saldin el “deute històric” amb les persones trans donant suport a la llei. “En una qüestió de drets humans, no cap una oposició política, sinó que cal unanimitat per aprovar la llei. Una llei que ja arriba 42 anys tard”, conclou.

Sabrina Michelle Sánchez, representant a l’estat espanyol de Trans United Europe
“La llei actual no ens permet fer el canvi de nom a persones que no tenim la nacionalitat espanyola. Poder-ho fer ens faria la vida més fàcil”

“La llei trans és necessària perquè és un reclam que es va fent des de fa vuit anys, on s’exigeix la despatologització de la condició trans i on es demanen, també, mesures d’acompanyament mèdic”, afirma Sabrina Michelle Sánchez, representant a l’estat espanyol de Trans United Europe, moviment que enxarxa diverses organitzacions i activistes trans BPoC (Black People of Colour), que viuen i treballen a Europa.

Per a Sánchez, la nova llei convertiria un fet medicalitzat i patologitzat en “una simple qüestió burocràtica que facilitaria la vida de moltes persones”. I posa el focus en aquelles persones residents a l’estat espanyol que no tenen la nacionalitat espanyola. La llei vigent les deixa fora. “La llei actual no ens permet fer el canvi de nom a persones que no tenim la nacionalitat espanyola. Poder-ho fer ens faria la vida més fàcil perquè no hauríem d’estar donant explicacions a tothom. Des del senyor policia en una frontera fins a l’empleat d’una oficina de correus, que t’entrega un paquet i pot fer-te passar un mal dia al dir, en veu alta, el nom del teu document, en el qual no t’hi veus reflectida”, exposa.

Per a Sánchez, la nova llei convertiria un fet medicalitzat i patologitzat en “una simple qüestió burocràtica que facilitaria la vida de moltes persones”

“Aquesta llei no és perquè homes violadors abusin de les dones. Ja ho fan, i no els cal una llei. Ja ho tenen fàcil”, assegura Sánchez davant alguns dels arguments que s’han fet visibles per bloquejar la llei trans. “No té cap sentit aixecar aquests fantasmes de l’abús. Si passés, la llei hauria de contemplar sancions i sistemes de control propis per evitar aquests fraus, que no són difícils de detectar”, assegura.

Davant el conflicte que desperta l’autodeterminació de gènere, l’activista vol deixar clar que, qui no està a favor de l’aprovació de la llei, no és capaç de sortir dels seus eixos i esquemes de pensament. “Pura ignorància, odi al diferent. La gent que està en contra de la llei trans és, entre cometes, normal. I a totes les que no som, entre cometes, normals, se’ns odia i se’ns té por”, afirma.

Lucca Marín, activista trans del Bages
“Si amb 16 anys ets suficientment gran per a escollir una professió per a tota la vida, també ets capaç de decidir sobre el teu gènere”

“La llei trans és necessària perquè les persones trans i no binàries tinguem una vida digna sense haver d’estar sotmeses a exàmens psicològics”, explica Lucca Marín, activista trans del Bages. Marín recorda que hi ha llocs fora de les grans ciutats, com el Bages, on els serveis públics per fer un trànsit no estan disponibles i les persones trans han de marxar a Barcelona. “Fa tres anys que s’intenta obrir el servei de trànsit de l’ICS i encara estem esperant. A Manresa, que és on han de venir a fer el trànsit totes les persones de la Catalunya Central, no es pot fer aquest procés, s’ha d’anar a Barcelona. Una llei trans hauria d’obligar a oferir aquest servei”, reclama.

Marín destaca la importància que la llei plantegi la possibilitat a les majors de 16 anys d’accedir al canvi de nom i de sexe sense necessitat d’un consentiment dels progenitors o tutors i tutores legals ni un informe mèdic

L’activista destaca també la importància que la llei plantegi la possibilitat a les persones majors de 16 anys per accedir al canvi de nom i de sexe sense necessitat d’un consentiment dels progenitors o tutors i tutores legals ni un informe mèdic. “Si una persona amb 16 anys és suficientment gran per a escollir una carrera i una professió per a tota la vida, també ho és per decidir quin és el seu gènere. Els pares i mares han d’entendre que no són els propietaris dels cossos i les vides dels seus fills i filles”, remarca. Tot i això, Marín defensa que l’hormonació i l’operació de reassignació de sexe no té per què ser una condició necessària per al trànsit. “Jo fa tres anys que no em punxo testosterona perquè no em va agradar gens”, diu.

La llei també obre la porta a reconèixer la identitat jurídica de les persones no binàries (que no s’identifiquen com a homes ni dones), que, segons l’esborrany de llei, podran “ometre la menció relativa al sexe als documents oficials”. Marin creu que, potser, si posés “no binària” al DNI per exemple, seria més fàcil. “Això evitaria preguntes incòmodes o problemes jurídics, perquè quedaria explicitada la identitat de gènere de la persona, haurien de poder decidir les persones binàries si volen que no aparegui res o volen especificar-ho”, apunta.

Judith Juanhuix, científica i activista trans
“Els polítics no han de determinar què és el gènere, sinó reconèixer que hi ha una discriminació i garantir llibertats i drets”

“Ha arribat el moment de fer justícia: fa falta una llei que forci a part de la societat a comportar-se humanament amb nosaltres”, defensa Judit Juanhuix, científica i activista trans en diversos col·lectius com Generem i Trans*forma la Salut. Juanhuix apunta que la llei corregiria la discriminació social i legal cap al col·lectiu. “No només és una qüestió d’identitat i de decidir qui som per nosaltres mateixes, es tracta també de garantir els drets que necessitem per tant de poder-nos desenvolupar com la resta de persones. És una qüestió de supervivència”, defensa l’activista.

“Si volen abolir el gènere, que comencin primer per les persones que tenen ja una identitat de gènere normativa i assentada, com elles”, apunta Juanhuix

Sobre les crítiques a la llei per part de veus del feminisme radical transexcloent, l’activista gironina creu que aquests parteixen d’una visió “classista i antiquada”. “El seu concepte de dona està limitat a una visió binària que tenia sentit fa 70 anys, quan els recorreguts vitals d’”homes” i “dones” eren molt marcats. Ara hi ha més diversitat i interseccions que operen i això no ho veuen o no ho volen veure”, remarca. “Aquestes dones pretenen que vivim sense gènere en un món travessat completament pel gènere. Si volen abolir el gènere, que comencin primer per les persones que tenen ja una identitat de gènere normativa i assentada, com elles”, afegeix.

Juanhuix reclama que la llei no pot esperar més. “Els polítics no han de determinar què és el gènere, han de reconèixer que hi ha una discriminació i garantir llibertats i drets. Portem cinc lleis trans registrades en els últims cinc anys, i zero lleis trans aprovades. No pot ser. Els partits polítics estan jugant amb els drets d’uns dels col·lectius més discriminats d’aquesta societat”, denuncia.

Teo Pardo, activista trans i feminista i professor de secundària
“La llei vigent és patologitzadora i vulnera el dret al propi cos, perquè t’exigeix uns canvis corporals que no tens perquè fer”

“El primer que hem de pensar quan pensem en la Llei trans i per què és tan necessària és: Què entenem pel fet trans? És a dir: Què són les persones, les identitats trans? Hi ha moltes maneres d’entendre-ho i molts relats. Cada relat implica una manera diferent d’abordar-ho i, per tant, de pensar en com ha de ser la justícia”, exposa Teo Pardo, activista trans, feminista i professor de secundària. Per a Pardo, abans de res, és necessari aturar-se i pensar sobre el fet trans, ja que, segons l’activista, el relat més instaurat socialment és aquell que prové de la classe mèdica, “que té a veure amb el relat del cos equivocat i sosté que el malestar amb el cos surt de dins, i no té en compte tots aquells missatges que rebem, constantment, i que generen molta violència i malestar sobre nosaltres”, explica.

Per a l’activista, una bona manera d’explicar el fet trans i abraçar la diversitat d’experiències, a diferència del que fa la visió mèdica, és posar l’enfoc en el malestar de gènere. “Entendre que les persones trans hem sentit, en algun moment, malestar de gènere; i qui no, perquè vivim en un sistema de gènere molt rígid, excloent i desigual”, afirma. Però Pardo marca la diferència: “Davant el malestar de gènere, les persones trans hem decidit transitar per fer-nos la vida més fàcil. I, algunes, sentim el trànsit com una opció, però no com a destí. No estava escrit en els nostres cervells, ni gens, ni hormones”, afirma.

Pardo denuncia que “la llei vigent es deixa molta gent a fora, és patologitzadora i vulnera el dret al propi cos perquè t’exigeix uns canvis corporals que no tens per què fer”

Segons Pardo, aquest relat també permet entendre, sense patologitzar, que el fet trans té a veure amb tres esferes. “L’esfera del que s’anomena trànsit social, és a dir, el canvi de nom, pronoms o reconeixement social. L’esfera dels canvis corporals, que sovint s’anomena trànsit mèdic, però jo penso que els canvis corporals no sempre passen pel fet mèdic. I l’esfera dels documents oficials, que sovint s’anomena trànsit legal”, explica. Les combinacions d’aquestes tres esferes poden ser diverses tot i que, segons explica l’activista, la majoria de gent les combina les tres perquè fa la vida més fàcil.

Pardo denuncia que, “la llei vigent es deixa molta gent a fora, és patologitzadora i vulnera el dret al propi cos perquè t’exigeix uns canvis corporals que no tens per què fer”. I és que la llei actual només permet el canvi de nom en el DNI o NIE a persones amb nacionalitat espanyola, majors de divuit anys, sense altres diagnòstics de trastorns mentals i amb un certificat de disfòria de gènere i un altre assegurant que s’ha estat rebent un tractament hormonal durant, almenys, dos anys.

Maria Homsani, tècnica de Lambda I Vicepresidenta primera del Consell Consultiu Trans de la Comunitat Valenciana
“La llei trans ens donaria eines per a defensar-nos de totes les violències que patim”

“Necessitem una Llei trans per a posar fi a la discriminació històrica que hem patit les persones trans. Parlo de violència, de persecució policial, d’assetjament a l’escola, de no poder trobar un treball digne”, denuncia Maria Homsani, tècnica de Lambda, col·lectiu LGTBQ+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar. Homsani assegura, amb preocupació, que la discriminació i violència envers les persones trans les porta a dur vides de subsistència. És per això que es mostra a favor de la llei, perquè “ens equipararia en drets amb la resta de la societat i ens donaria les eines per a poder defensar-nos de totes les violències que patim”, afirma.

La llei valenciana “abarca tota classe d’àmbits en els quals la persona trans pot necessitar suport per a combatre la discriminació i la falta d’oportunitats pel simple fet de ser trans”, explica Homsani

El 30 de març, es van complir quatre anys des de l’aprovació de la Llei Integral del Reconeixement del Dret a la Identitat i l’Expressió de Gènere, més coneguda com a llei trans valenciana, que va suposar una ampliació de drets fonamental. A diferència de la llei estatal, que només permet el canvi de nom, la llei valenciana “abarca tota classe d’àmbits en els quals la persona trans pot necessitar suport per a combatre la discriminació i la falta d’oportunitats pel simple fet de ser trans”, explica l’activista. Segons Homsani, aquesta diferència entre regions suposa una falta d’equiparació en drets per a les persones trans. “Ara mateix, a la Comunitat Valenciana tenim seguretat a l’hora de l’atenció sanitària,hi ha un protocol educatiu d’atenció a la diversitat de gènere, suport social. Però cal una Llei trans estatal per a equiparar-nos en drets, perquè una persona trans a València té més drets que a la Rioja”, explica Homsani. L’activista també recalca que la llei estatal actual és insuficient perquè només permet el canvi de nom i menció del sexe en els documents oficials. “Necessitem suport per a poder tindre una vida digna, és per això que ens cal una Llei estatal que parli de l’àmbit educatiu, laboral, sanitari, administratiu, social, familiar”, assegura.




Autor font: Directa.cat