Mar莽 30, 2021
Per Direta
214 vistes

El 3 de febrer, el Ministeri espanyol d鈥橧gualtat va presentar l鈥檈sborrany de la Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans, coneguda com a Llei trans. L鈥檈sborrany del text, que substitueix a la llei de 2007, recull reivindicacions hist貌riques del col路lectiu trans com l鈥檃utodeterminaci贸 de g猫nere, que permetria a una persona canviar el seu nom i sexe legalment a documentaci贸 oficial sense necessitat d鈥檜n informe m猫dic i dos anys d鈥檋ormonaci贸, com planteja la llei actual. La despatologitzaci贸 del fet trans en l鈥櫭爉bit legal ja est脿 recollida a diverses lleis auton貌miques en vigor i va en la l铆nia de la supressi贸 per part de l鈥橭MS de la transsexualitat de la llista de malalties mentals l鈥檃ny 2018. El text tamb茅 planteja que els menors d鈥檈dat a partir de setze anys podran accedir a canviar el seu nom i registre de g猫nere al DNI sense necessitat de consentiment dels seus progenitors o tutors ni informe m猫dic. La proposta de llei tamb茅 recull altres mesures per combatre les discriminacions sist猫miques en l鈥櫭爉bit escolar, sanitari, laboral, legal i social que pateixen les persones trans per tenir una identitat o expressi贸 de g猫nere fora de la norma.

La norma ha dividit el govern de coalici贸 de PSOE i Unidas Podemos i ha generat debat i posicions cr铆tiques oposades a la llei per part de veus del feminisme radical transexcloent. Parlem amb set activistes trans que aprofundeixen en les discriminacions del col路lectiu, rebaten els arguments de les anomenades TERF (鈥渇eministes radicals transexcloents鈥, en les seves sigles en angl猫s) i expliquen per qu猫 茅s necess脿ria una llei trans.

Marina Echebarria Saenz, catedr脿tica de Dret i activista trans
鈥淨ue es reconegui la nostra identitat de g猫nere en l鈥櫭爉bit legal no resta drets a cap altra persona, nom茅s ens equipara i ens facilita l鈥檃cc茅s a la vida social鈥

鈥淓l col路lectiu de persones trans arrossega una marginaci贸 hist貌rica. 脡s un dels col路lectius amb major 铆ndex d鈥檃tur, t茅 problemes d鈥檃cc茅s a l鈥檃ssist猫ncia m猫dica que necessita i t茅 una dif铆cil inclusi贸 social a causa dels prejudicis鈥, denuncia Marina Echebarria Saenz, Catedr脿tica de Dret i activista trans. Saenz es mostra a favor de la llei per posar fi a la discriminaci贸 i patologitzaci贸 i per tal d鈥檋armonitzar els tractaments sanitaris i mesures de normalitzaci贸 de les vides trans.

S谩enz exposa que 鈥渃uriosament, el principi d鈥檃utodeterminaci贸 ha suscitat sempre una forta oposici贸 per part de qui ens nega, de qui ens vol esborrar i de qui t茅 una visi贸 reduccionista de la identitat sexual鈥

鈥淨ue jo pugui ser reconeguda com a dona no suposa cap falta de protecci贸 per a la resta de dones鈥, assegura Saenz, que sol路licita l鈥檈mpara de la Llei contra Viol猫ncia de G猫nere i denuncia que 鈥渟鈥檈stan dient coses que s贸n aut猫ntics disbarats com, per exemple, que per declarar-se dona, un home ja no t茅 responsabilitat penal o que evitaria el processament de la Llei de Viol猫ncia de G猫nere. Tot aix貌 no 茅s cert i incl煤s el l鈥檈sborrany ho diu expressament鈥, afirma.

En relaci贸 amb el conflicte existent sobre l鈥檃utodeterminaci贸 de g猫nere, S谩enz exposa que 鈥渃uriosament, el principi d鈥檃utodeterminaci贸 ha suscitat sempre una forta oposici贸 per part de qui ens nega, de qui ens vol esborrar i de qui t茅 una visi贸 reduccionista de la identitat sexual鈥, remarcant que s贸n aquelles persones que redueixen la identitat sexual a la genitalitat que es t茅 en n茅ixer. Davant la idea que la llei trans compromet l鈥檈xist猫ncia jur铆dica o els drets de la resta de dones, aclareix: 鈥淨ue es reconegui la nostra identitat de g猫nere en l鈥櫭爉bit legal no resta drets a cap altra persona, nom茅s ens equipara i facilita l鈥檃cc茅s a la vida social que ens correspon鈥.

Mar Cambroll茅, presidenta de la Federaci贸n Plataforma Trans
鈥淎questa llei 茅s un deute amb les persones trans que ja arriba 42 anys tard鈥

鈥淟es persones trans patim unes discriminacions estructurals que van des de l鈥檈xclusi贸 al mercat laboral, a l鈥檃tenci贸 m猫dica patologitzant passant per la desprotecci贸 total de les inf脿ncies trans. I ens cal un marc jur铆dic espec铆fic per poder-les abordar鈥, diu Mar Cambroll茅, presidenta de la Federaci贸n Plataforma Trans, entitat impulsora de l鈥檃ctual proposta de llei.

Cambroll茅 va ser una de les activistes hist貌riques pel moviment d鈥檃lliberament sexual que comen莽ava als anys 70: va assistir a la primera manifestaci贸 convocada pel FAGC a Barcelona l鈥檃ny 1977 i va fundar el mateix any el Movimiento Homosexual de Acci贸n Revolucionaria a Andalusia (MHAR). Per a ella, aquesta llei 茅s un 鈥渄eute hist貌ric鈥 amb les persones trans. 鈥淓n aquella 猫poca, el moviment per l鈥檃lliberament sexual tenia tres reivindicacions: l鈥檃bolici贸 de la llei de perillositat social, l鈥檃mnistia de les persones empresonades per motiu de la seva orientaci贸 sexual o identitat de g猫nere, i la lliure utilitzaci贸 del propi cos. Aquesta 煤ltima, que seria el que ara anomenem autodeterminaci贸 de g猫nere, 茅s l鈥檈ina que necessitem les persones trans per ser subjectes de dret i no objectes de la medicina, i encara no ho tenim garantit鈥, lamenta Cambroll茅.

L鈥檃ctivista andalusa creu que les cr铆tiques que afirmen que aquesta llei pot generar 鈥渋nseguretat jur铆dica鈥 cap a les dones cis en casos com les lleis de viol猫ncia masclista s贸n 鈥減ura demag貌gia鈥

L鈥檃ctivista andalusa creu que les cr铆tiques que afirmen que aquesta llei pot generar 鈥渋nseguretat jur铆dica鈥 cap a les dones cis en casos com les lleis de viol猫ncia masclista s贸n 鈥減ura demag貌gia鈥. 鈥淎questa inseguretat jur铆dica la tenim les persones trans, perqu猫 la nostra identitat est脿 al limbo, no est脿 reconeguda jur铆dicament. O les dones trans a l鈥檋ora que se鈥檔s apliquin els protocols de viol猫ncia de g猫nere. Les dones trans venim a enriquir la diversitat del subjecte 鈥渄ona鈥 dins del feminisme, no a esborrar-lo鈥, defensa.

La presidenta de la Federaci贸n Plataforma Trans demana tant als col路lectius LGTBI, com als sectors afins i als partits pol铆tics que se solidaritzin i saldin el 鈥渄eute hist貌ric鈥 amb les persones trans donant suport a la llei. 鈥淓n una q眉esti贸 de drets humans, no cap una oposici贸 pol铆tica, sin贸 que cal unanimitat per aprovar la llei. Una llei que ja arriba 42 anys tard鈥, conclou.

Sabrina Michelle S谩nchez, representant a l鈥檈stat espanyol de Trans United Europe
鈥淟a llei actual no ens permet fer el canvi de nom a persones que no tenim la nacionalitat espanyola. Poder-ho fer ens faria la vida m茅s f脿cil鈥

鈥淟a llei trans 茅s necess脿ria perqu猫 茅s un reclam que es va fent des de fa vuit anys, on s鈥檈xigeix la despatologitzaci贸 de la condici贸 trans i on es demanen, tamb茅, mesures d鈥檃companyament m猫dic鈥, afirma Sabrina Michelle S谩nchez, representant a l鈥檈stat espanyol de Trans United Europe, moviment que enxarxa diverses organitzacions i activistes trans BPoC (Black People of Colour), que viuen i treballen a Europa.

Per a S谩nchez, la nova llei convertiria un fet medicalitzat i patologitzat en 鈥渦na simple q眉esti贸 burocr脿tica que facilitaria la vida de moltes persones鈥. I posa el focus en aquelles persones residents a l鈥檈stat espanyol que no tenen la nacionalitat espanyola. La llei vigent les deixa fora. 鈥淟a llei actual no ens permet fer el canvi de nom a persones que no tenim la nacionalitat espanyola. Poder-ho fer ens faria la vida m茅s f脿cil perqu猫 no haur铆em d鈥檈star donant explicacions a tothom. Des del senyor policia en una frontera fins a l鈥檈mpleat d鈥檜na oficina de correus, que t鈥檈ntrega un paquet i pot fer-te passar un mal dia al dir, en veu alta, el nom del teu document, en el qual no t鈥檋i veus reflectida鈥, exposa.

Per a S谩nchez, la nova llei convertiria un fet medicalitzat i patologitzat en 鈥渦na simple q眉esti贸 burocr脿tica que facilitaria la vida de moltes persones鈥

鈥淎questa llei no 茅s perqu猫 homes violadors abusin de les dones. Ja ho fan, i no els cal una llei. Ja ho tenen f脿cil鈥, assegura S谩nchez davant alguns dels arguments que s鈥檋an fet visibles per bloquejar la llei trans. 鈥淣o t茅 cap sentit aixecar aquests fantasmes de l鈥檃b煤s. Si pass茅s, la llei hauria de contemplar sancions i sistemes de control propis per evitar aquests fraus, que no s贸n dif铆cils de detectar鈥, assegura.

Davant el conflicte que desperta l鈥檃utodeterminaci贸 de g猫nere, l鈥檃ctivista vol deixar clar que, qui no est脿 a favor de l鈥檃provaci贸 de la llei, no 茅s capa莽 de sortir dels seus eixos i esquemes de pensament. 鈥淧ura ignor脿ncia, odi al diferent. La gent que est脿 en contra de la llei trans 茅s, entre cometes, normal. I a totes les que no som, entre cometes, normals, se鈥檔s odia i se鈥檔s t茅 por鈥, afirma.

Lucca Mar铆n, activista trans del Bages
鈥淪i amb 16 anys ets suficientment gran per a escollir una professi贸 per a tota la vida, tamb茅 ets capa莽 de decidir sobre el teu g猫nere鈥

鈥淟a llei trans 茅s necess脿ria perqu猫 les persones trans i no bin脿ries tinguem una vida digna sense haver d鈥檈star sotmeses a ex脿mens psicol貌gics鈥, explica Lucca Mar铆n, activista trans del Bages. Mar铆n recorda que hi ha llocs fora de les grans ciutats, com el Bages, on els serveis p煤blics per fer un tr脿nsit no estan disponibles i les persones trans han de marxar a Barcelona. 鈥淔a tres anys que s鈥檌ntenta obrir el servei de tr脿nsit de l鈥橧CS i encara estem esperant. A Manresa, que 茅s on han de venir a fer el tr脿nsit totes les persones de la Catalunya Central, no es pot fer aquest proc茅s, s鈥檋a d鈥檃nar a Barcelona. Una llei trans hauria d鈥檕bligar a oferir aquest servei鈥, reclama.

Mar铆n destaca la import脿ncia que la llei plantegi la possibilitat a les majors de 16 anys d鈥檃ccedir al canvi de nom i de sexe sense necessitat d鈥檜n consentiment dels progenitors o tutors i tutores legals ni un informe m猫dic

L鈥檃ctivista destaca tamb茅 la import脿ncia que la llei plantegi la possibilitat a les persones majors de 16 anys per accedir al canvi de nom i de sexe sense necessitat d鈥檜n consentiment dels progenitors o tutors i tutores legals ni un informe m猫dic. 鈥淪i una persona amb 16 anys 茅s suficientment gran per a escollir una carrera i una professi贸 per a tota la vida, tamb茅 ho 茅s per decidir quin 茅s el seu g猫nere. Els pares i mares han d鈥檈ntendre que no s贸n els propietaris dels cossos i les vides dels seus fills i filles鈥, remarca. Tot i aix貌, Mar铆n defensa que l鈥檋ormonaci贸 i l鈥檕peraci贸 de reassignaci贸 de sexe no t茅 per qu猫 ser una condici贸 necess脿ria per al tr脿nsit. 鈥淛o fa tres anys que no em punxo testosterona perqu猫 no em va agradar gens鈥, diu.

La llei tamb茅 obre la porta a recon猫ixer la identitat jur铆dica de les persones no bin脿ries (que no s鈥檌dentifiquen com a homes ni dones), que, segons l鈥檈sborrany de llei, podran 鈥渙metre la menci贸 relativa al sexe als documents oficials鈥. Marin creu que, potser, si pos茅s 鈥渘o bin脿ria鈥 al DNI per exemple, seria m茅s f脿cil. 鈥淎ix貌 evitaria preguntes inc貌modes o problemes jur铆dics, perqu猫 quedaria explicitada la identitat de g猫nere de la persona, haurien de poder decidir les persones bin脿ries si volen que no aparegui res o volen especificar-ho鈥, apunta.

Judith Juanhuix, cient铆fica i activista trans
鈥淓ls pol铆tics no han de determinar qu猫 茅s el g猫nere, sin贸 recon猫ixer que hi ha una discriminaci贸 i garantir llibertats i drets鈥

鈥淗a arribat el moment de fer just铆cia: fa falta una llei que forci a part de la societat a comportar-se humanament amb nosaltres鈥, defensa Judit Juanhuix, cient铆fica i activista trans en diversos col路lectius com Generem i Trans*forma la Salut. Juanhuix apunta que la llei corregiria la discriminaci贸 social i legal cap al col路lectiu. 鈥淣o nom茅s 茅s una q眉esti贸 d鈥檌dentitat i de decidir qui som per nosaltres mateixes, es tracta tamb茅 de garantir els drets que necessitem per tant de poder-nos desenvolupar com la resta de persones. 脡s una q眉esti贸 de superviv猫ncia鈥, defensa l鈥檃ctivista.

鈥淪i volen abolir el g猫nere, que comencin primer per les persones que tenen ja una identitat de g猫nere normativa i assentada, com elles鈥, apunta Juanhuix

Sobre les cr铆tiques a la llei per part de veus del feminisme radical transexcloent, l鈥檃ctivista gironina creu que aquests parteixen d鈥檜na visi贸 鈥渃lassista i antiquada鈥. 鈥淓l seu concepte de dona est脿 limitat a una visi贸 bin脿ria que tenia sentit fa 70 anys, quan els recorreguts vitals d’鈥漢omes鈥 i 鈥渄ones鈥 eren molt marcats. Ara hi ha m茅s diversitat i interseccions que operen i aix貌 no ho veuen o no ho volen veure鈥, remarca. 鈥淎questes dones pretenen que vivim sense g猫nere en un m贸n travessat completament pel g猫nere. Si volen abolir el g猫nere, que comencin primer per les persones que tenen ja una identitat de g猫nere normativa i assentada, com elles鈥, afegeix.

Juanhuix reclama que la llei no pot esperar m茅s. 鈥淓ls pol铆tics no han de determinar qu猫 茅s el g猫nere, han de recon猫ixer que hi ha una discriminaci贸 i garantir llibertats i drets. Portem cinc lleis trans registrades en els 煤ltims cinc anys, i zero lleis trans aprovades. No pot ser. Els partits pol铆tics estan jugant amb els drets d鈥檜ns dels col路lectius m茅s discriminats d鈥檃questa societat鈥, denuncia.

Teo Pardo, activista trans i feminista i professor de secund脿ria
鈥淟a llei vigent 茅s patologitzadora i vulnera el dret al propi cos, perqu猫 t鈥檈xigeix uns canvis corporals que no tens perqu猫 fer鈥

鈥淓l primer que hem de pensar quan pensem en la Llei trans i per qu猫 茅s tan necess脿ria 茅s: Qu猫 entenem pel fet trans? 脡s a dir: Qu猫 s贸n les persones, les identitats trans? Hi ha moltes maneres d鈥檈ntendre-ho i molts relats. Cada relat implica una manera diferent d鈥檃bordar-ho i, per tant, de pensar en com ha de ser la just铆cia鈥, exposa Teo Pardo, activista trans, feminista i professor de secund脿ria. Per a Pardo, abans de res, 茅s necessari aturar-se i pensar sobre el fet trans, ja que, segons l鈥檃ctivista, el relat m茅s instaurat socialment 茅s aquell que prov茅 de la classe m猫dica, 鈥渜ue t茅 a veure amb el relat del cos equivocat i sost茅 que el malestar amb el cos surt de dins, i no t茅 en compte tots aquells missatges que rebem, constantment, i que generen molta viol猫ncia i malestar sobre nosaltres鈥, explica.

Per a l鈥檃ctivista, una bona manera d鈥檈xplicar el fet trans i abra莽ar la diversitat d鈥檈xperi猫ncies, a difer猫ncia del que fa la visi贸 m猫dica, 茅s posar l鈥檈nfoc en el malestar de g猫nere. 鈥淓ntendre que les persones trans hem sentit, en algun moment, malestar de g猫nere; i qui no, perqu猫 vivim en un sistema de g猫nere molt r铆gid, excloent i desigual鈥, afirma. Per貌 Pardo marca la difer猫ncia: 鈥淒avant el malestar de g猫nere, les persones trans hem decidit transitar per fer-nos la vida m茅s f脿cil. I, algunes, sentim el tr脿nsit com una opci贸, per貌 no com a dest铆. No estava escrit en els nostres cervells, ni gens, ni hormones鈥, afirma.

Pardo denuncia que 鈥渓a llei vigent es deixa molta gent a fora, 茅s patologitzadora i vulnera el dret al propi cos perqu猫 t鈥檈xigeix uns canvis corporals que no tens per qu猫 fer鈥

Segons Pardo, aquest relat tamb茅 permet entendre, sense patologitzar, que el fet trans t茅 a veure amb tres esferes. 鈥淟鈥檈sfera del que s鈥檃nomena tr脿nsit social, 茅s a dir, el canvi de nom, pronoms o reconeixement social. L鈥檈sfera dels canvis corporals, que sovint s鈥檃nomena tr脿nsit m猫dic, per貌 jo penso que els canvis corporals no sempre passen pel fet m猫dic. I l鈥檈sfera dels documents oficials, que sovint s鈥檃nomena tr脿nsit legal鈥, explica. Les combinacions d鈥檃questes tres esferes poden ser diverses tot i que, segons explica l鈥檃ctivista, la majoria de gent les combina les tres perqu猫 fa la vida m茅s f脿cil.

Pardo denuncia que, 鈥渓a llei vigent es deixa molta gent a fora, 茅s patologitzadora i vulnera el dret al propi cos perqu猫 t鈥檈xigeix uns canvis corporals que no tens per qu猫 fer鈥. I 茅s que la llei actual nom茅s permet el canvi de nom en el DNI o NIE a persones amb nacionalitat espanyola, majors de divuit anys, sense altres diagn貌stics de trastorns mentals i amb un certificat de disf貌ria de g猫nere i un altre assegurant que s鈥檋a estat rebent un tractament hormonal durant, almenys, dos anys.

Maria Homsani, t猫cnica de Lambda I Vicepresidenta primera del Consell Consultiu Trans de la Comunitat Valenciana
鈥淟a llei trans ens donaria eines per a defensar-nos de totes les viol猫ncies que patim鈥

鈥淣ecessitem una Llei trans per a posar fi a la discriminaci贸 hist貌rica que hem patit les persones trans. Parlo de viol猫ncia, de persecuci贸 policial, d鈥檃ssetjament a l鈥檈scola, de no poder trobar un treball digne鈥, denuncia Maria Homsani, t猫cnica de Lambda, col路lectiu LGTBQ+ per la diversitat sexual, de g猫nere i familiar. Homsani assegura, amb preocupaci贸, que la discriminaci贸 i viol猫ncia envers les persones trans les porta a dur vides de subsist猫ncia. 脡s per aix貌 que es mostra a favor de la llei, perqu猫 鈥渆ns equipararia en drets amb la resta de la societat i ens donaria les eines per a poder defensar-nos de totes les viol猫ncies que patim鈥, afirma.

La llei valenciana 鈥渁barca tota classe d鈥櫭爉bits en els quals la persona trans pot necessitar suport per a combatre la discriminaci贸 i la falta d鈥檕portunitats pel simple fet de ser trans鈥, explica Homsani

El 30 de mar莽, es van complir quatre anys des de l鈥檃provaci贸 de la Llei Integral del Reconeixement del Dret a la Identitat i l鈥橢xpressi贸 de G猫nere, m茅s coneguda com a llei trans valenciana, que va suposar una ampliaci贸 de drets fonamental. A difer猫ncia de la llei estatal, que nom茅s permet el canvi de nom, la llei valenciana 鈥渁barca tota classe d鈥櫭爉bits en els quals la persona trans pot necessitar suport per a combatre la discriminaci贸 i la falta d鈥檕portunitats pel simple fet de ser trans鈥, explica l鈥檃ctivista. Segons Homsani, aquesta difer猫ncia entre regions suposa una falta d鈥檈quiparaci贸 en drets per a les persones trans. 鈥淎ra mateix, a la Comunitat Valenciana tenim seguretat a l鈥檋ora de l鈥檃tenci贸 sanit脿ria,hi ha un protocol educatiu d鈥檃tenci贸 a la diversitat de g猫nere, suport social. Per貌 cal una Llei trans estatal per a equiparar-nos en drets, perqu猫 una persona trans a Val猫ncia t茅 m茅s drets que a la Rioja鈥, explica Homsani. L鈥檃ctivista tamb茅 recalca que la llei estatal actual 茅s insuficient perqu猫 nom茅s permet el canvi de nom i menci贸 del sexe en els documents oficials. 鈥淣ecessitem suport per a poder tindre una vida digna, 茅s per aix貌 que ens cal una Llei estatal que parli de l鈥櫭爉bit educatiu, laboral, sanitari, administratiu, social, familiar鈥, assegura.




Autor font: Directa.cat