Setembre 30, 2021
Per Nord-Estl Libertari
418 vistes


Salvador Gumà Clavell en el XXVI Hispano Esperanto-Kongreso (Palència, juliol de 1965)

Salvador Gumà Clavell en el XXVI Hispano Esperanto-Kongreso (Palència, juliol de 1965)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 de setembre –algunes fonts citen erròniament el 20 de setembre– de 1901 neix a Alcover (Alt Camp) l’esperantista i militant anarquista i anarcosindicalista Salvador Gumà i Clavell 

Des de Barcelona, en 1923, fugint del servei militar i de la guerra del Rif, es refugià a París després de passar la frontera del Pirineu Oriental 

En 1933, dos anys després de la proclamació de la República, passà de tornada la frontera del Pirineu Oriental i s’instal·là a Barcelona 

Durant el procés revolucionari de 1936, l’octubre d’aquell any va ser nomenat tercer conseller en nom de la CNT-AIT, càrrec al Consell Municipal d’Alcover que ocupà fins el 1938 

Salvador Gumà Clavell: El 30 de setembre –algunes fonts citen erròniament el 20 de setembre– de 1901 neix a Alcover (Alt Camp) l’esperantista i militant anarquista i anarcosindicalista Salvador Gumà i Clavell, conegut com Ganasso. El seu pare es deia Ramon Gumà, serraller i manyà, i la seva mare, Josepa Clavell, i tenia un germà, Enric, i una germana, Rosa.  

En 1916 feia d’aprenent d’electricista i emigra Barcelona, on trobà feina repujant en un obrador d’argenteria.  

A Barcelona va aprendre l’esperanto a la societat «Paco kaj Amo» (Pau i Amor), llengua que ja coneixia el seu pare, i assistí a classes de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis. Examinat per Delfí Dalmau, aconseguí el títol de professor d’Esperanto de la Federació Esperantista Catalana (FEC) i va fer cursos a sindicats, a associacions i a la Fraternitat Republicana.  

En 1923, fugint del servei militar i de la guerra del Rif, es refugià a París (Illa de França) després de passar la frontera del Pirineu Oriental.  

Durant la dècada dels vint del segle XX a París participà activament en les activitats de la Sennacieca Asocio Tutmonda (SAT, Associació Mundial Anacional) i va ensenyar l’esperanto i el català a diverses localitats.  

A París es guanyà la vida repujant i va fer amistat amb Ramon Duncan, germà de la ballarina Isadora Duncan.  

En 1926 Eugène Lanti, fundador de la SAT, li va oferir la redacció de la revista Sennaciulo, responsabilitat que no acceptà a causa de la serva residència temporal a l’Estat francès.  

A París freqüentà l’anarquista «Foyer Vegetalien» (Llar Vegà), on hi anaven molts esperantistes.  

En 1926 abandonà París i marxà cap a Occitània. A començament de 1930 vivia a la Colònia Llibertària de Lo Pònt de Soliers (var, Provença, Occitània), animada per la parella Estour i on també residia Luciano Allende.  

En aquesta època tenia com a companya Marguerite Estour, filla de la parella.  

En 1933, dos anys després de la proclamació de la República, passà de tornada la frontera del Pirineu Oriental i s’instal·là a Barcelona i l’any següent es traslladà amb la seva família a Alcover, on es dedicà al camp i a fer de venedor als vespres al magatzem d’adobs de la localitat.  

En aquesta època freqüentà, amb Ramon Ferré, Lluís Cesari i altres, el Centre de Lectura, on ensenyà esperanto, castellà i català.  

Durant els anys republicans ensenyà l’esperanto i va fer conferències sobre aquesta llengua.  

Amant de la música, va fer de pianista d’una orquestrina local.  

Cooperativista, en 1936 ocupava la secretaria del Sindicat Agrícola d’Alcover de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), on mantingué una actitud discrepant, fet pel qual va dimitir.  

Després del cop militar feixista de juliol de 1936, l’octubre d’aquell any va ser nomenat tercer conseller en nom de la CNT-AIT, càrrec al Consell Municipal d’Alcover que ocupà fins el 1938. També ocupà la presidència de la Comissió de Cultura, Economia i Finances fins el gener de 1937, en que ocupà la presidència de les seccions de Cultura i Economia. Durant la seva presidència s’imprimí paper moneda que portava la seva signatura i que eren coneguts com ganassos, d’aquí el seu malnom. L’octubre de 1937 fou membre del Consistori pel Sindicat Únic de Treballadors d’Alcover de la CNT-AIT i el juny de 1938 ostentà el càrrec d’alcalde segon.  

En aquesta època fou un actiu propagandista de les Joventuts Llibertàries.  

L’1 de gener de 1938 fou delegat al Ple Regional de Sindicats Pagesos de Catalunya de la CNT-AIT que se celebrà a Barcelona.  

En aquesta època era president de la Secció de Pagesos del Sindicat Únic d’Oficis Diversos d’Alcover de la CNT-AIT.  

El novembre de 1938 formà part de la Junta Municipal Agrària.  

En 1939 treballava de comptable de la foneria Griffoll i el 4 de maig, després de l’ocupació militar franquista, va ser detingut, reclòs incomunicat a Valls (Alt Camp), jutjat per un tribunal militar en un consell de guerra sumaríssim el 16 de juny de 1939 a Tarragona (Tarragonès) i absolt.  

En 1940, un cop lliure, es posà a treballar repulsant en un taller a Alcover.  

En 1951 s’instal·là a Reus (Baix Camp), on continuà amb aquesta feina.  

En 1951 fou un dels organitzadors del XII Hispana Esperanto-Kongreso (Congrés Espanyol d’Esperanto), organitzat per la Hispana Esperanto-Federacio (HEF, Federació Espanyola d’Esperanto), que se celebrà a Terrassa (Vallès Occidental), primer congrés esperantista que s’organitzà després de la guerra civil.  

Fou membre del Centre d’Estudis Alcoverens i va col·laborar en el seu butlletí.  

Fou membre del jurat dels Internaciaj Floraj Ludoj (Jocs Florals Internacionals) i dels Concursos de Literatura de la «Fundación Esperanto».  

En 1960 guanyà el premi «Belartaj Konkursoj» de la Universala Esperanto-Asocio (UEA, Associació Universal d’Esperanto), organització de la qual era delegat a Reus.  

Per al Congrés Universal d’Esperanto de Madrid (Madrid, Castella la Nova) traduí diverses cançons i arranjà musicalment l’«Ĥoro de Zaragozo» (Cor de Saragossa).  

Coedità la revista Horizonto i col·laborà en La Gazeto, portant la correcció de les publicacions esperantistes Kajeroj el la Sudo i Boletin.  

El 30 de setembre de 2001, organitzat per la Kultura Asocio Esperantista (KAE, Associació Cultural Esperantista) i la Hispana E-Fervojista Asocio (HEFA, Associació Hispana de Ferroviaris Esperantistes), se li va retre un homenatge al Centre de Lectura de Reus en el seu 100 aniversari, on assistiren prop d’un centenar d’esperantistes d’arreu de Catalunya, i on va ser presentat el seu llibre de poemes i proses en esperanto Kiam floras la timianoj (Quan floreix la farigola).  

Salvador Gumà Clavell va morir centenari el 23 de maig de 2003 a Reus i va ser inhumat al cementiri d’aquesta localitat. Molts el consideren l’esperantista més important de la Península.  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com