Juny 4, 2021
Per Direta
365 vistes


Aquests dies he assistit al IV Foro Cultura y Ruralidades: Ruralidades frente a la crisis ecológica y climática, a Jarandilla de la Vera, Càceres. Ha estat un espai de reflexions compartides des de diferents sabers col·lectius, provinents o vinculats al món rural, posats en comú per generar unes noves maneres d’habitar el present i el futur.

Polítiques, societat, coneixement, art, gènere, relats, innovació de processos, dissenys de futur… tot, en un diàleg fluid i necessari des de codis i llenguatges diferents però enfocats, tots ells, a un objectiu comú: possibilitar un futur de vides dignes i humanitzades, amb el món rural i els seus valors, complexitats, perills i possibilitats com a punt de partida i horitzó.

És precisament en l’actual context de crisi ecològica i climàtica global, derivada de la globalització econòmica i les pràctiques neoliberals, la intensificació de la monocultivització econòmica i la mercantilització de la vida, on el món rural i els valors del món rural –amb tota la seva diversitat, perills i complexitat– se’ns evidencien com espais i valors de (i en) resistència. Uns paradigmes des dels quals és possible subvertir els relats hegemònics, crear nous imaginaris pensats des de i per a les persones que habiten, amb els seus cossos i els seus camins de vida viscuda –com els anomena Mireia Sallarès –el territori. Un territori amb el qual cooperen els ideals del món rural a partir de saber-lo llegir i entendre, posant-lo en valor i recuperant tot allò que suposa i pot aportar en la configuració d’horitzons possibles i emancipadors.

El món rural i els seus valors agafen una dimensió magnífica per a qüestionar i desmuntar els pilars essencials sobre els quals s’ha conformat el sistema econòmic capitalista que atempta directament contra la vida

Lluny d’idealitzacions, romanticismes o evocacions simplistes, i tot i les múltiples tensions, disjuntives i contradiccions, el món rural i els seus valors agafen una dimensió magnífica per a qüestionar i desmuntar els pilars essencials sobre els quals s’ha conformat el sistema econòmic capitalista en les nostres societats que, com ha argumentat i posat de manifest l’ecofeminisme, atempta directament contra la vida.

En el món rural –i més específicament  amb la visió, no del món rural pervertit per les lògiques del monocultiu i la mercantilització global, sinó aquell encara arrelat al territori i a les persones que l’habiten, i el conceptualitzat en els principis del que coneixem com agroecologia– es parla i conviu amb la diversitat, amb els cicles, des de les relacions, amb uns ritmes vinculats a la reproducció de la vida, amb uns llenguatges propis i col·lectius, que esdevenen actius culturals de canvi i transformació.

I no és que ara tothom hagi de deixar les ciutats per anar a viure al camp (alerta!). Sobretot si el que es pretén no és viure al camp, sinó més aviat ocupar-lo i colonitzar-lo amb les pràctiques urbanites, les seves lògiques i els seus temps. El que cal és posar en valor el paper ecosistèmic del món rural en diàleg permanent amb els altres indrets habitats i en gran part consumidors dels seus recursos. Deixar de concebre els espais fora de les ciutats senzillament com territoris perifèrics, subsidiaris i proveïdors de recursos, humans i materials, per explotar amb una lògica extractivista i mercantilitzadora. Entendre els bons valors del món rural –perquè també n’hi ha de perversos com el masclisme i el conservadurisme de les societats rurals, que posen ben en evidència les dones del col·lectiu Ganaderas en red –com valors amb els quals colonitzar les noves maneres de fer i estar al territori que habitam, sigui aquest urbà o rural. Reapropiar-nos i reconceptualitzar el temps, els ritmes, l’escala, les dimensions i les relacions que volem posar en valor del món rural per subvertir la cultura hegemònica que legitima i acompanya les maniobres econòmiques i polítiques del nostre món actual i la malentesa modernitat.

Cal deixar de concebre els espais fora de les ciutats senzillament com territoris perifèrics, subsidiaris i proveïdors de recursos, humans i materials, per explotar amb una lògica extractivista i mercantilitzadora

En el cas de casa nostra, les Illes, on el monocultiu turístic ens impregna fins a la medul·la, necessitam d’aquestes pràctiques i horitzons emancipadors. Que ens permetin visualitzar alternatives i oportunitats que, precisament per ser un territori petit però amb un mosaic territorial ric i divers, ens permetin generar una economia per a la vida, diversa i vinculada a la gestió d’aquesta terra que habitam i voldríem habitable per a les futures generacions.

Alerta però, perquè aquests valors i aquests mons estan també en el punt de mira de noves tensions i interessos que pretenen l’ocupació del territori rural per a la producció intensiva d’aliments, renovables o noves matèries primeres i minerals necessaris per a una economia postcarbònica que es pretén disfressar de “verda” i “sostenible”. La crisi climàtica s’aborda, també i sobretot, com una batalla econòmica dins les lògiques de reinvenció de l’acumulació de riquesa pròpia dels sistemes capitalistes, que generarà tensions i conflictes, guanyadors i perdedors, privilegiats i sacrificats. D’aquí la necessitat de reclamar una transició cap a models ecosocials climàticament i globalments justos, feministes i equitatius i desemmascarar falses solucions que pretenen colonitzar els espais rurals amb noves o intensificades pràctiques per seguir alimentant un creixement econòmic que pretenen infinit.

Cal, des de les bases socials, aterrar idees, generar xarxes i iniciar processos que ens involucrin a totes i tots com agents actius del canvi i la transformació que les nostres societats necessiten. Resistint des dels paradigmes que posen la vida al centre, en els espais i valors en disputa com són els del món rural, posant en valor tot allò que aquests tenen de mestratge per crear i construir noves maneres d’estar, pensar i fer en aquest món que habitam.




Autor font: Directa.cat