Octubre 1, 2021
Per Direta
146 vistes


Les passejades per Fira Tàrrega no són mai gratuïtes, les creadores hi arriben amb ganes de sacsejar, de tocar la fibra, i en moltes ocasions ho aconsegueixen. És fàcil doncs que ens moguem entre escenaris una mica rebregats, sovint fins hi tot desbordats. En aquests moments, comprar un bitllet per a un viatge a la lluna amb Leandre i la seva companyia de clowns és un bàlsam, un glop de tendresa. En la darrera edició, que va tenir lloc del 9 a l’11 de setembre passats a la capital de l’Urgell, el viatge va ser possible.

Una pista de circ feta de velles catifes, un piano i una bicicleta. Un pallasso i una pallassa que arriben damunt un carretó, dues rodamons amb un rumb ambiciós, la lluna. Són Leandre Ribera i Laura Miralbés i estan a punt d’obrir una porta a un viatge ple de poesia, somriures i riallades. Leandre capitaneja l’expedició i pateix les vicissituds pròpies del pallasso de cara blanca que, en aquesta ocasió li toca interpretar. Al seu davant, Miralbés alterna el desafiament i la trapelleria propis de l’August, amb delicioses acrobàcies aèries del tot integrades en la història. La banda sonora a aquest deliri la posa el piano de Marco Rubio, qui també farà de les seves per enredar una mica més la troca, si és que això és possible.

L’adult que riu del pallasso riu perquè se sent reflectit en aquell personatge, riu d’haver d’haver-se sentit moltes vegades il·lús, maldestre, sorprès… Riu d’haver-se posat un dia les sabates al revés o d’haver tancat la porta amb les claus per fora. I riure d’un mateix, també és política

Fly me to the moon com les anteriors creacions de Leandre és un espectacle de gest i això fa que esdevingui gairebé universal, involucra espectadores de totes les edats: aquí ningú ha vingut a acompanyar ningú. De fet, es podria dir que els espectacles de pallassos tenen aquesta meravellosa virtut, tothom riu, i a vegades rius perquè tothom riu. I si el riure dels infants és embriagador, el riure adult és transformador, si més no davant d’un pallasso. L’adult que riu del pallasso riu perquè se sent reflectit en aquell personatge, riu d’haver d’haver-se sentit moltes vegades il·lús, maldestre, sorprès… Riu d’haver-se posat un dia les sabates al revés o d’haver tancat la porta amb les claus per fora. I riure d’un mateix, també és política.

De moment no hi ha noves dates per Fly me to the moon als Països Catalans, però es podrà gaudir de l’estrena de N’imPORTE quoi, una altra proposta de la companyia Leandre Clown, en la present edició del Temporada Alta.

CIRC

‘Fly me to the moon’
Posada en escena, creació i direcció: Leandre Ribera l Producció:
Clowns: Leandre Ribera and Laura Miralbés
Música: Marco Rubio
Composició musical: Victor Morato
Escenografia: El taller del Lagarto
Companyia Leandre Clown




Autor font: Directa.cat