Octubre 26, 2021
Per Direta
383 vistes


Aquest cap de setmana, 23 i 24 d鈥檕ctubre de 2021, ha tingut lloc la primera Trobada d鈥橢scoles Populars de Catalunya, esdeveniment que ha reunit, per primer cop, alguns dels diferents projectes d鈥檈ducaci贸 popular que des de fa uns anys funcionen arreu del territori. La trobada, que ha tingut lloc al CSA Can Sanpere a Premi脿 de Mar, ha fet coincidir a una seixantena de persones vingudes d鈥檈scoles populars de Bal脿fia (Lleida), Manresa, El Rizal (Ripollet), Mollet, la xarxa d鈥檈scoles populars del Maresme, el Baix Montseny i els barris barcelonins del Raval i La Bordeta.

Projectes molt diversos amb contextos de partida, realitats socials i traject貌ries ben distintes que reuneixen, malgrat tot, un seguit de punts en com煤: sorgeixen i existeixen a recer dels grups, sindicats i xarxes en lluita per l鈥檋abitatge; alhora, beuen de les pedagogies cr铆tiques i de l鈥檈ducaci贸 popular, afegint-se a la tradici贸 pedag貌gica amb arrels en els moviments socials llatinoamericans, que busquen l鈥檈mancipaci贸 de les classes populars.

Les escoletes busquen 鈥済enerar pr脿ctiques de resist猫ncia capaces de fer front a un sistema capitalista cada cop m茅s despietat i salvatge鈥

Posant l鈥檈ducaci贸 al centre de la seva acci贸 pol铆tica i entenent-la com a lloc des d鈥檕n assenyalar les opressions que travessen les seves integrants, les escoletes busquen 鈥済enerar pr脿ctiques de resist猫ncia capaces de fer front a un sistema capitalista cada cop m茅s despietat i salvatge鈥. Les escoles populars insisteixen en que nom茅s s鈥檈ntenen i cobren sentit 鈥渋nscrites dins d鈥檜na xarxa molt m茅s 脿mplia d鈥檃juda m煤tua, generant espais des d鈥檕n desplegar la vida comuna鈥.


La Trobada: materialitzant fils invisibles

Silvia Sorolla -qui forma part de l鈥檈scoleta que naixer脿 pr貌ximament a Sant Celoni en els baixos de La Moreneta, el bloc recuperat per la PAHC Baix Montseny de mans de la Sareb a finals de maig d鈥檃quest mateix any- parla de les relacions pr猫vies existents amb persones d鈥檃ltres escoletes. 鈥淐oneix铆em escoletes d鈥檃ltres territoris des de l鈥檃mistat, des dels espais m茅s informals鈥, explica. Els caus o la milit脿ncia en la lluita per l鈥檋abitatge tamb茅 han estat espais de relaci贸 que han perm猫s aquest trasp脿s d鈥檌nformaci贸 i sabers: 鈥渉i hem pogut parlar d鈥檈ducaci贸 i ens hem pogut con猫ixer i saber com funcionem i com pensem, sobretot amb companyes de Manresa i Lleida鈥.

Aix铆 com ha passat entre escoles de Bal脿fia (Lleida), Manresa i Sant Celoni, la proximitat territorial tamb茅 ha ajudat a establir aliances entre les escoles de Raval i La Bordeta a Barcelona, permetent que la primera pogu茅s agafar empenta gr脿cies a l鈥檃companyament de la segona, que al seu torn havia begut de l鈥檈xperi猫ncia de l鈥橢scola Popular de Manresa. M茅s enll脿 d鈥檃questes connexions, amistats i espais d鈥檌nteracci贸 m茅s informal, els or铆gens de la trobada es poden situar en la celebraci贸 del primer Congr茅s d鈥橦abitatge de Catalunya el novembre del 2019 i l鈥檈spai de ludoteca organitzat i coordinat per algunes de les escoles populars existents en aquell moment per fer-se c脿rrec i tenir cura dels infants de les assistents al Congr茅s.

La proximitat territorial tamb茅 ha ajudat a establir aliances entre les escoles de Raval i La Bordeta a Barcelona, permetent que la primera pogu茅s agafar empenta gr脿cies a l鈥檃companyament de la segona

Despr茅s d鈥檃quella data, el vincle s鈥檋a anat fent estret. Per exemple, els diversos espais de cures en les trobades no-mixtes del moviment per l鈥檋abitatge, on dones, lesbianes i trans s鈥檋i han trobat per formar-se i enfortir lligams i lluita des dels feminismes, tamb茅 han estat espais de retrobament per les escoletes. Mentrestant, l鈥檈ntramat que les estructures populars han constru茂t al voltant del moviment per l鈥檋abitatge, i el seu paper clau en la tasca de visibilitzar la import脿ncia de les cures cap a les m茅s petites i la transmissi贸 de coneixements diversos (tant amb infants com amb adultes, des de l鈥檃prenentatge d鈥檌diomes o la formaci贸 pol铆tica) des d鈥檃ltres paradigmes pedag貌gics, ha perm猫s que el fet de compartir fos cada cop m茅s necessari i recurrent.

鈥淐reiem que 茅s important estar connectades amb les altres Escoletes, que aix貌 ens d贸na m茅s for莽a, saber que no estem soles, que no som un bolet, que compartim tot aix貌 amb m茅s gent鈥, diu Tamara Mateos, de les Escoles Populars del Baix Maresme. 鈥淚 alhora鈥, continua, 鈥渢amb茅 ens fa realment fortes: formar-nos, compartir amb qui ja ha tingut aquests debats i li ha donat m茅s voltes per definir m茅s conceptes o idees que potser ens 茅s dif铆cil fer soles鈥


L鈥橢ducaci贸 Popular s鈥檈nxarxa

鈥淓l fet d鈥檋aver fet aquesta trobada ens dona m茅s visibilitat i consolida d鈥檃lguna manera el projecte d鈥檈scoles populars o la idea d鈥檈scoles popular arreu del territori鈥, afegeix Mateos. 鈥淚 tamb茅 ens pot donar m茅s visibilitat perqu猫 altra gent arreu del territori es motivi a comen莽ar noves escoletes populars鈥. Precisament aquest ha estat un dels objectius que es van marcar en les conclusions del debat estrat猫gic: acompanyar el naixement de noves escoles populars, o ser capaces entre totes d鈥檃judar a afermar el projecte d鈥檃quelles que ja estan comen莽ant a caminar. Una l铆nia de treball que entronca directament amb la necessitat i desig de seguir autoformant-se, tant pol铆ticament com metodol貌gicament, per adquirir i crear les eines que ajudin a les acompanyants a generar aprenentatges des d鈥檃ltres llocs i d鈥檃ltres maneres.

Repensar la pedagogia des de les lluites per l'habitatge
Un dels espais de treball de la trobada d鈥檃quest cap de setmana |Lucia Carmona

Les f贸rmules i maneres de funcionar i organitzar-se d鈥檜nes i altres s贸n tan diverses com escoletes existeixen. F贸rmules que responen a les necessitats, problem脿tiques i traject貌ries hist貌riques concretes de les comunitats de lluita cada territori. Aix铆, unes quantes prioritzen el suport en la realitzaci贸 de tasques escolars com l鈥檈scola El Rizal a Ripollet, d鈥檃ltres, en canvi, posen en el centre les activitats de lleure i la necessitat de generar comunitat en el territori com passa a Manresa i a La Bordeta; algunes, com 茅s el cas de l鈥橢scola Popular de Bal脿fia i la Xarxa d鈥橢scoles Populars del Maresme han nascut amb un projecte com煤 junt a les escoles d鈥檃dultes; mentre que d鈥檃ltres mantenen certa autonomia respecte de la resta d鈥檈structures populars que han anat emergint al seu voltant; algunes funcionen dins d鈥檜n mateix barri i d鈥檃ltres, s鈥檋an conformat en una xarxa m茅s 脿mplia, amb altres projectes de la mateixa comarca鈥

Aquesta diversitat ha portat d鈥檜na banda una multiplicitat d鈥檈scenaris possibles de cara a la manera de dotar d鈥檈structura i compassar els ritmes de la xarxa que comen莽a a embastar-se. D鈥檃ltra banda, ha perm猫s visualitzar alguns dels debats que seran fonamentals per a la seva construcci贸. Un dels reptes ser脿, per tant, trobar l鈥檈ncaix i la manera d鈥檃bastar i vertebrar el gran ventall de formes que han anat prenent aquestes estructures durant els 煤ltims anys, i tamb茅 donar cabuda als nous formats que es preveu aniran sorgint i afegint-s鈥檋i, tamb茅 des de territoris com el Pa铆s Valenci脿 amb, per exemple, la recent Escola Popular la Llavor, dins del nou Casal Popular del Cabanyal El Clot.


Un agent de lluita per la construcci贸 de vides dignes

Marina Garc猫s, en el seu llibre 鈥淓scola d鈥檃prenents鈥 (Gal脿xia Gutenberg) cita una coneguda frase del pedagog brasiler Paolo Freire: 鈥渁prendre a llegir no 茅s aprendre les lletres, sin贸 aprendre a dir les pr貌pies opressions, i poder canviar la posici贸 en el m贸n鈥. En la trobada d鈥檈scoles populars, aquesta cita va estar present, aix铆 com el record del Moviment de Cultura Popular que Freire impuls脿 als anys 70, des d鈥檜na cr铆tica al sistema educatiu institucional, colonial i capitalista i amb una proposta d鈥檈ducaci贸 emancipadora.

Seguint el fil de Freire, Garc茅s diu que 鈥渓es textures de la servitud canvien amb el temps, modifiquen les seves formes, les seves arts i maneres de fer, per貌 no la seva l貌gica, que 茅s la de la construcci贸 d鈥檜n oblit compartit鈥. Aquest oblit, que duu a l鈥檃cceptaci贸 acr铆tica de les formes d鈥檃utoritat, 茅s contra el que l鈥檈ducaci贸 popular, encarnada en les escoles que la fan vigent i la reclamen com a eina, lluiten des de la seva tasca.

Com? 鈥淕enerant espais d鈥檃prenentatge horitzontal en els quals totes ens puguem sentir agents de canvi dins la nostra ciutat鈥, responen les acompanyants de l鈥橢scola Popular de Manresa. I afegeixen que en aquests espais 鈥渆ls coneixements que es generen tenen com a punt de partida les experi猫ncies i les viv猫ncies de cadascuna鈥.

Tamb茅 s贸n importants la centralitat de la comunitat, la presa de consci猫ncia individual i col路lectiva, i dotar d鈥檈ines emancipat貌ries les classes populars, amb la voluntat de ser espai d鈥檃collida, 鈥渄e trobada i seguretat鈥, com mencionen des de Manresa. I tornant a Marina Garc茅s, 鈥渃onstruir espais habitables鈥 tant dins com fora de les seves parets f铆siques, les escoletes esdevenen una pota m茅s dels moviments populars i transformadors, de les xarxes comunit脿ries que fan front al sistema des del suport mutu, i s鈥檋i reconeixen com un agent m茅s.


Nova fita dins les pedagogies cr铆tiques i populars

Paolo Freire, junt amb altres noms i moviments d鈥檈ducaci贸 popular, han guiat les diferents formacions i activitats de reconeixement i mem貌ria que durant la Trobada d鈥橢scoles Populars han tingut lloc: el Moviment de Treballadors Rurals Sense Terra de Brasil (MST), l鈥橢ducaci贸 Aut貌noma Zapatista, el Black Panther Party, l鈥檕rganitzaci贸 Mujeres Libres, el col路lectiu PAIDEIA鈥 I, al nostre territori, els ateneus obrers o ateneus populars, l鈥橢scola moderna i les escoles racionalistes basades en els principis de Ferrer i Gu脿rdia, Marta Mata i l鈥檃ssociaci贸 de mestres Rosa Sensat, els moviments de renovaci贸 pedag貌gica, les escoles d鈥檃dults nascudes als anys 70鈥

Problematitzar les opressions, construir coneixement de forma col路lectiva i abonar i dotar d鈥檈ines els processos de mobilitzaci贸 i lluita seguir脿 sent la ferma aposta d鈥檃questa nova xarxa d鈥檈scoles populars

Emmarcades en uns contextos de lluita concrets i travessades per unes viv猫ncies distintes, cadascuna d鈥檃questes experi猫ncies conformen una extensa i poderosa genealogia de pedagogies cr铆tiques i populars que han sorgit i estat vinculades a les diferents lluites populars del moment. Pr脿ctiques de les quals la incipient xarxa d鈥檈scoles populars, ara vinculada estretament al moviment de lluita per l鈥檋abitatge n鈥櫭﹕ hereva. 鈥溍塻 molt motivador pensar que s鈥檈st脿 creant aquest moviment, que surt des del vincle amb la lluita per l鈥檋abitatge i el moviment popular, que no est脿 a茂llat. Crec que s鈥檈st脿 fent hist貌ria鈥, afirma S铆lvia Sorolla.

Problematitzar les opressions, construir coneixement de forma col路lectiva i abonar i dotar d鈥檈ines els processos de mobilitzaci贸 i lluita seguir脿 sent la ferma aposta d鈥檃questa nova xarxa d鈥檈scoles populars, mirant de mantenir viva aquella no tan antiga premissa de posar l鈥檈ducaci贸, com una arma, en mans de les classes populars.




Autor font: Directa.cat