Febrer 25, 2022
Per Direta
158 vistes

Quatre independentistes seuran al banc dels acusats el pròxim 10 de març per la seva participació en el tall de les vies de l’Alta Velocitat Espanyola (AVE) a la ciutat de Girona l’1 d’octubre de 2018. Les processades tenen entre 23 i 62 anys i almenys una cosa en comú: van mobilitzar-se pel primer aniversari del referèndum d’autodeterminació contra la repressió policial i judicial i per la independència. Arran dels fets succeïts durant aquella jornada de protesta, Fiscalia i Advocacia de l’Estat –de la mà de Renfe i ADIF– demanen quatre anys de presó i 12.150 euros de pena-multa per a cadascuna d’elles. A més a més, els exigeixen un total de 25.336,14 euros –a pagar conjuntament– en concepte de responsabilitat civil: 2.167,22 euros a ADIF per uns danys a la porta d’accés al control de bitllets i equipatges, 22.118,92 euros a RENFE pels perjudicis causats a causa de la interrupció dels trens i 1.050 euros més per les suposades lesions causades a quatre agents de seguretat privada.

En el seu escrit d’acusació remès al Jutjat d’Instrucció 4 de Girona, el fiscal Josep-Aureli Foradada Bermejo descriu com un grup “constituït per un nombre indeterminat de persones” es van dirigir aquell dia a l’estació de l’AVE de Girona. El fiscal afirma no saber qui va prendre les decisions sobre les accions, però creu que les acusades eren coneixedores i estaven “moguts per un ànim de pertorbar la pau pública, menyscabar el principi d’autoritat encarnat pels agents, així com la seva integritat física i els béns aliens”. Concretament, els acusa d’irrompre al vestíbul de l’estació “fent ús de la força física mitjançant empentes” per depassar els agents de Mossos i de seguretat privada que barraven el pas, mentre “desencaixaven la porta d’accés al control de passatgers i equipatges de l’estació”.

Els fets han estat qualificats pel ministeri fiscal com constitutius d’un delicte de desordres públics, un altre de danys en béns d’ús públic o comunal, un més d’atemptat contra l’autoritat i quatre delictes lleus de lesions

Posteriorment, el fiscal descriu que les encausades haurien baixat “a les andanes per ocupar les vies dels trens d’alta velocitat, on van romandre des d’aproximadament les 6:55 h fins a les 9:10 h”. Amb aquesta acció es va bloquejar la circulació dels combois en direcció Madrid i Figueres, el que segons Renfe Viajeros S.A. va provocar la suspensió de set trens i l’endarreriment de set més. Per la seva banda, quatre vigilants de seguretat privada demanen compensacions econòmiques malgrat que les seves suposades lesions van ser dos esquinços del canell, policontusions i un esquinç de turmell, respectivament, cap de les quals els va requerir ni tan sols demanar la baixa mèdica. Aquests fets han estat qualificats pel ministeri fiscal com constitutius d’un delicte de desordres públics, un altre de danys en béns d’ús públic o comunal, un més d’atemptat contra l’autoritat i quatre delictes lleus de lesions.

21 Raons
Tall de les vies de l’AVE a Girona l’1 d’octubre de 2018 |Carles Palacio

A la vista oral han estat citats, entre altres testimonis, els quatre agents de seguretat privada que demanen ser indemnitzats, nou agents dels Mossos d’Esquadra i tres del Cos Nacional de Policia (CNP), a més del representant legal d’ADIF i el de Renfe Viajeros S.A. Tot el relat dels fets així com la petició de penes té el suport explícit de Marta Ayllón Martín, cap de l’Advocacia General de l’Estat a Girona, òrgan que finalment depèn del Ministeri de Justícia espanyol en mans del PSOE. En un altre escrit remès al jutjat, Ayllón sol·licita l’obertura de judici oral i se sumava a l’escrit de conclusions de la Fiscalia, tot en representació d’entitat pública d’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) i de Renfe Viajeros S.A. El seu paper només difereix del fiscal en rebaixar fins a 8.292,85 euros les pèrdues de Renfe pel bloqueig del trànsit ferroviari, tot i que demanen que les acusades assumeixin les costes que ha tingut el procediment judicial tant per ADIF com per a Renfe.


21 Raons, una campanya forta

Aquest cas que ara arriba a judici és conegut popularment com a 21 Raons, el nom del grup d’encausades per l’1 d’octubre de 2018 a Girona. El 16 de gener de 2019, setze persones eren detingudes en un operatiu de la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona (BPI) del CNP a les comarques gironines per la seva presumpta relació amb el tall de les vies de l’AVE. Les detencions no van ser ordenades pel jutjat d’instrucció número 4 de Girona, que portava la causa, sinó executades directament per les forces de seguretat espanyoles, que van detenir l’alcalde de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, el de Celrà (Gironès), Dani Cornellà, activistes del CDR Girona, militants de l’organització política juvenil La Forja, un membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de la Universitat de Girona i el fotoperiodista Carles Palacio, entre d’altres. En tots els casos, l’objecte de la detenció va ser portar les detingudes a comissaria i traslladar-los una citació del jutjat, tràmit que en cap cas requereix aquesta acció policial i que diverses advocades ja van considerar en el seu dia que només servia ampliar fitxers policials.

Un dels advocats de les encausades, Benet Salellas, considera que “hi ha un especial interès en llocs com Girona per escarmentar i donar un missatge de tolerància zero i de màxima intimidació cap a accions que puguin afectar infraestructures”

Montserrat Vinyets i Benet Salellas són els dos advocats que defensaran a les quatre úniques encausades que finalment arriben a judici per aquests fets. Salellas considera que el cas és “nou exemple de la situació d’excepcionalitat que s’ha viscut al país en matèria repressiva, especialment cap a fenòmens col·lectius de mobilització en moments on el dret de manifestació i reunió ha comportat accions més contundents”. Preguntat per la grandiloqüència de l’operatiu d’ara fa dos anys, assegura que “hi ha un especial interès en llocs com Girona per escarmentar i donar un missatge de tolerància zero i de màxima intimidació cap a accions que puguin afectar infraestructures com el Tren d’Alta Velocitat (TAV)”. En la seva opinió, creu que s’està tornant a un debat jurídic antic sobre els límits del dret de manifestació pacífica: “Hi ha grups mobilitzats que entenen que si no afectes d’alguna manera el funcionament ordinari de la vida quotidiana el teu dret de reunió té poc impacte i recorregut. Per altra banda, hi ha la Fiscalia i Advocacia de l’Estat que tenen una visió raquítica del dret a reunió i pràcticament entenen que només és lícit i legítim manifestar-se en contextos folkloritzats i que és delictiu qualsevol acte de manifestació que afecti els drets de tercers”.

21 Raons
Les manifestants baixen cap a les vies de l’AVE de Girona l’1 d’octubre de 2018 |Carles Palacio

Durant aquests tres anys i mig des del tall de les vies, els esdeveniments que han anat succeint han convertit aquest cas en una lluita àmpliament coneguda a les comarques gironines. A més, la diversitat d’organitzacions amb persones encausades i la multiplicitat de municipis als quals pertanyen han fet de 21 Raons una campanya forta que ha recollit l’adhesió de 1.696 persones i 111 col·lectius que han signat el manifest de suport. El nom de la campanya surt del fet que eren dinou persones investigades en aquest expedient: les setze detingudes en l’operatiu del CNP i tres afegides més tard; a banda d’una menor i un altre noi investigats i imputats pels Mossos pel mateix tall de vies i per una acció ocorreguda el mateix dia a la seu de la Generalitat a Girona.

En el manifest, les encausades afirmen que “es tracta d’una estratègia de l’Estat per a destruir i criminalitzar el moviment independentista. Aquesta macrocausa policial és en definitiva un acte de revenja i càstig col·lectiu contra l’independentisme, i l’autoorganització popular que opta per la persistència de la ruptura desobeint la in-justícia de l’Estat Espanyol”. Per oposar-s’hi, durant tot aquest temps han dut a terme diverses accions com xerrades per explicar el cas o una recollida de signatures per demanar la retirada de la denúncia d’ADIF. Finalment, dissabte 26 de febrer se celebrarà una manifestació de suport a les encausades que partirà a les 18 h de la tarda de la pl. del Vi de Girona rere el lema “Totes som 21 raons. Absolució, amnistia, autodeterminació”. La marxa també comptarà amb un acte polític on prendran part Alerta Solidària, l’advocada del cas i també diputada de la CUP Montserrat Vinyets, algunes encausades i d’altres que ho havien estat com l’alcalde de Verges.




Autor font: Directa.cat