Setembre 19, 2021
Per Nord-Estl Libertari
240 vistes


Espero que el record pervisqui“: la noia de la capsa de fils retorna a cent dos anys a la maternitat d’Elna 

Les memòries de Remei Oliva es publiquen en català trenta-tres anys després de la primera publicació en francès 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Elna (Plana d’Elna, Plana d’Illiberis, Albera, Rosselló, comtat de Rosselló) 19/09/2021.- Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies, Remei Oliva és l’última dona viva de totes les qui van infantar a la maternitat d’Elna (Plana d’Elna, Plana d’Illiberis, Albera, Rosselló, comtat de Rosselló). Avui, a cent dos anys, hi ha tornat per a la presentació de l’edició en català de les seves memòries, La noia de la capsa de fils, que ressegueix l’exili que va viure quan, l’hivern del 1939, va haver de deixar enrere la feina de modista i fugir a l’Estat francès. La traducció del seu testimoni, publicat en francès per primera vegada el 1988, forma part de la col·lecció Memòries del Memorial Democràtic. “Espero que el record pervisqui“, ha dit Oliva durant l’acte a la maternitat.  

La consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Lourdes Ciuró, ha subratllat que el d’Oliva és el testimoni que representa la veu “de totes les dones víctimes de l’exili” que van ser “víctimes de la barbàrie“.  

Remei Oliva tenia vint anys quan, aquell hivern del 1939, va haver de deixar casa seva a Badalona (Barcelonès Nord). Va tancar les portes a la vida de modista i als seus somnis, per fugir cap a l’Estat francès. 

Trenta-tres anys després, l’edició en català 

El llibre La noia de la capsa de fils ressegueix els quinze mesos que Oliva va passar als camps de concentració de la Platja d’Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana de Rosselló, Rosselló), el naixement del seu primer fill a la maternitat d’Elna i la difícil integració en un Estat francès immers dins la Segona Guerra Mundial. El llibre es va publicar per primera vegada en francès el 1988. Fa setze anys va sortir en castellà i ara n’ha arribat la traducció al català. 

Avui, a punt de fer cent tres anys –va néixer el 29 de setembre del 1918– Remei Oliva ha tornat a la maternitat d’Elna. Ella és l’última mare viva de les que van infantar els 597 nens a qui Elisabeth Eidenbenz va ajudar a néixer. I ha estat precisament ací, el lloc on va néixer el seu primer fill, l’escenari que la Generalitat ha escollit per presentar la traducció de les memòries. 

Símbol de totes les dones republicanes exiliades 

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha destacat que el relat d’Oliva és un testimoni molt valuós perquè és símbol de la valentia i la dignitat de les dones republicanes exiliades. “Ella ens parla de la vida als camps de refugiats, de les noies que tenien fills, de l’absència de pare de les criatures, de les famílies, malalties i plagues. De com cadascú lluitava internament per sobreviure en condicions infrahumanes i de com, malgrat les adversitats, la vida s’obria camí.” 

Ciuró ha destacat que les memòries d’Oliva són història en majúscules, que s’han d’explicar als més joves perquè siguin conscients de com el feixisme va trepitjar els drets humans d’unes quantes generacions. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com