Novembre 27, 2020
Per Direta
344 vistes


Un entorn natural de muntanya de més de 30.000 hectàrees a només quaranta minuts en cotxe de Barcelona. Una pressió urbanística constant a bona part de la vintena de municipis que rodegen el massís i que sumen gairebé 100.000 habitants. Multitud de conflictes ambientals a punts concrets d’aquest entorn denunciats darrerament per entitats de defensa del territori. És el Parc Natural del Montseny, a cavall entre les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva.

Es podria pensar que, pel fet de ser parc natural, gaudeix d’un alt grau de protecció. És així realment? El que hauria de ser una protecció verda és una protecció en blanc i negre. El decret de la Generalitat de Catalunya que el declara parc natural és de 1985, però el pla especial que el regula des de fa tres anys és de l’època franquista: un pla elaborat entre 1976 i 1977 per la Diputació de Barcelona, que encara presidia Joan Antoni Samaranch. Evidentment, aquesta regulació no recull les diferents directives europees i internacionals de protecció que s’han desplegat en aquests quaranta anys i que inclouen la preservació d’aquest massís, com la Xarxa Natura 2000 o la Reserva de la Biosfera de la UNESCO.

El decret de la Generalitat de Catalunya que declara el Montseny parc natural és de 1985, però, a causa de la seva suspensió per part del Tribunal Suprem, el pla especial que el regula actualment és de l’època franquista

Aquesta anòmala situació es deu al fet que el febrer de 2017 el Tribunal Suprem va suspendre el pla especial que es trobava vigent des de l’any 2008, fent cas a un contenciós presentat per l’empresa propietària del pantà de Santa Fe del Montseny, la hidroelèctrica del Bages Polígono Industrial Can Sedó SL, en mans d’un grup immobiliari de la família bagenca Cots. El tribunal, ratificant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de dos anys abans, va considerar defectes de forma en el pla aprovat el 2008, ja que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de l’aleshores conseller Joaquim Nadal (PSC) no hi va incloure la necessària avaluació d’impacte ambiental.

Això dona com a resultat una situació legal confosa per a tot el parc natural, amb uns límits de protecció que han reculat als del 1977: 1.765 hectàrees menys respecte al pla especial aprovat el 2008, sense els límits establerts pel Pla d’espais d’interès natural (PEIN) el 1992 i per la Xarxa Natura 2000 l’any 2006, en especial a municipis com Sant Pere de Vilamajor, Gualba, Sant Esteve de Palautordera o la Garriga. També ha suposat una reculada de gairebé la meitat a les àrees de dins del parc de zones de reserva natural destinades a la conservació: de 2.604 hectàrees a 1.039 hectàrees.

Un grup escolta realitza una sortida al Montseny |Arxiu

Després d’aquest revés judicial, tot indicava que les administracions posarien fil a l’agulla per redactar de nou el pla especial. De fet, la Generalitat va anunciar just després de la sentència un nou decret, amb el suport tècnic de la Diputació. Ja camí dels quatre anys des de la sentència del Suprem, ni el decret ni el pla especial no han vist encara la llum. Consultades fonts del Departament de Territori i de la Diputació, no queda clar on para la pilota o si s’ha perdut en un mar burocràtic. Des de Territori s’argumenta que el pla especial l’està redactant encara la Diputació. Des de la Diputació ho confirmen, però al·leguen que són a l’espera que la Generalitat tregui un nou decret perquè es pugui continuar la tramitació. Des de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny (CSM) es mostren escèptics amb aquests tràmits: “No hi ha hagut fins ara cap institució que s’hagi mogut realment per recuperar el pla especial”, es queixa Carles Lumeras, membre de la coordinadora.

La Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny denuncia una “pujada exponencial de projectes urbanístics” aprofitant l’empara en la regulació de 1977, així com la massificació turística o la reconversió de camins en carreteres

La CSM denuncia que des del 2016, després que el TSJC tombés en primera instància el pla especial, han observat una “pujada exponencial de projectes urbanístics” aprofitant l’empara en la regulació de 1977. Tanmateix, també han aflorat altres problemàtiques: massificació turística, reconversió de camins en carreteres, nous establiments hotelers, línies d’alta tensió o rompudes forestals poc justificades formen part d’un reguitzell de noves batalles locals que les organitzacions de defensa del territori han engegat en els darrers quatre anys. De fet, ja s’han modificat o estan en tràmits quatre plans d’ordenació urbana a Viladrau, Aiguafreda, el Figueró i Espinelves, segons fonts del Departament de Territori

“És una guerra a mort, perquè no paren”, es lamenta Lumeras. Un exemple d’aquests conflictes es va produir el passat mes d’agost, quan la CSM va aturar per via judicial amb mesures cautelars l’intent de l’Ajuntament de Fogars de Montclús d’asfaltar una pista per convertir-la en carretera cap a una zona de turisme rural, tot travessant una àrea del tritó del Montseny, una espècie local amenaçada. Un altre cas són les recents denúncies públiques del Grup de Defensa del Ter (GDT) i altres col·lectius a l’empresa de begudes vegetals Yosoy –ubicada a Viladrau (Osona)– per presumptes abocaments a la riera Major –que delimita del parc natural– i per la seva pretensió d’extreure aigua del massís a través de 28 nous pous. Un altre conflicte recurrent i més famós és el de la massificació turística: segons la Diputació, més 250.000 persones van freqüentar el 2019 les principals localitzacions del parc, i recentment s’hi han establert mesures de limitació del trànsit arran de les queixes i manifestacions per les aglomeracions de vehicles privats els caps de setmana.


Una ILP com a solució de les entitats

“Ens n’hem atipat i hem decidit moure peça”, argumenta Carles Lumeras, de la CSM. El seu col·lectiu, juntament amb DEPANA, Ecologistes en Acció, SEO-BirdLife i el suport social i logístic d’altres entitats, té en marxa fins al 18 de febrer de 2021 el procés de recollida de signatures per tirar endavant una iniciativa legislativa popular (ILP) que permeti una nova normativa per al parc natural.

Múltiples entitats tenen en marxa fins al 18 de febrer de 2021 el procés de recollida de signatures per tirar endavant una ILP que permeti una nova normativa per al parc natural

Aquest cop seria en forma de llei, recuperant els límits que marca el PEIN i amb dues noves figures que van més enllà en la protecció: la declaració de Paratges Naturals d’Interès Nacional i la de Reserves Naturals Integrals. D’aquesta manera, algunes parts més sensibles del massís del Montseny tindrien unes figures de protecció similars al cap de Creus, les illes Medes o el massís del Pedraforca.

Aquesta darrera setmana, els col·lectius impulsors de la ILP han acordat continuar endavant amb el procés malgrat el context de pandèmia. Anteriorment, la cerca de suports es va haver de suspendre només dotze dies després de presentar els 162 fedataris el 2 de març. Finalment, a principis de setembre va acabar la suspensió que havien acordat amb la secretaria del Parlament de Catalunya. “Vam estar valorant internament demanar una nova suspensió, però hem decidit continuar perquè els projectes urbanístics no paren i s’aprofiten que no sortim tant de casa per detectar-los”, explica el membre de la CSM. Quan falten menys de tres mesos per finalitzar el termini, que és prorrogable fins al maig, han recollit unes 10.000 signatures de les 50.000 necessàries per poder presentar la ILP al Parlament.




Autor font: Directa.cat