Gener 7, 2023
Per Nord-Estl Libertari
280 vistes

Rafael Barret a San Bernardino, Paraguai (1908)

Rafael Barret a San Bernardino, Paraguai (1908)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 7 de gener de 1876 neix a Torrelavega (Cantàbria) l’enginyer, periodista, escriptor i pensador anarquista Rafael Ángel Jorge Julián Barrett y Álvarez de Toledo 

Malalt de tuberculosi, el 22 de setembre de 1910 arribà en vaixell al port de Barcelona i dos dies després, una vegada passà la frontera del Pirineu Oriental, a la ciutat de París 

Rafael Barrett: El 7 de gener de 1876 neix a Torrelavega (Cantàbria) l’enginyer, periodista, escriptor i pensador anarquista Rafael Ángel Jorge Julián Barrett y Álvarez de Toledo. El seu pare fou George Barrett Clarke, natural de Coventry (Anglaterra), i la seva mare, María del Carment Álvarez de Toledo y Toraño, natural de Villafranca del El Bierzu (El Bierzu, León). Per naixement Rafael Barrett pertany a una certa aristocràcia secundària, família propera als ducs d’Alba per part materna, però d’inferior nivell pel que fa a mitjans econòmics.  

La seva primera joventut transcorregué entre el Regne d’Espanya, Anglaterra i la República Francesa, dominant a la perfecció el castellà, l’anglès i el francès. Els estudis secundaris es realitzà a l’Hexàgon francès i els universitaris a l’Escola d’Enginyeria de Madrid (Comunitat de Madrid, Castella la Nova), ciutat on es va nodrir de la seva vida galant i de l’alta societat.  

En aquesta època freqüentà Manuel Bueno, Pío Baroja, Valle-Inclán, Ramiro de Maeztu, Ricardo Fuente i altres intel·lectuals.  

El 24 d’abril de 1902, enmig d’una funció de gala a l’elegant Circ de Parish, fuetejà públicament el duc d’Arión. Aquesta agressió i el posterior escàndol s’originaren en una qüestió que Barrett tenia, motivada per certes calumnies sobre que era donat a «vicis contra natura», amb l’advocat José María Azopardo y Camprodón. Aquest altercat desembocà en un desafiament a duel. Però, al·legant que Barrett no era cavaller honorable, Azopardo demanà la constitució d’un «Tribunal d’Honor» per intentar rebutjar la trobada. Aquest tribunal, presidit pel duc d’Arión, decretà que Barrett no era digne de defensar-se en un duel de cavallers. Barrett, que es trobava de viatge a l’Hexàgon francès quan es produí la seva desqualificació, escrigué diverses cartes al citat duc, demanant conèixer els motius d’aquesta resolució i en no rebre cap resposta, es prengué venjança pública en la citada agressió.  

Després de diversos esdeveniments, Barrett serà rebutjat de l’alta societat madrilenya a la qual pertanyia.  

A començaments de 1903 decidí abandonar la Península i emigrar a Amèrica. Instal·lat a Buenos Aires (Argentina) col·laborà en nombroses publicacions i desenvolupà una important tasca intel·lectual en els móns de la matemàtica –Julio Rey Pastor fundà a Buenos Aires la Unió Matemàtica Argentina, base de l’actual Facultat d’Enginyeria– i del periodisme (El Tiempo, El Correo Español, Ideas, Caras y Caretas). En aquests articles es declarà republicà, criticà implacablement la Monarquia espanyola i mostrà preocupació moral per les injustícies socials. Aquestes crítiques periodístiques li ocasionen novament problemes d’«honor» i en 1904 marxarà a Paraguai com a corresponsal de premsa per a informar sobre la revolució liberal armada que estava en marxa. A Villeta, seu de la insurrecció, simpatitzarà amb els joves intel·lectuals revolucionaris (Manuel Gondra, Herib Campos Cervera, Modesto Guggiari i altres). El desembre de 1904 entrà a la ciutat d’Asunción amb les tropes revolucionàries i s’hi establí, reiniciant les seves tasques periodístiques (El Diario, Alón, Los Sucesos, La Tarde, El Paraguay, El Cívico, i alguns altres), activitats relacionades amb l’enginyeria i també les matemàtiques.  

A partir del gener de 1905 començarà a treballar a l’Oficina d’Estadística com a auxiliar i a partir del 26 d’agost d’aquell any passarà a ser cap de secció. El setembre de 1905, però, dimitirà del seu càrrec i més tard treballarà al Departament d’Enginyers i al ferrocarril.  

En aquest època dictà classes i conferències a l’Institut Paraguaià i fou nomenat secretari del Centre Espanyol, un dels clubs de major prestigi social d’Asunción, on coneixerà Francisca López Maíz (Panchita), amb qui es casarà el 20 d’abril de 1906.  

A començaments de 1907 realitzà tasques d’agrimensura a Arroyos i a Esteros i el 24 de febrer de 1907 nasqué a Aregua, a prop d’Asunción, el seu únic fill, Alejandro Rafael (Alex).  

Fou en aquests temps quan comença a manifestar-se-li els símptomes de la tuberculosi i la parella recollí i adoptà un nen orfe, Carlos Alberto Le Moulnier.  

Entre juny i juliol de 1907, realitzà tasques d’agrimensura a la zona de Laguna Portá.  

Progressivament la seva tasca periodística es va incrementant, alhora que va abandonant les altes activitats professionals.  

A finals de 1906, quan ja ha decidit dedicar-se integrament a l’escriptura, participarà en la creació del grup «La Colmena», tertúlia literària formada per nombrosos intel·lectuals (Viriato Díez-Pérez, Juan Casabianca, Juan O’Leary, Manuel Domínguez, Arsenio López Decoud, Modesto Guggiari, Ignacio A. Pane, Juan Silvano Godoy, Fulgencio R. Moreno, José Rodríguez, Alcalà i Ricardo Marrero Marengo).  

És en aquesta època quan els seus escrits comencen a acostar-se a la problemàtica social (misèria, explotació, vagues i altres) i a l’anarquisme.  

En 1907 realitzà activitats en la Unió Obrera i a partir de 1908 participa activament en mítings obrers i conferències públiques sobre temes socials.  

En 1908, en el míting amb motiu del Primer de Maig al Teatre Nacional, coneixerà l’anarquista argentí José Guillermo Bertotto, amb el qual fundarà aquell mateix any la revista llibertària Germinal, encarregant-se Barrett de la direcció i Bertotto de l’administració. Amb Bertotto realitzarà una sèrie de «Conferències Populars».  

El 2 de juliol de 1908, el coronel Albino Jara realitzarà un cruent cop militar, deposant el Govern i prenent el poder. Barrett en aquells dies arriscarà la seva vida atenent i recollint ferits.  

El 21 de setembre Bertotto fou detingut i, després de dos mesos de tortures, fou alliberat. El 3 d’octubre li tocarà a Barrett. Aleshores, el cònsol anglès Gosling aconseguirà que les autoritats paraguaianes el posin en un vaixell rumb a l’Argentina, però quan el cònsol gira l’esquena, és tret del vaixell i de bell nou empresonat. Finalment fou deportat al Matto Grosso brasiler, des d’on marxarà a Montevideo (Uruguai), on aconsegueix realitzà tasques de periodisme i comença a col·laborar en El Liberal, dirigit per la lliurepensadora anarquista Belén de Sárraga, i en La Razón, un dels diaris llatinoamericans més prestigiosos.  

La repercussió dels escrits de Barrett a Montevideo fou immediata i aconseguí l’admiració de les avantguardes intel·lectuals i literàries. Assistí a la tertúlia del Cafè Polo Bamba, formada per la joventut intel·lectual uruguaiana (Florencio Sánchez, Ernesto Herrera, Ángel Faco, Leoncio Lasso de la Vega, Carlos Zum Felde, José Eulogio Peyrot, Emilio Frugoni, Carlos Vaz Ferreira i altres).  

A finals de desembre de 1908 la seva malaltia s’agreujà i patí forts vòmits de sang que aconsellaren el seu internament a l’Hospital de la Caritat (Maciel) el 3 de gener de 1909.  

El mateix dia que fa els 33 anys és donat d’alta i ingressà a l’Hospital Fermín Ferreira, casa d’aïllament i de repòs als afores de Montevideo, on es va confirmar el diagnòstic de «tuberculosi pulmonar». Al sanatori seguirà escrivint en nombroses publicacions, com ara Bohemia, El Espíritu Nuevo, Apolo, Natura, El Despertar i ¡Libertad! ¡Libertad! ¡Libertad!. El 26 de febrer de 1909 fou donat d’alta, però el diagnòstic exigeix un canvi de clima i decideix retornar al Paraguai.  

El 28 de febrer de 1909, amb amargura, s’embarcà al «Guaraní» cap a Buenos Aires i Corrientes. Des d’aquesta darrera ciutat, creuà clandestinament el riu Paraná i passà de bell nou al Paraguai. Instal·lat a la finca «Laguna Pora», a uns 25 quilòmetres de Yabebyry, propietat d’Alejandro Audibert, es reunirà amb la seva família i romandrà amagat de la policia local i escrivint durant alguns mesos, sabedor que la malaltia li mina la salut.  

El 21 de febrer de 1910 la família Barret viatjà per via fluvial a San Bernardino, a prop de Asunción.  

Finalment aconseguirà que la premsa local –temorosa de represàlies governatives– publiqui els seus articles.  

El juny de 1910 arribarà a les seves mans l’únic llibre que publicà en vida, Moralidades actuales, editat a Montevideo per Orsini Menotti Bertani.  

L’agost d’aquell any fou visitat a San Bernardino per un grup de dirigents sindicals.  

En aquesta època planejà un viatge a París (Illa de França) per posar-se a mans dels doctors Quinton i Doyen, capdavanters de la investigació mèdica sobre la tuberculosi.  

L’1 de setembre de 1910 s’embarcà a Asunción a bord del vaixell del mateix nom cap a Buenos Aires, Montevideo i Europa. A Montevideo el periòdic La Razón, sabedor de la seva modesta economia, reuní una quantitat econòmica per ajudar-li en les despeses del viatge.  

El 22 de setembre de 1910 arribà a Barcelona i dos dies després, una vegada passà la frontera del Pirineu Oriental, a París.  

El revolucionari mètode curatiu (injeccions d’aigua de mar) no obrà els efectes esperats i la seva salut es deteriorà ràpidament.  

Buscant un clima més benigne, s’instal·là a l’hotel sanatori Regina d’ Arcaishon (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), a la riba del Cantàbric, a partir del 12 de novembre.  

Rafael Barrett va morir el 17 de desembre de 1910 a Arcaishon i les seves restes van ser enterrades al cementeri d’aquesta localitat –actualment hi reposen a l’ossera comuna–.  

Pòstumament es van publicar nombroses edicions en llibre dels seus articles, el gruix de la seva producció literària, i sis edicions de les seves Obras Completas, l’última a Asunción en quatre toms a cura de Miguel Ángel Fernández i Francisco Corral.  

El seu pensament llibertari es pot resumir en la seva citada frase: «Anarquista és aquell qui creu possible viure sense el principi d’autoritat.» 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com