Març 25, 2022
Per Ràdio Klara
198 vistes

Aniceto Arias

Tras una etapa de análisis, previsión organizativa y activación de recursos económicos para poder comprar el equipo, RÀDIO KLARA salió al aire desde la cocina de la vivienda de una casa particular el día 26 de marzo de 1982.

Es de justicia reconocer que RÀDIO KLARA no surgió de terreno baldío: El fenómeno de las radios libres tenía antecedentes significativos en EEUU, México, Brasil, o Italia, Holanda o Grecia, impulsadas por colectivos ecologistas, autónomos y libertarios. En  Francia tuvieron un gran auge en el contexto de mayo del 68 y tiene un referente: Radio Libertaire de Paris.

En el Estado español, la primera radio libre fue Radio Maduixa de Granollers, que inició sus emisiones en 1977. Le siguió Ona Lliure de Barcelona en 1979, (cerrada dos veces por la policía). Otras radios pioneras, creadas al inicio de los 80, fueron Radio Paraíso de Iruña o Txomin Barullo de Bilbao. Todas ellas con un nexo común: el rechazo al monopolio de las ondas, la exigencia de emitir y expresarse libremente y practicar la comunicación bidireccional (emisor-receptor). Es decir, se trata de un movimiento heterogéneo en esencia pero con finalidades comunes y definidas.

Volviendo a RÀDIO KLARA, el contexto social, político y mediático en el que se creó se ha ido modificando de forma notable a lo largo de los años y para seguir en antena después de 40 años, ha sido preciso un esfuerzo de adaptación  a las nuevas realidades, única manera de subsistir y no perecer como lo hicieron, no siempre por agresiones del poder, la gran mayoría de radios libres que surgieron en la época. Así pues, la pervivencia de RÀDIO KLARA no es gracias a un “milagro” o a la permisividad del poder, como algunos creen, sino al esfuerzo cotidiano  de muchas gentes que hemos creído en su validez para el futuro.

La realidad cambiante obliga necesariamente a la reflexión y la autocrítica para ajustar el rumbo en la dirección que cada momento histórico requiere. Así, tras varios cierres e incautaciones, a  principios de los 90 se presentó la posibilidad de una existencia legal y, con ella, un gran debate interno: De una parte quienes daban por sentado que legalizarse equivalía a someterse al poder y sus dictados. De otra, quienes creíamos y seguimos creyendo que sólo se somete quien se deja someter y que las energías que habríamos de dedicar a la lucha por emitir, se podrían invertir en emitir más y mejor, que es, en definitiva, de lo que se trata. No fue, pues, un paso fácil y, como siempre, generó muchas incomprensiones y no pocas deserciones.

Por fin RÀDIO KLARA tenía una licencia de emisión. Licencia que  celebramos no como un regalo sino como una conquista y que propició unos años de relativa tranquilidad con el poder, la consolidación de la programación y una mejor gestión de las finanzas con campañas de captación de socios aportando dinero en forma de cuotas periódicas que aliviaron, en parte, la economía de mínimos de la emisora.  Las puertas de RÀDIO KLARA se abrieron a nuevos colectivos y personas que, si bien enriquecieron la programación  en contenidos y frescura, terminó suponiendo un estancamiento desde el punto de la gestión de la emisora al terminar imponiéndose la asamblea como órgano máximo de decisión y pertenecer a ella con todos los derechos y, en muchos casos, pocos deberes cualquier persona que decidiera aparecer por la emisora. Si se quería seguir apostando  por una radio alternativa pero creíble, con vocación de futuro y donde la izquierda social y política pudiera expresarse, era preciso reaccionar. Así, CECA (Centro de Estudios y Comunicaciones Alternativas), como titular de la licencia de emisión de RÀDIO KLARA decidió intervenir y asumir en exclusiva la gestión. El precio fue alto: traumas, deserciones y bastante dosis de incomprensión por parte de algunos colectivos.

Como se ha puesto de manifiesto en estos 40 años, RÀDIO KLARA no nacía con vocación de marginalidad sino que, conscientes del papel de los medios de comunicación sociales en las sociedades modernas y al servicio de quien están, se pretendía una auténtica alternativa de comunicación radiofónica que se proyectara hacia el futuro como libre y como libertaria. Libre porque no se vincula ni está tutelada por ningún grupo político, sindical o mediático. Y libertaria porque la alternativa que desde RÀDIO KLARA se pretendía y se pretende divulgar es la libertaria, entendida ésta en un sentido amplio dada la extensión del Movimiento Libertario.

Hoy, cuando RÀDIO KLARA cumple 40 años, seguimos convencidos de su necesidad. Fenómenos como la implantación  progresiva de un capitalismo salvaje y globalizado y las respuestas que se vienen generando en todo el planeta, nos hacen pensar que no es momento de sectarismos ni de izar banderas partidistas sino de aunar esfuerzos con quienes detestan el mundo que nos quieren imponer y apuestan y luchan por la posibilidad de otro mundo justo, solidario y libre. Es en este contexto donde creemos que cobra sentido, en este momento, un medio de comunicación como RÀDIO KLARA, apostando por el rigor, la credibilidad y el compromiso como señas de identidad, alejada del sectarismo, la demagogia y el panfleto, y que sea, a la vez atractiva y amena.

Para terminar, se hace imprescindible el reconocimiento a la audiencia. Especialmente a aquella que, con su aportación, ha contribuido, de una manera definitiva, al sostenimiento económico de RÀDIO KLARA durante estos 40 años. Sin ese apoyo no estaríamos celebrando este aniversario. GRACIAS A TODAS.

SALUD

Aniceto Arias Suárez, miembro de RÀDIO KLARA

Aniceto Arias

Després d’una etapa d’anàlisi, previsió organitzativa i activació de recursos econòmics per a poder comprar l’equip, RÀDIO KLARA va eixir a l’aire des de la cuina de l’habitatge d’una casa particular el dia 26 de març de 1982.

És de justícia reconéixer que RÀDIO KLARA no va sorgir de terreny erm: El fenomen de les ràdios lliures tenia antecedents significatius als EUA, Mèxic, el Brasil, o Itàlia, Holanda o Grècia, impulsades per col·lectius ecologistes, autònoms i llibertaris. A França van tindre un gran auge en el context de maig del 68 i té un referent: Radio Libertaire de Paris.

En l’Estat espanyol, la primera ràdio lliure va ser Ràdio Maduixa de Granollers, que va iniciar les seues emissions en 1977. Li va seguir Ona Lliure de Barcelona en 1979 (tancada dues vegades per la policia). Altres ràdios pioneres, creades a l’inici dels 80, van ser Ràdio Paradís d’Iruña o Txomin Barullo de Bilbao. Totes elles amb un nexe comú: el rebuig al monopoli de les ones, l’exigència d’emetre i expressar-se lliurement i practicar la comunicació bidireccional (emissor-receptor). És a dir, es tracta d’un moviment heterogeni en essència però amb finalitats comunes i definides.

Tornant a RÀDIO KLARA, el context social, polític i mediàtic en el qual es va crear s’ha anat modificant de manera notable al llarg dels anys i per a seguir en antena després de 40 anys, ha calgut un esforç d’adaptació a les noves realitats, única manera de subsistir i no perir com ho van fer, no sempre per agressions del poder, la gran majoria de ràdios lliures que van sorgir en l’època. Així doncs, la pervivència de RÀDIO KLARA no és gràcies a un “miracle” o a la permissivitat del poder, com alguns creuen, sinó a l’esforç quotidià de moltes gents que hem cregut en la seua validesa per al futur.

La realitat canviant obliga necessàriament a la reflexió i l’autocrítica per a ajustar el rumb en la direcció que cada moment històric requereix. Així, després de diversos tancaments i confiscacions, a principis dels 90 es va presentar la possibilitat d’una existència legal i, amb ella, un gran debat intern: D’una part els qui donaven per descomptat que legalitzar-se equivalia a sotmetre’s al poder i els seus dictats. D’una altra, els qui créiem i continuem creient que només se sotmet qui es deixa sotmetre i que les energies que hauríem de dedicar a la lluita per emetre, es podrien invertir a emetre més i millor, que és, en definitiva, del que es tracta. No va ser, doncs, un pas fàcil i, com sempre, va generar moltes incomprensions i no poques desercions.

Per fi RÀDIO KLARA tenia una llicència d’emissió. Llicència que celebrem no com un regal sinó com una conquesta i que va propiciar uns anys de relativa tranquil·litat amb el poder, la consolidació de la programació i una millor gestió de les finances amb campanyes de captació de socis aportant diners en forma de quotes periòdiques que van alleujar, en part, l’economia de mínims de l’emissora. Les portes de RÀDIO KLARA es van obrir a nous col·lectius i persones que, si bé van enriquir la programació en continguts i frescor, va acabar suposant un estancament des del punt de la gestió de l’emissora en acabar imposant-se l’assemblea com a òrgan màxim de decisió i pertànyer a ella amb tots els drets i, en molts casos, pocs deures qualsevol persona que decidira aparéixer per l’emissora. Si es volia continuar apostant per una ràdio alternativa, però creïble, amb vocació de futur i on l’esquerra social i política poguera expressar-se, calia reaccionar. Així, CECA (Centre d’Estudis i Comunicacions Alternatives), com a titular de la llicència d’emissió de RÀDIO KLARA va decidir intervenir i assumir en exclusiva la gestió. El preu va ser alt: traumes, desercions i prou dosis d’incomprensió per part d’alguns col·lectius.

Com s’ha posat de manifest en aquests 40 anys, RÀDIO KLARA no naixia amb vocació de marginalitat sinó que, conscients del paper dels mitjans de comunicació socials en les societats modernes i al servei de qui estan, es pretenia una autèntica alternativa de comunicació radiofònica que es projectara cap al futur com a lliure i com a llibertària. Lliure perquè no es vincula ni està tutelada per cap grup polític, sindical o mediàtic. I llibertària perquè l’alternativa que des de RÀDIO KLARA es pretenia i es pretén divulgar és la llibertària, entesa aquesta en un sentit ampli donada l’extensió del Moviment Llibertari.

Hui, quan RÀDIO KLARA compleix 40 anys, seguim convençuts de la seua necessitat. Fenòmens com la implantació progressiva d’un capitalisme salvatge i globalitzat i les respostes que es van generant en tot el planeta, ens fan pensar que no és moment de sectarismes ni d’hissar banderes partidistes sinó de conjuminar esforços amb els qui detesten el món que ens volen imposar i aposten i lluiten per la possibilitat d’un altre món just, solidari i lliure. És en aquest context on creiem que cobra sentit, en aquest moment, un mitjà de comunicació com RÀDIO KLARA, apostant pel rigor, la credibilitat i el compromís com a senyals d’identitat, allunyada del sectarisme, la demagògia i el pamflet, i que siga, alhora atractiva i amena.

Per a acabar, es fa imprescindible el reconeixement a l’audiència. Especialment a aquella que, amb la seua aportació, ha contribuït, d’una manera definitiva, al sosteniment econòmic de RÀDIO KLARA durant aquests 40 anys. Sense aqueix suport no estaríem celebrant aquest aniversari. GRÀCIES A TOTES.

SALUT

Aniceto Arias Suárez, membre de RÀDIO KLARA




Autor font: Radioklara.org