Febrer 18, 2022
Per Direta
322 vistes

Rondava el setembre de 1988 quan un grup de persones amb diferents procedències, inquietuds i professions van agrupar-se per a formar el Col·lectiu Contrabanda. L’objectiu que aquesta associació es plantejava no era gens senzill: aconseguir desenvolupar una ràdio no lucrativa que esdevingués un espai obert i alternatiu dins l’àmbit comunicatiu de Barcelona. Després de desenes de programes, participants, hores d’emissió, canvis de dial i dificultats superades, Contrabanda FM pot tenir l’honor d’haver-se mantingut en antena durant més de tres dècades.

Contrabanda va començar la seva emissió radiofònica pel 91.0 de l’FM el 15 de gener de 1991. En aquell moment, encara no comptava amb un dial únicament per a la seva programació, sinó que va haver de compartir la freqüència amb una altra veterana de les emissions lliures, Ràdio PICA. Tot i compartir el dial, tots dos projectes mantenien la seva independència i simplement es repartien el temps de retransmissió. Aquesta situació va perdurar fins que Ràdio PICA va aconseguir establir-se  al 91.8 de l’FM el desembre del mateix any.


Els inicis del projecte

Ernest Pons, locutor del programa Asamblea de Majaras –que enguany farà 25 anys d’antiguitat–, explica el següent sobre aquells primers anys: “Ràdio Contrabanda neix en un context que ja no és el moment àlgid de creació de ràdios lliures, que van ser els vuitanta. El que la diferenciava era certa idea, en un principi, de fer un projecte una mica més transversal, que aglutinés diferents col·lectius i espectres polítics, amb menys concreció que en altres ràdios lliures més antigues”.

Ja des d’un bon inici, el col·lectiu va plantejar-se diferents finalitats a perseguir. A la definició del projecte inicial, s’hi poden trobar algunes d’aquestes concrecions. D’una banda, hi havia una clara voluntat de rebutjar un model comercial. És a dir, no volien que Contrabanda es convertís en un negoci. De la mateixa manera, la ràdio també volia allunyar-se de les dinàmiques pròpies de les cadenes vinculades a les institucions públiques o municipals. Així doncs, aspiraven a establir un espai lliure de condicionaments i amb la capacitat d’abastar una realitat cultural i social molt més àmplia que habitualment.

“El que diferenciava Contrabanda era certa idea, en un principi, de fer un projecte una mica més transversal, que aglutinés diferents col·lectius i espectres polítics, amb menys concreció que en altres ràdios lliures més antigues”, assenyala Ernest Pons, locutor de l’emissora des de fa gairebé 25 anys

Bea Cantero, membre del col·lectiu des de 2004, explica com “al principi de tot, Contrabanda sí que rebia subvencions”. Tot i no ser la font principal de finançament, aquest resultava un afer que “comportava moltes tensions”. En conseqüència, el 2002 es va dur a terme un procés de reflexió i reestructuració organitzativa que va acabar derivant en l’actual Contrabanda, una ràdio amb uns principis més clars.

Com a element més important, la ràdio va definir-se com un mitjà de comunicació lliure. “En aquell moment es va voler fer èmfasi en el fet que el denominador comú per a assegurar la diversitat de Contrabanda era la defensa de la llibertat d’expressió i emissió”, comenta Pons. Al mateix temps, es va decidir acabar amb tota classe de subvenció pública: “L’any 2002 es va dir que prou, que fins allà havíem arribat i que a partir de llavors érem una associació completament autogestionada”, explica Cantero.

En defensa de la diversitat

Encara avui, Contrabanda es continua regint pels mateixos principis que van estipular-se llavors. Tota decisió és presa de forma assembleària i la ràdio aconsegueix finançar-se gràcies a la quota de les sòcies i les diferents activitats dutes a terme pel col·lectiu. L’autogestió és entesa com el mètode a partir del qual garantir la independència del mitjà. Una independència que, d’igual forma, tracta d’assegurar els altres elements que permeten reconèixer la personalitat de Contrabanda: una actitud “creativa, divulgativa, crítica, diversa, oberta, social i participativa”.

Ràdio contrabanda, tres dècades fent d'antena col·lectiva
Protesta contra el precinte de l’antena de Ràdio Contrabanda |Contrabanda

Els seus 31 anys d’història han permès que la cadena hagi donat cobertura a molts assumptes i veus diferents. Hi ha hagut programes de debat polític, ecologia, feminismes o transsexualitat. De la mateixa manera, a través dels seus micròfons ha pogut expressar-se gent de tota mena, abraçant també a col·lectius estigmatitzats com treballadores sexuals o persones amb problemes mentals. Tanmateix, la graella de ràdio Contrabanda no només ha tractat temes relacionats amb l’actualitat política o les diverses realitats socials, sinó que també ha preservat un lloc important per a la divulgació cultural.

“La programació sempre ha estat molt dinàmica, ja que som un projecte molt divers i obert”, comenta Cantero. “Hi ha hagut programes de música de diferents localitzacions, però també programació en alemany, italià, anglès, portuguès, àrab i altres llengües”, afegeix. A l’historial de la cadena s’hi poden trobar programes de tot tipus, d’àmbits culturals i acadèmics, ja sigui literatura, cinema, filosofia o història. El tret distintiu de tots aquests continguts resideix en la perspectiva que adopten els seus autors: “Intentem que aquests programes ho facin amb una mirada diferent de la que tindrien en una ràdio comercial o pública. Si no, no té sentit que estiguin a Contrabanda”, explica Cantero.

“La programació sempre ha estat molt dinàmica, ja que som un projecte molt divers i obert. Hi ha hagut programes de música de diferents localitzacions, però també programació en alemany, italià, anglès, portuguès, àrab i altres llengües”, comenta Bea Cantero, membre del col·lectiu

L’estudi històric de Contrabanda estava situat a la plaça Reial, al barri gòtic de Barcelona. Segons Pons, la localització en què es trobava aquest estudi també ha tingut un impacte en l’elaboració de continguts: “Jo crec que el fet d’estar ubicats a Ciutat Vella és un element que ha fomentat aquesta diversitat volgudament i no volgudament. El fet d’estar a aquesta zona també ens ha fet més fàcil incloure gents d’altres llocs, que no pas si estiguéssim en altres parts de Barcelona”.

L’actualitat de Contrabanda

Els programes de ràdio Contrabanda s’han gestat durant gairebé trenta anys dins aquell estudi de la plaça Reial. Amb tot, els membres del col·lectiu han estat aquests últims mesos traslladant-se a un nou local ubicat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, al barri barceloní del Raval. “Agafem el canvi amb molta il·lusió perquè l’Ateneu ens permet contactar amb moltes més organitzacions i també connecta amb l’esperit obert de la ràdio de no només donar veu, sinó escoltar i fer més xarxa”, explica Cantero. D’igual forma, Pons comenta que observen aquest canvi d’estudi “com una oportunitat”. “Al Raval, i al Raval Sud especialment, hi ha més teixit associatiu [que al Gòtic] i amb el qual ens hem connectat molt històricament”, afegeix.

El desplaçament de l’estudi de ràdio no ha estat l’únic canvi que la cadena ha patit aquests últims anys. Des de Contrabanda també s’ha hagut de fer front a un problema amb un impacte igual o major, una ordre de precinte de l’antena mitjançant la qual emetien. El 19 de desembre de 2020, Contrabanda va aturar temporalment les emissions que feia pel 91.4 de l’FM i va desmantellar la seva antena ubicada al Turó de la Rovira. Actualment, el col·lectiu ha tornat a l’FM a través d’una antena, la localització de la qual no és pública: “Ens veiem obligats a emetre des d’un espai que no està formalitzat i que ens aboca a una situació de precarietat. La realitat és que ens hem hagut de buscar la vida”, comenta Pons.

El 19 de desembre de 2020, Contrabanda va aturar temporalment les emissions que feia pel 91.4 de l’FM i va desmantellar la seva antena ubicada al Turó de la Rovira. Actualment, el col·lectiu ha tornat a l’FM a través d’una antena, la localització de la qual no és pública

Les circumstàncies econòmiques d’una ràdio lliure comporten una quantitat d’ingressos molt inferiors al d’una cadena comercial, per la qual cosa no poden assumir alts costos. “En el tema de les antenes s’hi suma que, sobretot en ciutats grans, hi ha pocs espais que siguin factibles per a poder emetre projectes petits i limitats com els nostres”, explica Pons. “A Barcelona, l’únic lloc oficial habilitat per emetre ràdio o mitjà audiovisual és la Torre de Collserola, el qual té un preu totalment prohibitiu”, afegeix. Contrabanda fa anys que reclama que les institucions contemplin la realitat de les ràdios lliures i que habilitin una antena comunitària per a poder-hi emetre conjuntament. La situació d’alegalitat en què es troben comporta que, per exemple, Contrabanda no tingui un permís oficial per a emetre pel seu dial. “No tenim el reconeixement oficial, però sí que tenim 31 anys d’història”, comenta Cantero.

Actualment, Contrabanda està en un context de transició. Després de gairebé trenta anys fent ràdio a Palau Reial i emetent des del Turó de la Rovira, el futur es presenta diferent i incert. Amb tot, tal com remarca Cantero, el col·lectiu es troba en “un moment potencialment molt bonic”. “Estem en un moment de replantejar-ho tot, de pensar, de veure com ens organitzem… Hem de mirar quines necessitats hi ha en aquest nou local i aquesta nova etapa. Sobretot, moltes ganes i il·lusió”.




Autor font: Directa.cat