Novembre 30, 2022
Per Direta
269 vistes

“Recorde l’ambient calent, durant i després de l’incendi, i el canvi de paisatge; del verd al negre desolador, que va perdurar molts anys”. Miquel Porcar és agricultor professional a Llucena, municipi de la comarca de l’Alcaltén, on l’agost de 2007 una negligència d’Iberdrola va provocar un incendi que va arrasar 7.400 hectàrees dels termes municipals de les Useres, Llucena, Atzeneta, Costur i Figueroles. Les flames no van entrar als pobles, però van quedar a les portes i van reduir a cendres masos, cultius i boscos. A Porcar el foc li va cremar sis hectàrees, tres de bosc i tres de camps d’oliveres i ametllers; i durant quasi una dècada va truncar la seua forma de vida arrelada a la terra. “No podia produir molt i, a més, va esclatar la crisi de 2008, que ens va acabar de matar”, lamenta. Llavors, Porcar i les aproximadament cinc-centes famílies afectades es van organitzar en l’Agrupació de Damnificats de l’Incendi de l’Alcalatén (ADIA), per tal d’“exigir complir la màxima de qui crema paga i reforesta”, una causa justa per la qual encara han de lluitar quinze anys després de l’incendi.

Amb motiu del quinzè aniversari del succès i coincidint amb un altre foc, declarat el passat 14 d’agost a les Useres i del qual encara es desconeixen les causes; l’Agrupació ha emès un comunicat en què denuncia l’abandó per part dels ajuntaments i la Generalitat Valenciana, que es van retirar del procediment judicial; i l’estratègia orquestrada per Iberdrola per tal d’entorpir el procés i evitar la condemna. L’advocat de l’Agrupació, Santiago Albiol, qui ha estudiat múltiples casos de delictes d’incendis forestals provocats per negligències d’elèctriques, explica que la forma d’actuar de les empreses és molt particular i es repeteix en la majoria dels casos que s’han judicialitzat. “Busquen endarrerir al màxim el procés i evitar pagar la totalitat de les indemnitzacions. Per a aconseguir-ho, juguen al xantatge i s’aprofiten de la pobresa de la gent i dels interessos entre les elèctriques i l’administració”, rebla.

L’Agrupació ha emès un comunicat en què denuncia l’abandó per part dels ajuntaments i la Generalitat Valenciana, que es van retirar del procediment judicial; i l’estratègia orquestrada per Iberdrola per tal d’entorpir el procés i evitar la condemna

En l’actualitat, les membres de l’Agrupació segueixen a l’espera que Iberdrola els pague quasi dos milions d’euros en interessos per la demora en el pagament de les indemnitzacions. Destaquen el desgast que els ha suposat l’allargament del procediment penal i civil, i que ha derivat en una pèrdua de socis i sòcies pel camí. De les 500 famílies que conformaren l’associació, només en queden 43. Algunes van morir abans de cobrar les primeres indemnitzacions. Amb altres, Iberdrola va pactar que no interposarien cap denúncia a canvi d’una indemnització que no arribava ni al 15% de la xifra exigida per l’Agrupació. “El primer que feien era advertir-te que el procés seria molt llarg i que no se sabia el que podríem recuperar. Van jugar al divideix i venceràs”, recorda Carmela Foràs, presidenta d’ADIA i afectada per l’incendi. A ella, Iberdrola li va oferir al voltant de 3.000 euros per haver arrabassat les seues terres i un mas que acabava de comprar per a rehabilitar-lo. “Amb això no tenia ni per començar a netejar i plantar tot de nou”, etziba.

Porta a porta i a colp de talonari, Iberdrola va obtenir el silenci de 500 propietàries, de la Generalitat, que va ser la major beneficiada, amb 731.841 euros; el Consorci de Bombers de Castelló, Telefònica i els ajuntaments. En total, l’asseguradora de l’elèctrica va abonar 4,9 milions d’euros perquè abandonaren la causa. “Van actuar com a uns xantatgistes salvatges”, denuncia l’advocat. “Sabien —continua— que els podria costar més diners dels que oferien i es van aprofitar del moment de crisi”. A tall d’exemple, recorda que la majoria de consistoris només es van endur al voltant d’un 10% dels valors que demanaven la Fiscalia i els tècnics municipals. En el cas de les Useres, el municipi més afectat, l’Ajuntament va rebre 350.256 euros dels 3,5 milions que es van quantificar.

Les afectades denuncien que el peritatge judicial va estar plagat d’errades i que no es va reconèixer el valor real dels terrenys cremats |Arxiu

“És el poder dels diners enfront de la justícia”, resumeix Porcar, qui es va sentir “molt abandonat” quan l’administració es va retirar de la causa. La presidenta de l’Agrupació assegura que, si les institucions s’hagueren personat com a part de l’acusació, el procés hauria anat “molt diferent” i la sentència haguera estat “multimilionària”. “Entenem que l’administració també tenia certa responsabilitat per la manca de gestió forestal i descuit dels boscos, per tant, el mínim era no deixar-nos a soles”, considera.

En aquell moment la presidència de la Generalitat estava en mans de Francisco Camps (PP), un dels capitostos de la corrupció del Partit Popular al País Valencià. Camps ha estat investigat en diversos casos de corrupció, com la Gürtel, la Fórmula 1 o el cas dels contractes relacionats amb la visita del Papa Benedicto XVI a València en 2006; i va governar durant els anys gloriosos d’una altra trama de corrupció valenciana, la coneguda com a càrtel del foc, dedicada a falsejar adjudicacions de contractes per a l’extinció d’incendis. El passat juliol, l’Audiència Nacional va enviar al banc dels acusats 32 persones, entre les quals està Serafín Castellano, exconseller de la Generalitat durant els governs d’Eduardo Zaplana, Francisco Camps i Alberto Fabra, i a qui la Fiscalia Anticorrupció demana 21 anys de presó.

Mentre la Generalitat Valenciana estava immersa en la trama del càrtel del foc, l’Estat espanyol aprovava la concessió d’una ajuda de 2,9 milions d’euros per pal·liar els danys de l’incendi de l’Alcalatén, amb la condició que el Govern valencià i la Diputació de Castelló aportaren el 50%. “Per una qüestió o una altra, no van aportar la meitat dels diners i els van deixar perdre. Ens vam quedar sense res perquè, de nou, ens deixaven completament abandonades”, assevera Carmela Foràs, qui lamenta que l’únic suport econòmic aprovat per la Generalitat foren “unes quanties irrisòries per les pèrdues agrícoles i que, després d’un temps, s’havien de retornar”, una clàusula que va fer que moltes afectades ni tan sols les demanaren.


Una sentència única amb moltes errades

Just quan els terrenys calcinats tornaven a ser productius, en l’any 2015, el Jutjat del Penal número 3 de Castelló dictava sentència. Va condemnar els deu acusats —directors de l’obra elèctrica, enginyers i operaris d’Iberdrola i de les empreses subcontractades, Montajes Eléctricos Montelpa SL i Peirat Garcia Asociados— a un any i sis mesos de presó i al pagament de multes que oscil·laven entre els 1.350 i 2.250 euros, per haver comès un delicte d’incendi forestal. S’aconseguia així demostrar l’existència d’una cadena de responsables, des dels operaris —que van ometre qualsevol tipus de cautela durant l’ús d’una radial, la qual va fer saltar les espurnes en un moment en què la probabilitat d’ignició era del 90%—; fins als màxims caps de la reforma de la línia elèctrica, per no facilitar als treballadors els mitjans de seguretat necessaris, ometre qualsevol mena de control i, fins i tot, per no disposar de la llicència necessària per a executar l’obra, tal com es llegeix en la sentència.

Des de l’Agrupació han denunciat que el peritatge judicial ha estat plagat d’errades en la quantificació de les hectàrees cremades de cada propietària

“No és del tot una mala sentència”, reconeix Santiago Albiol. Però, la van haver de suar. Durant tot el procés, Iberdrola va negar la seua responsabilitat en l’incendi i culpabilitzava exclusivament els operaris de l’empresa subcontractada. “Vam haver de demostrar que no comptava amb plans de precaució ni autoritzacions”, subratlla l’advocat, qui alhora destaca que, paradoxalment, l’elèctrica també exigia rebre part de les indemnitzacions. Amb tot, per primera vegada en l’àmbit europeu, es va reconèixer que s’havia d’indemnitzar a cada afectada per haver estat víctima d’un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient. S’iniciava doncs el procés civil per a fixar les indemnitzacions que havien d’assumir les asseguradores de les empreses condemnades, Iberdrola, Montelpa i Peirat Garcia Asociados.

Després d’elaborar un peritatge exhaustiu sobre el dany ecològic causat, l’Agrupació de Damnificats per l’Incendi de l’Alcalatén va consensuar demanar 2,85 milions d’euros per reparar les pèrdues agrícoles i materials, així com dotze milions “pels danys morals, mediambientals” i “en concepte de reparació per la pèrdua comunitària”. Ni les empreses condemnades ni el jutge van acceptar la indemnització que reclamaven les afectades i es va encarregar l’elaboració d’un peritatge “independent”, el qual va donar la raó a les tres mercantils, que finalment van abonar 907.882 euros pels danys agrícoles, forestals, materials i morals. Pedro Gozalbo, un altre dels afectats per l’incendi, manifesta que no es tracta d’una qüestió econòmica, sinó “d’una lluita per donar el valor que es mereixen les terres de l’interior, que han estat abandonades per tothom”; i es pregunta com és possible que una empresa que va obtenir 3.885 milions d’euros de benefici en 2021 no es responsabilitze “a pagar i recuperar dignament el que ha destruït”.

Des de l’Agrupació han denunciat que el peritatge judicial ha estat plagat d’errades en la quantificació de les hectàrees cremades de cada propietària. És el cas de Carmela Foràs, a qui només se li ha reconegut la pèrdua d’una hectàrea; o el de la família de Russel Edge, qui treballava com a fuster en un mas que va quedar completament calcinat. “Vaig perdre el meu lloc de treball i tots els arbres, però no ens reconeixen aquests danys”, denuncia. La família d’Edge, com moltes altres, van recórrer a l’Audiència de Castelló la valoració del peritatge judicial, però només s’han aconseguit corregir algunes errades menors.


Negligències elèctriques

El de l’Alcalatén no ha estat el primer foc provocat per una negligència d’una empresa elèctrica a les comarques de Castelló. En l’any 2003, la Societat d’Amics de la Serra d’Espadà, Ecologistes en Acció i el Grup per a l’Estudi i la Conservació dels Espais Naturals (Gecen) van denunciar Iberdrola per presumptament provocar un incendi a la Serra d’Espadà, causat per la caiguda d’un arbre sobre el cablejat elèctric. El cas va estar bloquejat durant anys i finalment, segons explica Paco González, portaveu de Gecen; es va resoldre a favor de la multinacional, qui va defensar “que no es podia haver previst”.

Les memòries anuals sobre prevenció d’incendis forestals assenyalen les negligències en la manipulació de torres o línies elèctriques com a una de les causes principals dels focs

González recorda que aquest tipus d’incidents s’han repetit “en moltes ocasions” i que les línies elèctriques “suposen un risc en qualsevol paratge natural, tant pel perill d’incendi com de l’electrocució d’aus”. De fet, Ecologistes en Acció de Catalunya es va personar en un procediment penal contra Endesa per un presumpte delicte contra el medi ambient, un altre contra la fauna i un continuat d’incendi. Argumenten que els responsables de l’elèctrica podrien estar incorrent en un presumpte delicte continuat d’incendi, per no evitar l’electrocució d’aus en línies elèctriques d’alta i mitjana tensió que de vegades provoca focs en terrenys agrícoles i forestals. Així s’ha pogut demostrar en fins a huit incendis succeïts a Catalunya en el període comprès entre juny de 2019 i el 21 de setembre de 2021.

Les memòries anuals sobre prevenció d’incendis forestals també assenyalen les negligències en la manipulació de torres o línies elèctriques com a una de les causes principals dels focs. Al País Valencià, segons dades de la Conselleria d’Agricultura, durant el període de 2009 fins al 2018, aquestes van ser responsables de la crema d’1,5 milions d’hectàrees, només per darrere dels accidents durant l’ús de motors o màquines i les cremes agrícoles.




Autor font: Directa.cat