Novembre 24, 2021
Per Direta
252 vistes


Quina 茅s la veritat? Hi ha una de sola, de magn脿nima, de vertadera? Existeix, exclusivament una, de realitat?

Cada mat铆 ens traiem els llen莽ols de sobre, amb menys o m茅s ganes de comen莽ar de nou el dia, de seguir vivint, de descobrir qu猫 茅s el que ens espera al jorn on despertem. Hi ha qui s鈥檃l莽a amb desgana, amb l鈥檃nsietat del que suposa un patiment possible. Hi ha qui, nom茅s aixecar-se del llit, el primer que fa 茅s engegar la r脿dio o fer-se el caf猫 i gaudir del seu aroma. Hi ha qui desdejunant s鈥檈stima m茅s fer un cop d鈥檜ll a les xarxes socials o d鈥檃ltres que revisen la premsa. Qui prefereix cal莽ar sabates i qui gaudeix anant descal莽. Qui dorm amb pijama o totalment nu.

Tenim costums i h脿bits, q眉estions que, en molts aspectes, ens fan ser diferents els uns dels altres. Maneres d鈥檃ctuar, de muscular els nostres pensaments, formes distintes d鈥檈xpressar-nos i mostrar-nos m铆nimament o plena al m贸n. Hi ha silencis que diem i paraules que callem. Hi ha car脿cters distints, personalitats 煤niques. Mirades que deixen a penombra qui s鈥檃maga rere d鈥檈lles, llavis que sols diuen el que senten i d鈥檃ltres que no en saben, cossos i consci猫ncies totalment 铆ntimes i singulars. I aix铆 conformem el tot, la massa heterog猫nia del m贸n, essent particulars cadasc煤 de nosaltres. I des de les nostres perspectives, cadascuna de nosaltres, amb una visi贸 煤nica i absoluta de les coses, entenem la realitat i li donem sentit a tot all貌 que ens envolta i ens rodeja, amb el que vivim.

La nostra veritat es basa sobre el nostre punt de vista, d鈥檃cord amb les nostres esperances, amb les nostres ganes d鈥檃frontar el mat铆 amb gust i el dia amb afany

Llavors, si cadascuna de nosaltres viu i capta el m贸n, d鈥檃cord amb les seues capacitats, esperances, evocacions, projectes, influ猫ncies, objectius, vincles i mancances, quantes hi ha, de realitats? Si cadascuna de nosaltres ent茅n el m贸n d鈥檜na manera m茅s o menys singular, entenent des dels mateixos sentits, la realitat que viu com una veritat, quantes hi ha, de veritats? La nostra veritat es basa sobre el nostre punt de vista, d鈥檃cord amb les nostres esperances, amb les nostres ganes d鈥檃frontar el mat铆 amb gust i el dia amb afany. La nostra veritat 茅s absoluta i categ貌rica, malgrat que 茅s subjectiva perqu猫 la creem nosaltres. Tot all貌 que vivim, sentim, pensem, entenem, 茅s indiscutible. Malgrat que tots aquests fets siguen emocionals, de paraula, pensaments o d鈥檃ctes subjectius i creats a partir de la nostra imatge, s贸n realitats i veritats imperatives. Ens passa, ho sentim i, per tant, existeix i 茅s una veritat. I malgrat que totes les veritats personals siguen subjectives hi ha una veritat sobre totes elles que 茅s irrefutable i les deixa ser, en ess猫ncia. I 茅s que la m脿xima veritat 茅s que cada tacte, per molt que siga subjectiu, 茅s real i que cada veritat 茅s una veritat en si mateixa i, per tant, objectivament existeix.

Llavors 茅s quan es planteja el repte. En paraules de Montaigne, tot all貌 subjectiu no 茅s veritat, sin贸 opini贸. D鈥檃questa manera, en una car铆cia podem trobar-ne, almenys quatre, de veritats, si parlem d鈥檜na car铆cia on participen dues persones. D鈥檜na banda estaria la veritat del qui acaricia i d鈥檃ltra de l鈥檃cariciat, amb les dues estaria la veritat d鈥檃queixa parella i sobre totes elles, el fet evident que s鈥檈st脿 cometent l鈥檃cte de fer sentir un tacte o car铆cia. Quina al茅theia o veritat, de totes elles, tries? Dins de quina o des de quina veritat decideixes sentir i viure?

A les experi猫ncies, a tot all貌 que captem pels sentits, est脿 la veritat, perqu猫 ens fa corprendre鈥檔s de nosaltres mateixos, de la nostra pres猫ncia, ens fa reflexionar i ens dona patiments o esperances i motius per viure

Arist貌til, al seu torn, el mestre que va enlluernar el m贸n amb els seus principis i les seues idees durant segles, ens ensenya una cosa diferent. I 茅s dif铆cil no creure鈥檒. Despr茅s de la seua mort, encara ning煤 va gosar contradir les seues paraules ni afegir res m茅s a considerar sobre el que ell havia transm茅s. Tothom el va donar per v脿lid fins a segles m茅s tard i encara ara, ning煤 pot negar la magnitud de les idees d鈥檃quest mestre de mestres. Arist貌til ens va ensenyar que la veritat est脿 a les experi猫ncies de la vida, a tot all貌 que captem pels sentits, a tot all貌 que sentim, olorem, escoltem, tastem, toquem. Arist貌til ens ensenya que la veritat s贸n les sensacions de la vida, perqu猫 茅s gr脿cies a aquestes que som conscients en ple grau de la nostra consci猫ncia com a persones. A les experi猫ncies, a tot all貌 que captem pels sentits, est脿 la veritat, perqu猫 ens fa corprendre鈥檔s de nosaltres mateixos, de la nostra pres猫ncia, ens fa reflexionar i ens dona patiments o esperances i motius per viure.

Aix铆, hi ha una i moltes, de veritats, segons des de quin punt de vista es mire. Hi ha moltes peixeres que viuen dins la mar. Moltes que viuen en saletes d鈥檈spera o en salons. I dins d鈥檈lles, molts peixos que hi viuen. Hi ha alguns peixos qui tenen la sort de nedar salvatges, lliures, que trien quin 茅s el corrent que volen seguir. I d鈥檃ltres que viuen a prop del filtre de les bambolles de la seua al茅theia o veritat. Hi ha qui es refrega per les algues vives i hi ha qui sols ho fa amb les plastificades. Qui anhela la llibertat i qui ni la pensa. Qui menja quan vol i qui menja quan pot. I tots i cadasc煤 d鈥檃quests peixos viu una absoluta veritat.

Totes les realitats s贸n veritats i moltes veritats s贸n objectivament indiscutibles. Quin peix tries?




Autor font: Directa.cat