Novembre 19, 2021
Per Direta
174 vistes


Huit de la vesprada del diumenge 14 de febrer de 2021. Tres homes passegen tranquil·lament pel parc del Tossal d’Alacant. De sobte, senten uns crits: “Gais de merda”, “Marietes de merda, marxeu del parc. Us matarem”. Decideixen allunyar-se i dirigir-se cap a les pistes d’skate del Tossal, però sembla que els crits els persegueixen. Els insults i amenaces homòfobes provenen d’un grup d’almenys una desena de joves —alguns menors d’edat—, que només veure’ls inicien una persecució. Dos aconsegueixen escapar, però l’altre, un home de 43 anys, és brutalment apallissat en el pàrquing del carrer Escultor Bañuls, on havia aparcat el seu cotxe. Segons els informes mèdics posteriors, en data de juny de 2021, l’agredit, amb greus seqüeles, havia passat dos cops per quiròfan i estava pendent d’una cirurgia maxil·lofacial per a corregir l’envà nasal i d’una revisió en traumatologia. Malgrat les imatges d’una de les càmeres de seguretat de la zona i de les declaracions de diversos dels testimonis, que apunten un dels joves com a un dels autors de l’agressió, el magistrat Eugenio Alarcón, del jutjat del Penal número 6 d’Alacant, no considera acreditat que l’agressió fora obra de les mateixes persones que els van insultar, amenaçar i perseguir.

Tres dels acusats, com a autors d’un delicte d’odi, han sigut condemnats a un any de presó, inhabilitació per a l’exercici del dret al sufragi, a pagar una multa de sis euros diaris durant huit mesos 

El Ministeri Fiscal, segons consta en la sentència, a la qual ha tingut accés aquest mitjà, atribuïa a tres dels quatre acusats —Miguel M.B., Adrián S.B. i Samuel G.I.—la comissió d’un delicte d’odi motivat per l’orientació sexual (article 510 del Codi Penal), així com tres delictes lleus de maltractament d’obra (article 147.3 del Codi Penal). El quart acusat, Brayan C.E., també s’enfrontava a un delicte de lesions agreujat (article 148.1 del Codi Penal) i a un delicte de robatori amb violència en grau de temptativa —per tractar de furtar el mòbil a la víctima—, previst en els articles 242.1 i 16 del Codi Penal. Per la seua part, als delictes atribuïts per la Fiscalia, l’acusació particular sumava també un de coaccions, per impedir l’exercici d’un dret fonamental; i la participació dels tres primers com a còmplices de l’agressió. Finalment, però, tres dels acusats, com a autors d’un delicte d’odi, han sigut condemnats a un any de presó, inhabilitació per a l’exercici del dret al sufragi, a pagar una multa de sis euros diaris durant huit mesos —1.459 euros–, així com a indemnitzar amb 600 euros a cadascuna de les tres víctimes, mentre que han sigut absolts de la resta d’acusacions.

Es tracta d’una sentència inaudita que ha fet saltar la veu d’alarma a les organitzacions que treballen en defensa dels drets del col·lectiu LGTBIQ+, així com a algunes professionals del sistema judicial. José Barragán, advocat de l’acusació particular, es mostra disconforme i sorprès amb la resolució: “Hi ha hagut una agressió greu, que ha quedat demostrada amb les proves pràctiques i els testimonis. Per tant, no s’entén que no es considere que són les mateixes persones les que els persegueixen i, minuts després, agredeixen”. Comparteixen la mateixa reflexió crítica des de l’Observatori valencià contra la LGTBIfòbia i el col·lectiu Diversitat d’Alacant. “La sentència es burla de la víctima i de totes les víctimes de la violència LGTBI que sofrim dia a dia”, rebla Toño Abad, president d’ambdues organitzacions. I afegeix: “Portem els casos a l’àmbit judicial, ens armem de valor per passar per tot un procés que ens revictimitza i, després, la justícia no compleix”.

No és la primera sentència polèmica del magistrat Eugenio Alarcón. En juliol de 2019, va absoldre de tres delictes fiscals l’exalcalde de la ciutat d’Alacant, Luis Díaz Alperi, qui presumptament havia beneficiat l’empresari de la construcció Enrique Ortiz en l’anomenat cas Brugal. Així mateix, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el va sancionar amb una multa de 2.000 euros per retards en més d’un miler de sentències pendents en el seu departament, el que es va considerar “una falta molt greu”.


Testimonis i una gravació com a prova

A banda dels quatre acusats i les tres víctimes—els quals no van poder reconèixer els autors dels fets—, en el plenari del jutjat número 6 d’Alacant, també van ser citats a declarar dos testimonis, que estan sent investigats en els Jutjats de Menors pel mateix cas i es van acollir al seu dret a no testificar; un tercer menor d’edat, amic dels condemnats; i fins a cinc agents del Cos Nacional de Policia espanyol que han investigat l’agressió. D’aquestes declaracions, han resultat clau en el procés les dels agents i la de l’amic dels condemnats, qui va afirmar que els acusats l’havien contat que havien “pegat uns gais”, així com que Brayan C.E. havia propinat un colp de puny a un d’ells. Fins i tot, va declarar que es podia tractar d’una agressió premeditada, ja que, a través d’un grup de WhatsApp, havien quedat prèviament.

Una agent de la Policia Nacional també declara que, després del visionament de les càmeres de seguretat de la zona, van poder identificar dos subjectes, un dels quals no havia participat en els fets, però sí que coneixia que hi havia hagut una agressió

La declaració d’aquest jove queda després ratificada pels policies, que van aconseguir les converses del grup de WhastApp en què alguns dels involucrats en el cas, després de preguntar si “hi ha gais en la zona”, al que contesten de manera negativa, conclouen: “Normal, els marietes es caguen pel toc de queda […]. Hui anem a les huit i ja està”. Per al magistrat, però, aquests missatges “només mostren burla i menyspreu cap als gais”. Segons es llegeix en la sentència, una agent de la Policia Nacional també declara que, després del visionament de les càmeres de seguretat de la zona, van poder identificar dos subjectes, un dels quals no havia participat en els fets, però sí que coneixia que hi havia hagut una agressió, i va identificar Brayan C.E. com a autor; una conclusió a la qual arriba un altre dels agents, qui afirma que Brayan va pegar a la víctima un colp de puny en la cara i un altre jove identificat li va apallissar amb un pal.

La persecució també queda corroborada amb la gravació de les càmeres de seguretat. En aquestes es veu com, a les 20.45 hores del 14 de febrer de 2021, segons després de visionar les tres víctimes corrents per la zona, apareix un grup de huit individus “corrents i continuant la seua carrera cap a distints llocs”, es llegeix en la sentència. En el moment en què es troben quatre individus, un d’ells llança un objecte —una pedra que no arriba a impactar— i un altre porta en la mà dreta un objecte “que podria ser un pal o una barra”. Segons l’atestat policial, el portador de la barra és l’acusat Samuel G.I, una identificació que descarta el magistrat, qui considera que “no resulta acreditat quina posició en el grup mencionat ocupen els acusats i els seus acompanyants” ni els responsables de l’agressió en si.

Barragán assevera que en les imatges de les càmeres de seguretat “sí que es pot veure el moment de l’agressió”. “Es visiona de manera molt xicoteta —continua—, però sí que els podem situar, tant en l’agressió com en la persecució. A més, no poden desaparèixer del lloc i, de sobte, que apareguen unes altres persones”. Destaca que, malgrat les contradiccions dels acusats entre les declaracions en seu judicial d’instrucció i en el plenari del tribunal número 6, són ells mateixos “qui s’identifiquen en la gravació i qui especifiquen qui llança pedres, qui porta un pal en la mà i qui comença la persecució”; i a més a més, en la causa, “fins a catorze testimonis relacionats amb l’agressió apunten a un dels absolts com a un dels autors materials de l’agressió”. L’advocat també posa l’accent en l’actitud burlesca que van tenir els acusats durant el judici. “Es riuen entre ells del que va ocórrer quan declara la víctima. Em sembla gravíssim que el jutge no tinga en compte aquesta intencionalitat clara dels condemnats”, postil·la Barragán, qui ja ha presentat un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial al·legant un error en la valoració de les proves. L’objectiu és aconseguir que es valore de nou el testimoni de l’amic dels acusats i dels agents, així com les imatges de la gravació i la declaració dels acusats en fase d’instrucció.


El delicte d’odi i la “subjectivitat”

Segons explica l’advocat, en els procediments judicials relacionats amb els delictes d’odi, resulta “molt difícil” provar-los, ja que són “molt subjectius”. És per això que el sorprén que, en el cas de la manada del Tossal d’Alacant, s’haja absolt del delicte de lesions greus, que quedaven confirmades amb algunes de les declaracions i l’informe mèdic de la víctima. En aquesta línia, la fiscal especialitzada en delictes d’odi a València, Susana Gisbert, troba “curiosa” i inhabitual la sentència, però celebra que es condemne per delicte d’odi i no es negue l’agressió, encara que no es considere provada la seua autoria.

Aquest tipus de condemnes, segons Abad, “desincentiven” la interposició de denúncies per violència contra els col·lectius més vulnerables, que se senten desprotegits i indefensos davant d’un sistema judicial que “no aplica els delictes contemplats en el Codi Penal” i, a més, “revictimitza les víctimes” i “protegeix els agressors”, conclou Abad.




Autor font: Directa.cat